Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Respondre al missatge

Atenció: en aquest tema no s'han enviat missatges al menys des de 120 dies.
Encara que estiguis segur de que vols respondre, si us plau considera començar un nou tema.
Nom:
Correu:
Assumpte:
Icona del missatge:

Adjuntar:
(Clear Attachment)
(més arxius)
Tipus d'arxius permesos: doc, gif, jpg, mpg, pdf, png, txt, jpeg, docx, jpeg
Restrictions: 3 per post, maximum total size 20000KB, maximum individual size 10000KB
Verificació:
Escriu les lletres mostrades al dibuix
/

Escriu les lletres mostrades al dibuix:
Escriu montgat a la casella següent:

Pel bé de tots modera els teus comentaris.
Qualsevol missatge o comentari que contingui violència implícita o explícita pot ser eliminat sense previ avís


Sumari de Temes

Publicat per: Cesc
« el: De Febrer 24, 2015, 02:59:49 p. m. »

El nacionalisme vol la cultura per fer pàtria, i això la mata.

Tots els nacionalismes són dolents, i com més poderosos, més perillosos

Qui ho diu no és pas un “fatxa anticatalà” , sinó Salvador Oliva, “autor d’una de les obres més extenses i diverses de les lletres catalanes contemporànies. Conegut sobretot per la traducció íntegra de l’obra de Shakespeare, també ha publicat, a part d’altres translacions, uns quants llibres de poemes, una novel·la en vers i un bon nombre d’assajos sobre lingüística i literatura. Ara treu dos llibres nous: un en català, Poesia i veritat (Edicions de 1984), amb material de les classes que impartia a la Universitat de Girona, i un altre en castellà, La rehumanización del arte (Ediciones Zarzillo)”.

En una interessant entrevista amb Ferran Toutain, publicada a El País, Oliva denúncia com el nacionalisme mira de censurar tot el que no encaixa en les seves mentides:

“En un dels capítols, el 14, comento poemes satírics sobre Jordi Pujol i el catalanisme. Jo ja em vaig ensumar que això era perillós… I en efecte, a l’editorial Vitel·la, que és la que m’ho havia de publicar, em van dir que tot això havia d’anar a fora. Jo, naturalment, els vaig contestar que el capítol 14 era intocable. L’excusa era que es tractava d’un capítol “poc filològic”, però jo ja sospitava que m’enfrontava a una censura nacionalista. No vaig cedir; vaig enviar el llibre a Edicions de 1984 i l’endemà ja tenia una resposta entusiasta. Crec que tots els nacionalismes són dolents, i com més poderosos, més perillosos”.

També és important el que diu sobre l’efecte del nacionalisme. I ho és perquè desvetlla l’opinió d’en Jaume Vallcorba, el millor editor que hem tingut i que tant va fer des de Quaderns Crema per la veritable cultura catalana.

A la pregunta d’en Ferran Toutain: “Vas tenir amistat amb Jaume Vallcorba. En una conversa amb ell fa uns tres anys, li vaig dir que el nacionalisme havia perjudicat molt la cultura catalana i em va contestar: “No l’ha perjudicat, l’ha liquidat… Ja no té remei”. Ho veu igual?”, respon Salvador Oliva:

“És una veritat com un temple, molt trista, però també molt exacta. El nacionalisme s’aprofita de la cultura, la vol al seu servei. La vol usar per fer pàtria, i això la mata”.

I és que no ens cansarem de repetir-ho: el nacionalisme és un càncer per a Catalunya, ho miris des d’on ho miris. És el principal factor de liquidació de la cultura catalana.

Dolça Catalunya
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal