Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Messages - Admin

Pàgines: [1] 2 3 4 5 6 ... 88
1

La jornada de neteja a l’abocador va culminar amb la recollida de més d’una tona de residus. Foto: Ajuntament de Tiana

La jornada de neteja a l’abocador il·legal situat a la zona de les Costes va culminar amb la recollida de més d’una tona de residus.

La iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Tiana va celebrar-se dissabte en aquests terrenys situats a mig camí entre els municipis de Tiana, Badalona i Montgat i va comptar amb la col·laboració del consistori badaloní i de Montgat Net, l’entitat que fa prop d’un any que denuncia l’acumulació de brossa sense control a l’espai.

Aquesta recollida solidària -emmarcada en la campanya europea de conscienciació ambiental Let’s Clean Europe- té lloc després que el passat 28 d’abril s’anunciés l’acord entre els ajuntaments dels tres municipis implicats per prendre que evitin nous vessaments de deixalles, com el reforç de la limitació d’accés a la zona o la introducció d’alguna mena de sistema que permeti identificar els infractors. En aquest sentit, cal recordar que el terreny és una propietat privada situada al terme municipal de Tiana, però que només té entrada per a vehicles des de Montgat i Badalona.

Segons dades facilitades pel consistori tianenc, una quarantena de persones van participar dissabte en la recollida, on es va retirar més de mitja tona de deixalles de rebuig, gairebé 200 quilograms de fusta i diversos electrodomèstics com una nevera.

La trajectòria d’aquest abocador il·legal es remunta al 2017, quan l’Ajuntament de Tiana va obrir un expedient després de detectar un primer abocament de brossa, i ha anat empitjorant amb el pas dels anys, tal com han anat denunciant els voluntaris de l’entitat Montgat Net, que valoren molt positivament que les administracions hagin decidit finalment unir forces per acabar amb l’acumulació de residus als terrenys./Linea Nord

2
Noticias / Mercè Marín es la nueva alcaldesa de Montgat
« el: De Maig 04, 2022, 08:26:27 a. m. »
El alcalde socialista, Andy Absil, cede la vara a la primera teniente de alcalde de JxCat en cumplimiento del pacto de gobierno

En cumplimiento al pacto suscrito al inicio de legislatura, el hasta ayer alcalde socialista de Montgat (Maresme) cedió la alcaldía a la primera teniente de alcalde de Junts per Catalunya, Mercè Marín, en un acto que llenó la sala Pau Casals de la Biblioteca Tirant lo Blanc.

La recién elegida alcaldesa ha recibido en el pleno de este miércoles el apoyo de los nueve concejales que suman PSC (3), JxCat (3), la candidatura local SOM Montgat (2) y un concejal no adscrito que había resultado electo por Ciudadanos, los mismos que en diciembre de 2019 apoyaron una moción de censura contra la entonces alcaldesa Rosa Funtané (ERC).

El gobierno municipal continúa con la misma composición -PSC, JxCat y SOM- y está en minoría, puesto que el ya exalcalde tuvo que cesar al concejal no adscrito de su ejecutivo por un recurso de ERC y comunes, donde defendían que legalmente no podía ejercer cargos de responsabilidad dada su condición, tras haber abandonado Cs.

El resto de partidos políticos que no han confiado en Marín han optado por apoyar a sus candidatos, por lo que Rosa Funtané (ERC) ha recibido 5 votos; Dani Fuentes (ECP), 2; y Jordi Abad (MG-ICV), 1. ERC ganó las pasadas elecciones municipales en Montgat y obtuvo cinco concejales, dos más que el PSC, que quedó como segunda fuerza en el consistorio con tres concejales, los mismos que JxCat.

Andy Absil emitiendo el voto para la nueva alcaldesa Fede Cedó

En los turnos de palabra, el más beligerante fue el concejal Dani Fuentes, de Montgat En Comú Podem, que criticó el gobierno apoyado por un tránsfuga y de gobernar “de espalda a la oposición” por lo que aprovechó el acto para “aprovechar la oportunidad y cambiar las formas”. Por su parte, Rosa Funtané, exalcaldesa de ERC, recordó que los republicanos son la fuerza más votada y tras desear “suerte y aciertos” pidió durante el último año de legislatura “un gobierno más participativo”.

El hasta ayer alcalde Andy Absil, alabó el pacto entre socialistas y soberanistas que ha forjado “un gobierno fuerte y cohesionado más allá de los partidos” con el objetivo de trabajar para el municipio. Por su parte, Mercè Marín, aseguró que “la responsabilidad no me da miedo” y que el gobierno “haya salido fortalecido de las crisis que se han sucedido, como la de la Covid”. Marín, también se mostró orgullosa de sus orígenes montgatenses como “la hija de Marín y Madrona de la pesca salada
Rosa Funtané, exalcaldesa de ERC tras la moción de censura, se votó a si misma Fede Cedó/La Vanguardia

3
La fiscalía especial contra la corrupción y el crimen organizado ha pedido el sobreseimiento del caso que acusaba a Francesc Garcia (JxCat) y a Rosa Funtané (ERC)

La fiscalía especial contra la corrupción y el crimen organizado ha pedido el sobreseimiento del caso que acusaba a Francesc Garcia (JxCat) y a Rosa Funtané (ERC)

La fiscalía especial contra la corrupción y el crimen organizado ha pedido el sobreseimiento del caso 'Enredadera' de presunta prevaricación en el Ayuntamiento de Montgat (Maresme). La investigación pretendía demostrar la implicación de los ex alcaldes Francesc Garcia y Rosa Funtané; del exconcejal de Seguridad, Tomàs Cabrejas, así como de agentes de la Policía Local y trabajadores municipales en la trama de contratación irregular de semáforos, radares y dispositivos de tráfico en varios municipios del estado español. Tras una "larguísima y compleja" instrucción, el fiscal admite que no está acreditada la participación de los investigados en el negocio.

'Enredadera' se acabó extendiendo por todo el Estado, pero tuvo su embrión en Montgat, donde los presuntos jefes de la trama, los hermanos José Alberto y Jesús Carlos Bueno Regodón, manipularon datos de siniestralidad para justificar la implantación de un plan de movilidad en el municipio con la presunta connivencia del gobierno municipal.

Sin embargo, este último extremo no estaría acreditado, según fiscalía: "Ni las suposiciones, por lógicas que aparenten, ni las convicciones morales tienen cabida en el derecho penal". Según se desprende de la investigación, no hay "ningún elemento probatorio o indicio" que conecte a los hermanos Bueno Regodón con miembros del gobierno municipal del momento.

El fiscal lamenta que las diligencias practicadas no dieron el resultado previsto y que las líneas de investigación que se habían trazado quedaron "agotadas". En su informe el fiscal detalla, una a una, las distintas sospechas que existían y cómo éstas se han ido diluyendo a lo largo de la instrucción.

Otra de las acusaciones hacía referencia a la manipulación de los aparatos de control de tráfico para evitar que determinados vehículos, y por tanto sus titulares, no pudieran ser multados por aparcar indebidamente. Sin embargo, un informe de la policía científica niega que se pueda intuir un "trato de favor injustificado".

No se detecta trato de favor


Rosa Funtané, alcaldesa de Montgat por ERC Terceros


El fiscal tampoco aprecia conductas irregulares en la retirada de multas a cargos electos del Ayuntamiento y afirma que los principales sospechosos pagaron por sus infracciones. "Los políticos implicados hicieron frente a sus responsabilidades derivadas de las infracciones cometidas", resuelve el informe de fiscalía.

La investigación también pretendía aclarar si se realizaban pruebas de alcoholemia irregulares con el mismo objetivo, pero en los cuatro controles sobre los que se centraban las sospechas se llevaron a cabo con aparente normalidad y las personas sancionadas, con vinculación alguna con el consistorio, pagaron las multas./La Vanguardia




4
Noticias / Homenatge a l'alcalde Pere de José i Hermens
« el: De Maig 01, 2022, 08:43:14 a. m. »
Pere de José i Hermens fou alcalde de Montgat del 1979 al 1999 i encapçalà importants transformacions al municipi.

Divendres 29 d’abril està prevista la celebració d'un acte en record de Pere de José i Hermens, alcalde de Montgat entre els anys 1979 i 1999, que ens va deixar el passat 15 d’abril de 2020 just en la primera onada de la pandèmia. L’acte, que comptarà amb representació de la família de Pere de José i de persones i entitats que van compartir experiències i vivències amb ell se celebrarà a les 19 h a la Sala Pau Casals de Montgat.

De José va encapçalar la gestió municipal que va permetre la gran transformació urbanística i paisatgística de Montgat, tal com el coneixem ara. Va impulsar grans projectes que han marcat la fisonomia del municipi, com traslladar fora de Montgat tota la indústria contaminant que ocupava la franja litoral del barri de les Mallorquines, el desenvolupament del Residencial Montgat o el soterrament de la B-20 al seu pas pel poble. Altres obres impulsades per De José van ser la recuperació de les platges o la creació del parc de les Bateries. A més, gràcies al seu tarannà i esperit de treball va saber establir un marc de relacions institucionals que van permetre tirar endavant tots aquests projectes.

5
Andreu Absil va accedir a l’alcaldia el desembre del 2019. Foto: ACN

Mercè Marín serà la nova alcaldessa de Montgat a partir de la setmana que ve. La líder del grup de Junts per Montgat i fins ara primera tinenta d’alcaldia rellevarà el socialista Andreu Absil al capdavant del consistori montgatí durant el temps que queda de mandat, tal com es va acordar el desembre del 2019 després de la materialització de la moció de censura a la batllessa republicana Rosa Funtané, cap de la llista més votada a les darreres eleccions municipals.

A l’espera de la confirmació oficial, tot apunta que la investidura tindrà lloc dimecres en un Ple extraordinari on Marín necessitarà repetir la mateixa combinació de vots que va permetre fer fora de l’alcaldia Funtané. En aquest sentit, sembla clar que tant els socialistes com el grup de SOM de Montgat hi votaran a favor com a socis de govern. Només podria donar la sorpresa l’exregidor de Ciutadans i actualment no adscrit, Luís Antonio Fariña, que el 2019 va facilitar la investidura d’Absil, però que va ser cessat de les seves responsabilitats al capdavant de l’àrea Sostenibilitat i Medi Ambient el març del 2021 després que l’oposició presentés un recurs de revisió d’ofici en considerar que es tractava d’un cas de transfuguisme polític./Linea Nord

6
Noticias / Montgat recupera la Festa Major de Sant Jordi
« el: D'abril 23, 2022, 08:38:56 a. m. »
Montgat ha recuperat la Festa Major de Sant Jordi amb plena presencialitat i actes de cultura tradicional i popular ben nostres.

Aquest any la festa recuperarà la plena presencialitat a tots els actes. Fins al 8 de maig, Montgat ha programat actes de la Festa Major de Sant Jordi, que aquest any recupera molts actes de cultura popular i tradicional.

La Festa ha començat amb el pregó aquest dijous 21 d’abril a la Plaça de la Vila i durant els dies següents hi haurà activitats lligades a la lectura, conta contes, tallers per a infants, presentacions de llibres —per la proximitat amb Sant Jordi— i música amb l’actuació de diversos grups com Indiana Club el dia 22 d’abril a la plaça de les Mallorquines, i V.O versions originals el dia 23 d’abril al Mercat de Montgat. El 22 d’abril també podrem gaudir del tradicional Tast de Faves organitzat per l’associació de veïns i residents de les Mallorquines. La Diada de Sant Jordi recuperarà molts dels ingredients tradicionals de la nostra festa com són les parades de roses i llibres, les sardanes, la botifarrada popular, el correfoc i el concert de música jove amb el grup Gattari a la plaça de les Mallorquines.

La cultura popular i tradicional catalana hi tindrà un paper cabdal amb la jornada castellera que es celebrarà diumenge 24 d’abril, i en tots els actes programats com la fi de festa el dissabte 30 d’abril amb la ballada dels gegants de Montgat, la plantada i recorregut del bestiari de foc a càrrec de la Colla de diables de Montgat, amb una jornada completa que acabarà amb el castell de focs.

Aquest any es recupera també la Festa que es celebrarà per homenatjar les persones grans de Montgat, programada per dimecres 27 d’abril amb un berenar i música en viu al Poliesportiu municipal. La Festa s’allargarà uns dies més i el dia 6 de maig es prevista la celebració de noces d’or i el 8 de maig el concert de música Coral a càrrec del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat a l’església parroquial de Sant Joan.

Podeu consultar tots els actes de la programació a  http://www.montgat.cat/actualitat/agenda/2262-festa-major-de-sant-jordi.html/Totbadalona

7
Noticias / II Republica Española.
« el: D'abril 14, 2022, 10:33:02 a. m. »
La Segunda República española fue el régimen democrático que existió en España entre el 14 de abril de 1931, fecha de su proclamación, en sustitución de la monarquía de Alfonso
XIII, y el 1 de abril de 1939, fecha del final de la Guerra Civil, que dio paso a la dictadura
franquista.


Avances sociales conseguidos y perdidos con la dictadura

Los mayores avances sociales se produjeron en el ámbito educativo. La tasa de
escolarización de personas de 5 a 14 años pasó del 55 a casi el 70%. Eso incluye la
escolarización femenina, que llegó a la mayor tasa de la historia, un 66,4%. En poco tiempo,
los Institutos Nacionales de Segunda Enseñanza pasaron de 80 a 111, el número de
profesores de 1.702 a 2.739 .

La escuela pública, obligatoria, laica, mixta, inspirada en el ideal de la solidaridad humana,
donde la actividad era el eje de la metodología. Así era la escuela de la II República.

La Constitución Española de 1931 marcó un hito en el constitucionalismo español al ser la
primera en reconocer y garantizar derechos sociales como el de asistencia a los enfermos y
ancianos, protección a la maternidad y a la infancia, o la garantía a los trabajadores y
trabajadoras de una “existencia digna” mediante protección en casos de enfermedad,
accidente, paro forzoso, vejez, invalidez y muerte.

La Constitución Republicana y las leyes promulgadas consagraron principios de igualdad
entre el hombre y la mujer que en muchos casos fueron de los más avanzados de Europa.
Además del reconocimiento del derecho de las mujeres a ser elegidas y del sufragio
femenino, la República aprobó la ley del matrimonio civil, la ley del divorcio o la ley del
aborto; favoreció que las mujeres pudieran permanecer en sus puestos de trabajo después
de contraer matrimonio, anulando las cláusulas que extinguían el contrato de las mujeres
tras casarse; reconoció el derecho a la libre elección de empleo y a cobrar su propio salario;
y permitió a las mujeres a opositar a plazas de notarías, registradoras de la propiedad,
procuradoras de los tribunales y secretarias de juzgados.

Estas son algunas de las medidas progresistas que nos trajo la II republica española y que
perdimos con la dictadura franquista./Montgat.net

8
Noticias / CULTURA I EDUCACIÓ A LA II REPÚBLICA
« el: D'abril 13, 2022, 09:10:52 p. m. »
Jaume Carbonell Sebarroja

Avui, 14 de juliol, fa 91 anys de la proclamació de la II República, un fet que forma part de
la nostra millor tradició democràtica i que cal no oblidar. Jo sempre he estat republicà:
per conviccions polítiques i perquè ho porto a la sang familiar. He escrit i he parlat
bastantes vegades sobre l´educació a la II República i ho seguiré fent sempre que m´ho
demanin. Aquest cop em van cridar a parlar-ne el grup d´En Comú-Podem el dia de la
festa republicana que celebren cada any a Montgat, juntament amb Gerardo Pisarello.
Aquest text és una adaptació força fidel de la meva intervenció.

Llibres a tot arreu

“No solo de pan vive el hombre.
Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría
medio pan y un libro.
Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicacions
económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos.

Bien està que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan.
Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en
máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social”.

(Fragments del discurs pronunciat per Federico García Lorca en la inauguració de la
biblioteca del seu poble natal, Fuente Vaqueros, l´any 1931).

Un dels grans mèrits de la II República fou la de crear un clima favorable envers la cultura,
en general, i l´escola en particular. Es tractava d´aconseguir despertar el desig d´aprendre i
el desig d´ensenyar amb més passió que mai. Un període històric que molts analistes han
qualificat com l´edat d´or de la cultura i l´educació, com la nostra Il.lustració. Democràcia,
ciutadania i cultura: sobre aquest triangle conceptual es construeix el projecte republicà.
Com molt bé deia Marcel-lí Domingo, primer ministre d´Instrucció Pública i mestre d´escola:
“La consolidación de la democracia solo es por la cultura. Donde la cultura falta, el sistema
democrático se pervierte, se esteriliza, se desfigura o cae, no por la presión exterior, sino por interna consunción”

L´impuls de la cultura es va concretar en la creació d´una extensa xarxa de biblioteques, en
la promoció de la lectura, en l´ingent activitat dels ateneus i cases del poble, en les
campanyes d´alfabetització o en les Missions Pedagògiques que tractaven de fer arribar el
cine, el teatre, l´art i els llibres als pobles més allunyats i inaccessibles. Javier Pérez Andújar,
en el seu llibre “Todo lo que se llevo el diabló”, protagonitzada per tres persones que es van
apuntar a les Missions Pedagògiques, ho explica molt bé: “Salieron de las cafeterías, de los
ateneos y de las universidades, estudiantes, maestros de escuela, catedráticos, pintores,
músicos, actores, hombres y mujeres, que se presentaban voluntarios para cruzar
barrancos, vadear pasos y defiladeros, rodar por precipicios, atravesar llanos, recorrer
cañadas y fraguras, si era preciso, bajo la lluvia, o andar por campos yermos bajo un sol de
justícia. Fuese como fuese, se habían propuesto llevar, adonde entonces nadie había
querido ir, sus coches llenos de libros, mulas cargadas con sus gramófonos y discos, burros
aparajedos con proyectores cinematográficos y con películas de Charlot y del Gato Félix, sus
motos a las que ataban los fardos con el vestuario de las obres teatrales y con los
instrumentos de música, sus camiones con copias de los mejores cuadros que habían en el Museo del Prado”.


Més escoles públiques i millors mestres

El meu pare, conte a les seves memòries que un dels moments més feliços de la seva vida
va ser el dia que es va afegir a una corrua de gent que baixava per les Rambles i es dirigia a
la plaça Sant Jaume: allà va ser testimoni de la proclamació de la República des del balcó de
la Generalitat. Poc temps després li va cridar l´atenció un anunci a la premsa que deia: “El
mestre és el primer ciutadà de la República”. No s´ho va pensar dues vegades i es va
matricular a l´Escola Normal de la Generalitat, un assaig d´experimentació molt modern i
renovador, en règim de coeducació, –en aquí es van conèixer amb la mare- que tractava de
formar els mestres en els valors de la nova ciutadania democràtica –justícia, respecte,
cooperació, fraternitat, igualtat, pluralisme ideològic...- i en les metodologies més
renovadores dins del procés d´ensenyament i aprenentatge. A les classes de Filosofia i
altres matèries hi havia molta conversa i debat, es feien preguntes contínuament per
aprendre a raonar i a formar-se un criteri propi, amb llibertat i sense imposicions, al que
avui se´n diu pensament crític. I moltes lliçons de Geografia i de Ciències Naturals es feien al
camp, trepitjant el territori o al laboratori.

L´objectiu era facilitar eines per entendre críticament el món en que vivien i per contribuir a
la seva educació integral: intel-lectual, social. sensorial, física, ètica i emocional. Sempre es
fomentava el treball en equip, la cooperació en benefici del creixement personal i de la
cohesió i el progrés de la col-lectivitat.

Una de les icones de la revolució educativa republicana, que es coneix com la República
dels mestres, és la consideració social del Magisteri –recordem l´eslògan “el mestre és el
primer ciutadà de la República- i la seva dignificació. Les primeres mesures que pren el
Ministeri d´Instrucció Pública és pujar el sou dels mestres i engegar una reforma del
magisteri amb el Pla Professional, que proposa introduir un canvi radical a les escoles
envellides de la Monarquia i oferir una sòlida formació cultural, cívica i professional,
mitjançant una estreta relació entre universitat i escola.

Aquestes mateixes idees i pràctiques pedagògiques, que tenen a veure amb el moviment de
l´Escola Nova i la Pedagogia Activa, s´apliquen a molts grups escolars de Barcelona i altres
pobles i ciutats. Cal destacar que, aleshores, Catalunya estava a l´avantguarda de
l´educació, i molts periodistes i pedagogs venien aquí per conèixer aquestes innovacions.
L´esperit d´aquesta nova manera d´ensenyar i aprendre es pot veure, per exemple, al film
“La lengua de las mariposas”, de José Luis Cuerda, a partir d´uns contes preciosos de Manuel Rivas.

Una de les característiques de la reforma republicana –una de les més avançades de la
nostra història, sinó la que més- es fonamenta en l´extensió del dret a una educació de
qualitat per a tothom. L´Estat assumeix per primera vegada la responsabilitat plena de
l´educació, amb una aposta prioritària per l´escola pública; l´escola privada passa a ser
subsidiària, just el contrari del que succeïa durant el període de la restauració monàrquica.
Una prova evident d´això és el pla de creació de 27.000 unitats, de les quals ja s´havien
construït 7.000 l´any 1931. En només vuit mesos la República va crear tantes escoles com
les que va crear la Monarquia en catorze anys. Són edificis bonics i ben dotats de recursos,
autèntics palaus de cultura per l´infant, on per primera vegada, i per la porta gran, entren la
renovació pedagògica, la coeducació, el laïcisme, la coeducació i el bilingüisme.
Avui pot semblar molt normal barrejar nens i nenes a la mateixa aula, però fa un segle era
un canvi radical, una novetat extraordinària. La dona, encara que molt lentament, també
va adquirint altres conquestes com el dret a vot després d´un intens debat. El laïcisme
suposo acabar amb l´ingerència i el monopoli de l´Esglèsia a l´ensenyament, fomentant la
llibertat de consciència i el pluralisme d´idees a dins les aules, però apartant d´aquestes els
rituals i els continguts religiosos. I el decret de Bilingüisme regula en peu d´igualtat
l´ensenyament del català –fins aleshores prohibit- i del castellà.

La repressió de la dictadura franquista.

s evident que aquest període (1931-1939) no va ser un camí de roses, que molts projectes
no es van poder tirar endavant degut al poc temps disponible i, sobretot, pel desenllaç de la
Guerra Civil i l´instauració violenta de la dictadura franquista. El cos de mestres va ser un
dels més represaliats: afusellaments, empresonaments, exilis i depuracions. El professorat,
per continuar exercint, havia de passar per un tribunal de depuració on es valorava la seva
ideologia i el seu comportament durant la guerra. No cal dir que les persones amb idees
republicanes, catalanistes, anarquistes, socialistes o comunistes eren expulsades de
Manuel Rivas. de manera transitòria o definitiva, o se´ls enviava a una escola d´una altra
Comunitat Autònoma. Els meu pare, capità d´artilleria republicà que es va apuntar a Manuel Rivas.l´Escola de Guerra per defensar la República, mai va poder fer de mestre –tampoc la meva
mare- i els seus estudis no els hi van reconèixer fins l´any 1973, poc abans de la jubilació.
Per entendre d´on venim i cap a on anem és imprescindible conèixer i recuperar aquesta
rica experiència històrica. S´han recollit molts testimonis i s´han escrit llibres. Però cal que la

memòria democràtica s´introdueixi al currículum escolar i es difongui o tots els àmbits
culturals i socials. En aquest sentit cal valorar el rescat que s´ha fet del mestre Antoni
Bebnaiges a partir de la trobada de les seves restes a la fossa comuna de la Pedraja
(Burgos). Un mestre molt innovador que va ser afusellat el juliol de 1936 (Hi ha un
documental “El retratista”, un parell de llibres, una exposició ambulant i també s´ha
representat al teatre).

No hi ha democràcia sense memòria. I penso que no es pot ser demòcrata i republicà sense ser antifeixista

9
Noticias / Abocador ‘in crescendo’ entre Tiana, Montgat i Badalona
« el: D'abril 09, 2022, 08:48:02 a. m. »
L’abocador il·legal s’ha anat fent gran en els últims mesos. Foto cedida
Els residus acumulats a l’abocador il·legal ubicat en uns terrenys a mig camí entre Tiana, Montgat i Badalona no paren de créixer.

Des que l’entitat Montgat Net denunciés el juny de l’any passat la situació, la presència de brossa no ha fet més que augmentar i cada cop apareixen noves deixalles en zones diferents d’aquest espai verd.

Segons ha pogut comprovar Línia Nord, el reguer de residus s’estén actualment per un recorregut de gairebé un centenar de metres i es concentra principalment en uns quatre o cinc punts, on hi ha acumulades sense control grans quantitats de brossa. “En aquests mesos no s’ha fet cap mena de neteja. La brossa segueix acumulant-se i cada cop el temps la va deteriorant més”, alerta Marta Soler, una de les integrants de l’agrupació ecologista i veïna del barri de les Costes de Montgat, un dels més propers al terreny afectat. Precisament, Soler, juntament amb altres voluntaris de l’entitat, han detectat recentment nous abocaments que podrien provenir d’una macroplantació de marihuana propera. També segueixen a l’espai les runes amb amiant sense tractar que Montgat Net va localitzar el passat mes de setembre.

Cal recordar que el terreny és una propietat privada que forma part del terme municipal de Tiana, però que només té entrada per a vehicles des de les poblacions veïnes de Montgat i Badalona.

Cinc anys d’abocaments

La trajectòria d’aquest abocador il·legal es remunta al 2017, quan l’Ajuntament de Tiana va obrir un expedient després de detectar un primer abocament de brossa en aquest terreny. Aquest va ser el primer cop que l’administració localva tenir constància de la presència de residus a l’espai, malgrat que diversos veïns de la zona apunten que fa almenys una dècada que s’hi aboquen deixalles. L’executiu va aconseguir aleshores contactar amb un dels dos propietaris del terreny i entre el 2017 i el 2018 es van fer diverses reunions per tal d’aconseguir netejar l’espai.

Per trobar el següent registre sobre l’abocador cal avançar fins al 2020, quan la Policia Local de Tiana va obrir un expedient sancionador per una infracció de l’Ordenança de Convivència Ciutadana. Només uns dies després, el consistori va iniciar un procés amb diversos requeriments a la propietat perquè retirés els residus acumulats. Malgrat que es va arribar a un acord amb els titulars per fer una neteja, els tràmits es van allargar més de l’esperat per la mort d’un dels propietaris i per la no acceptació de l’herència per part dels seus descendents.


Des d’aleshores s’han obert fins a quatre expedients, que han acabat amb l’Ajuntament limitant l’accés a l’espai amb la col·locació d’una cadena i de diversos obstacles per evitar l’entrada de vehicles. Només cinc dies després d’aquella decisió, diversos veïns van alertar que la cadena havia estat “vandalitzada” i que s’havien arrencat els dos pilars que s’utilitzaven de fonaments per poder accedir-hi amb un cotxe o furgoneta de grans dimensions.

Inspeccions sense èxit

Fonts municipals de Tiana consultades per Línia Nord apunten que les inspeccions fetes i el seguiment dels abocaments no han permès identificar per ara els responsables dels continus llançaments de residus al terreny. Les mateixes veus lamenten que les mesures preses pel consistori no hagin aconseguit evitar aquests episodis, però asseguren que s’està treballant per trobar una solució més efectiva per limitar l’accés a l’espai. En paral·lel, el consistori continuarà pressionant els propietaris perquè retirin els residus de l’espai./Linea Nord

10
Noticias / Montgat regula el teletreball dels treballadors públics
« el: D'abril 08, 2022, 06:06:59 p. m. »
L’Ajuntament de Montgat ha fet un pas endavant per regular el teletreball dels treballadors públics. En la sessió del Ple del mes de març celebrada la setmana passada, els grups van donar llum verda al reglament que permet donar cobertura legal a aquesta activitat, una mesura que portava sobre la taula del consistori des de l’esclat de la pandèmia del coronavirus i que finalment ha vist la llum després de diverses negociacions amb els representants dels empleats de la corporació.

La proposta de reglament va tirar endavant amb l’abstenció dels grups d’ERC i els comuns, que, malgrat celebrar la iniciativa, van incidir en la necessitat de garantir la seguretat i confidencialitat de la informació pública i també l’accés de tots els treballadors als dispositius que requereixin per dur a terme la seva feina. En aquest punt, l’executiu es va comprometre a treballar en aquesta línia, però va apuntar que actualment no es disposa de suficients ordinadors portàtils per a tots els empleats./linea nord

11


El Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico retirará los restos de antiguas edificaciones que han quedado al descubrimiento en las playas del Cristal y del Puente de en Butifarreta
Desde el Ministerio se buscará una alternativa para dar solución este verano a la situación de la playa de la Barca María y de Les Roques

El Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico se encargará durante las próximas semanas de retirar los restos de antiguas edificaciones que la pérdida de arena de los últimos temporales han dejado al descubierto en las playas del Cristal y del Puente de en Botifarreta. Este compromiso se ha concretado este miércoles por la mañana durante una reunión telemática en la que han participado el alcalde de Badalona, Rubén Guijarro; la concejala del Área de Medio Ambiente y Sostenibilidad, Rosa Trenado; el alcalde de Montgat, Andreu Absil; el director de Servicios de Espacio Público del AMB, Albert Gassull; el coordinador de Servicios de Promoción y Conservación del Espacio Público del AMB, Jordi Bordanove; la directora general de Costa y Mar del Ministerio, Ana María Oroño; y el subdirector general para la Protección de la Costa del Ministerio, Ángel Muñoz.

Durante el encuentro, aparte de asegurar la retirada de los restos, se ha acordado que el Ministerio buscará una alternativa para encontrar una solución a la situación en la que se encuentra la playa de la Barca María para que esté preparada para la temporada de baño de este verano, que comienza a principios del mes de junio. También se han explorado posibles actuaciones a medio plazo que permitan estabilizar el litoral de la zona y evitar que esté tan condicionado por los distintos fenómenos meteorológicos.
Videoconferencia desde el Ayuntamiento de Badalona con el Ministerio de Transición Aj. BDN
Reunión con el Ministerio de Transición Ecológica desde Badalona Aj. BDN

El alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, ha valorado muy positivamente el encuentro “porque nos permite dar una solución concreta, dejar totalmente terminadas dos playas de la ciudad para esta temporada de baño y también para acordar con el Ministerio la búsqueda de alternativas para para consolidar todas nuestras playas y asegurar que toda la ciudadanía puede disfrutar de la costa de Badalona”. Guijarro ha destacado también "la implicación de todas las administraciones para dar solución a un problema que sufrimos en nuestra ciudad y en los municipios del entorno y que necesita el compromiso de todos los agentes que tienen competencias para solucionarlo".

Por su parte, el alcalde de Montgat, Andreu Absil, también se ha mostrado muy satisfecho del encuentro y ha explicado que “desde el Ministerio se ha dado luz verde al inicio de la licitación de los proyectos de recuperación de las playas de nuestro municipio, lo que nos permitirá asegurar el mantenimiento de nuestra costa”./La vanguardia

12
Noticias / Montgat termina febrero con 508 personas en situación de desempleo
« el: De Març 30, 2022, 08:45:32 a. m. »
Un total de 16 personas han perdido su trabajo en el municipio en el último mes

El municipio de Montgat ha terminado febrero con una subida del desempleo. Asciende hasta las 508 personas que actualmente se encuentran sin trabajo en la localidad, según el Instituto de Estadística de Cataluña (Idescat).

En total, son 16 personas más sin trabajo en comparación con el mes pasado, en una situación económica afectada por la crisis de la pandemia de coronavirus. Estas cifras reflejan un incremento del 3,252% con respecto al mes pasado, cuando el municipio finalizó el periodo con 492 personas sin empleo.

El sector servicios lidera la subida de parados

El sector servicios ha sido el más azotado en la localidad según los últimos datos publicados. El Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias, advierte de que en Montgat hay un total de 406 personas de esta actividad que no encuentran trabajo, lo que representa un 79,92% del total de desempleados. Por orden descendente, le siguen industria (8,86%), construcción (6,1%) y agricultura (0,59%).

La pandemia provocada por el coronavirus justifica muchas de estas cifras de desempleo en municipio. Desde su irrupción en el mes de marzo de 2020, se han adoptado medidas de contención y aforo en el sector servicios que todavía siguen vigentes y han provocado consecuencias negativas para los comercios tanto de Cataluña como de otras comunidades autónomas de España. A pesar de que gracias a las vacunas esto ha mitigado gran parte de sus efectos, la crisis económica aún perdura y tiene repercusiones en la tasa de paro.Los Expedientes de Regulación Temporal de Empleo (ERTE) han ayudado a frenar la tasa de paro y la destrucción de muchos de estos empleos de forma definitiva.

Mujeres entre 55 y 59 años

La proporción de desempleados entre hombres y mujeres en Montgat es bastante igualada, siendo mayor el paro en mujeres (283 personas) que en hombres (225).

Con respecto a la edad, el grupo más golpeado por el paro es aquel que comprende adultos entre 60 y 64 años, con 85 personas actualmente sin trabajo./Cronica Global

13
Noticias / Concentración en Montgat por la captura y muerte de palomas
« el: De Març 29, 2022, 07:53:04 a. m. »
La asociación Corazón de paloma denuncia los métodos que el consistorio lleva a cabo para reducir la superpoblación

ÁNGELA VÁZQUEZ

Decenas de personas se han concentrado este domingo a las puertas del Ayuntamiento de Montgat para protestar contra la captura y la muerte de palomas. Metrópoli informaba hace unos días de los métodos no selectivos que el consistorio está llevando a cabo para controlar la superpoblación de palomas, aunque así se están matando a otras aves también.
Concentración de este domingo contra la matanza de palomas en Montgat / CEDIDA


Por ello, una treintena de personas se han manifestado para mostrar su repulsa por la mala gestión de la población de palomas urbanas del municipio. La concentración la ha convocado la asociación Corazón de paloma y se ha adherido la organización animalista Libera ! y el partido político PACMA.

JAULAS-TRAMPA


Con la finalidad de controlar la población de palomas, el Ayuntamiento de Montgat ha instalado jaulas-trampa para proceder a su captura. La misma se realiza en las azoteas de diversos edificios, entre ellos el terrado del Ayuntamiento, con el objetivo de proceder al posterior sacrificio de los animales con gas Co2. Los animalistas denuncian que no se haya llevado a cabo por biólogos la elaboración de un censo del número de palomas, "por lo que no existe prueba empírica alguna de superpoblación que justifique la captura y sacrificio", explican fuentes de la asociación a este medio. "Además de lo anterior tampoco hay declaración legal de plaga de esta especie".
De esta manera, se usan artes de caza masivas y no selectivas como son las jaulas-trampa, prohibidas por poner en peligro a todo tipo de aves, incluso aves y otras rapaces protegidas.

MÉTODOS ÉTICOS
METROPOLI


14
Noticias / S’implanten mesures per millorar la recollida de cartró a Montgat
« el: De Març 26, 2022, 08:19:33 a. m. »
L’Ajuntament de Montgat disposa d’un servei de recollida de cartró comercial, que es fa a les zones amb molta presència d’establiments com el barri de les Mallorquines, el Turó del Mar, la Colònia Argentina, les Vilares i Can Maurici.

 D’aquesta manera es garanteix espai lliure als contenidors de paper perquè els pugui fer servir el veïnat. Es preveu millorar aquesta recollida del cartró comercial, que també s’adaptarà als criteris de pagament per generació: qui recicli més, tindrà descomptes de la taxa de recollida de residus. Per això ja ha iniciat el repartiment d’uns dispositius electrònics (TAG) que es col·locaran a les façanes dels establiments comercials, que registraran els usuaris que participin en aquesta recollida. El TAG dels comerços és una peça rodona, petita i de color blanc que s’enganxa a la façana mitjançant una pega especial. Aquest dispositiu permetrà als operaris que s’ocupen de la recollida d’aquesta fracció registrar la quantitat recollida. D’aquesta manera, es disposarà de l’actualització dels comerços que participen en el sistema de recollida de cartró comercial i, per tant, se’ls podrà aplicar la corresponent bonificació a la taxa de residus.

Al nou sistema de recollida del cartró comercial s’hi sumarà la implantació dels contenidors intel·ligents.TOTBADALONA

15
L’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, i l’alcalde de Montgat, Andreu Absil, han fet una crida a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i al Ministeri per a la Transició Ecològica perquè es prenguin mesures, urgents, a mitjà i a llarg termini, per evitar la desaparició de la sorra de les platges a causa dels temporals.

Tots dos alcaldes, en declaracions fetes a la platja de la Barca Maria de Badalona que en molts trams ha desaparegut després del pas del recent temporal Cèlia, han assenyalat que demanaran al Ministeri l’aportació urgent de sorra en aquelles platges més malmeses perquè es puguin utilitzar i poder salvar la pròxima temporada de bany. En aquest sentit, han afegit, ja s’han tingut els primers contactes que continuaran aquesta mateixa setmana un cop s’avaluïn els danys definitius.

Els alcaldes, als qui s’ha sumat la regidora de Medi i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Badalona, Rosa Trenado, han demanat que s’adoptin les mesures definitives perquè es pugui pal·liar o solucionar aquesta situació de pèrdua de sorra de les platges, agreujada pels diferents temporals des del 2017. “Cal iniciar ja les mesures que siguin necessàries per a la consolació de les platges”, ha demanat l’alcalde de Badalona, qui ha afegit que treballen en línia amb l’AMB i el Ministeri perquè s’adoptin les solucions tècniques que calguin, siguin espigons visibles o submarins, i altres sistemes de dics de contenció de la sorra o de proteccions de les onades.

L’alcalde de Montgat, Andreu Absil, ha remarcat que, a banda de les actuacions que es facin a cadascun dels municipis per a resoldre situacions concretes, “és imprescindible tenir una visió global del litoral, perquè totes les intervencions que es facin en un lloc acabaran afectant la resta”. A llarg termini l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, també ha reclamat “fer un plantejament seriós sobre la necessitat de traslladar la línia de ferrocarril que circula paral·lela a la costa i per on cada dia passen milers de persones”. /Tot Badalona

Pàgines: [1] 2 3 4 5 6 ... 88
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal