Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: 10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT 2ª PART.  (Llegit 213 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1156
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT 2ª PART.
« el: Agost 28, 2020, 10:31:46 am »
10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT. i potser a qualsevol altre lloc.2ª PART.

Jaume Carbonell Sebarroja

La possibilitat de portar a terme una sèrie de propostes, en la línea del que
dèiem en l´article anterior, tenen a veure amb les polítiques i prioritats
inversores en els àmbits europeu, espanyol, català i municipal. Les
interconnexions són constants. En aquí n´assenyalem algunes, conscients
que n´hi ha moltes més. Algunes ja s´estan duen a terme o estan previstes,
altres figuren en els programes d´alguns grups polítics, i d´altres estan
pendents de debat, regulació i aplicació.

1.Economia i ocupació.

Hi ha dos reptes que, segons l´opinió dels
economistes amb una major credibilitat i sensibilitat social, s´han de tenir
en compte: aturar la desregulació excessiva del mercat, amb una major
intervenció de l´Estat, i frenar la creixent descolocació d´empreses a
l´estranger. Es parla d´una segona reconversió industrial, però orientada a
la transició ecològica i a les noves tecnologies. En aquest sentit els fons
europeus han de servir per a la transformació de les empreses, més netes
i sostenibles, per tal de garantir una major productivitat. Això exigeix,
entre altres coses, una intensiva alfabetització i actualització digital,
menys totxo i més capital humà, i enfortir l´inclusió, la lluita contra les
desigualtats i els serveis de cura a les persones.
Suposa també activar l´enginy emprenador per crear nous projectes i
acords de col-laboració entre les empreses petites i les que comencen
amb les més grans i consolidades, amb oficines compartides i coworking,
creant clústers o hubs d´empreses especialitzades, però amb més
flexibilitat d´adaptació a les noves necessitats, fomentant l´economia
social solidària. Un bon exemple del que diem és el que ha fet l´empresa
ACN Montgat, especialitzada en solucions filtrades per a la indústria
farmacèutica que ha reorganitzat les seves línies i fons de producció per
fabricar mascaretes i bates quirùrgiques per donar-les als centres
sanitaris.
D´altra banda, cal programar graus de formació professional en funció
d´aquests nous reptes, així com activar l´orientació i ocupació juvenit per
informar, formar i acompanyar la joventut en la transició de l´escola al
mercat de treball. I per fer front a la creixent precarització laboral, caldria modificar l´actual reforma laboral per tal de millorar les condicions dels treballadors i establir mecanismes de contractació i d´acomiadament més justos.

2. Petit comerç de proximitat.

En períodes de crisi i catàstrofes com
l´actual sempre en surten beneficiades les grans cadenes i monopolis
alimentaris, i en surt perjudicat el petit comerç. Què fer per incentivar
aquest comerç de proximitats i el consum responsable? A Montgat
existeixen diverses iniciatives al voltant de la seva defensa i promoció. Els
esforços conjunts de les associacions de comerciants de Montgat-Tiana
per oferir descomptes i ofertes, les fires al carrer per donar a conèixer els
seus productes, els mercats locals gastronòmis artesanals i d´altres
productes per part de dones emprenadores, els mercats de segona mà per
fomentar la reutilització i eliminació de residus, les fires de consum
responsable, cooperativisme, energies renovables i productes de
proximitat.
És convenient estendre i consolidar totes aquestes iniciatives posant el
focus amb els productes de proximitat, en l´alimentació sana, en
l´economia sostenible, en l´associacionisme i en el cooperativisme, de
llarga tradició a Catalunya. Un parell d´actuacions urgents, a tall
d´exemple: emprendre una forta campanya en tots els àmbits per
reutilitzar el plàstic fins a la seva eliminació total, tot emprant embolcalls
alternatius; i la creació de dispositius d´assessorament i suport
tecnològic, amb ajudes públiques, per facilitar l´organització i promoció
dels comerços i productes locals.

3. Entorns més verds i vivendes més habitables.

El coronavirus ha posat de relleu la bioodiversitat del medi urbà, la necessitat de reconnectar la
natura amb el poble i com fer un entorn més habitable. Tot model de
desenvolupament ha de ser respectuós amb el medi ambient, controlant
o aturant el creixement demogràfic, sobretot en el barris en més densitat
de població, i reduïnt tant com es pugui les emissions de CO2. També per
això cal que totes les activitats econòmiques, d´oci, turístiques i
d´ocupació de l´espai públi siguin respectuoses amb la preservació de
l´entorn natural.
Montgat disposa d´uns quans parcs i espais verds -cal celebrar la recent
remodelació del Parc de la Riera d´en Font-, però li queden almenys dos
reptes pendents: la transformació del litoral marítim amb un passeig verd i sostenible, lliure de vivendes i equipaments, i la definició d´un pla d´usos
al Parc de les Bateries, avui abandonat i només ocupat per un restaurant -i
aquest espai ha de ser més, molt més que el Panoràmic-. Esperem que el
Pla Director Urbanístic Metropolità, que s´inspira en la sostenibilitat
ambiental i la mobilitat sostenible, pugui atendre aquestes i altres
necessitats. D´altra banda, seria bo que els diferents barris estiguessin
connectats per un corredor verd, amb actuacions sobre l´asfalt i la via
pública per aconseguir-ho.
Una altra cosa que ha posat en evidència el covid-19 és l´estat deplorable
de moltes vivendes: sense llum natural, ventilació, terrasses i balcons. Per
tant, les demades de vivenda es mouen en una doble direcció: qualitat
arquitectònica per tal de garantir la salut de la població, amb l´ús de
plaques solars, i més facilitats per accedir-hi. Es tracta d´ampliar la
reserva de sól públic per a la construcció de vivendes socials, de compra i
lloguer, per joves, i persones amb risc d´exclusió social (pobresa severa,
mobilitat reduïda, discapacitat, families monoparentals, persones víctimes
de violència de gènere, persones refugiades i migrants,…). Ara bé, al propi
temps, caldrà lluitar perquè es reguli per llei el cost abusiu dels lloguers. I
també caldrà modificar la legislació perquè la delinqüència mafiosa no
pugui seguir ocupant vivendes amb total impunitat.

4.Tansport i mobilitat.

S´haurien de prioritzar quatre tipus de mobilitat. a)
La possibilitat d´anar al màxim a peu, amb aixamplaments de voreres,
zones peatonals, passeigs amb preferència peatonal per damunt de la
bicicleta, camins escolars -verds, segurs i accesibles-, eliminació de
barreres arquitectòniques que impedeixen la connexió entre carrers i
barris, sobretot a la gent gran i amb algun tipus de diversitat funcional,…
b) Ús intensiu del transport públic, reforçant els busos que connectin els
barris, per l´autopista amb carrils ràpids preferents, i fins a can Ruti,
augmentant el nombre de vagons de tots els trens que s´aturen a
Montgat, ampliant zones d´aparcamnent prop de les estacions, oferint
tarifes integrals més assequibles als joves, gent gran i persones
vulnerables,….c) Carril bici en aquelles zones que el terreny ho faci
possible i, sobretot, habilitant l´antiga carretera nacional perquè es
converteixi en un espai per ciclistes i vianants, amb limitació de vehicles a
velocitat reduïda. I d) Estimular l´ús del cotxe elèctric, amb punts de
càrrega en llocs estratègics del poble, avantatges per circular pel carril-bus de l´autopista als cotxes amb dos o tres passatgers, serveis de lloguer de otxes, bicicletes i patinets elèctrics, etc.

5. Benestar social.

El criteri que ha d´orientar la qualitat de vida i l´igualtat
d´oportunitats per a tothom és el de la discrimació positiva: concedir més
ajudes socials a les persones i famílies més necessitades, bé sigui perquè
viuen en una situació de pobresa amb risc d´exclusió social, o bé perquè
pateixen alguna malatia crònica o diversitat funcional.
Els plans d´igualtat social, les taules del tercer sector amb la participació
de diverses ONGs i projectes o el punt municipal d´atenció a la ciutadania
són alguns dels instruments idonis per canalitzar l´informació, tramitació i
prestació de tota mena d´ajudes de l´ajuntament o extramunicipals:
tarjetes moneder perquè la població vulnerable pugui accedir als
productes bàsics, beques menjador i per activitats extraescolars i casals i
colònies d´estiu, congelar el pagament de les despeses energètiques de la
llar, evitar els desnonaments de vivendees, rebre l´ingrès mínim vital i la
prestació de l´atur,… De tota manera, com s´assenyala en el punt 1, la
prioritat és incentivar l´ocupació, amb ofertes de treball comunitari i a les
empreses del propi municipi.

6.Gent gran.

(veure en aquest mateix portal: “Gent Gran: una vida dura i
una mort molt trista“, 14 de maig). És molt important recuperar el vincle
intergeneracional de suport i ajuda mútua i d´intercanvi de convivència i
experiència. El que poden arribar a aprendre els joves de la gent gran i a
l´inrevés! D´altra banda, les persones jubilades no poden ser abandonades
al considerar-les éssers no productius, sense tenir en compte les hores
que han deixat en el treball i la duresa de les condicions de vida que han
hagut de suportar. Es tracta, en efecte, d´una generació que ha conegut la
guerra, la fam, la dictadura i unes quantes crisis, i ara s´ha convertit en el
col-lectiu més afectat pel coronavirus. I, per tant, mereixen ser valorades
com a tals. D´altra banda, cal tenir en compte que l´esperança de vida
s´allarga any rera any, encara que amb diferències apreciables segons la
classe social i el codi postal.
L´atenció a la gent gran té, almenys, aquests tres fronts: 1) Una variada
oferta d´oci i cultura en diferents espais: aules de la gent gran i altres
programes i activitats, centres de dia i residències: 2) Atenció domiciliària
a les persones de la tercera edat més necessitades, malaltes o que
pateixen qualsevol mena de diversitat funcional: física, psíquica, Intellectual, sensorial, múltiple,.. Aquest suport i acompanyament ha
d´atendre aspectes relacionats amb la seva salut, cobertura de les
necessitats bàsiques, soledat i companyia, oferta cultural i d´oci,… 3)
Residències. L´atenció, variable en funció del grau de dependència, ha de
comptar amb un ampli equip multidisciplinar de persones relacionades
amb la gerocultura, la fisioteràpia, la psicología i l´animació, i per ajudar a
menjar, mobilitar, vestir i aixecar. I també de personal sanitari específic
vinculats als CAP (Centres d´Aenció Primària), la gran asignatura pendent
durant la pandèmia. D´altra banda, cal ampliar el nombre de residències
públiques, i tant en aquestes com en les concertades -algunes s´han
convertit en negocis suculents- es requereix un seguiment i control
escrupulós per part dels ajuntaments i de la Generalitat. Quantes morts
ens haguessim estalviat, si la situació de les residències hagués estat
diferent?

7.Sanitat.

 Tothom té accés a la sanitat pública universal. Ara bé, des de fa
un temps, arran de la política de retallades, aquesta està molt
infrafinançada, doncs Catalunya és avui una de les Comunitats Autònomes
amb una despesa per càpita més baixa. La pandèmia ha posat al
descobert aquesta debilitat.
És del to imprescindible augmentar el pressupost sanitari per ampliar la
plantilla amb millors condicions salarials i recursos. Però cal també
repensar el model, reforçant l´atenció domiciliaària i comunitària i,
sobretot, atorgant un major protagopnisme als CAP, com a centres de
proximitat. Aquest han de tenir més competències i poder de decisió, fent
de filtre de contenció per evitar la innecessària saturació hospitalària. L´ús
més intens i efectiu de la tecnología pot ajudar a desburocratitzar el
sistema i evitar gestions, proves i visites innecessàries. S´ha demostrat en
molt casos que les trucades telefòniques de seguiment són una mesura
d´estalvi molt efectiva. Ara bé no cal fer-ne un abús en alguns casos, i per
a la gent gran cal mantenir la medecina familiar presencial. Altres reptes
sanitaris tenen a veure amb l´increment de la recerca, una major
responabilitat dels usuaris i una educació per a la salut des de les escoles.

8.Educació.
 
L´educació, al igual que la sanitat, és un servei públic
esssencial que exigeix una dotació suficient de recursos per garantir el
dret a l´educació a tota la població: des de la primera infància fins a la gent
gran, amb una oferta prioritàriament pública en clau d´equitat i de qualitat. Per això cal augmentar
les places públiques d´escola brressol i els
espais familiars educatius, millorar les condicions dels actuals centres
públics d´infantil, primària i secundària -reducció de les ràtios, obres en els
edificis i construcció d´una nova on hi ha mòduls des de fa alguns anys,
personal educatiu complementari,..-. Així mateix, cal oferir una oferta
mínima de formació professional i augmentar l´existent a l´escola d´adults.
El dret a l´educació, però, és incomplet si no es fa possible que tots els
infants i adolescents del municipi puguin accedir a les activitats
extraescolars, casals d´estiu i d´hivern i altres ofertes culturals a través de
beques i del sistema de tarifació social. I per aconseguir l´igualtat
d´oportunitats i l´èxit escolar de tot l´alumnat s´han de promure
mecanismes de suport i reforç a l´alumnat amb més dificultats, dins i fora
de l´escola.
És evident que un dels reptes és la digitalització, adequant les eines i les
plataformes de continguts adequades i a l´abast de tothom. Això demana
dotació als centres i formació del professotat. Ara bé, la modalitat on line
a distància és un recurs que només s´ha d´utilitzar en casos d´extrema
excepcionalitat. Perquè això no és pròpiament educació: aquesta
requereix sempre presencialitat -a l´aula o en altres espais a l´aire lliure
del poble- per fer possible la socialització i el desenvolupament integral
(veure en aquest mateix portal: “Decàleg per a la tornada al “cole” (al
setembre), 17 de juliol.

9. Conciliació laboral-familiar.

El confinament ha introduït dues novetats
destacables: l´intensitat de la convivència familiar i el teletreball. Aquestes
situacions s´han viscut de manera molt diferent en funció de les
condicions de l´habitatge i de les tasques de cura i acompanyament
emocional i escolar a petits i grans. Diversos estudis que es comencen a
sortir a la llum n´assenyalen alguns avantatges: “Mai les famílies havíen
parlat tant i compartir tantes coses junts”; “EL telettreball ha estalviat
llargs desplaçaments i has pogut organitzar la feina a la teva manera”.
Però, en conjunt, pesen més els inconvenients: les tensió i ansietat que
produeix el no poder sortir, l´estrès de les pantalles, la dificultat de
separar el treball de la vida privada, les condicions en que es treballa, el
fet que, sense adonar-te´n acabes fent més hores que mai -un nou
mecanisme subtil d´autoexplotació-, la falta de contacte amb la natura,
amb els amics i els companys de treball, etc.
Pensant en el futur postpandèmia caldria veure quines lliçons i mesures es
poden prendre. Heus aquí alguns a títol il-lustratiu: sempre que sigui
factible i convenient per les dues bandes -empresaris i treballadors- es
podria pactar el model combinat i flexible de treball a a casa i a l´oficina;
pensar en nous horaris laborals que permetin una major conciliació
familiar; escurçar una mica els horaris de sortida escolar i sobretot els de
les activitats extraescolars. No pot ser que els nois arribin tan tard a casa i
no dormin les hores suficients, perquè diversos estudis assenyalen que la
falta de son ho paguen l´endemà a l´institut, amb somnolència i una
disminució del rendiment. En resum: més temps familiar i més cura de la
salut.

10. Teixit associatiu i solidari.

És evident que moltes de les propostes dels
punts anteriors no es decideixen en l´àmbit local, doncs s´han de regular i
finançar des de les administracions europea, estatal i autonòmica. Ara bé,
la història també mostra que aquests canvis no es produeixen per
generació espontània, sinó que són el resultat de processos de
conscienciació i mobilització que es donen en els municipis, a partir
d´enfortir el teixit associatiu i les xarxes de solidaritat. El grau de cohesió
social depèn, en certa manera, de l´amplitud i riquesa d´aquest teixit
comunitari. Per això alguns municipis s´han convertit en laboratoris
d´experimentació de petits canvis que, a la llarga, amb la suma de molts
d´ells, generen canvis més globals.
D´aquí l´importància de l´acció de les associacions de veïns i d´altra mena,
de les cooperatives, de les entitats socials, esportives i culturals, dels
esplais i altres activitats de lleure, dels grups ecologistes en defensa del
medi ambient, dels grups feministes, dels sindicats i de les ONGs i diverses
iniciatives de voluntariat destinades a atendre i a cobrir les necessitats
bàsiques de la gent més vulnerable.
Per enfortir aquesta dinàmica comunitària és convenient que en l´ADN
d´aquest col-lectius, a més d´altres finalitats especifiques, hi siguin
presents la cura per evitar tota mena de violències, el respecte per a totes
les persones sense distinció de cap mena, la preservació del medi ambient
i la defensa escrupulosa dels Drets Humnans i de l´Infant. I també és bo
que, des de l´ajuntament, s´arbitrin i es consolidin espais participatius com
els consells educatius de centre i de poble, el consell de la vila o els pressupostos participatius, on el veïnat pugui decidir el destí d´una part
del pressupost municipal.

« Darrera modificació: Agost 30, 2020, 08:26:06 am per Admin »

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal