Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: República bananera: la última denuncia de Joan Boada  (Llegit 557 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Joan B.

  • Visitant
República bananera: la última denuncia de Joan Boada
« el: De Gener 19, 2016, 06:13:45 p. m. »
 República bananera: la última denuncia de Joan Boada

El antiguo diputado disecciona sin piedad el timo del prusés. bananera cubana

Joan Boada no necesita presentaciones: diputado en el Parlament durante 11 años por ICV-EUiA, conoce perfectamente todos los trucos de la política catalana, de ahí que no sea fácil tomarle el pelo. Tiene además el mérito, no muy frecuente, de que en octubre de 2012 renunció a su escaño y abandonó la política activa, regresando, en enero de 2013 a su plaza de profesor de secundaria en el Instituto de Santa Coloma de Farners.

Desde su retiro en La Selva comparte reflexiones políticas que, de vez en cuando, le publica el diario El País. La última, demoledora y clarividente, vale la pena leerla. Allí desmenuza la triste realidad que vivimos en Cataluña:

Cataluña, instalada en la excentricidad:

“La societat catalana està vivint un dels períodes polítics més extravagants. El fet de triar president poques hores abans de concloure el termini que atorga la llei i que sigui el número 3 de la candidatura de Junts pel Sí per Girona ja ens dóna una idea de l’excentricitat de la cosa”.

Mas, protagonista de todos los personajes de esta ópera bufa:

“En aquesta mena d’òpera bufa, que s’ha representat durant els 2 últims mesos, hi ha un personatge que sobresurt per sobre de tots, el senyor Mas. Ha fet tots els papers possibles: traïdor, messies, cínic, pare inflexible que castiga la seva prole anticapitalista i heroi salvador de la pàtria”.

Complicidad y maquiavelismo de parte de la sociedad catalana:

“Però el més singular de tot és l’actitud d’una part de la societat catalana, la que té l’hegemonia cultural, que tolera, impulsa i ovaciona l’anomenat procés sense importar-li si la forma, les decisions i les actituds són ètiques. La fi —la independència— justifica els mitjans”.

El timo del “27 Ese”

“També aquesta mateixa part de la societat va acceptar sense dir ni piu que el 2015 el senyor Mas tornés a avançar les eleccions (ja ho va fer el 2012) i a més les convertís en plebiscitàries, danyant la concepció democràtica que unes eleccions se celebren per decidir sobre programes i projectes de futur. Va humiliar una vegada més ERC, creant una nova marca política per eludir la seva, sumida en nombrosos escàndols mafiosos, capitanejats per la família Pujol. Va vulnerar l’ordre natural de qualsevol elecció, on el candidat a la presidència encapçala la llista, i es va amagar al quart lloc, posant un home de palla al seu lloc”.

Cinismo y esperpento de la “desconnexió”

“Aquesta mateixa part de la societat no va ni pestanyejar quan després d’haver aprovat una resolució parlamentària de desconnexió amb l’Estat espanyol va ser impugnada davant el Tribunal Constitucional i, com a descàrrec, el Govern va afirmar que no anava de debò i que era un simple paper sense valor jurídic. Cinisme i capacitat d’empassar-s’ho tot a parts iguals”.

La clave: perdieron sus “plebiscitarias”

“Però el més reprovable, des del meu punt de vista, va ser quan els partits independentistes van seguir la seva ruta de desconnexió malgrat que només van obtenir un 48% dels vots. El més decent i democràtic hauria estat reconèixer que no tenien prou suport”.

La caverna nacionalista mediàtica al ataque

“Res d’això. Amb l’aparell propagandístic de la ràdio i la televisió públiques i els diaris de la caverna nacionalista van desenvolupar una estratègia d’assetjament i enderrocament a tothom qui no volgués entronitzar el senyor Mas, vist com a imprescindible per aconseguir el triomf dels patriotes. Tota una guerra de guerrilles a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i als dinars familiars de les festes nadalenques perquè la CUP fes president Mas”.

Cataluña convertida en una República Bananera

“Sembla un relat de república bananera. Però en tot aquest episodi s’ha oblidat, una altra vegada, de les persones que pateixen la deterioració de la sanitat pública, de les que no poden pagar els rebuts de la llum, el gas o la hipoteca, dels aturats, dels joves que han d’exiliar-se per la falta d’oportunitats, de les persones empobrides que furguen entre els contenidors (l’actual president, com a alcalde de Girona, va posar cadenats amb clau als contenidors situats davant dels supermercats per evitar aquest “espectacle lamentable”)”.

Pese a todo, un nuevo día histórico (¿o era histérico?)

“Malgrat tot, l’endemà de l’entronització del valgut Puigdemont, algunes persones van comentar que no van poder contenir l’emoció d’un altre dia històric”.

Dolça i bananera Catalunya…

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal