Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: L´HORA DE LA SALUT MENTAL  (Llegit 467 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1255
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
L´HORA DE LA SALUT MENTAL
« el: Juny 10, 2021, 05:31:35 pm »
L´HORA DE LA SALUT MENTAL
*Jaume Carbonell Sebarroja*


Aquesta pandèmia ha posat al descobert diverses desigualtats socials. Ja ho sabíem, però ha evidenciat més claramement la seva magnitud i els seus efectes. Això s´ha posat de relleu en les residències públiques i de gestió mixte de les persones majors, un model amb moltes goteres i que caldria revisar a fons; en l´atenció primària, que ha patit l´efecte de les retallades de la darrera década, així com els procesos creixents de privatització; en l´habitatge precari de moltes famílies obligades a conviure en espais reduits i poc airejats; a l´hora d´acedir a internet i a fer ús de les noves tecnologies; i, naturalment, en l´àmbit laboral. Podríem citar molts més exemples. Suposo que les diverses administracions ja n´hauran pres nota. Caldrà, però, activar polítiques públiques per revertir aquesta situació, amb les mesures i inversions necessàries que, sens dubte, hauran d´incloure l´ampliació del personal sanitari i d´altres professionals que s´ocupen de la cura de les persones, així com la millora de les seves condicions de treball. Hi ha masses persones del món sanitari -entre altres- que emigren a altres països europeus per aconseguir un lloc de treball més ben remunerat.

Aquest estiu s´encara amb un nou optimisme. Es relaxen les mesures del confinament i el procés de vacunació sembla que ha pres la directa. Cal felicitar-se per la rapidesa en que la ciència ha trobat diverses vacunes; altra cosa diferent és el benefici que n´han obtingut i la manca de sensibilitat per alliberar les patents perquè les dosis arribin al mateix temps  a tots els països del món, un altre factor de creixent desigualtat. I cal felicitar-se, també, per la bona organització del procés de vacunació actual, després  d´unes quantes espifiades en la planificació i la comunicació,  a banda de la lògica incertesa davant d´una situació tan incerta i desconeguda.

Ara bé, aquest optimisme no ens pot fer baixar la guàrdia, ja que a més de les mancances assenyalades, existeix un  problema  del qual tan sols se´n comença a parlar: la salut mental. Qui i com es gestionarà la pandèmia emocional? Se´n parla poc perquè es tracta d´un tema tabú als mitjans de comunicació -com ho era fins no fa gaires anys les agressions sexuals- i fortament estigmatitzat en l´àmbit social: molta gent no accepta l´ajuda psicològica i quan es va al psicòleg fa vergonya reconeixe-ho i parlar-ne. Vaja, que ens trobem encara molt lluny de normalitzar, com succeeix amb altres malalties, els transtorns mentals.
Aquests van augmentar amb la crisi econòmica del 2008 i amb l´actual pandèmia s´estan agreujant, i són diversos els experts que sostenen que aniran en augment, ja que els seus efectes no són sempre immediats. No hi ha dades -almenys no s´han fet públiques- sobre el nombre d´afectats. No obstant, hi ha qui parla de que han crescut un 50% les urgències pediàtriques d´origen psiquiàtric i que els intents de suicidi i els suicidis consumats han augmentat en els diversos trams d´edat. En qualsevol cas, el covid ha generat un sofriment molt extens i natural que s´ha anat cronificant, sobretot entre la joventut, però no només. Els trastorns són molt variats i de diversa gravetat, encara que potser l´ansietat ha estat la manifestació més visible. Això repercuteix en estats d´ànim depressius i en l´alteració del son i l´alimentació.

Els professionals de la medicina ho estan explicant molt millor. El propòsit d´aquesta reflexió és només insistir en la nova desigualtat social que suposa l´atenció psiquiátrica en els àmbits públic i privat. En el privat, la dotació de professionals és molt superior, l´atenció és quasi inmediata i les visites s´allarguen amb converses i un seguiment sostingut. En el públic, pel contrari, les llistes d´espera s´eternitzen –menys en els casos més greus-, les visites són molt  més breus i la manca d´atenció personalitzada és resolt amb més pastilles. I, es clar, les plantilles de salut mental - d´una gran qualitat- estan infradotades.

La salut mental no pot ser la Ventafocs del sistema sanitari. A banda d´una major dotació de serveis, caldria veure quin és el model d´intervenció més adequat, amb equips multidisciplinars vinculats al territori, amb eines disponibles per una millor detecció dels transtorns en l´àmbit escolar i familiar, i amb una major sensibilitat i implicació de tota la comunitat. Potser també caldria una llei específica de salut mental per garantir l´accés a una prestació pública a l´abast de tota la població.

*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.
« Darrera modificació: Juny 12, 2021, 08:13:23 am per Admin »

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal