Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: Diners per la via ràpida  (Llegit 1434 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1284
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
Diners per la via ràpida
« el: Novembre 27, 2016, 07:13:51 pm »
La majoria de municipis del Maresme per on passa l'autopista C-32 inclouen en els pressupostos l'IBI que podran computar sencer per primer cop el 2017

 Reclamen uns 2,7 milions que valoren com “un acte de justícia”


TERESA MÁRQUEZ - MATARÓ
Un estudi de la Diputació va confirmar fa pocs dies que a l'agost del 2016 “caducava” la bonificació del 95% de l'IBI a les concessionàries de diverses autopistes de peatge, incloent-hi la C-32, que els permetia pagar una quantitat irrisòria –el 5%– per ocupar els terrenys dels diferents municipis per on passava la via ràpida. Segons l'informe les concessions, que es va anar allargant fins a l'any 2021, incloïen una clàusula en què s'especificava que l'exempció del pagament de l'anomenada contribució, l'impost més important per als Ajuntaments, ja no seria vàlida durant l'exercici de l'any 2017. Les empreses que gestionen les vies ràpides catalanes construïdes abans del 1988 gaudien d'una situació privilegiada a partir d'una llei franquista del 1972. La situació la compartien fins ara Acesa i Invicat, mentre que altres concessionàries de vies ràpides com Autema, Aucat i Túnel del Cadí ja estaven obligades a pagar l'IBI corresponent des de feia temps. La informació facilitada per la Diputació als consistoris afectats els ha omplert d'alegria, no exempta de cert recel per uns diners que tot i que reclamen com a seus, encara no tenen de manera segura. Tot i així, i fent un exercici d'optimisme, la majoria ja han inclòs o inclouran la quantitat complerta de l'IBI de l'autopista en els seus comptes.

Un dels casos més paradigmàtics correspon a Arenys de Mar, que des del primer moment ha reclamat –sense èxit– el pagament de l'impost. “No hi volem renunciar perquè ens serà de gran ajuda per no apujar impostos, i esperem que aquesta vegada no hi hagi una renovació de l'exempció”, va dir fa uns dies el regidor d'Hisenda, Ramon Vinyes (PSC). Arenys de Mar és la població que pot obtenir més diners de la concessionària: 350.000 euros. Hi segueix Mataró, amb 348.000, Palafolls, amb 280.000, Sant Pol de Mar, amb 270.000, i Calella, amb 212.000. A la part baixa de la llista hi ha Cabrils, amb 21.170 euros, seguit de Vilassar de Dalt, amb 32.000, i Alella, Montgat i el Masnou, amb 30.000 euros cadascun.

Els alcaldes parlen

Els alcaldes consultats no volen perdre l'oportunitat d'aconseguir ingressos per a unes arques municipals que encara es ressenten de la crisi. N'hi ha, però, com és el cas de Caldes, que expliquen que el tram afectat per l'autopista “és tan minúscul que no arriba al quilòmetre i no es cobra res”. L'alcaldessa, Rosa Pou (ERC), lamenta que no es puguin beneficiar de l'aplicació de l'impost. D'altra banda, l'alcalde de Teià, Andreu Bosch (ERC), recorda que en la seva primera etapa al capdavant del govern el consistori va fer mans i mànigues per obtenir el pagament de l'IBI i no se'n va sortir. “Hem de fer el càlcul perquè es tracta d'una reivindicació històrica i un greuge per als Ajuntaments que cal resoldre”, sentencia.

Tot i l'escenari propici que planteja la Diputació, segons fonts de l'ens avui per avui no tenen constància que les concessionàries afectades hagin fet cap moviment. “Seria agosarat preveure res, però el cert és que tradicionalment aquestes empreses han presentat batalla en els tribunals per evitar pagar l'IBI”, comenten les mateixes fonts. En cas que presentin un recurs contenciós administratiu, la Diputació assegura que el pagament quedaria congelat fins que hi hagués una sentència ferma.

Primers intents vàlids

La lluita per recuperar l'IBI de l'autopista la va començar la Diputació a instàncies dels Ajuntaments, el 2009. Primer van reclamar l'import corresponent al període 1999-2002 amb un resultat molt positiu perquè els consistoris que es van emparar sota el paraigua de la Diputació van obtenir sentències positives. La segona tongada de reclamacions, compreses en el període 2003-2006 pujava al voltant de 7 milions d'euros dels quals alguns consistoris també van aconseguir que el jutge els donés la raó.

La galleda d'aigua freda va arribar l'any 2011, quan el Tribunal Suprem (TS) va donar la raó a l'Estat espanyol com a titular de les autopistes i, consegüentment, va desestimar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) a la qual s'aferraven els consistoris per poder reclamar els pagaments retardats. A causa de la veu de la més alta instància judicial, el TSJM va començar a desestimar les demandes que fins llavors havia anat acceptant i la Diputació va haver de recomanar que els Ajuntaments es guardessin les demandes en un calaix fins que arribessin temps millors.

LA FRASE

Es tracta d'una reivindicació històrica i un greuge per als Ajuntaments que cal resoldre
Andreu Bosch (ERC)
ALCALDE DE TEIÀ
LA XIFRA

2,7
milions

és el que els ajuntaments demanen pel 100% de l'IBI de l'autopista C-32 corresponent a l'exercici 2017.
L'exemple de la ciutat de Mataró

Mataró va ser un dels municipis beneficiats en el primer període de cobrament de l'IBI per l'autopista. El raonament que feia servir el consistori era que el tram inaugurat el 1994, de Mataró a Palafolls, corresponia a una concessió nova i que, per tant, no es podia beneficiar de les exempcions que la llei franquista permetia a les vies ràpides inaugurades abans del 1988. El 2008 Mataró va aconseguir una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que li va permetre cobrar 1.404.958,23 euros més 479.445,59 euros en concepte d'interessos de les quantitats pendents d'IBI del període 1996-2003. La resta de recursos contenciosos interposats per l'Ajuntament en aquest sentit van acabar tenint sentències desfavorables. Concretament, van presentar reclamacions respecte a l'IBI dels períodes: 2004-2007, per 1.045.455,89 euros; 2008-2009 per 632.717,62; i 2010-2011 per 652.830,06. El consistori ha inclòs en els comptes del 2017 la quantitat que espera cobrar de l'IBI i que puja a 348.399,69 euros. El 2016 va facturar 17.419,98 euros corresponents al 5% de l'IBI./El Punt

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal