Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Autor Tema: Entrevista A Óscar Sánchez, el renta cotxes de Montgat que va passar 626 dies pr  (Llegit 1470 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Admin

  • Administrator
  • Hero Member
  • *****
  • Missatges: 1014
  • Karma: +0/-0
  • Informació Local
    • Veure Perfil
La justícia espanyola ha admès a tràmit aquest passat 21 de juny la demanda presentada per Óscar Sánchez, el renta cotxes de Montgat que va passar 626 dies a la presó a Itàlia per un error. L’advocat que defensa els seus interessos a Madrid, José María Gómez Rodríguez, va presentar la petició d’una indemnització de 240.000 euros al Govern Espanyol per la seva injusta entrega a Itàlia i el Ministeri de Justícia ja l’ha admès a tràmit. També, el seu advocat italià, Fabio Salcina, ha reclamat a Itàlia 150.000 euros d’indemnització pels 20 mesos que va estar pres en aquell pais. L’Óscar confia que es resolgui el seu cas el més aviat possible tot i que en el que menys pensa ara és en la seva indemnització. Moments durs els que va passar a Itàlia però el malson continúa essent present a diari a la seva vida.

Óscar, com estàs?

Estic bé. El que passa és que ha sigut tot tant espectacular. Tothom m’ha recolzat però també em pregunten moltíssim, i, el dia a dia és molt dur. Temps enrere he passat per una etapa que he hagut de “desaparèixer” de Montgat, allunyar-me de les zones que més freqüentava.

Amb quins ulls veus l’admissió a tràmit de la teva demanda al govern per part de la justícia espanyola? Estàs esperançat?

Si, encara trigarà a resoldre’s. Però jo se que alguna cosa m’han de donar perquè sóc una persona que ha sobreviscut a la mort. Per un error judicial he estat 626 dies a la presó en un altre pais i sense rebre cap explicació.

Es farà justícia si, finalment, s’accepta la recompensa de 240.000 euros?

Ja se sap, els diners sempre van bé però el que més mal em fa és que he estat molt de temps entre la vida i la mort. Com es paga això?

M’explicaves que tot ha sigut molt espectacular, en aquell moment que vas sortir de la presó era com un somni. Ha arribat el punt en que has recuperat la teva “vida normal” i això ha fet esvair aquesta mena de somni?

Faig la meva vida anterior però tinc por. Mai m’havia passat res, tenia una vida simple i de cop em van posar a la presó sense haver fet res. Clar, això és algo que et marca per sempre. Jo me’n recordo cada dia i sempre ho tindré dins meu.

Després de tot el que has viscut quin concepte tens de la justicia espanyola?

El que més m’ha sorprès és que a l’Aeroport de Madrid la mateixa Policia Nacional se’n reia de mi. A Madrid vaig estar-hi pràcticament un mes i ningú em va preguntar absolutament res. Només vaig veure un advocat una vegada i vam tenir una conversa molt esqüeta, li vaig preguntar: “jefe, porqué estoy aquí?” i em va contestar que no ho sabia, no sabia res.

Què vas pensar quan et van detenir?

Que havia estat un error, mai em vaig imaginar res. Van venir a detenir-me el 5 de juliol del 2010 a tres quarts d’una del migdia tres policies vestits de paisà. Em van preguntar: “¿Es usted Óscar Sánchez Fernández?” Jo vaig dir que si i llavors em van continuar dient “queda usted detenido por tráfico de drogas para Italia a nivel internacional…”. En aquell moment vaig pensar que no podia ser i que se n’adonarien que havia estat un error. A comissaria em van prendre tot tipus d’empremptes que no van comparar. Dins la presó me’n vaig assabentar que el tal Marcelo havia estat a hotels, que va comprar un telèfon mòbil, un Mercedes… i, tot, amb el meu DNI.

La prova: un peritatge de veu i un DNI…

Després em van fer quatre peritatges de veu durant el temps que vaig estar tancat. Sabien tots que era innocent però ningú ho volia reconèixer. En segons quines feines et pots equivocar, però, investigacions policials d’aquests tipus no pots equivocar-te. Juguen amb la vida de persones. No van començar a revisar el cas fins que es va fer públic als mitjans de comunicació.

De fet, has aconseguit la llibertat gràcies a un mitjà de comunicació i així ha estat reconegut amb un premi de renom periodístic, el Premi Rey de España als reporters de El Periódico.

Gràcies a El Periódico i, concretament, a Michele Cantazaro, Antonio Baquero i Angela Biesot el meu cas es va resoldre amb la meva llibertat.

A Itàlia com ha tractat el teu cas la prensa? Se’n va parlar?

Mentre estava a la presó jo crec que mai se’n va parlar. Jo allà veia les notícies i es parlava constantment de la màfia però mai vaig sentir que parléssin de mi. I ells coneixien el meu cas i sabien que era innocent. Però, és clar, hem de pensar que Nàpols no és un exemple de transparència als mitjans de comunicació.

I ara que ets lliure se n’ha parlat d’aquest error als mitjans italians?

Van venir de la RAI una vegada a entrevistar-me.

Què demanaries a part de la recompensa económica?

Ningú m’ha demanat disculpes. Quan vaig arribar a l’Aeroport de Barcelona va rebre’m la delegada del govern i, des de llavors, no he rebut cap tipus d’atenció més. I una persona com jo treballadora que està cada dia lluitant per aixecar el pais així la tenen: oblidada.

Tens esperança que el teu cas ajudi a que no es repeteixin injustícies com aquesta?

Doncs si. Pensa que em van posar a la presó sense tenir proves sòlides i un cop allà, veient que no podia ser jo el cap de la màfia, tampoc van investigar res.

Óscar, què és el que et va fer resistir tot aquell temps?

Jo no m’ho explico encara, no se com he tingut tanta paciència. Quan era petit no en tenia gens, sempre em barallava. Allà la presó em van fer de tot. Em van maltractar de tota manera. No em deixaven tranquil en cap moment. Al braç em van marcar la “N” de Nàpols, estava sagnant i m’hi van posar sal, m’apallissàven, no em deixaven anar al lavabo… I, mentrestant, pensava que arribaria el moment que em deixarien tranquil. I que algú s’adonaria que jo no era culpable i em treurien de la presó.

Per tant, m’estàs dient que mai vas perdre l’esperança…

Mai la vaig perdre però hi va haver molts moments de desesperació. Les cartes que vaig rebre de tanta gent m’ajudaven i m’enfonsaven a la vegada. Havia plorat molt cada cop que llegia aquelles cartes. Però també veía que de la mateixa manera que ells s’havien adonat que era una injusticia que jo estés a la presó doncs algú dels que investigaven també se n’adonaria i em treurien d’allà.

Els maltractaments a la cel·la de la presó de Poggioreale, a Nàpols, en la que estaves amb set presos, els vas tolerar per por. Però va arribar un moment que ja et vas veure capaç de demanar ajuda, a qui vas demanar-li? La resposta va ser immediata?

El cònsul espanyol a Roma va venir a visitar-me i llavors és quan vaig explicar que m’estaven apallissant. Em volien deixar una setmana més però vaig suplicar que em treiéssin d’allà perquè en el moment que els meus companys de cel·la s’assabentéssin que havia parlat d’ells a les autoritats la meva vida encara correria més perill.

La teva història es divideix en dues parts: la primera, la teva estada a la presó, per la que no estaves preparat. I , la segona, el dia a dia essent notícia, per la que tampoc estaves preparat. Com portes aquesta segona part?

Agraeixo a tothom qui s’ha preocupat per mi i m’ha ajudat. Però ara estic força cansat i necessito també el meu espai, desitjo moltes vegades esborrar tot el què m’ha passat per ser un ciutadà anònim. Això se que mai podrà ser així, però ho desitjo amb totes les meves forces. Molta gent em vol ajudar però també hi ha moments qui hi ha comentaris que em fan mal com per exemple que em diguin mafiós o que em preguntin constantment per la indemnització.

Faries alguna cosa especial que mai has pogut fer si finalment t’indemnitzéssin?

El què vull fer és anar uns dies a la muntanya a passejar, estar en contacte amb la natura. I no et pensis que vull anar a un hotel de cinc estrelles, simplement, amb un refugi de muntanya en tindria prou.

Esther Martinez
Corresponsal local
« Darrera modificació: Juliol 22, 2013, 05:04:59 pm per Admin »

 
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal