Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: L'assassinat homòfob firmat amb sang amb un 'Hitler tenia raó', a judici 19 anys  (Llegit 1481 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1010
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
Per primera vegada un presumpte assassí és jutjat amb un mòbil homòfob a Catalunya
La família vol enterrar la víctima a l'Equador amb la seva mare i els seus germans


Dani Caminal
Elisenda Colell

Montgat -

“Era una persona molt alegre. Quan arribava a casa, obria la nevera i es posava a cuinar, ja fos un guisat, un arròs... I sempre amb un somriure, tot i que les coses li anessin malament.” Així és com la seva família vol recordar Anilo Viterbo, l’home equatorià que va morir assassinat a ganivetades en un pis de Montgat el març del 2000.  És el primer acusat que s’enfrontarà a una denúncia per homicidi amb l’agreujant d’homofòbia a Catalunya. El presumpte assassí, que s’asseurà al banc dels acusats 19 anys després dels fets, és un home colombià d’ideologia nazi que va ser extradit des d’Amèrica Llatina l’any passat.

L’assassí no en va tenir prou de matar-lo a ganivetades: va voler humiliar-lo. És la tesi que sostenen els Mossos, que mantenen l’odi envers els homosexuals com la principal motivació. Després d’haver-lo matat, li va posar una margarida blanca de plàstic a l’orella i el va estendre nu mirant la paret de la seva habitació. En aquella paret va escriure dues frases que la família de l’Anilo mai podran esborrar: “Hitler tenia raó” i “KKK”. Com a tinta, va utilitzar la sang d’aquest home equatorià de 45 anys.


Imatge presa a l’escena del crim. L’assassí va utilitzar la sang de la víctima / MOSSOS D’ESQUADRA

En aquell moment, la Guàrdia Civil va investigar el cas com un “crim passional” i va apuntar que l’assassí va fer les pintades per despistar. Dos anys després, sense proves concloents, la família va creure que mai descobririen qui va acabar amb la vida del seu paisà.

El 2003 el cas es va reobrir. La cosina de l’Anilo va rebre una trucada que li va acabar costant una depressió. A les sis de la matinada li va semblar sentir l’assassí matant el seu cosí. La trucada es va fer des del bar Sodoma, a Badalona. L’autor era un vell conegut de la policia amb antecedents per tràfic de drogues. Tot i així, la Guàrdia Civil va haver de tornar a arxivar el cas, perquè no van poder demostrar la seva relació amb el crim. El 2016, la magistrada del Jutjat número 1 de Badalona va trucar a la porta del sergent que comandava una unitat de recent creació, la d’homicidis no resolts de la divisió d’investigació criminal dels Mossos d’Esquadra. 

Interrogatoris i hemeroteca: així es resol un cas gairebé 20 anys després
“No podíem tornar a l’escena del crim, no teníem l’ADN, però hi ha una cosa que la resta d’investigadors no poden aconseguir: el futur dels sospitosos”, explica el cap de l’Àrea Central d’Investigació de Persones, l’inspector Jordi Domènech. Després d’haver revista totes les proves i fotografies, els agents van interrogar 35 persones. Alguns són testimonis protegits. “Veiem com han canviat les seves vides; hi ha gent que potser no ho va explicar tot, que fa molts anys que amaguen alguna cosa... es poden haver sentit moltes coses al llarg d’aquests anys”, explica Domènech. I, a part d’això, hi havia unes trucades que inquietaven els agents: una de vuit segons que va rebre el mòbil de l’Anilo abans de la seva mort i una altra que es va fer des del de la víctima després que la policia el trobés mort.

L’autor de la primera trucada ja havia sigut sospitós. Era un home colombià, que havien expulsat de l’exèrcit i que vivia a Vilafranca del Penedès. Però el 2009 va tornar al seu país, després que els Mossos li prenguessin l’ADN per una altra circumstància. “Va ser un viatge improvisat, sense gairebé avisar a la feina i deixant els seus dos fills a Espanya”, apunta l’inspector. Els agents no tenien l’ADN del sospitós, però ell no ho sabia. I aquí van començar a estirar el fil.


Imatge d’Anilo Viterbo que conserva la família. / DANNY CAMINAL

Rodalies i Renfe, claus per trobar l’assassí
Una persona va recordar saludar la víctima quan aquella tarda parlava amb el mòbil davant de l’estació de Renfe, al voltant de les tres de la tarda. Quadra amb la trucada. “Esperava algú”, diuen els Mossos, que no van trobar la porta forçada. Més tard, a les quatre de la tarda, els veïns van sentir crits a la casa on vivia, propietat de l’avi que cuidava, que en aquells moments estava ingressat en una residència. El soroll va cessar, es va sentir una dutxa i, abans de les cinc de la tarda, els veïns recorden un fort cop de porta que va indicar als Mossos l’hora que l’assassí havia sortit de casa.

Paral·lelament, estudiant l’exmilitar, els agents van veure que havia publicat diversos anuncis de contactes en la premsa comarcal. Van estar diversos mesos revisant les hemeroteques fins que van trobar un anunci, amb el seu telèfon fix, que quadrava amb un retall trobat a casa de l’Anilo. Van revisar les trucades i van descobrir una clau: L’Anilo i el sospitós van parlar dos minuts pels telèfons fixos quatre dies abans del crim. “Havien quedat”, assenyala l’agent.

“Tot i que costi 20 anys, la justícia arriba. Matar algú i humiliar-lo no pot sortir gratis”

Jordi Domènech

Inspector en cap de l’Àrea Central d’Investigació de Persones


El sospitós –i ara presumpte assassí– no tenia cotxe, ni moto ni carnet. “Va fer el recorregut amb tren”, explica Domènech. Així que, després d’aconseguir els horaris de RENFE de l’any 2000, tres policies amb diferent complexió física i unitats policials van refer el trajecte en nombroses ocasions. “Va agafar un tren poc abans de les cinc, va fer transbord a la plaça de Catalunya i d’allà la R4 el va portar fins a la seva vivenda”. A les set, calculen els policies, va arribar a casa. Amb cobertura i en un entorn de confort, va trucar per despistar. Aquesta ha sigut una de les claus de la investigació i un dels motius pels quals el cas va ser batejat com ‘Línia 4’.

“Després d’haver-lo matat, l’assassí va rentar el pis, va col·locar el cadàver i es va dutxar”. I aquí és on agafa força el mòbil homòfob. “Quan el va matar tots dos estaven nus”. Domènech ho assegura amb una dada objectiva: la roba de l’Anilo no tenia cap esquinçament i la de l’assassí tampoc, que no va aixecar cap sospita, ni entre els passatgers del tren ni en les persones que treballaven a les estacions per on va passar. La víctima i l’assassí també van menjar junts poc abans, segons va apuntar l’autòpsia. Investigant el presumpte autor, els Mossos van concloure que era d’ideologia nazi. “Tènia banderes, llibres i roba feixista: això significa que odiava les persones homosexuals”, explica Domènech.

Contradicció interna
“Som davant d’un neonazi que mata un home homosexual després d’un cert contacte íntim”, acaba l’agent. ¿Pot ser que matés l’Anilo perquè el va fer abordar una contradicció interna? “No podem entrar en la seva ment”, diu el policia, tot i que hi ha una prova que podria indicar-ho: un informe d’anàlisi de conducta o perfil psicològic de l’escena del crim. “Amb aquesta prova els forenses intenten explicar com pensa l’assassí al matar i elaboren un retrat psicològic, que pot ajudar en la investigació”, apunta la perit forense i experta en psicologia criminal de la UAB Elena Garrido.

En qualsevol cas, les proves eren tan concloents que a l’any després de rebre l’encàrrec, la jutge va autoritzar l’ordre de detenció internacional a Colòmbia. El setembre del 2017 la policia colombiana va detenir l’acusat. Fa quatre mesos que és en una presó catalana, esperant un judici que podria celebrar-se abans de l’estiu.

Incògnites: una medalla a la tomba
Amb la instrucció a punt de concloure, quedaran diverses incògnites en l’aire. La primera, les medalles i la verge que van aparèixer a la tomba de l’Anilo i que la seva família nega haver col·locat. “A ell li agradaven molt i en va regalar algunes a molta gent”, confirmen tant la família com els investigadors. Un altre enigma, les proves que es podrien trobar al domicili on es va detenir l’exmilitar i que el podrien incriminar encara més. Ningú va rastrejar la seva casa a Colòmbia.

Missatge social
En qualsevol cas, els Mossos han aconseguit resoldre un cas esgarrifós després que la Guàrdia Civil l’arxivés dues vegades. “Nosaltres treballem per poder dir als familiars qui va ser, tot i que el delicte hagi prescrit”, diu Domènech. Aquest no és el cas. El judici és imminent, previsiblement, abans de l’estiu. Els Mossos són conscients que amb ‘Línia 4’ estan donant resposta al col·lectiu LGTBI i enviant un missatge molt clar a la societat. “Tot i que costi 20 anys, la justícia arriba. Matar o apallissar algú per la seva orientació sexual no pot sortir gratis”.

“El volem enterrar amb els seus”
El Michell és el fill de la cosina de l’Anilo. Ella, que no vol donar el seu nom, va ser la primera de la saga a venir a Europa. Avui ja fa 30 anys que es va establir a Roquetes, Nou Barris. L’Anilo va seguir el seu camí. Va arribar a Barcelona a mitjans dels vuitanta. Al barri eren coneguts com “els gitanos”. “Encara no hi havia comunitats de llatinoamericans” explica el Michell, als seus 50 anys.

“Vaig trobar a l’Anilo la seva primera feina a la Barceloneta”, explica la mare del Michell. Era el mític restaurant Gambrinius, que encara recorda l’escultura d’un escamarlà que va dissenyar Mariscal. Amb el tancament del restaurant va acabar treballant de cuidador d’un avi a Montgat que havia sigut alcalde d’aquesta localitat. Mentre l’avi era a la residència, vivia a casa seva. Aquest va ser l’últim lloc que el va veure en vida.

Al Michell i a la seva mare se’ls escapa una llàgrima quan recorden l’escena del crim. Ell va haver de veure les fotos per reconèixer-lo. Ella no va poder. “Això no se li fa ni a un animal; l’Anilo era una bona persona que no es mereixia morir així”, lamenten els dos.

Les persones que van ser a l’enterrament es poden comptar amb els dits d’una mà. De fet, la família sempre ha volgut portar el cos de l’Anilo a l’Equador, on descansen la seva mare, els seus germans i els seus oncles. Però el preu de la repatriació del cadàver és “massa”. Per aconseguir-ho, ells dos i una germana de la víctima es personaran com a acusació particular. El motiu no pot ser més clar: “volem que es faci justícia; aquest animal ha de pagar pel que li va fer. L’Anilo era una bona persona; almenys que pugui descansar en pau”.

A la mare del Michel l’obsessiona una altra pregunta. “Vull saber per què el va matar. L’Anilo era incapaç de fer res dolent a ningú. ¿Quina necessitat tenia de fer això? ¿Per què havia de matar-lo així? ” Fa 19 anys que la persegueix aquesta pregunta. “Vull mirar a la cara d’aquest senyor i que m’ho expliqui”.

Ho podran fer gràcies a l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), que ajudarà amb els costos judicials perquè la família es personi com a acusació particular en el cas. De fet, van ser els mateixos policies els qui van recomanar a la família que s’acostés a l’oenagé. “Aquest és un crim d’odi terrible amb greus connotacions racistes i homòfobes: executen les seves víctimes per odi a la seva orientació o identitat sexual. És necessari activar tots els ressorts, dignificar la memòria de la víctima i deixar clar el ferm compromís contra la impunitat”, explica el president de l’OCH, Eugeni Rodríguez, que també demana instruments i mecanismes contra la LGTBfòbia de manera efectiva, contundent i coordinada. /El Periodico

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal