Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: [1] 2 3 4 5 6 ... 73
1
DE MONTGAT A BARCELONA. RUTA HISTÒRICA, SOCIAL I CULTURAL, pel litoral i a peu.
Jo la vaig fer el primer dia del desconfinament. De la platja de les barques fins al Port de Barcelona (12-13 quilòmetres) vaig trigar tres hores i mitja, amb una parada per esmorzar. Si es fan algunes visites, es clar, es triga una mica més: fins un matí llarg o un dia sencer, tot depén de les aturades i del que es vulgui veure. La ruta, recomanable per a persones de totes les edats i, per descomptat per escoles i instituts,  pot acabar a Barcelona o abans. Es clar que a tot arreu s´hi pot arribar en cotxe, amb bici o amb transport públic, però el més saludable és fer-ho a peu. Hem seleccionat 10 punts d´interès. Les combinacions són múltiples.

1.Parc de les Bateries. Un dels punts més alts del municipi, al barri de Can Ciurana. Gaudeix d´unes excel-lents vistes sobre el mar, Montgat, Badalona i Sant Adrià. Un mirador per entendre l´evolució de la vila: el Montgat del peix -el nucli originari, quan era un barri de Tiana-, el Montgat del fum, amb les fàbriques instal-lades com a resultat de la primera línea de tren de l´Estat (1848) i desaparegudes amb la reconversió industrial de finals dels 80, l´ocupació progressiva dels diversos turons, i les diverses vies de comunicació. El punt idoni per veure la ruta fins a Barcelona.
En aquest parc, malauradament massa abandonat, hi ha clapes de pineda, diversos arbustos mediterranis i una mostra de plantes aromàtiques. També es pot escoltar el cant de diversos ocells. En l´esplanada es mantenen els canons de lers antigues bateries militars de la Guerra Civil. Durant el franquisme i fins a finals dels 80, hi havia un petit destacament que depenia del cuartel del barri barcelonès de Sant Andreu. Uns quants veins de Montgat hi van fer el servei militar.

2.Anís del Mono. Es baixa fins a la costa i es seguex el passeig marítim fins a Badalona. Després de l´estació, a mà esquerra, es troba la fàbrica d´Anís del Mono, fundada pels germans Bosch el 1868 per elaborar de manera artesanal un dels anisats més importants que es prenia per acompanyar la reposteria o també com a carajillo, reventat o perfumat. Durant un temps l´anís i el cognac eren els licors més populars.  L´etiqueta de l´ampolla amb el mono humanitzat, que reprodueix la cara de Charles Darwin, és segons algunes veus un homentatge al creador de la teoria de l´evolució, mentre que per altres és una paròdia.  Aquesta etiqueta ha esdevingut icònica.
L´altre fet destacable són els cartells realitzats per Ramon Casas, el guanyador del concurs convocat per l´empresa, en un moment en que l´art i el cartellisme encetaven una estratègia publicitària de màrketing.  Aquesta fàbrica modernista,  avui priopietat de Osborne només es pot visitar els tercers diumenges de mes. S´hi pot veure el procés artesanal de producció, amb les sales de destilació, l´arxiu i el despatx del gerent, així com diversos cartells de l´esmentat pintor.
L´imatge del mono amb la cara de Darwin -se´l coneix popularment pel “xulo de Badalona”- compta amb una escultura al mateix passeig marítim, a l´entrada del pont del petroli, una estructura que en més d´una ocasió ha estat afectada i inutilitzada degut als forts temporals.

3.Tèrmica del Besós. Després de creuar el port de Badalona arribem a un dels edificis més emblemàtics de Sant Adrià, que es veu gairebé de tot arreu: les tres xemeneies de la Tèrmica. Tot un símbol carregat d´història i també de futur. Des del 1913, en que va començar a funcionar, hi han desfilat diverses energies: carbó, fuel i gas. Els anys 70 produia el el 39% de l´electricitat de Catalunya, però va anar minvant amb l´ascens de l´energia nuclear. El seu funcionament va suposar un gran impacte ambiental, fins que es va tancar el 2011.
La conflictivitat obrera de finals del franquisme per les millores salarials i de les condicions de treball va arribar a la Tèrmica mentre es construien les tres xemeneis. En una de les manifestacions de protesta un tret de la policia va acabar amb la vida de Manuel Fernández Márquez. Un carrer de la ciutat el recorda. Com en molts d´altres casos cap policia va ser imputat.
En els darrers plens municipals de juliol els Ajuntament de Sant Adrià i de Badalona han aprovat amb l´abstenció d´alguns grups d´esquerra i la negativa d´un altre, el pla director urbanístic  (PDU) per ordenar l´àmbit de les tres xemeneis que es destinarà a activitats econòmiques -de caire més tecnològic, en la línea del 22@-, equipaments, zona verda i vivenda, connectant aquest sector al front marúitim i al parc fluvial del Besós. Algunes plaformes veïnals es queixen de la falta de participació ciutadana i de que els interessos especulatius i immobiliaris han primat per damunt de les necessitats populars.

4.Parc Fluvial del Besós. Aquest riu de 18 quilòmetres, que neix a Montmeló, travessa diverses poblacions del Vallès Oriental i desemboca a Sant Adrià, marca la frontera amb Barcelona. A l´altra costat de la ciutat la defineix un altre riu: el Llobregat.
Des del segle X les seves aigues regaven els conreus de Barcelona. Va arribar a convertir-se en un dels rius més contaminats d´Europa, al tenir que passar per una zona molt industrialitzada. A finals del segle XX  es va netejar, es van depurar les seves aigues i, poc després, es va inaugurar el Parc Fluvial del Besós, que arrenca des de Santa Coloma. Una espai gestionat per l´Àrea d´Espais Naturals de la Diputació de Barcelona que ha recuperat nous hábitats per la fauna, manté  diversos tipus de vegetació mediterrània i una zona de gespa.
Actualment és un dels espais verds més grans de l´àrea metropolitana.  Un entorn molt agradable per passejar-hi, practicar l´esport i com a lloc de trobada.
L´escriptor Javier Pérez Andújar a “Paseos con mi madre” explica en clau autobiogràfica les seves vivències d´infància i joventut per la riba d´aquest riu, la platja i els edificis del seu entorn. Un homentatge a una generació d´immigrants vinguts de molts llocs d´Espanya.

5.Barri de la Mina. Cal seguir pel marge del Besós fins arribar al primer pont, un dels accessos d´aquest barri i després prendre l´altra riba fins arribar al Fòrum de les Cultures.
El barri  neix a partir del 1970, a iniciativa del Patronat Municipal de la Vivenda de Barcelona,  per allotjar els barraquistes del Camp de la Bota, Somorrostro, Pequín, la Perona, Can Tunis i Montjuïc, procedents de les fortes onades migratòries de postguerra, a la que avui cal afegir-hi l´immigració extracomunitària (Per conèixer el diversos processos migratoris històrics i actuals es recomana visitar el “Museu d´Història de l´Inmigració”, al mateix Sant Adrià, carrretera de Mataró, 124). L´assentament d´aquesta nova població, majoritàriament en vivendes socials,  que arriba als 15.000 habitants, es fa a costa de molts déficits de serveis i equipaments que al llarg dels temps s´han tractat d´anar cobrint.
El barri és sovint notícia als diaris degut als conflictes relacionats sobretot amb la droga. Com ho va ser fa ja unes dècades quan s´hi va rodar “Perros callejeros” (1977), on s´explica per primera vegada -després  de “Los golfos” de Carlos Saura- de manera molt directe una història de droga, delinqüència i marginació social. El film de José Antonio de la Loma va ser un èxit, i va encetar el que es coneix com el gènere del cine social “quinqui”. El que no expliquen gaire els mitjans de comunicació és el gran treball educatiu i social que fan una trentana d´entitats per millorar les condicions del bari i per aconseguir una major cohesió social.

6.Fòrum de les Cultures. La ruta cap a Barcelona segueix altre cop al costat del mar. El primer que es veu des de molt lluny és la placa fotovoltaica generadora de llum solar, una de les estructures més singulars de la ciutat. Tot aquest espai es va construir arran de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures l´any 2004.  Després dels Jocs Olómpics del 92, l´Ajuntament volia organitzar un nou esdeveniment de gran abast amb un seguit d´exposicions  temàtiques com a pol d´atracció pel turisme i els barcelonins,  però l´impacte de la proposta no va respondre a les expectatives. Es va vendre molt de fum.
El fet és que n´ha quedat una plaça inmensa, i  el gran edifici Fòrum, triangular i de color blau, amb un auditori soterrani. S´hi celebren concerts de gran format i alguns esdeveniments socials i culturals, encara que el seu ús està poc aprofitat. Des del 2011 aquest edifici acull el Museu Blau o Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es tracta d´un viatge per la minerologia, paleontologia, zoologia i botànica de Catalunya, on es combina el rigor científic amb el caràcter divulgatiu i lúdic. “Planeta Vida” és l´exposició central, que es complementa amb aquestes altres: “La Terra avui”; “La Biografia de la Terra” i “Laboratoris de la vida”. Adequat per tota mena de públics i per visites escolars, posant a disposició  materials didàctics de suport.

7. Parc de Diagonal Mar. Ben aprop, també a tocar del mar, es troba aquesta parc públic del districte de Sant Martí, on l´avinguda Diagonal -una de les principals artèries de la ciutat que la creua de nordoest a sudest-, conflueix amb el mar Meditarrani.  El projecte urbanístic combina elements arquitèctònics  moderns i originals amb una gran diversitat natural. Així, compta amb estructures metàliques i escultòriques que sostenen jardineres de ceràmica, bancs en forma d´onades, estanys, turonets de gespa, ponts, zona infantil i esportiva,…; i amb una gran varietat d´aus acuàtiques, garses, gavines,….Se n´han detectat fins a 159 espècies, amb una presència desigual en funció del procés migratori. També és prou abundant i diversa la vegetació, amb diverses clases de pi, acàcies i palmeres, tamarindos, xipres… I fins i tot un “drago” canari de 150 anys, un dels arbres més emblemàtics d´aquestes illes

8. Poble Nou. Travessem els dos quilòmetres de platjes d´aquest barri històric: Nova Mar Bell, Mar Bella (amb una zona nudista), Bogatell i Nova Icària, platges que van recuperar la qualitat de les seves aigües arran de les actuacions dels Jocs Olímpics del 92. D´aquesta manera Barcelona, que fins aleshores vivia d´esquena al mar, amb platges degradades i amb algun abocador, recupera un front marítim ajardinat que permel el bany massiu. Ara bé, com succeieix amb tota la costa els efectes del canvi climàtic, amb l´escalfament de les aigües, l´augment del seu nivel i fenòmens com el Glòria o similars -que diversos experts assenyalen que aniran a més- incideixen en la reducció de la superfíe de les platges. La solució no és anar abocant terra contínuament -com es fa actualmente- pel seu impacte econòmic i ambiental.
El Poble Nou, fins fa mig segle, era el barri fabril per excel-lència de Barcelona. Li deien el Manchester de Catalunya. Un paisatge grisenc i contamninant, amb el fumejar constant de les xemeneis. Avui algunes de les grans fàbriques s´han convertit en biblioteca i centre cívic, i es mantenen altres símbols del seu passat industrial, molt ben documentar a l´arxiu del barri. Xavier Benguerel a la novel-la “Icària, Icària”, retrata  l´ambient anarquista d´abans de la guerra, així com algunes de les comunes del moviment socialista utòpic dels icarians,  promogut per Etienne Cabet. També van deixar una sòlida empremta les cooperatives de consum i els ateneus obrers i populars.
Si no volem continuar la ruta podem enfilar, a l´alçada de la platja del Bogatell, la Rambla del Poble Nou, una de les més boniques i antigues de la ciutat, amb les seves rotondes, entitats destacables com el Casino de l´Aliança o el Tio Che, on es pot prendre una de les millors orxates i granisats. A partir de Pere IV, la Rambla canvia de fesomia, amb un passeig modern que connecta amb la zona de la Barcelona @, un clúster del coneixement, on la tecnologia , el disseny -també s´hi troba el museu homònim-, l´innovació i la recerca científica, han substituit el vell món industrial. Pocs barris de la ciutat han canviat tant com el Poble Nou en els darrers anys.

9.L´Escola del Mar. Estava situada a la platja de Sant Miquel, en el Passeig Marítim de la Barceloneta, al final del carrer de l´Almirall Aixada. Aquest centre, inaugurat el 1922, formava part de la xarxa d´escoles a l´aire lliure -juntament amb l´Escola del Bosc de Montjuïc i la del Parc del Guinardó-,  creada per l´Ajuntament de Barcelona amb l´objecte d´oferir un lloc saludable als nens i nenes de la ciutat, en un moment en que la tuberculosi feia estralls i es va convertir en una gran preocupació. Sempre ha existit un movimient internacional d´escoles a l´aire lliure per preservar la salut integral dels infants. I ara, am la pandèmia del coronavirus, pren una nova volada.
L´escola, dirigida amb molt criteri educatiu per Pere Vergès, era a tocar del mar i es va convertir en un referent mundial de la nova educació. Moltes de les classes i activitats es feien a la sorra o damunt de les barques. El gener del 1938 va ser bombardejada per l´aviació feixista. Com que era de fusta es va produir un incendi i en pocs minuts no en va quedar res. Va ser traslladada provisionalment al parc de Montjuic i més endavant, i de manera definitiva (1948), al carrer Gènova 12, del barri del Guinardó, tractant de seguir fins avui els postulats pedagògics originals. Hi ha un projecte arquitectònic, que busca la complicitat de l´Ajuntament, per aixecar en el mteix lloc un edifici semblant perquè es converteixi en un espai de renovació i memòria pedagògica.
Es pot veure el documental “Han bombardejat una escola”, de Mireia Corbera, Anna Morejón i Sandra Olsina, que explica la seva filosofia i trajectòria, il.lustrat amb el testimoni d´exalumnes. I el vídeo de format breu “Va passar aquí. L´Escola del Mar, el somni i la tragedia”, produït per betevé.

10. Barri de la Barceloneta. Hem deixa´t enrera el port olímpic, una zona en regressió on s´està replantejant l´oci nocturn. Hi ha almenys un parell d´obres artístiques remarcables: la torra de l´Aigua, d´estil modernista, al Parc de la Barceloneta i l´escultura del peix daurat de Frank Grhy que, amb el reflexe del sol sobre les escames, sembla surar sobre la Mediterrània. A sota del Passeig Marítim hi ha un seguit de restaurants prop del mar. Però l´oferta gastronòmica, sobretot de peix i arrossos, la més àmplia de la ciutat, segueix pel Passeig Joan de Borbó i pels carrers estrets d´aquest barri mariner creat el s.XVIII i que durant un temps, va ser una illa. No cal dir que avui -almenys fins l´inici de la pandèmia- era una de les zones més freqüentades pel turisme estranger i la població local.
En un costat del Paseig Marítim hi ha l´Hospital del Mar i, en l´altre, hi tenen la seu dos entitats històriques: els clubs natació Barcelona i Baceloneta, capdaventers en diversos esports d´aigua. Ben aprop hi ha l´ hotel Vela, dissenyat per l´arquitecte Ricard Bofill: un edifici d´un centenar de metres d´alçada, amb quatre columnas al costat que simbolitzen les quatre barres de Catalunya. La seva construcció va ser denunciada per les entitats veïnals i ecologistas -van demanar-ne la seva demolició- pel seu impacte medioambiental i per infringir la Llei de Costes.
Per acabar la ruta es pot seguir per la Nova Escullera o Trencaones, recentment recuperat com espai de lleure i passeig, fins el mirador de la Mediterrània./Jaume Carbonell Serroja:Montgat.net





2
L’alcalde de Montgat, Andreu Absil, el regidor de Mobilitat Raül Abad, i la Regidora d’ordenació del territori Mónica Puig, es van reunir fa uns dies amb la Directora de Rodalies, el Coordinador de Serveis i el Cap d’Estacions d’ADIF, per reclamar novament el funcionament dels ascensors de les estacions de Montgat i Montgat Nord que estan fora de servei des de fa molt temps amb greus perjudicis per a les persones amb mobilitat reduïda.

Segons informacions facilitades pels responsables d’ADIF, abans d’acabar el mes de juliol entrarà en funcionament l’ascensor de l’estació de Montgat Nord que està espatllat.

Tanmateix, durant la reunió els representants d’ADIF van informar que s’està tramitant un procediment per licitar la renovació dels tres ascensors, dos de l’estació de Montgat i un de l’estació de Montgat Nord. La previsió dels caps d’ADIF és que abans de finals d’any aquests tres ascensors  afectats per avaries siguin nous i funcionin amb normalitat./Tot badalona

3
Noticias / Extinguidos los incendios en El Masnou, Montgat y Teià
« el: Juliol 25, 2020, 08:59:32 am »
Extinguidos los incendios en El Masnou, Montgat y Teià causados por una línea eléctrica
Hasta 15 dotaciones de bomberos trabajaron sobre el terreno para sofocar las llamas


Los bomberos de la Generalitat han concluido hacia las 19.30 horas de este viernes la extinción de tres incendios declarados este viernes en El Masnou, Montgat y Teià a consecuencia de un incidente en una misma línea eléctrica de alta tensión, según informó el cuerpo en Twitter. En la operación participaron al menos 15 dotaciones, tres de ellas aéreas. Varios ciudadanos dieron cuenta del fuego a través de las redes sociales, mostrando numerosas imágenes de las llamas y el humo.


Uno de los fuegos se declaró este mediodía en la parte alta del parque de Vallmora, en la localidad barcelonesa del Masnou. Según han informado los Bomberos, las llamas afectaron a varios huertos, así como a elementos de jardín de la avenida John F. Kennedy, y han dejado sin electricidad a los vecinos de una urbanización cercana al incendio.

Poco antes de las tres de la tarde, Bombers de Catalunya informaron a través de las redes sociales de que el foco que afectaba a Tiana en el incendio del Masnou quedó extinguido.

El Ayuntamiento del Masnou ha indicado que dos personas han tenido que ser atendidas por los servicios de emergencias, una de ellas por intoxicación y erosiones, y la otra por una crisis nerviosa.

Varios agentes también han recibido atención por inhalación de humos cuando participaban en la evacuación de los vecinos de la zona afectada por el fuego.

El incendio ha provocado afectaciones en el trafico, provocando retenciones en la C-32 y la Nacional II a la altura del Masnou, así como en la B-20 en sentido norte.


Por el momento se desconocen las causas del incendio, que podría haberse originado en un cable de alta tensión.

De los cuatro focos del incendio, que coincidían con el recorrido de la línea eléctrica, tres no han sido forestales: dos en El Masnou afectando 200 y 2000 metros cuadrados y uno en Montgat, quemando una hectárea. Un cuarto foco si ha sido sobre superficie forestal en Montgat, afectando a 2.500 metros cuadrados./La Vanguardia

4
El 38% se ha localizado en Mataró pero surgen brotes importantes al sur de la comarca,Montgat detectados 94 casos.

Los CAP del Maresme acumulan más de mil casos de Covid-19 El 38% se ha localizado en Mataró pero surgen brotes importantes al sur de la comarca Los datos que provienen del registro RSAcovid19 del Departamento de Salud y muestran los casos positivos acumulados o sospechosos acumulados que corresponden a personas que en algún momento han presentado síntomas y un profesional sanitario les ha clasificado como posible caso demuestran un rebrote en la incidencia. En el Maresme se elevan a 1.130 casos.

Los diversos Centros de Asistencia de Mataró han sumado el 38% de los posibles casos de Coronavirus en la comarca con 429 afectados. De estos 18 se han registrado la última semana entre lunes y jueves.

Por centros de asistencia que atienden a varias poblaciones vecinas y que muestran mayor actividad destacan los 96 atendidos en Premià de Mar y Montgat con 94. Siguen los 70 casos de Malgrat, los 69 de Argentona, en Masnou-Alella fueron 57, los 56 de Vilassar de Mar y los 55 de la zona de los dos Arenys. Canet registró 51 casos, en el cap de Ocata-Teià fueron 48, en Llavaneres 37, los 26 de Vilassar de Dalt, en Calella fueron 29 y en Tordera 14./
La Vanguardia-https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20200718/482377997240/maresme-coronavirus-acumulado-cap.html

5
Noticias / Decàleg per la tornada al ‘cole’ (al setembre)
« el: Juliol 17, 2020, 06:32:07 pm »
A cada lloc serà diferent perquè és difícil preveure com serà el viatge del coronavirus: quines parades realitzarà i amb quina intensitat habitarà en cadascuna d'elles. Tota cautela és poca però la responsabilitat no pot derivar en pors que ens paralitzin i impedeixin l'exercici de drets tan fonamentals com el de l'educació.

Jaume Carbonell Sebarroja*
Colaborador de montgat.net


Amb el desig que el dret a l’educació s’apliqui amb la màxima normalitat, aquí van deu bons propòsits per la tornada al setembre.

1. El ple dret a l’educació només pot ser presencial

Per sobre de tot cal atendre l’interès superior de la infància (i, per extensió, el de l’adolescència i la joventut). És l’espai on es treballa la igualtat d’oportunitats, es desenvolupen l’educació integral, s’opera el procés de socialització i es combat el fracàs escolar. El professorat ha de formar-se i actualitzar-se al màxim amb la tecnologia, però no per substituir la presencialitat sinó per enriquir-la, perquè la modalitat online no és educació sinó mer aprenentatge o instrucció. És un recurs que caldria utilitzar només en casos extrems, molt extrems. I no hauria de repetir-se el que va succeir en alguns països, on les escoles van ser el primer servei a tancar i l’últim a obrir.

2. L’alumnat més vulnerable ha de rebre una atenció especial

El període d’excepcionalitat sense escola ha aguditzat les desigualtats educatives i, més en concret, la bretxa digital: falta de connectivitat, manques telemàtiques per part de l’alumnat, escàs suport docent o familiar, condicions d’habitabilitat… Perquè el covid-19 sí que entén de classes socials, i s’enceba especialment en la pobresa, on el percentatge d’abandonament prematur és preocupant. Es requereix organitzar tot tipus de suports i ajudes, dins de l’horari escolar i extraescolar, per recuperar el temps perdut fins on sigui possible. El repte és tan necessari com ambiciós: mobilitzar amplis recursos perquè l’educació inclusiva, atenent totes les diversitats, sigui possible.

3. La cura de la salut integral de la infància i la joventut. Avui dia se saben més coses sobre el coronavirus

Una d’ella és la seva baixa o mínima afectació, segons es miri, en la infància. Nombrosos estudis de pediatres així ho avalen. No per això cal baixar la guàrdia i les mesures preventives i de control -els PCR, entre altres- sempre seran imprescindibles, perquè conviuen amb persones adultes i les cadenes de transmissió són múltiples i el risc zero mai existeix. Però cal atendre la seva salut integral: física, mental, emocional i social. Són conegudes les seqüeles psicològiques del confinament i de l’aïllament en alguns països: estats d’ansietat i irritabilitat, plors incontrolats, tristesa, obesitat… De vegades la falta de contacte físic i d’abraçades són més perjudicials.

4. L’acompanyament emocional i la cura mútua

Això és el que han fet molts docents durant el confinament i el que hauran de continuar fent en període lectiu per cicatritzar les ferides abans descrites. Però, més enllà d’aquesta emergència, aquest acompanyament requereix una cura contínua entre tots els agents de la comunitat educativa. És el que el meu amic Julio Rogero anomena l’escola de la cura mútua. Per descomptat que cal cuidar l’alumnat, però també al professorat i a la resta de personal del centre. Perquè el benestar emocional és una de tantes condicions que afavoreix una millor educabilitat. Amb relacions humanes més pròximes, empàtiques, col·laboratives i solidàries.

5. Viure la natura

Aquest ha estat el bé més preuat que no han gaudit moltes infàncies durant el confinament i, lamentablement, del qual segueixen privats molts centres. N’hi ha que continuen vivint d’esquenes a la natura. No cal ni dir els beneficis que suposen per la salut el fet de poder respirar aire pur, la llum solar, el moviment… La història de la renovació pedagògica és pròdiga en exemples que posen en relació els nous corrents higienistes i ecològics amb les oportunitats que brinda l’entorn natural tant per al creixement en llibertat com per l’adquisició més sòlida i vivencial d’un bon nombre de coneixements. El que s’aprèn a la natura! De vegades es troba una mica lluny però altres la tenim al costat, sobretot quan es transformen els patis en jardins i bosquets.

6. Currículum: el més prioritari

No és la meva intenció entrar en l’anàlisi dels continguts d’un currículum, amb freqüència excessivament rígid i sobrecarregat, sinó posar el focus en alguns que em semblen culturalment i socialment rellevants: els que concerneixen la condició humana, als béns comuns, la llibertat i la igualtat, al sofriment humà, als Drets Humans, a la consciència planetària… Al que ens ajuda a entendre millor en quin món vivim i com es pot contribuir a transformar-ho. Quelcom que es fa tractant de convertir la informació en coneixement i en pensament, formant ments crítiques i lliures, on el domini de la paraula -l’hàbit i la comprensió lectora- constitueix l’eina més poderosa per accedir a aquests i altres continguts rellevants.

7. Ràtios, temps i espais

Les situacions d’excepcionalitat són també oportunitats per introduir mesures de qualitat. Una d’elles, llargament reivindicada, és la reducció del nombre d’alumnes per aula amb la finalitat d’atendre millor l’àmplia diversitat d’alumnat, la personalització del seu aprenentatge i el seu acompanyament tutorial. Però n’hi ha altres, com la disponibilitat de nous espais o la transformació dels ja existents, començant per l’aula i acabant pel pati, per adequar-los a les diverses tasques: treball col·laboratiu, recerca, experimentació, tallers i ambients d’aprenentatge, etc. Així mateix, es requereix una major flexibilitat dels temps horaris: aquests haurien de fixar-se en funció de cada activitat i no a l’inrevés.

8. Equips docents ampliats

L’actual pandèmia, mentre no remeti, obliga els centres a ampliar les seves plantilles amb personal de neteja i infermeria: perquè el professorat no pot ni ha d’assumir aquesta responsabilitat sanitària. Però a més dels i les mestres de grau i especialistes, hi ha altres figures professionals que, tant ara com en el futur, haurien de formar part de l’equip docent, perquè són pocs els centres que disposen d’elles de manera exclusiva o compartida. Em refereixo a orientadors, educadors socials, logopedes, equips psicopedagògics, personal per atendre alumnat amb diversitats funcionals específiques… Així mateix, es precisa una ampliació del personal administratiu per alliberar als equips directius de la sobrecàrrega de tasques burocràtiques.

9. Complicitat i conciliació familiar

Durant el confinament hi ha hagut de tot: famílies absolutament desconnectades i abandonades per part dels centres i casos en què s’han generat noves complicitats i, sobretot, noves necessitats que requereixen una col·laboració de confiança mútua entre escola i família. Cal preguntar-se si els actuals canals de relació i participació són suficients o s’haurien d’explorar altres fórmules més imaginatives, actualitzades i eficients. Per altra banda, si alguna cosa ha suposat el confinament ha estat la intensitat de la vida familiar, encara que com dèiem al principi en condicions molt diverses, algunes certament molt dures. Amb tot, això obre un debat recurrent: ¿no seria necessari modificar alguns horaris escolars -també els laborals, esclar- per garantir la tan demandada conciliació familiar?

10. El dret a l’educació, més enllà de l’escola

En el primer punt es posava l’èmfasi en el dret a l’educació mitjançant la presencialitat escolar, com no pot ser d’altra manera. Però aquest dret, per ser més ampli i efectiu, es complementa amb l’accés a les activitats extraescolars, de lleure i d’altre tipus. Perquè el coneixement curricular s’enriqueix amb la cultura de l’entorn, amb la possibilitat de desenvolupar diverses habilitats i de gaudir del patrimoni artístic i natural. Per això, el currículum escolar hauria d’oferir aquestes altres oportunitats educatives a tota la població, amb polítiques d’ajudes i beques per l’alumnat socialment més vulnerable.


*Pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de la revista “Cuadernos de Pedagogía” i professor a la Facultat d´Educació de la Universitatde Vic fins a la seva jubilació.  Actualment és president del consell assessor del “Diari de l´Educació”. És autor d´una dotzena de llibres. El darrer és: “L´educació és política”

6
L’Ajuntament de Tiana convocarà la setmana que ve un ple extraordinari per proposar la creació de la figura d’un interventor que faci d’intermediari amb la concessionària de la residència Sant Cebrià durant el segrest.

 Aquesta decisió es va prendre divendres passat en la comissió del geriàtric que es va organitzar amb motiu de la instància presentada per la gestora provisional de l’equipament, on demanava abandonar la direcció del centre.

Segons va confirmar l’alcaldessa Marta Martorell al ple municipal celebrat dimarts de la setmana passada, la Fundació Vella Terra va fer arribar al consistori una notificació formal on denunciava que la “bunquerització” de l’anterior concessionària -que va ser apartada de la direcció fa dos mesos a causa de la pandèmia- no els estava permetent desenvolupar la tasca encomanada. La decisió de l’entitat ha obligat l’Ajuntament a moure fitxa i a apostar per la creació de l’interventor, una figura intermèdia entre l’administració i l’empresa gestora que s’encarregarà de la direcció del geriàtric mentre s’allargui el segrest.

Si els grups hi donen el vistiplau al ple -on el govern local té majoria absoluta- arrencarà un procés de selecció que durarà aproximadament fins a l’agost, quan està previst que es pugui incorporar la persona escollida.

Des de la concessionària apartada cautelarment de la gestió consideren que tant la Fundació Vella Terra com el consistori tenen accés a la informació necessària per poder dirigir el centre i conèixer l’estat dels pacients./Linea nord

7
L’Ajuntament ha resolt l’obertura de la platja de Can Tano i la platja de Monsolís que fins ara estaven tancades per manca de condicions de seguretat pels banyistes.

A partir d’aquest dissabte, i un cop resolts els aspectes d’accessibilitat i seguretat que fins ara no permetien l’accés, les platges de Can Tano i de Monsolís estaran obertes al públic amb totes les mesures de seguretat pel que fa a l’aforament de persones, distanciament social i altres recomanacions sanitàries. Per facilitar-ne l’accés l’Ajuntament ha obert els accessos als passos soterrats de les platges de Can Tano i Monsolís.

La decisió s’ha pres un cop finalitzats els treballs d’urgència iniciats aquest mes de juliol per part del Ministerio para la Transición Ecologica y el Reto Demográfico en aquesta zona de les platges de Montgat. Els treballs han permès recuperar amplada de platja  amb  l’aportació de sorra  amb un vaixell draga des del Port del Masnou, l’arranjament de les escales d’accés a la platja des del Passeig Marítim i l’eliminació de les escales i rampes de formigó que estaven més malmeses i suposaven un perill de despreniment i de seguretat pels banyistes.

Per altra banda, l’Ajuntament ha informat que les platges dels Toldos, les Roques i Cala Taps continuaran tancades al públic fins a nou avís donat que es considera que no reuneixen les condicions mínimes òptimes per poder-hi accedir amb seguretat. En el cas de Cala Taps i la platja dels Toldos per manca de sorra, i en el cas de la platja de les Roques per perill de despreniment del passeig per a vianants molt afectat pels darrers temporals. Per aquests motius,  es manté efectiu el tancament dels accessos als passos soterrats, i les escales i rampes que donen accés a aquestes platges, i es demana a tothom que respectin la senyalització de prohibició i no accedeixin a aquestes platges./Tot Badalona

8
El dia 21 de juliol es sortegen els habitatges de promoció pública del Turó del Sastre

El sorteig es celebrarà a porta tancada i es retransmetrà en directe a través del canal YouTube.

Dimarts 21 de juliol  es celebrarà el sorteig dels habitatges de la promoció 18C de vivendes del Turó del Sastre, corresponent a l'edifici del carrer Joanot Martorell, 7-9 de Montgat. L'acte consistirà en dos sortejos consecutius. El primer, que començarà a les 18 h amb el sorteig dels 20 pisos en règim de lloguer d'aquesta promoció i el segon, que es celebrarà a les 18.30 h, durant el qual es sortejaran els 42 habitatges en règim de venda.


L'acte, que es celebrarà a la Sala Pau Casals no es podrà fer amb públic presencial, i es celebrarà a porta tancada a causa de les mesures sanitàries necessàries de la crisis per la COVID-19. Tothom que vulgui veure la transmissió en directe del sorteig ho podrà fer connectant-se a l'enllaç del canal YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCuwZbW8KwWOWknfVlWi-_Pg


El procediment del sorteig serà mitjançant l'extracció de boles. L'ordre en el que surtin els números dels sol·licitants establirà l'ordre de les adjudicacions i per tant, d'escollir habitatge per les persones que l'hagin sol·licitat. Els dos sortejos estaran presidits pel Notari JOSÉ FCO. VELASCO PECHE,

Dels 20 pisos de lloguer que s'adjudicaran, n'hi ha 15 del contingent general, per a persones que estiguin empadronades al municipi de Montgat. A més hi ha 1 habitatge per a persones amb mobilitat reduïda, i 4 habitatges del contingent especial reservat a sol·licitants amb risc d'exclusió social (persones que pertanyen als contingents especials de reserva –risc d'exclusió social- (art. 99 de la Llei del dret a l'habitatge), persones víctimes de violència de gènere, famílies monoparentals, o persones amb una discapacitat diferent a la mobilitat reduïda.


Dels 42 pisos en règim de venda, 1 serà per a persones amb mobilitat reduïda i 3 més per a persones amb risc d'exclusió social (famílies monoparentals, o persones amb discapacitats psíquics i/o persones amb malaltia mental).


Un cop finalitzat el sorteig, l'IMPSOL publicarà l'acta notarial amb els resultats del sorteig a la seva web www.impsol.cat

/Montgat.cat


9
Noticias / Montgat, sense guinguetes de platja
« el: Juliol 11, 2020, 08:16:33 am »
Les platges de Montgat s’han quedat aquest estiu sense guinguetes. L’establiment que acostumava a instal·lar-se a la platja de les Roques no podrà obrir a causa dels desperfectes i la de la platja de les Barques no veu viable l’obertura del servei a causa d’una temporada de bany massa curta. L’Ajuntament ja treballa amb un reajustament del servei de cara als anys vinents.

10
Noticias / Desmunten el Malamar de Montgat
« el: Juliol 11, 2020, 08:10:33 am »
Fa més de dos anys va tancar el club de surf Malamar, situat entre Montgat i Badalona.

 Després d’un procés judicial, l’empresa s’ha vist obligada a desmuntar la instal·lació. L’Ajuntament de Montgat va demanar a l’AMB que el terreny tornés a l’estat abans de construir-se el Malamar.

11
La Fundació Vella Terra ha presentat una instància a l’Ajuntament de Tiana per deixar de gestionar provisionalment la residència Sant Cebrià.

Segons va confirmar l’alcaldessa Marta Martorell al ple municipal del passat dimarts, l’entitat els ha fet arribar una notificació formal on denuncia que la “bunquerització” de l’anterior concessionària -que va ser apartada de la direcció fa dos mesos a causa de la pandèmia del coronavirus- no els permet desenvolupar la tasca encomanada.

Aquest divendres a la tarda tindrà lloc una reunió de la comissió que va crear l’Ajuntament per tractar el cas del geriàtric municipal, on es posarà sobre la taula la instància i es consensuarà una decisió respecte a qui ha d’assumir la direcció de l’equipament.

Des de la concessionària apartada cautelarment de la gestió de la residència consideren que tant la Fundació Vella Terra com el consistori tenen accés a tota la informació necessària per poder dirigir el centre i conèixer l’estat dels pacients i asseguren que només s’han negat a facilitar certes dades fiscals de l’empresa que no corresponen en aquest procés de segrest./Linea Nord

12
La Demarcació de Costes a Catalunya ha iniciat les obres d’adequació de les platges de Montgat, que havien resultat molt malmeses o “destruïdes” pel pas del temporal Glòria pel litoral del municipi.

Segons ha informat l’Ajuntament en un comunicat, els treballs de consolidació de l’escullera de la platja de Can Tano ja han començat gràcies al suport d’un vaixell draga, que transporta sorra que extreu del port del Masnou fins a una zona compresa entre la Riera d’en Font i l’estació de Montgat Nord.

Paral·lelament, diverses màquines estan realitzant tasques a la sorra com la recol·locació de les pedres de l’escullera per consolidar el Passeig de Mar o la reparació de totes aquelles infraestructures, rampes i escales que connecten el passeig i la platja i que van resultar molt afectades pel temporal. La previsió inicial era que les obres comencessin al mes de març però l’impacte de la pandèmia va obligar el Ministeri a suspendre-les durant l’estat d’alarma./Linea Nord

13
L’Ajuntament de Montgat ha informat que dos agents de la Policia local i una agent cívic faran durant tot l’estiu tasques de control d’aforament, informació als banyistes, control de pas de ciclistes pel Passeig marítim, i suport als agents de mobilitat i usuaris de la platja en l’ús de l’APP d’estacionament de vehicles.

 Pel que fa al Passeig marítim, uns senyals recorden des de fa anys que està prohibit circular-hi amb bicicleta, pel seu reduït tamany. Les persones que volen circular amb bicicleta, al tram del Passeig marítim de Montgat, han de baixar de la bici i fer-ho caminant, tal i com marca la normativa municipal des de fa anys. Tot i aixì, molts ciclistes continuen circulant amb bici, moltes vegades a gran velocitat, en un espai on es concentren, sobretot ara a l’estiu, molts vianants.

Foto: Ajuntament de Montgat

14
Noticias / Dones de Montgat i Tiana creen un “Summer Market”
« el: Juliol 04, 2020, 07:54:33 am »
Tiana acollirà la primera edició del T&M Women Market, un esdeveniment organitzat per 8 dones emprenedores de Montgat i Tiana el proper divendres 10 de juliol de 17h a 22:30h al Petit Paradís de Tiana (Can Gaietà 38).

Serà una mostra dels diferents productes que ofereixen les dues poblacions de Montgat i Tiana: gastronomia (Melmelària), roba (Naiti Shop i Moonkoalas), complements (Miregucas), joies (Saleta Joies), productes de bellesa (The girl with the beauty secret) i serveis de coaching (Raquel Aturia), amenitzat amb la música en viu de la cantautora Marta Casas i el tastet de gaspatxo casolà de Melmelària.

La Cristina Martorell, l’Eva Serés, la Gisela Romero, la Judith Lloret, la Marta Casas, la Mireia Guardia, la Raquel Aturia i la Sara Ortega, són les impulsores d’aquest showroom únic als nostres pobles, un espai que arrenquen amb la Summer edition el divendres de 10 juliol i que aspiren a consolidar com a punt trobada periòdic per a l’emprenedoria femenina del territori./Tot Badalona

15
Demarcació de Costes ha començat els treballs de consolidació de l’escullera a la platja de Can Tano.

 Durant tot el dia un vaixell draga està portant sorra que extreu del port de Premià de Mar fins a la platja de Montgat. L’actuació s’està realitzant a la zona de la platja compresa entre la Riera d’en Font  i l’estació de Montgat Nord.  Paral·lelament, diverses màquines treballen des de la sorra recol·locant les pedres de l’escullera per consolidar el Passeig de Mar, i poder actuar sobre les diverses infraestructures, rampes i escales, que connecten el passeig i la platja, molt malmeses o destruïdes pels efectes del temporal Glòria.

Les obres de reparació per urgència dels danys produïts pel temporal Glòria i les llevantades posteriors, les està executant Demarcació de Costes a Catalunya. La previsió inicial era que les obres comencessin al mes de març però l’impacte de la COVID-19  va  obligar al Ministeri a  suspendre totes les obres públiques durant l’estat d’alarma i a ajornar les obres a tot el litoral./Tot Badalona

Pàgines: [1] 2 3 4 5 6 ... 73
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal