Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.
« anterior següent »
Pàgines: [1]

Autor Tema: LA BIBLIOTECA DE MONTGAT. ELS DIVERSOS CAMINS PER ACOSTAR LA LECTURA I EL CONEIX  (Llegit 750 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1206
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
LA BIBLIOTECA DE MONTGAT. ELS DIVERSOS CAMINS PER ACOSTAR LA LECTURA I EL CONEIX
« el: Desembre 22, 2020, 01:01:34 pm »
  ELS DIVERSOS CAMINS PER ACOSTAR LA LECTURA I EL CONEIXEMENT A TOT EL POBLE   
*Jaume Carbonell Sebarroja*
   No solo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan, sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solo hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales, que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano, porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social”.

Discurs de Federico García Lorca amb motiu de la inauguració de la biblioteca del seu  poble, Fuente Vaqueros, l´any 1931.

“La biblioteca pública, l´accés local cap al coneixement  -segons el manifest de l´UNESCO-, proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels anys. Per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural de les persones i dels col·lectius”. Per això cal atendre els objectius, les prioritats i els serveis en relació a les necessitats de la comunitat, des de la primera infància fins a la gent gran. Es tracta d´anar ajustant l´oferta de serveis i activitats a les necessitats de cada moment, escoltant i recollint les propostes de la ciutadania amb un doble objectiu: que l´oferta arribi als diferents col·lectius i que sigui de la màxima qualitat possible. El treball actual de l´equip de la biblioteca, que actua d´intermediari, entre els usuaris i usuàries i els recursos, és d´una gran vocació i professionalitat. Només una dada molt significativa: s´ha aconseguit arribar als 6.069 carnets de biblioteca expedits, més de la meitat de la població de Montgat, amb un promig de 220 nous carnets cada any. És evident que, avui per avui, les biblioteques públiques s´han convertit en un dels millors equipaments públics del país –m´atreviria a dir que el millor- gràcies al seu procés de renovació i de vinculació amb la xarxa social del territori. Com han canviat respecte a les biblioteques franquistes!

Les persones que ens orienten i els espais que ens acullen.

Quan entrem i ens movem per la biblioteca ens trobem amb aquestes persones: en Martí, la Gemma i/o la Laia (qui fa un terç de la jornada de la Gemma, tot i que a finals de desembre deixa de treballar a la biblioteca), tots ells tècnics auxiliars de biblioteca; en David, un ajudant de serveis polivalent i molt eficient que el veus sempre voltant amunt i avall;  i la Patrícia, la directora-bibliotecària,  que a vegades queda una mica més amagada.
 
A banda de la seva formació bibliotecària i de compartir algunes tasques comunes, cadascun d’ells s´ocupa d´àrees més especifiques en funció del seu bagatge professional i dels seus interessos, procurant cobrir així totes les àrees bàsiques d’una biblioteca pública. Així, la Gemma, amb molts cursos de literatura infantil en el seu currículum, s´ocupa de dinamitzar les activitats infantils, com ara la narració de contes en les visites escolars i el club de lectura per a nens i nenes de 7 a 10 any, a més de mantenir i gestionar el fons de l’àrea infantil, entre altres tasques. La funció de la Laia es concentra més en la difusió del fons i les activitats que s’hi duen a terme a les xarxes socials de la biblioteca i a la web de la biblioteca virtual. En Martí, també llicenciat en Història de l´Art, s´encarrega del manteniment del fons i de la selecció de novetats, així com de la cartelleria, les guies bibliogràfiques i les exposicions que s’hi fan al llarg de l’any. I la Patrícia, que dona suport sobretot a la gestió de la col·lecció i a la selecció de les novetats d’adults, és qui gestiona els recursos materials, humans i econòmics de la biblioteca, la programació de les activitats i la seva difusió a través dels butlletins electrònics, a més d’altres tasques de gestió interna administrativa, com ara les estadístiques i l’avaluació del servei, informes i els plans d´acció anuals.
Cada espai de la biblioteca l´ocupa, majoritàriament, un públic diferent. “A les taules d´estudi de la sala d’adults -explica la Patrícia-, trobem molts estudiants universitaris que venen fins i tot de poblacions veïnes gràcies al gran aparcament gratuït, i en època d´exàmens, la biblioteca amplia fins i tot l´horari degut a aquesta alta demanda. També hi trobem molts alumnes d´escoles de Montgat a estudiar o fer els deures, alguns acompanyants de pares o mares mentre algun germà o germana està realitzant activitats extraescolars al poliesportiu o al camp de futbol.”  L´utilització del Wi-Fi ha crescut exponencialment al llarg dels anys, coincidint amb l´ús generalitzat d´ordinadors portàtils per a treballar o estudiar.

La secció de diaris i revistes acostuma a estar ocupada per gent de més edat que dedica una estona a posar-se al dia còmodament a la zona de butaques.
A l´àrea d´internet, on disposen de tres ordinadors amb connexió, programari i una impressora, solen anar-hi persones que necessiten fer alguna gestió electrònica ràpida o a imprimir algun document. També infants per fer treballs escolars i imprimir-ne els resultats, tot i que cada cop és un servei que s’utilitza menys, donat a l’augment en l’ús dels portàtils.

“Però tampoc no descuidem -ens diu el Martí- a totes aquelles persones que venen a buscar les darreres novetats en novel·la o en cinema, que escullen les seves lectures o demanen recomanacions segons els seus gustos. Estem contents de veure com se´n van satisfets, i tornen a venir al poc temps per demanar-nos més i més lectures”
A la sala infantil el públic és molt familiar. “Venen moltes mares o pares -intervé la Gemma- amb infants molt petits, a buscar contes o fins i tot a llegir-los allí mateix alguns fragments. De vegades es troben famílies i utilitzen aquest petit racó com a espai de reunió. Com que la sala infantil és tan petita, els infants de cicle mitjà o superior acostumen a anar-se’n a estudiar o fer deures a la sala  d´adults”. Pensen però, que aquesta sala s´utilitza, o hauria d´utilitzar-se només per a l´estudi o el treball individual, respectant d´aquesta manera el màxim silenci possible. En canvi, la sala infantil té un caràcter més distés i informal, i per aquest motiu es va plantejar la necessitat d’una nova distribució de l’espai, ja de per si molt limitat, més adaptat als nous usos que s’hi fan i convertir-lo en un lloc més ampli i acollidor per a les famílies amb infants petits que la visiten. Aquest és un canvi a nivell de distribució molt esperat des de feia uns anys, i que aviat es farà realitat.

Què demana la gent? Què es llegeix més?

En ficció destaquen els dels autors més premiats com: “Todo esto te daré” y “La cara norte del corazón”, de Dolores Redondo, i “Patria”, de Fernando Aramburu, un dels llibres més venuts els darrers temps. També la novel·la policíaca, la novel·la romàntica, o algunes novel·les històriques com ara les d´Ildefonso Falcones.
En no ficció, el que més es demana són recursos per l’aprenentatge d´idiomes (català, anglès, alemany), temaris d´oposicions, creixement personal, salut (ioga i dietes) i educació infantil (de la secció “Racó de famílies”, un fons especial de la biblioteca).

Respecte les tendències dels darrers anys pel que fa a la demanda, en Martí constata el baix préstec del fons de CD, i cert descens del fons de pel·lícules o sèries degut a les plataformes digitals. “Puja la lectura del còmic, sobretot a infantil, i l´aparició en el rànquing dels més demanats els youtubers i influencers. També augmenta el préstec d’àlbums il·lustrats i els llibres de coneixement infantil i de disseny acurat. Es manté l´èxit d´autors premiats, novel·la de gènere (policíaca, romàntica, històrica), i també autors mediàtics en temes com la nutrició, la cuina o el creixement personal”.

La Gemma percep alguns canvis en les modes i en les preferències del públic lector. “Fa uns anys, per exemple, vivíem un boom de la novel·la històrica i ara la més sol·licitada és la novel·la negra. En la literatura infantil van canviant les col·leccions més demanades: fa uns anys era la Tina Superbruixa o el Gerónimo Silton. Ara estem amb el Diari del Grec, els Futbolíssims, Isadora Moon i els  youtubers infantils. I en literatura juvenil ara mateix el que més se sol·licita son també llibres de youtubers”.

Una oferta de serveis i d´activitats que es va ampliant en funció de les necessitats i les peticions Aquesta oferta es va ampliant i enriquint en funció d´un anàlisi acurat de l´entorn, de les seves necessitats i de les aliances que s’estableixen entre les diverses entitats, associacions i escoles del municipi. D’aquesta manera es va crear i encara segueix el club de lectura en anglès, uns dels primers de la comarca, gràcies a la petició d´algunes usuàries. També des d’un començament es programa de forma mensual el club de lectura en català, i per últim, el de francès, que compta amb només tres anys de funcionament. Per la Patrícia “els clubs de lectura són un dels pilars bàsics de les activitats de la biblioteca doncs, més enllà dels objectius literaris i de domini de l’idioma, són espais de socialització”.

També s´hi fan presentacions de llibres quan algun autor o autora local en publica algun, activitats per celebrar alguna efemèride, exposicions bibliogràfiques de tota mena: temàtiques, commemoratives, etc. Així mateix, segueix en Martí “s´organitzen activitats com ara xerrades, amb alguna persona experta en la matèria, o fins i tot vam arribar a fer tallers de ganxet, tot amb usuaris i usuàries voluntaris. Sense oblidar la campanya solidària anual on hi participem des de fa molts anys: la Marató de TV3”.

Pel que fa a l´oferta cultural dirigida al públic infantil, una de les activitats estel·lars són les hores del conte: activitats de foment de la lectura infantil, familiaritzant els infants i les seves famílies amb els contes, la imaginació, els valors, la narrativa, l´oralitat, el llibre i la biblioteca. “Programem -explica la Gemma- una hora del conte al mes per a públic infantil a partir de 5 anys, però com que ens vam adonar que cada cop venien infants més petits, fins i tot molts nadons, vam creure apropiat iniciar l´En Lletra Petita, hores del conte per a famílies amb nadons de 0-3 anys, i que consisteixen en sessions adaptades per aquest tipus de públic”.

D´altra banda, fa un parell d´anys que s´organitza un club de lectura per a infants de 7 a 10 anys  (Tirant lo Roig), conduït per la Gemma, així com altres activitats, com ara tallers de manualitats temàtics, o BiblioLabs (laboratoris d´experimentació i cocreació de continguts per a infants), aquesta darrera activitat, molt potenciada a les biblioteques per part de la Diputació de Barcelona, i que suposa un canvi de model a les biblioteques del s. XXI.

La Laia explica una darrera activitat que s´ha estrenat aquest any: “Hem iniciat un cicle de cinema documental per a adults, activitat vinculada a un dels centres d’interès que tenim a la biblioteca: els Docs del Mes-Barcelona, que ofereix una programació de qualitat i alternativa al cinema comercial. De moment hem fet quatre projeccions, i cada cop tenen més èxit en quant a assistència de públic, i això ens encanta!”.

La pandèmia ha obligat a la biblioteca a reinventar-se i a fer un aprenentatge virtual

No s’havien revertit encara els efectes de les retallades arran de la crisi del 2008, la qual va significar que les biblioteques públiques patissin una manca de finançament suficient per oferir més serveis i activitats a la població, i arriba la pandèmia. Això si, l´equip de la biblioteca agraeix als successius governs municipals i a la Diputació de Barcelona el fet que no es retallés mai la partida pressupostària dedicada a l’adequació dels fons bibliogràfics, al menys.

Com s´han viscut els efectes del Covid-19 a la biblioteca? La Patrícia ens ho explica: “El confinament ens va agafar a tothom per sorpresa. Això va suposar un cert shock inicial i haver-nos d´adaptar ràpidament a la nova situació, deixar de banda tota la gestió física de la biblioteca i el contacte directe amb els usuaris i usuàries, i haver de treballar de forma remota durant un temps, aprenent nous sistemes de comunicació digital que fossin efectius, establir una nova organització de treball i, en alguns casos, a emprar noves eines digitals d´una forma accelerada. Suposo que, a nivell d’equip, ens va portar a estar més connectats i coordinats que mai. Vam aprofitar per fer molta formació online però també, donada la impotència de la situació que ens va tocar viure a tots, ens va servir per a empènyer-nos a seguir donant un servei públic que fos útil –o això buscàvem- a la població en general, tot i que limitant-nos forçosament només a la part digital: a trobar aquella lectura que distragués una ment angoixada, a fer recomanacions de contes infantils per distreure la canalla a casa, a recomanar llibres de coneixements per aprendre tècniques o habilitats noves (informàtica, cuina, labors...), a elaborar manuals d´ús visuals que expliquessin el funcionament del catàleg i de la plataforma digital eBiblio o eFilm per descarregar continguts, i també a difondre activitats culturals que s´emetien online arreu del territori”.


Com en tants altres llocs van tenir que modificar radicalment els hàbits i rutines per reinventar-se i reciclar-se a marxes forçades per promoure fons i activitats exclusivament digitals, que fins aleshores s´utilitzaven de manera ocasional i complementària. També els va permetre descobrir més a fons els continguts digitals que ja s´oferien a la Biblioteca Virtual, la plataforma digital que gestiona la Diputació de Barcelona per a totes les biblioteques públiques de la província. Alguns clubs de lectura es van haver d’interrompre, però altres activitats, com l´hora del conte, es van adaptar ràpidament a la nova situació, programant sessions de forma virtual i amb més freqüència de l’habitual.

Després de l´obertura de la biblioteca, al mes de juny, i fins el dia d´avui, s´ha hagut de combinar el treball presencial amb el teletreball, adaptant l´espai als estrictes protocols sanitaris: quarantena dels documents retornats, utilització permanent de la bústia pels retorns, circuits d´entrada i sortida diferenciats, amb marques per al distanciament social, neteja exhaustiva i constant de tots els espais, ventilació, etc. El tancament freqüent de les sales de lectura en determinades fases de la desescalada, sempre seguint els protocols sanitaris, ha obligat a potenciar molt més les exposicions de llibres a l’espai del vestíbul per tal que els visitants poguessin conèixer les novetats arribades, a fer molta més difusió i a continuar amb algunes activitats de forma virtual.
La situació pandèmica ha suposat, en totes les biblioteques públiques, una davallada en les visites, préstecs i activitats. Tot i així, a la biblioteca de Montgat ha fet un esforç extraordinari per afrontar aquesta nova situació amb noves eines, que facilitarà la gestió de la tercera onada -i esperem que sigui la darrera- que gairebé tothom pronostica.

Noves propostes, somnis de futur

El somni de futur per a l´equip de la biblioteca, a més de coordinar l´oferta de lectura pública al municipi i ser la mediadora entre el ciutadà i el coneixement i la cultura, “seria acabar sent un referent social de la vila com a espai de trobada, socialització i de primers contactes, un lloc d´intercanvi i cohesió de la comunitat i per al conjunt de la població sigui quin sigui el seu origen, edat, gènere, professió i afecció”.
 
En aquest sentit voldrien arribar al major nombre de persones diversificant i ampliant les activitats culturals actuals, perquè cap col·lectiu en quedi exclòs, oferint més i millors serveis.  Entre aquests, voldrien reprendre el préstec a domicili per aquelles persones amb mobilitat reduïda, ja sigui temporal o permanent. O fer lectures a domicili a la gent gran que es pugui trobar sola en aquests temps tan estranys de virtualitat forçada.

Una altra línia que voldrien engegar és el foment de la lectura a l´entorn educatiu, treballant de forma col·laborativa amb les escoles, d´acord amb els seus projectes i plans d´estudi, aportant fons o lectures (a través de maletes pedagògiques), oferint recomanacions o novetats de forma periòdica, o fins i tot a programar conjuntament activitats diverses de promoció de la lectura i la lectura en veu alta. També els hi agradaria intervenir en la formació de l’alumnat en l’ús crític de les noves tecnologies i en la cerca eficient d’informació a internet.

A nivell general, també els agradaria ampliar l´oferta de serveis com aquests: clubs de lectura temàtics o relacionats al voltant del pensament i el sentit crític, clubs de lectura per a joves, més activitats innovadores en l´àmbit dels BiblioLabs (ciència, robòtica i programació), activitats dirigides a gent gran: tallers de memòria, recuperació de la memòria històrica, etc., cursos d´escriptura per a col·lectius diversos, activitats de difusió de la història local: conferències, exposicions, visites, etc… També hi ha molt interès en incorporar la formació de persones adultes a la dinàmica de la biblioteca, com per exemple la formació en competències digitals per a totes les edats per reduir l´actual fractura digital.


Un altre aspecte important a tenir en compte serà la de vincular els objectius de la biblioteca dins l’Agenda Europea 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com incloure’ls dins les polítiques públiques de sostenibilitat, igualtat, inclusió social, etc. i tots aquells reptes que se’n derivin de la crisi arran la Covid-19: econòmiques, socials, tecnològiques...

D´idees i de projectes, com es pot veure, no en falten. I la llista podria continuar. L´equip professional de la biblioteca està molt il·lusionat en tirar-los endavant, però per això, diuen, fan falta més caps i mans. Quan la biblioteca es va crear el 2003,  Montgat tenia 8.775 habitants i ja aleshores, segons els estàndards de la Diputació li corresponia una persona treballadora més. Avui, en què la població arriba als 12.200 habitants -i segueix creixent- n’hi corresponen ja dues més. Aquest tipus d´equipaments, cada vegada més multidisciplinars i complexos, que han d´atendre múltiples i noves necessitats de forma presencial i virtual, com s´ha vist al llarg d´aquest article,  no poden estar tan infradotats de personal. Per això l´equip de la biblioteca està carregat de raons quan reivindica que, com a mínim, es doti amb urgència un nou lloc de treball. Si pensem de veritat que la cultura és un bé essencial,  que ens fa lliures i potser també més bones persones, com es proclama tan sovint aquests dies, seria bo que l´Administració els hi  portés per reis un nou bibliotecari o bibliotecària. El poble ben segur que ho agrairà.

Nota: Agraïm l´àmplia informació facilitada per l´equip de la biblioteca.

*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.


 


 

 






En línia
Pàgines: [1]
« anterior següent »
 

+ Resposta ràpida

SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal