Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: Fortins arran de mar  (Llegit 563 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 982
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
Fortins arran de mar
« el: Abril 22, 2019, 08:45:23 am »
Coincidint amb el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil, es dona a conèixer el patrimoni militar que es va construir a primera línia de la costa.

 Es van aixecar més de 450 búnquers a tot el litoral per por d’un desembarcament de les tropes franquistes que no es va produir mai.

 Actualment es conserven un centenar d’aquests nius de metralladores

Un dels nius de Montgat


ELENA FERRAN - MONTGAT
Va ser amb el bombardeig naval del ‘Canarias’ a Roses que es va reforçar la xarxa de defensa a la costa
Més de 450 fortins es van aixecar entre Portbou i Alcanar per protegir la costa catalana de les tropes franquistes. Un patrimoni militar que el bàndol republicà va construir amb ajuda de la població i que perdura com a testimoni del conflicte bèl·lic. A primera línia de mar, resisteixen les construccions dels nius de metralladores dins dels blocs de formigó o camuflats en el paisatge amb pedra. Els soldats volien fer-se forts amb vista a un possible desembarcament per mar de les tropes franquistes que no es va arribar a produir mai.

Una xarxa de defensa es va anar reproduint per tot el litoral, adaptant les construccions a l’orografia i buscant punts estratègics per a la vigilància. Josep Clara, professor d’història contemporània de la Universitat de Girona, els comptabilitza en el llibre Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra i deixa testimoni del centenar de construccions que perduren avui dia. “Durant els anys del boom del turisme, n’hi havia molts que feien nosa i es van enderrocar per obrir ports i passejos. D’altres van ser engolits pels temporals de mar”, assenyala l’estudiós de la Segona República i el franquisme, sobretot en l’àmbit gironí.

Les primeres construccions militars a la costa es van començar a aixecar a finals del 1936. Segons explica Clara, al principi n’hi havia de fetes amb fusta. Va ser arran del bombardeig naval del Canarias a la badia de Roses, que va tenir lloc el 30 d’octubre del 1936. “El pànic es va estendre i la por d’un desembarcament va fer que es construïssin molts nius i bateries de defensa amb la col·laboració de la població, que es va posar a les ordres dels enginyers de l’exèrcit”, explica l’historiador.

El Grup de Recerca d’Investigació d’Espais de la Guerra Civil Espanyola, el Griegc, cataloga des del 2014 tot el patrimoni bèl·lic del conflicte resseguint trinxeres, nius de metralladores, refugis i emplaçaments d’artilleria, tant a Aragó com a Catalunya. Les fortificacions a la costa catalana, tal com indica un dels impulsors de l’entitat, l’historiador Adrián Cabezas, van ser un esforç descomunal que va resultar del tot inútil, ja que finalment les tropes franquistes van entrar pel front d’Aragó. “Els que vivien a la costa estaven atemorits per la possibilitat de ser atacats per mar, ja que els franquistes havien ocupat Mallorca, i es veien indefensos amb vista a qualsevol temptativa ofensiva del bàndol rebel”, explica Cabezas.

A punt per als carrabiners

A primera línia, arran de l’aigua, es conserven els nius de metralladores des d’on havien de disparar els soldats en cas que els vigilants els alertessin de la presència d’algun vaixell. En l’exposició La defensa de la costa del Maresme, que es pot veure fins a finals d’any al Museu d’Arenys de Mar coincidint amb la commemoració dels 80 anys de la fi de la Guerra Civil, s’explica la tasca dels carrabiners destinats a la vigilància de la costa. Cabezas, que és el comissari de l’exposició, explica com els carrabiners s’encarregaven de patrullar resseguint la xarxa de nius per si veien algun vaixell a l’horitzó i calia avisar els soldats que hi entressin.

Els nius de metralladores estaven a poca distància els uns dels altres. “Comptaven que podien disparar des d’allà a uns 500 metres, i per això n’hi ha que estan a tocar”, assenyala l’historiador, que, en el cas del Maresme, ha localitzat els 24 búnquers que encara avui es conserven dels 61 nius de metralladores que es van construir en aquest tram.

Els soldats, que en cas d’atac s’havien de refugiar en aquests blocs de formigó i pedra aixecats a tocar de l’aigua, comptaven amb el suport de les bateries per a l’artilleria que també es van fer en alguns punts de la costa. En aquest cas ja es tractava d’emplaçaments més grans, on cabien canons, i que permetien cobrir una zona més àmplia. Se’n van arribar a construir una trentena a tot el litoral. El Griegc està treballant per fer visitable aquest any la bateria de costa de l’Ametlla de Mar i reivindicar així aquest patrimoni històric. A la zona del Penedès i el Garraf, des del 2011, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, es va senyalitzar un itinerari dels punts de defensa de la Guerra Civil.

Alguns búnquers, com els de Montgat i Premià de Mar, s’han conservat integrats al passeig marítim. “No s’han enderrocat, que ja és molt, però tampoc s’ha pensat a respectar-ne les entrades, que s’han tapiat”, lamenta Cabezas.

Altres fortins resisteixen al pas del temps a la sorra o gairebé dins l’aigua. A Mataró n’hi ha cinc que l’Ajuntament va catalogar el 2013 com a bé cultural d’interès local, però no s’hi ha fet cap actuació de protecció. Sí que ho van fer a Santa Susanna, on el 2008 es van col·locar unes proteccions i hi van tancar l’accés. Les entitats que sorgeixen, com ara el Grup Búnquers Arenys, treballen per dignificar i fer visitables les nou construccions que s’amaguen a les platges.

En acabar el conflicte bèl·lic, la Guàrdia Civil també va fer servir alguns dels fortins per controlar el contraban que entrava per les platges i, fins i tot, algunes famílies i persones sense sostre anys després de la guerra hi van acabar trobant refugi.

Apuntant al mar
Tant el centenar de nius de metralladores com les bateries que amagaven canons defensaven la primera línia de la costa/El Punt
« Darrera modificació: Abril 22, 2019, 07:23:31 pm per Admin »

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal