Montgat La construcció del geriàtric de Montgat perilla. El projecte, que fins fa pocs mesos semblava clar que es desenvoluparia, ara està aturat, si més no de manera momentània. El motiu és que l’empresa a la qual es va adjudicar el complex –Sophos– encara no ha dipositat la fiança necessària davant del notari perquè aquest procedeixi a formalitzar l’escriptura i els treballs puguin començar, ja que en un principi estava previst que les obres comencessin el mes de juny passat. Després de mesos d’espera, ara el govern de Montgat ha decidit “rescindir provisionalment” l’adjudicació del projecte a l’empresa, ja que no és fins al setembre que està previst el desenllaç definitiu de tot aquest afer.

L’alcalde de Montgat, Jordi Ràmia (PSC), no va amagar la seva preocupació per la impossibilitat de materialitzar la construcció del geriàtric. “Sóc pessimista i, avui per avui, és gairebé impossible que l’actual adjudicatari tiri endavant la residència geriàtrica”, va dir.

Amb aquest panorama, i en el cas que definitivament la firma Sophos es vegi obligada a renunciar al projecte, el govern municipal (PSC, ERC i ICV-EUiA) obre ara un procés de reflexió que és obligat per debatre la idoneïtat de construir o no un centre geriàtric al municipi en el temps actual de crisi econòmica. “No s’ha d’oblidar que l’actual firma va ser l’única que es va presentar al seu moment al concurs”, va afirmar un decebut Ràmia, que no va descartar guardar al calaix durant un temps aquesta iniciativa en espera que vinguin temps millors. Si finalment el projecte no es tira endavant, on sí que revertirà directament serà en la previsió d’ingressos a les arques municipals. I és que només pel que fa a l’impost de construccions el consistori deixarà de percebre uns 170.000 euros, aproximadament, si finalment el geriàtric no es tira endavant.

El que havia de ser

El projecte preveia fer una residència geriàtrica i un centre de dia ubicats en un solar d’uns 4.000 m² entre la ronda 8 de Març i l’autopista C-31, al barri del Pla de Montgat. Un únic edifici havia d’englobar els dos equipaments, amb una planta baixa amb serveis com ara una sala de rehabilitació, un espai de fisioteràpia, infermeria i menjador, entre d’altres. La capacitat del geriàtric havia de ser per entre 100 i 115 persones i la meitat d’aquestes places havien de ser subvencionades per la Generalitat.
El Punt

el punt

Sant Andreu de Llavaneres Vilassar de Mar Cabrera de Mar Premià de Mar Montgat Mataró El Masnou
Alguns municipishan renunciat a la sorra que
els pertoca per no afectar
la temporada de bany Si un tram de costa es caracteritza per la densitat de ports esportius, és el Maresme. En els trenta quilòmetres que separen Sant Adrià de Besòs de Sant Andreu de Llavaneres s’hi han construït fins a sis recintes portuaris en les darreres tres dècades, dos al Barcelonès (Port Fòrum i Badalona) i quatre al Maresme (el Masnou, Premià de Mar, Mataró i Port Balís). Un port esportiu cada cinc quilòmetres.

Aquests equipaments s’han aixecat en un espai guanyat al mar i la seva presència obstaculitza la lliure circulació de la sorra provinent del desembocament de la Tordera, que contribueix a la regeneració de les platges, fins al Besòs. Aquesta interrupció es fa evident en observar els ports a vista d’ocell. En una imatge de satèl·lit, és fàcil comprovar com les platges situades al sud d’aquests ports es queden cada any sense sorra mentre que les que són al nord són cada cop més amples. Els espigons actuen com a barreres i acumulen tones i tones de sorra en una banda, en detriment d’altres platges, que de manera progressiva tendeixen a desaparèixer.

Els ports estan obligats, a través dels contractes de concessió administrativa, a reparar els efectes negatius sobre el litoral, però a la pràctica són pocs els que actuen. Ni tan sols el port de Mataró, l’accionista majoritari del qual és la mateixa Generalitat de Catalunya, ha fet front històricament a aquesta obligació. De fet, aquest any, per primer cop, el port mataroní ha aportat prop de mig milió d’euros per abocar sorra a la platja de Cabrera de Mar, una de les més afectades de la comarca i on aquest any, la línia de la costa va arribar fins a les vies del tren. Fins ara, però, els ports sempre havien delegat en les administracions, que acabaven actuant per evitar que la força del mar acabés destrossant passejos marítims o fins i tot la via del tren, que al Maresme passa a tocar de la platja.

En aquestes situacions d’emergència, com va passar al 2009, el Ministeri de Medi Ambient ha contractat el vaixell draga, que recull sorra del fons mar,í per abocar-la a través d’una canonada en les platges perjudicades. En altres ocasions ha estat la Generalitat qui també ha contribuït econòmicament, però els Ajuntaments veuen impotents com les inversions que les administracions supramunicipals fan abans de l’estiu (s’han invertit prop de 23 milions en els darrers sis anys), se l’emporta la primera llevantada de l’hivern. “Cal buscar solucions definitives, que evitin estar patint cada any”, destaca l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). El batlle de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC), va una mica més enllà i qualifica la regeneració de “despesa inútil” perquè “no hi ha cap actuació paral·lela per garantir que la sorra suportarà un altre temporal”. El nou responsable de la demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Javier Uzcanga, ha obert una porta a la solució definitiva i ha assegurat que crearà una comissió per estudiar solucions més enllà del dragatge, com ara els espigons soterrats. Tot i això, la feina d’aquesta comissió no tindrà efecte si les administracions implicades no acorden una forta inversió en la zona.

Des de la setmana passada, el vaixell draga torna a abocar sorra a les platges del baix Maresme. És la cinquena vegada que ho fa en els darrers sis anys.

Conflicte amb els banyistes

En aquesta ocasió, Estat i Generalitat aporten fins a 2,2 milions d’euros per reomplir les platges de Cabrera, Vilassar, Premià i Montgat. Concretament, 1,3 milions els pagarà el Ministeri de Medi Ambient, 400.000 euros la Generalitat directament i mig milió el port de Mataró. La principal diferència amb les regeneracions anteriors ha estat el calendari triat. I és que, si es compleixen les previsions més optimistes, el vaixell continuarà abocant sorra a les platges fins a la primera setmana d’agost. Aquesta situació ha enrabiat els banyistes, que veuen ara com han de canviar de zona el dies que hi intervé la draga. “A més, un cop posin la sorra, estarà humida i molt bruta”, es lamentava recentment un banyista a Cabrera de Mar.

Per aquest motiu alguns dels alcaldes de la zona han canviat de parer a última hora. A Premià de Mar han optat per concentrar tota la sorra nova que els pertoca en una sola platja, la de la Descàrrega, mentre que a la resta de platges, on va més gent, enguany no s’hi actuarà. L’alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC) ha anat més enllà i ha demanat al Ministeri que no li aboquin la sorra que els pertoca. “Si poden fer-ho a la tardor que ho facin, però ara no”, comentava recentment. Altres alcaldes, com el de Vilassar de Mar, avisen, però, que si ara no s’abasteixen les platges, els temporals de l’hivern podrien fer estralls al passeig marítim.

Una mica més al nord, el desgavell de les platges continua. A Lloret han reomplert part de la cala des Rajols amb sorra, quan és tota plena de pedres. El pitjor és que es tracta d’un espai protegit i on s’intenta que no hi accedeixi ningú per mantenir la fauna de l’entorn. L’Ajuntament ha enviat un informe al Departament de Medi Ambient perquè intenti aclarir la situació.
El Punt

El Punt