Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: JA ÉS HORA QUE ELS INFANTS PUGUIN SORTIR UNA ESTONA!  (Llegit 10156 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1125
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
JA ÉS HORA QUE ELS INFANTS PUGUIN SORTIR UNA ESTONA!
« el: Abril 21, 2020, 05:45:58 pm »

Jaume Carbonell Sebarroja*
colaborador de Montgat.net
JA ÉS HORA QUE ELS INFANTS PUGUIN SORTIR UNA ESTONA!


La sensibilitat vers els Drets de l´Infant no ha estat un dels punts
forts dels nostres governs: el de la Generalitat ha trigat en reaccionar i
l´espanyol encara més. Ben diferent ha estat el comportament oficial
d´altres països europeus. Alguns, des del minut zero i altres ja fa alguna
sertmana han permès la sortida de les criatures amb restriccions i
sempre. òbviament, amb l´acompanyament de persones adultes i
respectant estrictes mesures de seguretat. Hi ho han fet
independentment de l´evolució de la pandèmia; i no sembla que aqueta
decisió hagi generat gaires problemes.
En aquesta crisi del coronavirus las persones majors han estat les
més afectades , posant al descobert la pèssima gestió pública de les
residències, i les criatures tornen a ser les grans oblidades. Es clar, es
tracten de sectors improductius. Hi ha una pregunta que molta gent es va
fer des del començament: “Per què els gossos poden sortir i no ho poden
fer els infants?”. Cal recordar-do. “El Real Decret de l´Estat d´Alarma”
anomena fins a tres vegades els gossos i a la infància no ho fa ni una sola
vegada. Tampoc he escoltat a les rodes de prensa que aquesta qüestió
s´hagi plantejat a debat, tot recollint les peticions que es feien des de
diverses bandes. És evident que a les nenes i als nens, com a la resta de la
població, cal protegir-los d´aquesta pandèmia. Això ningú no ho posa en
dubte.
Ara bé, també cal protegir la seva salut integral -física, emocional i
social- en aquesta etapa de creixement i vulnerabilitat. Són molt
importants, per exemple, el moviment, l´aire i la llum solar perquè els
menors metabolitzin la vitamina D, el calci o el fosfor, i pel
desenvolupament cerebral i el sistema inmune. I, de manera indirecta,
afecta també als pares i mares. N´hi ha que gestionen prou bé aquesta
situació de confinament, n´hi ha que ho fan en dificultats i hi ha pares i
mares que, després d´un mes de confinament, estan a la vora d´un atac de
nervis. Hi ha moments de tot i per a tot. Perquè es tracta d´una situació
tan inèdita com dura, on han de combinar el teletreball o patir l´angoixa
d´un ERTO o d´un possible acomiadament –algunes persones ja venien de
l´atur-, mentre tracten d´ajudar els seus fills en els deures i els treballs
escolars. Es clar, i no tothom disposa de la formació o de la capacitat per
fer-ho. D´altra banda és ben diferent el cas d´una familia que disposa d´un
jardí -certament poques-, el de les que tenen una terrassa o poden treure
el cap pel balcó o el de les que conviuen unes quantes persones en un pis
de 45 m2 on no hi entra un raig de llum. En aquestes situacions límit és
quan les desigualtats culturals i socials es manifesten amb més cruesa. En
temps de confinament i de desconfinament.
Els nostres governs, com deia al principi, han estat lents, a l´hora de
suavitzar les mesures de confinament dels infants. Ara bé, hi ha persones i
col-lectius que això ja ho van demanar des del primer dia. El moviment
social amb més incidència l´ha promogut Heike Freire des de Madrid,
pedagoga que porta més de vint anys col-laborant amb famílies, mestres i
altres professionals de l´educació per aconseguir una major connexió dels
menors amb el medi natural. Va iniciar la campanya amb la redacció del
manifest “CoronaInfancias. Los derechos de los niños y niñas en tiempos
de crisis”, que tot seguit va rebre milers d´ahesions individuals i collectives
d´arreu de l´Estat, encara que tampoc hi van faltar les crítiques (per més
informació es pot consultar la campanya a change org. i la web de
l´autora).
El text de Heike Freire acabava amb aquestes paraules: “Hagamos
de nuestro país y del mundo un lugar donde las infancias cuenten, donde
tener hijos, ser padre o madre no tenga que ser una labor heroica y
privatizada. Consigamos que toda la población se vuelque en el cuidado, el
cariño y el respeto hacia nuestras criaturas. Defendamos lo común frente
al “sálvese quien pueda”.
Quiero dejar bien claro que no pretendemos llamar a la rebelión, o
saltarse el confinamiento, sino a la reflexión para gestionar esta crisis con
una mirada empática y respetuosa hacia la infancia”.Els mitjans de comunicació se´n van començar a fer ressó amb
titolars com aquests: “Un mes tancada a casa…… quant de temps més
aguantarà la infància?”; “Els drets de les criaturtes i el confinament”;
“Comparativa. Países europeos donde los niños sí pueden pasear y
empiezan a volver al colegio”; “El Síndic torna a demanar que els infants
puguin sortir al carrer”. El 27 de març el Síndic de Greuges ja va emetre
una resolució en que demanava que es considerés l´interès primordial dels
infants i adolescents i en una segon escrit de la setmana passada, recollint
les veus d´entitats com el Comité dels Drets dels Infants, el Consell
Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya o la Plataforma per la
Infància, alerta de nou sobre les conseqüencies emocionals, físiques i
psicològiques que poden tenir les mesures de confinament massa
restrictives en la població infantil.
També l´OMS (Organització Mundial de la Salut) adverteix dels
efectes que pot tenir aquest tancament domiciliari en la salut mental, les
addiccions i l´estabilitat emocional dels infants i joves, i també en el
conjunt de la población D´altra banda, també s´ha tingut en compte
quines han estat les conseqüències del llarg confinament infantil a la Xina,
fins ara desconegudes o, si meny no, poc difoses. En un extens article del
dia 6 d´abril la prestigiosa revista mèdica “The Lancet” explica en detall les
seqüeles emocionals, somàtiques i psicològiques: increment dels estats
d´ansietat i irribilitat, alteracions de l´humor, plors incontrolats, obesitats,
tristesa immotivada,.. I, es clar, moltes autoritats n´han pres nota.
I arribem al dia d´avui. El govern espanyol ha decidit deixar sortir
una estona a les criatures fins al 12 anys a partir del 27 d´abril, amb un pla
que s´anirà concretant. El govern de la Generalitat ja compta amb un pla
molt treballat que inclou les sortides per franjes d´edat fins els 18 anys, la
duració de les passejades, la necessitats d´establir circuits segurs i tota
mena de mesures de seguretat, algunes prou conegudes. Seria
convenient que el govern central el tingués en compte, alhora que
respecti les decisions que es puguin prendre en cada Comunitat
Autònoma i fins i tot a cada Ajuntament, a partir d´uns criteris generals.
Perquè són aquestes administracions qui millor coneixen el territori per a
gestionar-lo amb més eficàcia.


*Pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de la revista “Cuadernos de Pedagogía” i professor a la Facultat d´Educació de la Universitatde Vic fins a la seva jubilació.  Actualment és president del consell assessor del “Diari de l´Educació”. És autor d´una dotzena de llibres. El darrer és: “L´educació és política”.


« Darrera modificació: Maig 05, 2020, 08:34:09 am per Admin »

juani

  • Visitant
Re:JA ÉS HORA QUE ELS INFANTS PUGUIN SORTIR UNA ESTONA!
« Respondre #1 el: Abril 28, 2020, 09:57:01 pm »
Pues seguro que muchos de ellos a pesar de haber tenido sus momentos de aburrimiento, habrán estado encantados de tener a sus padres todo el día.   

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal