Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: CULTURA I EDUCACIÓ A LA II REPÚBLICA  (Llegit 437 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1336
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
CULTURA I EDUCACIÓ A LA II REPÚBLICA
« el: D'abril 13, 2022, 09:10:52 p. m. »
Jaume Carbonell Sebarroja

Avui, 14 de juliol, fa 91 anys de la proclamació de la II República, un fet que forma part de
la nostra millor tradició democràtica i que cal no oblidar. Jo sempre he estat republicà:
per conviccions polítiques i perquè ho porto a la sang familiar. He escrit i he parlat
bastantes vegades sobre l´educació a la II República i ho seguiré fent sempre que m´ho
demanin. Aquest cop em van cridar a parlar-ne el grup d´En Comú-Podem el dia de la
festa republicana que celebren cada any a Montgat, juntament amb Gerardo Pisarello.
Aquest text és una adaptació força fidel de la meva intervenció.

Llibres a tot arreu

“No solo de pan vive el hombre.
Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría
medio pan y un libro.
Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicacions
económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos.

Bien està que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan.
Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en
máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social”.

(Fragments del discurs pronunciat per Federico García Lorca en la inauguració de la
biblioteca del seu poble natal, Fuente Vaqueros, l´any 1931).

Un dels grans mèrits de la II República fou la de crear un clima favorable envers la cultura,
en general, i l´escola en particular. Es tractava d´aconseguir despertar el desig d´aprendre i
el desig d´ensenyar amb més passió que mai. Un període històric que molts analistes han
qualificat com l´edat d´or de la cultura i l´educació, com la nostra Il.lustració. Democràcia,
ciutadania i cultura: sobre aquest triangle conceptual es construeix el projecte republicà.
Com molt bé deia Marcel-lí Domingo, primer ministre d´Instrucció Pública i mestre d´escola:
“La consolidación de la democracia solo es por la cultura. Donde la cultura falta, el sistema
democrático se pervierte, se esteriliza, se desfigura o cae, no por la presión exterior, sino por interna consunción”

L´impuls de la cultura es va concretar en la creació d´una extensa xarxa de biblioteques, en
la promoció de la lectura, en l´ingent activitat dels ateneus i cases del poble, en les
campanyes d´alfabetització o en les Missions Pedagògiques que tractaven de fer arribar el
cine, el teatre, l´art i els llibres als pobles més allunyats i inaccessibles. Javier Pérez Andújar,
en el seu llibre “Todo lo que se llevo el diabló”, protagonitzada per tres persones que es van
apuntar a les Missions Pedagògiques, ho explica molt bé: “Salieron de las cafeterías, de los
ateneos y de las universidades, estudiantes, maestros de escuela, catedráticos, pintores,
músicos, actores, hombres y mujeres, que se presentaban voluntarios para cruzar
barrancos, vadear pasos y defiladeros, rodar por precipicios, atravesar llanos, recorrer
cañadas y fraguras, si era preciso, bajo la lluvia, o andar por campos yermos bajo un sol de
justícia. Fuese como fuese, se habían propuesto llevar, adonde entonces nadie había
querido ir, sus coches llenos de libros, mulas cargadas con sus gramófonos y discos, burros
aparajedos con proyectores cinematográficos y con películas de Charlot y del Gato Félix, sus
motos a las que ataban los fardos con el vestuario de las obres teatrales y con los
instrumentos de música, sus camiones con copias de los mejores cuadros que habían en el Museo del Prado”.


Més escoles públiques i millors mestres

El meu pare, conte a les seves memòries que un dels moments més feliços de la seva vida
va ser el dia que es va afegir a una corrua de gent que baixava per les Rambles i es dirigia a
la plaça Sant Jaume: allà va ser testimoni de la proclamació de la República des del balcó de
la Generalitat. Poc temps després li va cridar l´atenció un anunci a la premsa que deia: “El
mestre és el primer ciutadà de la República”. No s´ho va pensar dues vegades i es va
matricular a l´Escola Normal de la Generalitat, un assaig d´experimentació molt modern i
renovador, en règim de coeducació, –en aquí es van conèixer amb la mare- que tractava de
formar els mestres en els valors de la nova ciutadania democràtica –justícia, respecte,
cooperació, fraternitat, igualtat, pluralisme ideològic...- i en les metodologies més
renovadores dins del procés d´ensenyament i aprenentatge. A les classes de Filosofia i
altres matèries hi havia molta conversa i debat, es feien preguntes contínuament per
aprendre a raonar i a formar-se un criteri propi, amb llibertat i sense imposicions, al que
avui se´n diu pensament crític. I moltes lliçons de Geografia i de Ciències Naturals es feien al
camp, trepitjant el territori o al laboratori.

L´objectiu era facilitar eines per entendre críticament el món en que vivien i per contribuir a
la seva educació integral: intel-lectual, social. sensorial, física, ètica i emocional. Sempre es
fomentava el treball en equip, la cooperació en benefici del creixement personal i de la
cohesió i el progrés de la col-lectivitat.

Una de les icones de la revolució educativa republicana, que es coneix com la República
dels mestres, és la consideració social del Magisteri –recordem l´eslògan “el mestre és el
primer ciutadà de la República- i la seva dignificació. Les primeres mesures que pren el
Ministeri d´Instrucció Pública és pujar el sou dels mestres i engegar una reforma del
magisteri amb el Pla Professional, que proposa introduir un canvi radical a les escoles
envellides de la Monarquia i oferir una sòlida formació cultural, cívica i professional,
mitjançant una estreta relació entre universitat i escola.

Aquestes mateixes idees i pràctiques pedagògiques, que tenen a veure amb el moviment de
l´Escola Nova i la Pedagogia Activa, s´apliquen a molts grups escolars de Barcelona i altres
pobles i ciutats. Cal destacar que, aleshores, Catalunya estava a l´avantguarda de
l´educació, i molts periodistes i pedagogs venien aquí per conèixer aquestes innovacions.
L´esperit d´aquesta nova manera d´ensenyar i aprendre es pot veure, per exemple, al film
“La lengua de las mariposas”, de José Luis Cuerda, a partir d´uns contes preciosos de Manuel Rivas.

Una de les característiques de la reforma republicana –una de les més avançades de la
nostra història, sinó la que més- es fonamenta en l´extensió del dret a una educació de
qualitat per a tothom. L´Estat assumeix per primera vegada la responsabilitat plena de
l´educació, amb una aposta prioritària per l´escola pública; l´escola privada passa a ser
subsidiària, just el contrari del que succeïa durant el període de la restauració monàrquica.
Una prova evident d´això és el pla de creació de 27.000 unitats, de les quals ja s´havien
construït 7.000 l´any 1931. En només vuit mesos la República va crear tantes escoles com
les que va crear la Monarquia en catorze anys. Són edificis bonics i ben dotats de recursos,
autèntics palaus de cultura per l´infant, on per primera vegada, i per la porta gran, entren la
renovació pedagògica, la coeducació, el laïcisme, la coeducació i el bilingüisme.
Avui pot semblar molt normal barrejar nens i nenes a la mateixa aula, però fa un segle era
un canvi radical, una novetat extraordinària. La dona, encara que molt lentament, també
va adquirint altres conquestes com el dret a vot després d´un intens debat. El laïcisme
suposo acabar amb l´ingerència i el monopoli de l´Esglèsia a l´ensenyament, fomentant la
llibertat de consciència i el pluralisme d´idees a dins les aules, però apartant d´aquestes els
rituals i els continguts religiosos. I el decret de Bilingüisme regula en peu d´igualtat
l´ensenyament del català –fins aleshores prohibit- i del castellà.

La repressió de la dictadura franquista.

s evident que aquest període (1931-1939) no va ser un camí de roses, que molts projectes
no es van poder tirar endavant degut al poc temps disponible i, sobretot, pel desenllaç de la
Guerra Civil i l´instauració violenta de la dictadura franquista. El cos de mestres va ser un
dels més represaliats: afusellaments, empresonaments, exilis i depuracions. El professorat,
per continuar exercint, havia de passar per un tribunal de depuració on es valorava la seva
ideologia i el seu comportament durant la guerra. No cal dir que les persones amb idees
republicanes, catalanistes, anarquistes, socialistes o comunistes eren expulsades de
Manuel Rivas. de manera transitòria o definitiva, o se´ls enviava a una escola d´una altra
Comunitat Autònoma. Els meu pare, capità d´artilleria republicà que es va apuntar a Manuel Rivas.l´Escola de Guerra per defensar la República, mai va poder fer de mestre –tampoc la meva
mare- i els seus estudis no els hi van reconèixer fins l´any 1973, poc abans de la jubilació.
Per entendre d´on venim i cap a on anem és imprescindible conèixer i recuperar aquesta
rica experiència històrica. S´han recollit molts testimonis i s´han escrit llibres. Però cal que la

memòria democràtica s´introdueixi al currículum escolar i es difongui o tots els àmbits
culturals i socials. En aquest sentit cal valorar el rescat que s´ha fet del mestre Antoni
Bebnaiges a partir de la trobada de les seves restes a la fossa comuna de la Pedraja
(Burgos). Un mestre molt innovador que va ser afusellat el juliol de 1936 (Hi ha un
documental “El retratista”, un parell de llibres, una exposició ambulant i també s´ha
representat al teatre).

No hi ha democràcia sense memòria. I penso que no es pot ser demòcrata i republicà sense ser antifeixista
« Darrera modificació: D'abril 13, 2022, 10:12:13 p. m. per Admin »

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal