Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Respondre al missatge

Atenció: en aquest tema no s'han enviat missatges al menys des de 120 dies.
Encara que estiguis segur de que vols respondre, si us plau considera començar un nou tema.
Nom:
Correu:
Assumpte:
Icona del missatge:

Verificació:
Escriu les lletres mostrades al dibuix
/

Escriu les lletres mostrades al dibuix:
Escriu montgat a la casella següent:

Pel bé de tots modera els teus comentaris.
Qualsevol missatge o comentari que contingui violència implícita o explícita pot ser eliminat sense previ avís


Sumari de Temes

Publicat per: Admin
« el: Març 15, 2013, 09:52:00 pm »

Cada matí, ben aviat, l’estació de Montgat m’espera i m’acull. Més de 150 anys de paciència i de rutines i segueix sense cansar-se.

El ferrocarril va arribar al municipi de la mà de Miquel Biada i Bunyol, un mataroní emigrant a Amèrica que, en tornar a la terra, decidí unir Mataró i Barcelona per una via de transport, de progrés i d’evolució. El 1848,a través d’una companyia anglesa, Miquel Biada i Bunyol construïa la pionera línia ferroviària del país. I Montgat va guardar-se l’exclusivitat de conformar, al seu municipi, el primer túnel de ferrocarril d’Espanya.

Aquest canvi va suposar una gran revolució en la indústria de la localitat, i especialment, al raval de les Mallorquines.

Des de llavors, amb més o menys eficàcia i puntualitat, la costa del litoral és vorejada per una sèrie de vagons, plens de personetes i de vida, que viatgen, que recorren, que travessen el temps i l’espai. Un embolic tendre i romàntic per les ments sensibles.

Durant aquest temps, cadascuna de les estacions que conformen aquest tram ha patit canvis, reformes. S’han anat recreant. I crec que és molt important adonar-se de la necessitat que comporta utilitzar aquest tipus de transport.

Els trens són una eina imprescindible d’aprenentatge. Més enllà de constituir un gran sistema de comunicació entre el món rural i el món urbà, socialitzen. Es creen vincles entre les diferents classes socials i s’estableixen relacions, gairebé invisibles, entre passatgers que s’han acostumat a veure’s, a la mateixa hora i amb el mateix objectiu: moure’s.

Per conèixer qualsevol indret, és important trepitjar i recórrer el transport públic que el connecta. La diversitat, la pluralitat i la base de qualsevol societat pot ser retractada en aquests ambients. I em refereixo a la base de veritat, a la que treballa i es desplaça per construir coses. A la que es converteix en un mirall, en una retrospecció i en un anàlisi d’elements dispersos que es veuen obligats a comparar-se amb més o menys consciència.

I la gent em continua preguntant per què utilitzo tant aquest mitjà… Cada matí, ben aviat, l’estació de Montgat m’espera i m’acull. Més de 150 anys de paciència i de rutines i segueix sense cansar-me./Tot Badalona
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal