¡¡ SOLSTICI D’ESTIU A MONTGAT ¡¡
 No puc estar-me de recordar  LES FOGUERES, la de baix en front del forn de pa, gran  en poder recollir fusta de les fàbriques, la de dalt davant de casa, havíem d’ anar a buscar gatoses i fusta al bosc ( jo era l’ encarregat, amb una agulla, de treure les pues que s’ havien clavat arrencant les gatoses i recollint fusta ) . Amb les cuines econòmiques no es deixava fusta. Festa veïnal sense cap petard, no n’hi havia, coca feta a casa i porró de moscatell i fer petar la xerrada tot veien com  desapareixia l’ última flama i permetia agafar les patates al caliu d’ entre les brases.
Encara recordo com escoltàvem LA PIRENAICA ¡molt d’ amagat ¡, però era una nit que ho podies fer amb tranquil•litat.
Enric

Bon dia Cesc de les mil cares :
Hem pensava que la foguera del Solstici , de Sant Joan, t’ havia regenerat però pel que veig                s’ ha de substituir RE  per DE. Aquesta patologia sobrevinguda és de molt difícil guariment ja que és hereditària a més de recurrent.
¡ A revoire que deia  En Voltaire ¡
Enric