A Remacha ahir li vaig causar un disgust. Tan content com estava del servei d’avisos. Em va dir que fins i tot un passatger, sense saber amb qui parlava, havia exclamat: «Com es nota que el servei és de la Generalitat.» Jo també ho dic: abans no em telefonava ningú.

El Punt

La junta de la Penya Barcelonista Pirata de Barcelona desea dar la enhorabuena a su directivo Jordi Esteller, dueño del Bar Nikos, donde la entidad tiene su sede, por su reciente boda. Jordi contrajo matrimonio en el juzgado de paz de Montgat con Jadja Cleandersa, de nacionalidad brasileña y socia de la misma penya. A la celebración, de carácter familiar, asistió el presidente de la entidad, Jaume Gimeno. En la fotografía vemos a los contrayentes con el juezdurante la ceremonia
El Mundo Deportivo

Estableix quatre espais del municipi perquè les operadores s’hi instal·lin
Montgat vol regular la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil al municipi amb un doble objectiu: d’una banda, evitar la proliferació descontrolada d’aquest tipus d’instal·lacions, i de l’altra, assegurar una bona cobertura a tot el poble. Per això l’Ajuntament han proposat a les operadores telefòniques quatre emplaçaments de titularitat municipal perquè s’hi aixequin les antenes. La intenció és col·locar només una antena a cada punt i que les operadores interessades s’hi puguin connectar.

Montgat proposarà a les quatre companyies de telefonia mòbil que operen al poble –Telefónica, Vodafone, Xfera i Orange– que col·loquin les seves antenes a quatre punts específics de Montgat que són de titularitat municipal. Segons l’alcalde, Jordi Ràmia (PSC), d’aquesta manera s’evitarà la proliferació incontrolada al municipi d’aquesta mena d’instal·lacions. La intenció és col·locar una sola antena a cada punt i que les companyies s’hi puguin connectar. Els quatre punts proposats pel consistori són: la plaça de Termini (al sector de les Costes), el parc del Turonet (al Turó del Mar), a la zona del Turó de Montgat (en un espai entre l’N-II i l’autopista C-23) i al carrer Lola Anglada (al barri del Pla de Montgat). L’excepció serà el trasllat d’una antena –que actualment està al carrer Arno Jägger, molt a prop de l’escola Mireia– que es posarà al carrer Joaquim Costa.

Ràmia va explicar que amb aquesta mesura, que de moment ha tingut una bona acollida entre les operadores, també es busca garantir una bona cobertura de telefonia mòbil a tot el poble. L’alcalde va assegurar que els punts proposats «compleixen tots els requisits legals», però va dir que es posarà la informació a disposició de Localret perquè ho verifiqui. Ràmia va pronosticar que «d’aquí a mig any aquest pla hauria d’estar aprovat». D’aquesta manera, Montgat disposarà de cinc antenes per a tot el municipi.

Els veïns, dividitsll.a

Per la seva banda, els veïns de les zones properes a l’emplaçament de les antenes van mostrar opinions dividides. El president de l’associació de veïns de les Costes, Jaime Valdeolivas, va dir que estan conformes amb l’antena que es posarà a la plaça Termini perquè «és un bon lloc». A l’altra banda hi ha els veïns del pla de Montgat. I és que el secretari de l’associació de veïns d’aquest barri es va mostrar clarament en contra de la antena prevista al carrer Lola Anglada. «Hi ha l’escola Marina molt a prop i tant l’AMPA del centre com els veïns la rebutgem de ple en aquest punt», va manifestar Francesc Garcia. El secretari es va mostrar obert a negociar amb l’Ajuntament però va anunciar que «si no es proposa un altre punt hi haurà mobilitzacions». Per la seva banda, l’alcalde es va mostrar obert a parlar d’un canvi d’emplaçament en aquest punt i va assegurar que es reunirà amb els veïns afectats «per cercar una solució comuna».
Lluis Arcal / El Punt

Tots els grups municipals de l’Ajuntament de Montgat van donar el vistiplau per posar en marxa l’expedient de contractació per a l’adjudicació i posterior arribada al municipi d’un gran centre educatiu privat. D’aquesta manera s’obre el termini perquè tots els operadors interessats puguin presentar les seves propostes per ocupar una parcel·la de més de 25.000 m² situada al Pla de Montgat, just a tocar de la sortida de la B-20. La regidora d’Educació, Rosa Funtané (ERC), ha explicat que alguns del barems que puntuaran a l’hora de fer l’adjudicació seran el tipus de proposta educativa o que la població montgatina en pugui treure rendiment. «Si per exemple l’operador decideix fer-hi una piscina, estaria molt bé que en hores no lectives s’obrís als ciutadans de Montgat», va manifestar la regidora a tall d’exemple. Evidentment, un dels punts que pesaran també a l’hora de prendre la decisió final serà «l’oferta econòmica per a l’adquisició dels terrenys que se’ls posa a disposició», va reconèixer Funtané.

El Liceu Francès

Una de les entitats interessades a establir-se a Montgat és el Liceu Francès. Fa només uns mesos es donava per fet que seria aquest centre educatiu el que s’instal·laria al poble, ja que era l’únic que estava interessat a adquirir els terrenys. Ara, però, la mateixa Funtané va assegurar que «hi ha tres o quatre entitats interessades, i la guanyadora sortirà d’aquest concurs que s’ha posat en marxa». I és que la regidora d’Educació va desmentir que l’acord amb l’escola francesa ja estigués fet.

Pel que fa a les previsions, Funtané va comentar que els operadors interessats disposaran d’un mes per presentar els seus projectes. La regidora es va mostrar esperançada que, si tot segueix el seu curs, les obres del complex educatiu es puguin engegar el 2011 i que el centre pugui començar l’activitat lectiva el 2014.

Per la seva banda, l’alcalde de Montgat, Jordi Ràmia (PSC), va coincidir amb Funtané en el fet que «és un projecte importantíssim per al municipi», i no va amagar la voluntat que «aquest ha de ser un instrument per crear riquesa i llocs de treball per al poble». En aquest sentit, l’alcalde va expressar el seu desig que «es presentin com més entitats millor i que en sorgeixi un projecte educatiu potent».

D’altra banda, el portaveu de CiU (a l’oposició), Pere Senserrich, no va tenir inconvenient a felicitar l’equip de govern i hi va afegir que «en temps de crisi és important que l’Ajuntament es pugui nodrir d’ingressos com aquests». El PP també va votar a favor de l’expedient de contractació.

El Punt

UN GÈNERE MOLT LLEGIT.
L’exposició La novel·la romàntica vol acostar el visitant a una literatura sovint menystinguda però que sempre ha tingut una gran acceptació, i analitza les claus del seu èxit. La mostra es pot veure a la biblioteca de Montgat fins al 21 de març.

La novel·la rosa ha viscut al llarg dels temps sota estigmes i perjudicis. Tot i això des de mitjan segle XVIII ha tingut gran acceptació entre les masses socials. Aquest èxit ha anat perdurant al llarg dels temps fins a arribar a l’actualitat. Precisament, per repassar i analitzar l’èxit d’aquest gènere literari, la Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat mostra fins al 21 de març l’exposició La novel·la romàntica. La mostra, produïda per l’àrea de Cultura de la Diputació i l’Obra Social Caixa Sabadell, vol reflectir l’evolució del gènere que ha tingut més acceptació popular al llarg dels anys i que ha estat, de fet, el pioner de la literatura de consum.

L’exposició fa un recorregut per l’evolució del gènere des del seu precedent més reconegut, la novel·la Pamela (1740), de Samuel Richardson, fins a Bridget Jones i les heroïnes de Sexe a Nova York. S’atura en les més famoses novel·les del segle XIX, com ara els títols clàssics de Jane Austen i les germanes Brontë, i fa esment de l’evolució del gènere a Espanya, tot parant atenció a Corín Tellado, que va publicar més de quatre mil títols i va vendre milions d’exemplars a tot el món. La mostra també dedica un apartat als títols més rellevants del gènere en català. Josep Maria Folch i Torres va ser l’autor de les primeres novel·les romàntiques catalanes, un testimoni que més endavant recolliria Clovis Eimeric dins la col·lecció rosa Damisel·la. A partir d’aquí, l’exposició també revela algunes curiositats, com per exemple el fet que Agatha Christie va escriure sis novel·les del gènere romàntic amb el pseudònim Mary Westmacott, o que l’escriptor de novel·les de terror que més ven després de Stephen King –Dean Koontz– també va cultivar el gènere rosa sense necessitat d’utilitzar cap alter ego. La repercussió que aquest gènere ha tingut a la gran pantalla també té un paper destacat en la mostra, en què apareixen les sèries Sexe a Nova York i Ally McBeal, o el film Orgull i prejudici, protagonitzat per Keira Knightly. Dins del panorama més actual la irrupció del gènere chick lit, sorgit a mitjan anys noranta, també es fa present en l’exposició. Les seves protagonistes són dones alliberades econòmicament, sentimentalment i sexualment, addictes a la cafeïna i l’estrès, en una societat que ja no les veu com a damisel·les en perill, tot i que sembla que elles s’hi volen sentir malgrat el maquillatge que duen. Així les protagonistes són periodistes, advocades i executives sense complexos. I és que tot i ser considerada literatura de quiosc, la novel·la romàntica o rosa ha tingut milions de lectors, especialment dones, i actualment és el gènere més venut als Estats Units i al Canadà, mentre que suposa el 7% del mercat editorial mundial.

Després de l’estada a Montgat, la mostra es podrà veure a altres punts de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, com ara a Caldes de Montbui, Igualada, Granollers, Sant Adrià de Besòs o l’Hospitalet de Llobregat.
El punt

“Hemos consignado un 10% de la cantidad del recibo en una cuenta bancaria y le daremos la custodia de estos fondos a un notario. No queremos soportar un aumento desmesurado el recibo que seguramente va a servir para pagar la construcción de un nuevo centro previsto en Montgat” [Maresme], afirma una de las madres afectadas. Las familias se han organizado en torno a una asociación y siguen pagando los gastos de comedor y las actividades extraescolares.

EL PAÍS se puso ayer por la tarde en contacto con el centro escolar, aunque fuentes del mismo dijeron que el director no estaba localizable en ese momento ni “podía ser localizado hasta mañana

“. El Liceo Francés tiene dos centros en Barcelona, en las calles de Bosch i Gimpera (Pedralbes) y Munner (Bonanova).

Otra de las madres que promueven la protesta contra la subida dijo: “Estoy pagando 1.400 euros al trimestre por mi hija sin contar el comedor ni las actividades extraescolares. Ya me subieron el 11% el curso pasado y ahora me plantean otra subida este. Tenemos confianza en este centro. Yo misma he sido alumna, pero creemos que estas subidas tan desmesuradas tienen que ver con el plan para hacer un nuevo colegio en Montgat, que nosotros no tenemos por qué sufragar”. Las familias consultadas dicen que la direccion de la escuela les ha explicado que el aumento de las cuotas escolares se debe, además de a la inflación, a la provisión de amortizaciones, inversiones y sueldos. Los afectados afirman tener incertidumbre sobre los aumentos para los próximos años.

Las familias han elegido a un conocido notario de Barcelona para que envíe a final de mes al centro la lista de quienes han optado por consignar el 10% del recibo. Estos fondos quedan bloqueados hasta mediados de marzo. En esa fecha esperan conocer la decisión sobre la construcción de un centro en Montgat. El Liceo Francés es una entidad pública dependiente del Estado francés y tiene centros en todo el mundo.

El Pais

Montgat ha encarregat a experts el disseny del seu escut municipal perquè s’adapti als requeriments legals. L’objectiu és tenir l’escut homologat per la Generalitat abans d’acabar aquest mandat. El debat sobre l’escut s’arrossega des del 1990, quan la Generalitat va enviar al govern local d’aleshores una proposta ideada per l’heraldista Armand de Fluvià. Aquell escut, però, no va convèncer els veïns de Montgat perquè no se sentien identificats amb la simbologia que hi apareixia.
El proposat per la generalitat

El debat sobre com ha de ser l’escut oficial de Montgat s’arrossega des del 1990. Va ser llavors quan l’equip de govern d’aleshores, liderat per l’alcalde Pere de José, va demanar al Departament de Governació de la Generalitat un informe heràldic per adaptar el seu escut a la normativa vigent, ja que el que tenien llavors no s’hi ajustava. Llavors, el conseller heràldic, Armand de Fluvià, va enviar al municipi la proposta que la Generalitat considerava legal pel que fa a l’escut de Montgat. Aquell disseny, però, no va agradar ni als polítics ni als veïns del poble, que no se sentien representats pels símbols que apareixien a l’escut, i des de llavors ençà el municipi ha continuat utilitzant l’escut antic.

Ara, però, l’equip de govern actual (PSC, ERC i ICV-EUiA) vol tancar aquesta discussió de manera definitiva abans d’acabar aquest mandat. Per això, i davant la constatació que la proposta de Fluvià no satisfà ningú, s’ha posat en mans d’experts la confecció del nou escut, que posteriorment haurà de ser aprovat per la Generalitat. La regidora de Cultura, Rosa Funtané (ERC), va explicar que «s’intentarà que amb la nova proposta es reculli l’obligatorietat que marca la llei heràldica amb l’acceptació per part de tothom del nou escut». La regidora va comentar, en referència a la proposta de la Generalitat, que «hi ha elements com ara els forns de calç i guix que no són els més adequats per representar el municipi». En aquest sentit, Funtané va assegurar que «la gent del poble ja s’identifica amb l’escut actual, però és obvi que s’ha d’adaptar als requeriments legals». La regidora de Cultura va pronosticar que «d’aquí a uns mesos ja es tindran les propostes d’escut». Serà llavors quan l’Ajuntament tornarà a enviar els dissenys al Departament de Governació perquè aquest en doni el vistiplau.

La proposta de Chimisanas

Enmig de tot aquest debat, l’any 2006, l’historiador local Abelard Chimisanas va fer una proposta d’escut per al poble. En el seu disseny ja s’intenta adaptar als requeriments de forma per part de la Generalitat –com ara la forma caironada–, però aportant elements d’una simbologia més pròpia al municipi, com ara el turó i el mar. Funtané va voler agrair l’aportació de Chimisanas però va assegurar que «es tractarà de la mateixa manera que la resta de propostes que arribin els propers mesos». Funtané va manifestar que espera que es pugui tancar un debat que ja dura 20 anys.

ESCUT ACTUAL
És rectangular quadrilong del tipus francès. Ressalta un paisatge naturalista que representa el turó de Montgat sobre un mar amb una barca de vela de colors naturals. Duu per timbre una corona de duc. No s’adapta a la llei
PROPOSTA DE LA GENERALITAT
Escut caironat. S’hi veu un mont d’or movent de la punta acompanyat de dos forns de calç d’argent posats en faixa. Per timbre, té una corona mural de poble. Disseny fet per Armand de Fluvià
PROPOSTA D’ABELARD CHIMISANAS
Escut caironat truncat. S’hi veu una muntanya ataronjada amb un castell d’or aclarit de sinople o d’argent. Està timbrat amb la corona mural de poble. Combina les dues propostes anteriors
El Punt