Benvolguts conciutadans,
M'han trucat de la Generalitat de Catalunya,informat-me que la setmana vinent, a instàncies de l'Ajuntament de Montgat i repetidament des de fa dos anys, tallaran els tres pins canaris pel perill que representen i rebaixar el terreny,la situació: carrer del Requet cantonada amb Arno Jäger,al barri de les Mallorquines ja prou destrossat per l'autopista.
Aquests pins son centenaris i el terreny aquest es l'únic testimoni de l'antic nivell de les Mallorquines,dons la resta va desaparèixer com a conseqüència de l'extracció de pedra per fer calç .
Resulta que es un jaciment arqueològic que figura en el patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya i en el patrimoni de Montgat (podeu consultar-ho per internet : jaciment arqueològic “can Cutxet,Montgat”).
De mica en mica ens van deixant sense patrimoni històric ni botànic ni immaterial ni paisatgístic.
El més trist de tot plegat, es que l'Ajuntament no els havia informat que era un jaciment arqueològic (un petit lapsus).
Aixi ja no hi haurà pinassa per escombrar ni prospeccions arqueològiques a fer.
Des d'aquest fòrum ciutadà denuncio la poca estima i sensibilitat que te el nostre Consistori pel patrimoni material i immaterial de la nostra Vila.
“Y vinieron los sarracenos y nos molieron a palos,porqué Dios ayuda a los malos,cuando son más que los buenos”.
Sento vergonya aliena!!
Salvador Cutchet
P.S. La propietat del terreny es publica,no privada (expropiada pel MOPU)

Kane,
El que sorprèn de tot plegat,es que siguin uns o d'altres , el resultat es el mateix,la cultura,el patrimoni sigui del tipus que sigui sempre el maltracten o l'ignoren.
Potser son els tècnics que no canvien,mani qui mani???
Salvador Cutchet

Por otros árboles talados en Montgat me dirigí al Ayuntamiento a pedir información al respecto, la respuesta es que a día de hoy no existe ningún tipo de calificación para los árboles, sólo existe un inventario y punto, esto significa que se pueden talar árboles con una simple solicitud al Ayuntamiento, solicitud que se aprueba al no tener ninguna reglamentación interna que los proteja.

Home, si tallen en pins, n'hi ha per córrer. No em puc creure que no els puguin moure de lloc amb els anys que tenen....
En aquesta zona ja s'han carregat tots els arbres, potser que els hi baixi els geranis perquè els podin.

Benvolguts Enric i Ciutadà Kane,
Aquests arbres no es poden traslladar ja que tenen l'arrel pivotant es a dir una arrel que normalment
te una llargada similar a l'alçada de l'arbre i deu estar clavada dins les esquerdes de la roca.
Gràcies pel vostre interès però no hi remei.
Deu nos en-guard que passés qualsevol cosa i algú prengués mal.
Ahir vaig constatar que hi havien moltes petites esquerdes al mur,signe de fatiga dels materials degut als anys que te  i a la pressió de les arrels dels pins això comentat amb i constatat amb un parell d'arquitectes.
Referent al jaciment arqueològic,dimarts vinent faran cates de prospecció els arqueòlegs de la Generalitat a veure que hi troben..
D'altra banda el regidor Sr. Tomás Cabrejas va intentar fer tot el possible per a buscar una solució però no en varen trobar cap desgraciadament.
Salvador Cutchet

Bon dia,
Ja ni ha un i van pel segón....
Visca la sensibilitat!!
Salvador Cutchet

Bon dia
Mercè la teva sensibilitat cap el Nostre patrimoni és com bàlsam a les nafres.
Aquest estiu he comprovat l’ arribada de les orenetes al niu quasi centenari que hi ha a casa, poc desprès varen marxar ( ? ), també han desaparegut els pardals i, el més preocupant, quan et cauen molles al terra NO HI VENEN FORMIGUES. ¿ Què passa a Montgat ? ¿ Estem contaminats, pels productes tòxics que hi han ?. Si a més talem arbres,  i ho deixem com deserts d’ asfalt, contribuïm a l’ escalfament global. Si no respectem l’ únic esser viu que ens protegeix de moltes i diverses maneres, ¿ Com podent gallardejar de VERDS I ECOLOGISTES ?.¡ Ensenyen l’ orella de forma descarada i encara volen ensenyar-nos com s’ han de malbaratar els cabals tot arruïnant La Nació i posant pals a les rodes a aquells que malden per redreçar-la ¡.
Enric