Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: LA MÀGIA DELS BALCONS  (Llegit 5185 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1125
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
LA MÀGIA DELS BALCONS
« el: Abril 16, 2020, 12:41:34 pm »
Jaume Carbonell Sebarroja*
colaborador de Montgat.net
LA MÀGIA DELS BALCONS

Una nena petita asseguda al terra del balcó que hi al davant de casa, quan encara no són les vuit,comença a aplaudir amb força.

Quines ganes deu tenir de desfogar-se! Quan és l ́hora en punt s ́hi sumen molts
veïns i veïnes. És l ́homenatge diari que es fa al personal sanitari, convertits en els herois d ́aquesta llarga i agressiva pandèmia.
 Els aplaudiments, amb prou ressonància, duren cinc minuts. A vegades, també s ́hi afegeix
la policia municipal, tocant el clàxon, si la ronda els hi coincideix pel nostre barri.

A les nou de la nit tornem a sortir als balcons i a les terrasses. Aquesta cop la música és la protagonista. El
meu veí, en Pol, toca la gralla. A la mateixa hora també ho fan en altres indrets tots els membres de la
Coordinadora de grallers de Catalunya. Els pisos s ́il-luminen de nou, amb llums que fan pampallugues, s ́activa la
llanterna d ́alguns mòbils i a vegades, al final, fins i tot es llença algun coet. Hi ha qui palmeja al so de la melodia,
qui balla o qui resta totament estàtic.

Una mare sempre apareix amb el seu bébé en braços. De tant en tant,
quan les dues nenes del pis de dalt, la Leyre i la Dafne, perden la vergonya acompanyen al Pol des del piano i el
baix elèctric. La música, en aquestes circunstàncies és un bàlsam i, sens dubte, té efectes terapeùtics gens
menypreables. En Pol sempre es despedeix amb el “Passi-ho-Bé”, la popular canço que la Trinca va incorporar
amb gran èxit al seu álbum “Festa Major”, el 1970, i que tothom acompanya.

Ens acomiadem amb un sonor “bona nit”, ens saludem des de la distància i ens llencem petons. Abans, no
ho havíem fet mai. Entremig, es trenen algunes converses entre persones que fins alehores no es coneixien gaire
i que tot just ens saludavem: “Voleu que us vagi a comprar alguna cosa?”; “Necessiteu mascaretes... En a mi
me ́n sobra una”; “Li agrada l ́empanadilla.... Després li donaré un troç per provar-la”. “Vosté que està sola,
necessita qualsevol cosa?” Hi ha joves que en algunes escales s ́organitzen per anar a fer la compra a la gent
gran. S ́intercanvien productes i favors.


Ja és negra nit, i la gent es reclou a l ́interior. És l ́hora del sopar. O ves a saber, potser de continuar els exercicis
o el que s ́estava fent. Es fan tantes coses diferents aquests dies!
Sembla, talment, que retrocedissim en el temps per recuperar l ́esperit comunitari d ́altres èpoques, quan
els infants ens comunicàvem pels terrats i la gent gran petava la xerrada havent sopat, treient la cadira al carrer, al
costat del seu portal.

Hi ha balcons amb cartells on apareix l ́Arc de Sant Martí al bell mig, i a sota la consigna del confinament:
“Jo em quedo a casa”. En alguns s ́hi van afegint altres lemes: “Gràcies sanitaris”; “Ànims”; “Tot anirà bé”; “Ens en
sortirem ́m,...” Són els mateixos textos que inspiren als infants a l ́hora de dibuixar i pintar.
Mai havíem tret tant de profit als balcons, S ́ocupen a les hores assolellades per conversar, llegir, escoltar
música, relaxar-se o fer-hi el vermut. Per fer-hi el que sigui. I tampoc mai s ́havíen observat en tant deteniment les
garses, els pit-roigs o les merles, entre altres ocells que ens visiten. Pel que fa a les plantes, n ́hi havia que
semblaven mortes i rebroten de nou, afegint-se a l ́esclat i alegria de la primavera. Aquests dies, l ́olor de les flors
s ́intensifica. També el de la terra humiteteja dels textos després de les plujes intermitents.

Hi a qui té el privilegi de veure com van canviant els tons blaus, verds i blanquinosos de la mar, el reflex
de la lluna plena sobre les aigues o els sincrònics cabussaments dels dofins que –oh, com canvia la natura!-
s ́acosten vora la platja. Però hi ha qui ha de conformar-se amb la panoràmica d ́altres edificis més o menys lluits
o grisencs I tothom, sempre que l ́ull li ho permeti, pot gaudir d ́un cel net, pur i clar com feia temps que no es

veia.”Sort del balcó”. “Sort de la terrassa”, diem als nostres familiars i amics quan ens intercanviem trucades i
whatsapps.

Els balcons han trencat aquests dies la privacitat de les vides anònimes per teixir xarxes de suport mutu.
S ́han convertit en els espais públics de festa, de comunicació, de felicitat, de resistència i de salvació. Què en
quedarà quan s ́acabi tot això de la màgia de les balconades? I quins records, al cap d ́uns anys, en guardarem
nosaltres i les criatures? Hi ha coses que no s ́obliden, però els essérs humans també tenim una gran capacitat de
passar pàgina. Ves a saber. Memòria i desmemòria, tot s ́hi barreja, la paradoxa que ens aboca a un futur incert,
molt incert.

 *Pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de la revista “Cuadernos de Pedagogía” i professor a la Facultat d´Educació de la Universitatde Vic fins a la seva jubilació.  Actualment és president del consell assessor del “Diari de l´Educació”. És autor d´una dotzena de llibres. El darrer és: “L´educació és política”.

 
« Darrera modificació: Abril 16, 2020, 01:17:53 pm per Admin »

Sole Garcia

  • Visitant
Re:LA MÀGIA DELS BALCONS
« Respondre #1 el: Maig 17, 2020, 09:36:51 pm »
Estimat Jaume,

Quin text tan maco ple de bones paraules i grans accions. Soc una de les veïnes del davant, una de les que cada nit surt a gaudir de la música amb el meu fill, cantem, ballem i petem la xerradeta amb els veïns... ha estat de gran ajuda veure les mateixes cares cada nit amb un recomfortant somriure de: tots estem igual... està sent dur però ens ensortirem! I així ho estem fent!

Avui, quan ens hem acomiadat, una fredor m’ha pujat pel cos i les llàgrimes s’han deixat veure després de 54 dies... i he vislumbrat que en solitud som vulnerables però junts podem FER MÀGIA!

 La veïna de davant.

Sole Garcia.

Erika

  • Visitant
Re:LA MÀGIA DELS BALCONS
« Respondre #2 el: Maig 18, 2020, 10:53:26 am »
Bona niiiiiiiiiiit!  ;)
Em quedo amb el comiat de cada vespre. Ha estat un enorme detall que es va sumar a una rutina que he intentat marcar-me des del principi. Perquè sóc de costums i necessito un mínim d'ordre a la vida. Aquesta vida que potser ara valorem més, apreciem amb més detall i som conscients de l'alegria que ens aporta si la compartim amb els demés.
GRÀCIES a tots. I en especial...Al Pol amb la gralla...Per mi i els meus amics als que he parlat d'aquests regalets de les 21h...Sempre serà El Veí del Clarinete (em sap greu confondre l'instrument musical però sóc més d'esport a l'aire lliure i ioga)  ::)
Tot anirà bé!

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal