Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: “Estic cansada d’amagar-me. Sóc una botiflera”  (Llegit 631 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Xiscu

  • Visitant
“Estic cansada d’amagar-me. Sóc una botiflera”
« el: Octubre 24, 2017, 12:31:02 am »
 La filla de la cap d’ERC a Girona explota: “Estic cansada d’amagar-me. Sóc una botiflera”

Otra catalana que se harta de la ideología de odio que destroza nuestra convivencia.

Maria Mercè Roca es escritora, exdiputada de ERC en el parlament, cabeza de lista a Girona del partit d’en Junqueras, guionista de TV3, promotora del grupo separatista Sobirania i Progrés, y vicepresidenta de Òmnium/bÒdrium en el Gironés. Su hija Helena Boadas abans d’ahir escriví un article al Diari de Girona comentando la última performance separatista de sacar dinero de los cajeros: Sota una pedra. Lea y aplauda, porque es pur seny dolço:

“Escric aquest article quan mig país està traient diners als caixers automàtics per aconseguir no sé ben bé què. Ahir, quan vaig llegir aquesta consigna que arribava per terra, mar i aire (en resum, traieu diners tots a la vegada) vaig plorar i tot. Avui ja se m’ha passat –no ploro i escric un article, que és més productiu.

No sé si cal que digui que la mesura és irresponsable perquè em sembla de jutjat de guàrdia; tenint en compte que l’han seguit milers de persones segurament sí. El sistema bancari és molt sensible, immensament. I jugar amb això és jugar amb foc. Per altra banda no sé qui es vol perjudicar amb aquesta acció. Perquè de moment, a dia d’avui, els únics perjudicats són les iaies que volien treure diners per anar al mercat i no han pogut perquè el caixer no tenia efectiu. Era aquesta la idea? Si algú s’espanta, quan hi torni a haver efectiu el traurà tot per no tornar-se a trobar en la mateixa situació. Suposo que tots veiem el perill –immens– d’això.

Si em quedava algun gen de la independència amagat en algun racó del cos, els últims mesos s’ha quedat fulminat. Que no hi ha fractura social? No; si quan no ets independentista t’amagues a sota d’una pedra, no n’hi ha.

Mireu, jo escric aquest article perquè estic cansada d’amagar-me. Com molts altres catalans, vinc d’un context molt independentista, molt. És el que he viscut tota la vida. Quan he aconseguit fer-me una mirada pròpia sobre les coses, una mirada crítica, la meva, he hagut de callar. Com tantes altres persones. Els grups de whatsap són un infern. TV3 és un pamflet independentista vergonyós. La distorsió de la realitat és important. Si en algun context m’atreveixo a parlar provoco com a mínim decepcions.

Estic cansada d’amagar-me. Aquí ho teniu, sóc una botiflera, ja m’ho dic jo mateixa, no patiu. Però aprofiteu per reflexionar-hi una mica, perquè com jo hi ha molta, molta gent, moltíssima, que continua amagada a sota la pedra”.

No, no ets pas botiflera, Helena. Ets una catalana normal i ben dolça que vol viure lliure. Ànims!

Dolça i alliberada Catalunya…

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal