Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: [1] 2 3 4 5 6 ... 73
1
Se han atendido tres denuncias por fiestas no autorizadas, una denuncia por tenencia de sustancias psicotrópicas y daños en la vía pública
Jóvenes de 'botellón' (Aj. Tiana)

FEDE CEDÓ, TIANA
La Policía Local de Tiana (Maresme) ha preparado un dispositivo especial para este fin de semana ante las convocatorias a redes sociales de algunos grupos de jóvenes para consumir bebidas alcohólicas en la vía pública. Durante todo el servicio, las tres patrullas han hecho tareas de control y prevención de “botellón” por el pueblo así como la vigilancia de seguridad ciudadana por posibles daños del mobiliario urbano. Fruto de este dispositivo especial, se ha levantado acta e identificado a 43 jóvenes de diferentes municipios: Badalona, Montgat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià, El Masnou, Teia, Alella, Premia, Barcelona y Tiana.

Los jóvenes, dispersados por diferentes zonas del pueblo, también han ocasionado daños en algún vehículo estacionado y al mobiliario urbano. La Policía Local ha comprobado los hechos y levantado acta. Por otra parte, esta madrugada se han atendido tres denuncias por fiestas no autorizadas en dos domicilios del municipio y una por tenencia de sustancias psicotrópicas.

El Ayuntamiento vuelve a recordar la resolución de la Generalidad de Cataluña que prohíbe, por razones de salud pública, en todo el país, el consumo compartido de bebidas alcohólicas en la vía pública y en el resto de espacios abiertos al público, y recuerda que el incumplimiento de esta resolución se tipificará como sanción grave, por lo que los infractores podrán ser sancionados con multas de entre 3.000 y 15.000 euros. En Catalunya es obligatorio el uso de mascarilla, está prohibido fumar en la vía pública si no se respeta una distancia de 2 metros entre personas y están prohibidas las concentraciones de más de 10 personas tanto en el ámbito público como en el privado.

Desde el Ayuntamiento de Tiana piden la colaboración de todos, sobre todo los referentes familiares de los jóvenes para que tomen conciencia de que estos comportamientos pueden ser muy perjudiciales en la evolución de la pandemia y de la importancia de cumplir con la normativa a fin de preservar la salud y el bienestar colectivo./La Vanguardia[/size]
Restos de botellón en una calle (Aj. Tiana)

2
Aquest estiu han seguit els conflictes a l’estret Passeig Marítim de Montgat per la prohibició de circular amb bicicleta.

Tot i aquesta prohibició, hi ha persones que boicotegen el senyal que ho indica, provocant confusions i discussions. De fet, durant aquest estiu, els senyals han estat pintats en diverses ocasions.
La Policia Local de Montgat, per la seva part, multa als ciclistes que hi circulen pel Passeig, una prohibició que fa anys que està vigent. La principal queixa dels vianants és la velocitat que circulen algunes bicicletes per aquest tram estret, algunes amb velocitat que posa en perill les persones que hi passegen.

3
Una de les activitats de l’organització Superacció. Foto: Superacció
L’Ajuntament de Barcelona va anunciar la setmana passada la seva intenció de mantenir oberts sense data de tancament tots els equipaments habilitats durant la pandèmia del coronavirus per acollir persones en situació de vulnerabilitat, com són els pavellons cedits per la Fira de Barcelona o la casa de colònies que el consistori va llogar per a joves desemparats a Montgat.

La decisió de l’executiu encapçalat per Ada Colau d’apostar per continuar utilitzant les instal·lacions gairebé “al màxim d’ocupació” -segons recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN)- s’ha rebut amb sorpresa al municipi del Barcelonès Nord.

Fonts de l’Ajuntament de Montgat han assenyalat a Línia Nord que no han rebut una notificació oficial per part del consistori barceloní i que s’han assabentat de la decisió a través dels mitjans de comunicació. Per la seva banda, des de l’organització Superacció -l’entitat encarregada de gestionar aquest equipament- asseguren que l’experiència des de l’arribada del grup de 40 joves el passat abril ha estat molt positiva, que la intenció és continuar amb el projecte i que estan estudiant traslladar-se de Montgat a un nou espai que estigui situat a la ciutat de Barcelona.

Segons informava l’Ajuntament de Montgat en un comunicat, l’objectiu d’acollir els joves desemparats a la casa de colònies era poder garantir-los unes condicions adequades de confinament en un espai amb tots els serveis necessaris i on seguir un projecte educatiu i de recuperació mitjançant l’esport./Linea Nord

4
Noticias / Silvia Domínguez: la ‘mujer Supercopa’
« el: Setembre 16, 2020, 08:33:04 am »
Silvia Domínguez en la Final de 2010 (Foto FEB) Silvia Domínguez lleva camino de convertirse en la más absoluta estrella de la historia de la Supercopa LF Endesa. En Bilbao ha levantado su quinto título, ha quedado a un paso de las 10 participaciones y se ha convertido en la líder histórica en puntos y asistencias.
ÁREA DE COMUNICACIÓN FEB

Silvia Domínguez y Laia Palau han jugado en Bilbao 2020 su novena Supercopa LF Endesa. Han dejado un poco más atrás a Elisa Aguilar y Marta Fernández, que jugaron 7 ediciones. La base de Montgat las ha jugado desde 2006 todas con el mismo equipo: el Perfumerías Avenida.

Este domingo levantó su quinto título, los mismos que atesoran Laia Palau y Marta Xargay, a sólo uno ya de las tres supercampeonas de la historia del torneo: Elisa Aguilar, Marta Fernández y Erika de Souza ganaron 6 cada una.

Sus 15 puntos anotados frente al Spar Girona (5) y Lointek Gernika (10) la han encaramado al liderato absoluto de anotadoras del torneo: 80 puntos en total, superando los históricos 78 de De Souza y los 74 que suma ya Adaora Elonu.

También es la superrepartidora de asistencias. En la semifinal firmó 7 y en la final 3, en total suma ya 45, 3 más que Laia (42). Además, sigue ostentando el récord de pases decisivos en un partido, los 9 que rubricó en 2018 en la final frente al Spar City Lift Girona.

Y asimismo ha entrado en el podio de las reboteadoras: suma ya 34, sólo superada por De Souza y Laia.

LAS 9 SUPERCOPAS DE SILVIA

5
Noticias / Segundo día de clase, primera escuela cerrada
« el: Setembre 16, 2020, 08:23:44 am »
Padres y alumnos esperan a las puertas de un colegio durante el primer día del curso escolar 2020-2021, en Barcelona. David Zorrakino / Europa Press/Foto: David Zorrakino /Europa Press

Una guardería con sólo 20 alumnos del barrio de Les Corts cierra tras detectar un alumno positivo. Hay 18 grupos confinados. Educación trabaja con la comunidad gitana reacia a llevar a los niños al colegio


Montse Espanyol | BARCELONA

Ya lo dijo el conseller de Educación, Josep Bargalló, en el mensaje institucional que daba por inaugurado el curso 2020-2021: “habrá incidencias, pero estamos preparados para atenderlas”. Así, que hoy, segundo día de clase, cuando en la escuela infantil La Petit Montessori de Les Corts, en Barcelona, se ha confirmado el caso de un niño positivo por covid, el centro ha enviado al resto de alumnos a casa y ha cerrado. Es el primer centro que cierra después de dar por inaugurado el curso escolar. Las clases arrancaron ayer con otros dos centros cerrado por covid, la Escola Juncadella de Sant Vicenç dels Horts y la Escola Ridolaina de Montellà i Martinet, en la Cerdaña. La primera abrirá el jueves y la segunda, mañana. En el caso de la guardería de Les Corts, el centro ha cerrado porque sólo tiene 20 alumnos. Además de estos centros, la secretaria general de Educación, Núria Cuenca, ha informado de que hay 18 grupos estables confinados.

Los centros están repartidos por el territorio, sólo Terres de l’Ebre y Lleida no tienen ninguna afectación. En Barcelona, hay grupos en cuarentena en la Benjamin Franklin, el Instituto Pedralbes y a esta tarde se ha informado de un nuevo grupo en los Jesuitas de Sarrià. En Tarragona, en el Instituto Jaume I de Salou, donde dio positivo un alumno del ciclo formativo de Vela. También en la escuela Pau del Clos. En la Cataluña Central, en la guardería de Igualada, Diví Pastor y en la Blancaneus de Torelló. En el Maresme-Vallès Oriental, hay cinco grupos en dos guarderías, Els Pinetons de Mollet y el Teler de Granollers, y los colegios Ponent de Granollers y Hamelin de Montgat. En el Vallès Occidental, un grupo de un centro de Rubí. En badalona, el Fluvià. Y en Girona, los Maristas y la Escuela Talaià.
En total, hay 70 profesionales educativos y 45 alumnos con covid. Y esto se traduce en 275 profesores y 338 alumnos confinados.

Absentismo escolar por miedo al virus entre la comunidad gitana


Tanto Cuenca, en un contacto informativo para dar el última parte de los contagios, como el conseller de Educación, Josep Bargalló, en una entrevista en la radio pública catalana, han insistido en que no se vaya al colegio mientras se espera el resultado de una PCR. Bargalló ha anunciado que actuará con contundencia tanto en el caso de los negacionistas como con las ausencias no justificadas. Ambos colectivos son minoritarios y algunos están localizados. Por ejemplo, ha hablado de colectivos de etnia gitana que han optado por que sus niños no vayan al colegio. Educación está trabajando con ellos para informarles de que la escuela es un lugar seguro. “En general, no hay un absentismo significativo de absentismo en las escuelas”, ha comentado. Les preocupa algunos centros de Barcelona que tenían muchos alumnos vulnerables. El programa “Bàsics”, que dirige la periodista Eva Arderius en Betevé, informó ayer de que el 80% de los alumnos de primaria del barrio de La Mina no fueron a clase el primer día de colegio. En algunos grupos se dio el caso de que sólo se presentó un niño en clase. Educación quiere esperar una semana antes de recurrir a la Fiscalía y sancionar, hará trabajo de campo para informar a las familias reacias a llevar al colegio a sus hijos por miedo al virus. Bargalló ha acusado a grupos externos a la comunidad de inculcar el discurso del miedo “Hay una comunidad nueva en las comunidades gitanas que piden a las familias que no lleven a sus hijos al colegio”, ha explicado./La Razón

6
Noticias / Nova campanya per impulsar el comerç local a Montgat
« el: Setembre 07, 2020, 08:23:30 am »
L’Associació de Comerços i Serveis de Montgat (ACISM) ha engegat una nova campanya per promocionar el comerç de proximitat.

Sota el nom Fes Montgat, la iniciativa posarà a disposició de diferents comerços del municipi fins a 15.000 butlletes per rascar que amaguen més de 2.000 premis amb un valor total de prop de 5.000 euros. Les butlletes es repartiran durant tot el mes de setembre entre els clients dels establiments i dels serveis membres de l’ACISM que s’hagin adherit a aquesta nova promoció.

Les persones premiades podran guanyar vals de compra de 10, 25 i 100 euros que podran ser utilitzats en qualsevol dels comerços montgatins associats a la campanya. Els participants també podran optar a altres tipus de premis com descomptes en establiments de restauració o en la compra de tota mena de productes, classes gratuïtes d’idiomes com l’anglès o vals per sessions en salons d’estètica, massatges o salut dental, entre molts altres serveis.

7
Noticias / 10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT 2ª PART.
« el: Agost 28, 2020, 10:31:46 am »
10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT. i potser a qualsevol altre lloc.2ª PART.

Jaume Carbonell Sebarroja

La possibilitat de portar a terme una sèrie de propostes, en la línea del que
dèiem en l´article anterior, tenen a veure amb les polítiques i prioritats
inversores en els àmbits europeu, espanyol, català i municipal. Les
interconnexions són constants. En aquí n´assenyalem algunes, conscients
que n´hi ha moltes més. Algunes ja s´estan duen a terme o estan previstes,
altres figuren en els programes d´alguns grups polítics, i d´altres estan
pendents de debat, regulació i aplicació.

1.Economia i ocupació.

Hi ha dos reptes que, segons l´opinió dels
economistes amb una major credibilitat i sensibilitat social, s´han de tenir
en compte: aturar la desregulació excessiva del mercat, amb una major
intervenció de l´Estat, i frenar la creixent descolocació d´empreses a
l´estranger. Es parla d´una segona reconversió industrial, però orientada a
la transició ecològica i a les noves tecnologies. En aquest sentit els fons
europeus han de servir per a la transformació de les empreses, més netes
i sostenibles, per tal de garantir una major productivitat. Això exigeix,
entre altres coses, una intensiva alfabetització i actualització digital,
menys totxo i més capital humà, i enfortir l´inclusió, la lluita contra les
desigualtats i els serveis de cura a les persones.
Suposa també activar l´enginy emprenador per crear nous projectes i
acords de col-laboració entre les empreses petites i les que comencen
amb les més grans i consolidades, amb oficines compartides i coworking,
creant clústers o hubs d´empreses especialitzades, però amb més
flexibilitat d´adaptació a les noves necessitats, fomentant l´economia
social solidària. Un bon exemple del que diem és el que ha fet l´empresa
ACN Montgat, especialitzada en solucions filtrades per a la indústria
farmacèutica que ha reorganitzat les seves línies i fons de producció per
fabricar mascaretes i bates quirùrgiques per donar-les als centres
sanitaris.
D´altra banda, cal programar graus de formació professional en funció
d´aquests nous reptes, així com activar l´orientació i ocupació juvenit per
informar, formar i acompanyar la joventut en la transició de l´escola al
mercat de treball. I per fer front a la creixent precarització laboral, caldria modificar l´actual reforma laboral per tal de millorar les condicions dels treballadors i establir mecanismes de contractació i d´acomiadament més justos.

2. Petit comerç de proximitat.

En períodes de crisi i catàstrofes com
l´actual sempre en surten beneficiades les grans cadenes i monopolis
alimentaris, i en surt perjudicat el petit comerç. Què fer per incentivar
aquest comerç de proximitats i el consum responsable? A Montgat
existeixen diverses iniciatives al voltant de la seva defensa i promoció. Els
esforços conjunts de les associacions de comerciants de Montgat-Tiana
per oferir descomptes i ofertes, les fires al carrer per donar a conèixer els
seus productes, els mercats locals gastronòmis artesanals i d´altres
productes per part de dones emprenadores, els mercats de segona mà per
fomentar la reutilització i eliminació de residus, les fires de consum
responsable, cooperativisme, energies renovables i productes de
proximitat.
És convenient estendre i consolidar totes aquestes iniciatives posant el
focus amb els productes de proximitat, en l´alimentació sana, en
l´economia sostenible, en l´associacionisme i en el cooperativisme, de
llarga tradició a Catalunya. Un parell d´actuacions urgents, a tall
d´exemple: emprendre una forta campanya en tots els àmbits per
reutilitzar el plàstic fins a la seva eliminació total, tot emprant embolcalls
alternatius; i la creació de dispositius d´assessorament i suport
tecnològic, amb ajudes públiques, per facilitar l´organització i promoció
dels comerços i productes locals.

3. Entorns més verds i vivendes més habitables.

El coronavirus ha posat de relleu la bioodiversitat del medi urbà, la necessitat de reconnectar la
natura amb el poble i com fer un entorn més habitable. Tot model de
desenvolupament ha de ser respectuós amb el medi ambient, controlant
o aturant el creixement demogràfic, sobretot en el barris en més densitat
de població, i reduïnt tant com es pugui les emissions de CO2. També per
això cal que totes les activitats econòmiques, d´oci, turístiques i
d´ocupació de l´espai públi siguin respectuoses amb la preservació de
l´entorn natural.
Montgat disposa d´uns quans parcs i espais verds -cal celebrar la recent
remodelació del Parc de la Riera d´en Font-, però li queden almenys dos
reptes pendents: la transformació del litoral marítim amb un passeig verd i sostenible, lliure de vivendes i equipaments, i la definició d´un pla d´usos
al Parc de les Bateries, avui abandonat i només ocupat per un restaurant -i
aquest espai ha de ser més, molt més que el Panoràmic-. Esperem que el
Pla Director Urbanístic Metropolità, que s´inspira en la sostenibilitat
ambiental i la mobilitat sostenible, pugui atendre aquestes i altres
necessitats. D´altra banda, seria bo que els diferents barris estiguessin
connectats per un corredor verd, amb actuacions sobre l´asfalt i la via
pública per aconseguir-ho.
Una altra cosa que ha posat en evidència el covid-19 és l´estat deplorable
de moltes vivendes: sense llum natural, ventilació, terrasses i balcons. Per
tant, les demades de vivenda es mouen en una doble direcció: qualitat
arquitectònica per tal de garantir la salut de la població, amb l´ús de
plaques solars, i més facilitats per accedir-hi. Es tracta d´ampliar la
reserva de sól públic per a la construcció de vivendes socials, de compra i
lloguer, per joves, i persones amb risc d´exclusió social (pobresa severa,
mobilitat reduïda, discapacitat, families monoparentals, persones víctimes
de violència de gènere, persones refugiades i migrants,…). Ara bé, al propi
temps, caldrà lluitar perquè es reguli per llei el cost abusiu dels lloguers. I
també caldrà modificar la legislació perquè la delinqüència mafiosa no
pugui seguir ocupant vivendes amb total impunitat.

4.Tansport i mobilitat.

S´haurien de prioritzar quatre tipus de mobilitat. a)
La possibilitat d´anar al màxim a peu, amb aixamplaments de voreres,
zones peatonals, passeigs amb preferència peatonal per damunt de la
bicicleta, camins escolars -verds, segurs i accesibles-, eliminació de
barreres arquitectòniques que impedeixen la connexió entre carrers i
barris, sobretot a la gent gran i amb algun tipus de diversitat funcional,…
b) Ús intensiu del transport públic, reforçant els busos que connectin els
barris, per l´autopista amb carrils ràpids preferents, i fins a can Ruti,
augmentant el nombre de vagons de tots els trens que s´aturen a
Montgat, ampliant zones d´aparcamnent prop de les estacions, oferint
tarifes integrals més assequibles als joves, gent gran i persones
vulnerables,….c) Carril bici en aquelles zones que el terreny ho faci
possible i, sobretot, habilitant l´antiga carretera nacional perquè es
converteixi en un espai per ciclistes i vianants, amb limitació de vehicles a
velocitat reduïda. I d) Estimular l´ús del cotxe elèctric, amb punts de
càrrega en llocs estratègics del poble, avantatges per circular pel carril-bus de l´autopista als cotxes amb dos o tres passatgers, serveis de lloguer de otxes, bicicletes i patinets elèctrics, etc.

5. Benestar social.

El criteri que ha d´orientar la qualitat de vida i l´igualtat
d´oportunitats per a tothom és el de la discrimació positiva: concedir més
ajudes socials a les persones i famílies més necessitades, bé sigui perquè
viuen en una situació de pobresa amb risc d´exclusió social, o bé perquè
pateixen alguna malatia crònica o diversitat funcional.
Els plans d´igualtat social, les taules del tercer sector amb la participació
de diverses ONGs i projectes o el punt municipal d´atenció a la ciutadania
són alguns dels instruments idonis per canalitzar l´informació, tramitació i
prestació de tota mena d´ajudes de l´ajuntament o extramunicipals:
tarjetes moneder perquè la població vulnerable pugui accedir als
productes bàsics, beques menjador i per activitats extraescolars i casals i
colònies d´estiu, congelar el pagament de les despeses energètiques de la
llar, evitar els desnonaments de vivendees, rebre l´ingrès mínim vital i la
prestació de l´atur,… De tota manera, com s´assenyala en el punt 1, la
prioritat és incentivar l´ocupació, amb ofertes de treball comunitari i a les
empreses del propi municipi.

6.Gent gran.

(veure en aquest mateix portal: “Gent Gran: una vida dura i
una mort molt trista“, 14 de maig). És molt important recuperar el vincle
intergeneracional de suport i ajuda mútua i d´intercanvi de convivència i
experiència. El que poden arribar a aprendre els joves de la gent gran i a
l´inrevés! D´altra banda, les persones jubilades no poden ser abandonades
al considerar-les éssers no productius, sense tenir en compte les hores
que han deixat en el treball i la duresa de les condicions de vida que han
hagut de suportar. Es tracta, en efecte, d´una generació que ha conegut la
guerra, la fam, la dictadura i unes quantes crisis, i ara s´ha convertit en el
col-lectiu més afectat pel coronavirus. I, per tant, mereixen ser valorades
com a tals. D´altra banda, cal tenir en compte que l´esperança de vida
s´allarga any rera any, encara que amb diferències apreciables segons la
classe social i el codi postal.
L´atenció a la gent gran té, almenys, aquests tres fronts: 1) Una variada
oferta d´oci i cultura en diferents espais: aules de la gent gran i altres
programes i activitats, centres de dia i residències: 2) Atenció domiciliària
a les persones de la tercera edat més necessitades, malaltes o que
pateixen qualsevol mena de diversitat funcional: física, psíquica, Intellectual, sensorial, múltiple,.. Aquest suport i acompanyament ha
d´atendre aspectes relacionats amb la seva salut, cobertura de les
necessitats bàsiques, soledat i companyia, oferta cultural i d´oci,… 3)
Residències. L´atenció, variable en funció del grau de dependència, ha de
comptar amb un ampli equip multidisciplinar de persones relacionades
amb la gerocultura, la fisioteràpia, la psicología i l´animació, i per ajudar a
menjar, mobilitar, vestir i aixecar. I també de personal sanitari específic
vinculats als CAP (Centres d´Aenció Primària), la gran asignatura pendent
durant la pandèmia. D´altra banda, cal ampliar el nombre de residències
públiques, i tant en aquestes com en les concertades -algunes s´han
convertit en negocis suculents- es requereix un seguiment i control
escrupulós per part dels ajuntaments i de la Generalitat. Quantes morts
ens haguessim estalviat, si la situació de les residències hagués estat
diferent?

7.Sanitat.

 Tothom té accés a la sanitat pública universal. Ara bé, des de fa
un temps, arran de la política de retallades, aquesta està molt
infrafinançada, doncs Catalunya és avui una de les Comunitats Autònomes
amb una despesa per càpita més baixa. La pandèmia ha posat al
descobert aquesta debilitat.
És del to imprescindible augmentar el pressupost sanitari per ampliar la
plantilla amb millors condicions salarials i recursos. Però cal també
repensar el model, reforçant l´atenció domiciliaària i comunitària i,
sobretot, atorgant un major protagopnisme als CAP, com a centres de
proximitat. Aquest han de tenir més competències i poder de decisió, fent
de filtre de contenció per evitar la innecessària saturació hospitalària. L´ús
més intens i efectiu de la tecnología pot ajudar a desburocratitzar el
sistema i evitar gestions, proves i visites innecessàries. S´ha demostrat en
molt casos que les trucades telefòniques de seguiment són una mesura
d´estalvi molt efectiva. Ara bé no cal fer-ne un abús en alguns casos, i per
a la gent gran cal mantenir la medecina familiar presencial. Altres reptes
sanitaris tenen a veure amb l´increment de la recerca, una major
responabilitat dels usuaris i una educació per a la salut des de les escoles.

8.Educació.
 
L´educació, al igual que la sanitat, és un servei públic
esssencial que exigeix una dotació suficient de recursos per garantir el
dret a l´educació a tota la població: des de la primera infància fins a la gent
gran, amb una oferta prioritàriament pública en clau d´equitat i de qualitat. Per això cal augmentar
les places públiques d´escola brressol i els
espais familiars educatius, millorar les condicions dels actuals centres
públics d´infantil, primària i secundària -reducció de les ràtios, obres en els
edificis i construcció d´una nova on hi ha mòduls des de fa alguns anys,
personal educatiu complementari,..-. Així mateix, cal oferir una oferta
mínima de formació professional i augmentar l´existent a l´escola d´adults.
El dret a l´educació, però, és incomplet si no es fa possible que tots els
infants i adolescents del municipi puguin accedir a les activitats
extraescolars, casals d´estiu i d´hivern i altres ofertes culturals a través de
beques i del sistema de tarifació social. I per aconseguir l´igualtat
d´oportunitats i l´èxit escolar de tot l´alumnat s´han de promure
mecanismes de suport i reforç a l´alumnat amb més dificultats, dins i fora
de l´escola.
És evident que un dels reptes és la digitalització, adequant les eines i les
plataformes de continguts adequades i a l´abast de tothom. Això demana
dotació als centres i formació del professotat. Ara bé, la modalitat on line
a distància és un recurs que només s´ha d´utilitzar en casos d´extrema
excepcionalitat. Perquè això no és pròpiament educació: aquesta
requereix sempre presencialitat -a l´aula o en altres espais a l´aire lliure
del poble- per fer possible la socialització i el desenvolupament integral
(veure en aquest mateix portal: “Decàleg per a la tornada al “cole” (al
setembre), 17 de juliol.

9. Conciliació laboral-familiar.

El confinament ha introduït dues novetats
destacables: l´intensitat de la convivència familiar i el teletreball. Aquestes
situacions s´han viscut de manera molt diferent en funció de les
condicions de l´habitatge i de les tasques de cura i acompanyament
emocional i escolar a petits i grans. Diversos estudis que es comencen a
sortir a la llum n´assenyalen alguns avantatges: “Mai les famílies havíen
parlat tant i compartir tantes coses junts”; “EL telettreball ha estalviat
llargs desplaçaments i has pogut organitzar la feina a la teva manera”.
Però, en conjunt, pesen més els inconvenients: les tensió i ansietat que
produeix el no poder sortir, l´estrès de les pantalles, la dificultat de
separar el treball de la vida privada, les condicions en que es treballa, el
fet que, sense adonar-te´n acabes fent més hores que mai -un nou
mecanisme subtil d´autoexplotació-, la falta de contacte amb la natura,
amb els amics i els companys de treball, etc.
Pensant en el futur postpandèmia caldria veure quines lliçons i mesures es
poden prendre. Heus aquí alguns a títol il-lustratiu: sempre que sigui
factible i convenient per les dues bandes -empresaris i treballadors- es
podria pactar el model combinat i flexible de treball a a casa i a l´oficina;
pensar en nous horaris laborals que permetin una major conciliació
familiar; escurçar una mica els horaris de sortida escolar i sobretot els de
les activitats extraescolars. No pot ser que els nois arribin tan tard a casa i
no dormin les hores suficients, perquè diversos estudis assenyalen que la
falta de son ho paguen l´endemà a l´institut, amb somnolència i una
disminució del rendiment. En resum: més temps familiar i més cura de la
salut.

10. Teixit associatiu i solidari.

És evident que moltes de les propostes dels
punts anteriors no es decideixen en l´àmbit local, doncs s´han de regular i
finançar des de les administracions europea, estatal i autonòmica. Ara bé,
la història també mostra que aquests canvis no es produeixen per
generació espontània, sinó que són el resultat de processos de
conscienciació i mobilització que es donen en els municipis, a partir
d´enfortir el teixit associatiu i les xarxes de solidaritat. El grau de cohesió
social depèn, en certa manera, de l´amplitud i riquesa d´aquest teixit
comunitari. Per això alguns municipis s´han convertit en laboratoris
d´experimentació de petits canvis que, a la llarga, amb la suma de molts
d´ells, generen canvis més globals.
D´aquí l´importància de l´acció de les associacions de veïns i d´altra mena,
de les cooperatives, de les entitats socials, esportives i culturals, dels
esplais i altres activitats de lleure, dels grups ecologistes en defensa del
medi ambient, dels grups feministes, dels sindicats i de les ONGs i diverses
iniciatives de voluntariat destinades a atendre i a cobrir les necessitats
bàsiques de la gent més vulnerable.
Per enfortir aquesta dinàmica comunitària és convenient que en l´ADN
d´aquest col-lectius, a més d´altres finalitats especifiques, hi siguin
presents la cura per evitar tota mena de violències, el respecte per a totes
les persones sense distinció de cap mena, la preservació del medi ambient
i la defensa escrupulosa dels Drets Humnans i de l´Infant. I també és bo
que, des de l´ajuntament, s´arbitrin i es consolidin espais participatius com
els consells educatius de centre i de poble, el consell de la vila o els pressupostos participatius, on el veïnat pugui decidir el destí d´una part
del pressupost municipal.


8
Noticias / 10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT
« el: Agost 25, 2020, 10:52:33 am »
10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT, i potser a
qualsevol altre lloc. 1ª Part.


Jaume Carbonell Sebarroja
Durant aquesta pandèmia, provocada per aquest virus maleït, hi ha
paraules que ressonen amb més o menys força en funció de qui les
pronuncia, del moment, de les circumstàncies i de com ho viu cada
persona: aïllament, atur, cansament, control, creativitat, crisi, desigualtat,
desglobalització, digitalització, dolor, egoisme, esperança, fragilitat, futur
(no gaire), frustració, incertesa, lentitud, llibertat, moviment, natura,
normalitat, pobresa, present (molt), reinvenció, soledat, solidaritat,
teletreball, vulnerabilitat,....
També hi ha frases que s´han anat repetint arreu. “Després del covid-19,
res no tornarà a ser igual”; “El món serà diferent”; “Les nostres vides
canviaran”,… Què ens fa pensar que això serà així? Quina pot ser la
magnitud dels canvis anunciats? Anirem a millor o a pitjor? És cert que hi
ha alguns indicis i evidències. Algunes ja les coneixiem i tenen a veure
amb un model econòmic insostenible i amb els efectes del canvi climàtic, i
d´altres són difícils de predir, perquè vivim en una cruïlla de la història de
la humanitat on s´han enterrat vells relats polítics i s´obren horitzons nous
i desconeguts.
Les nostres vides depenen de les polítiques de redistribució de la riquesa i
del grau de confrontació i de cooperació entre els diversos països a nivell
mundial i europeu. Les llargues i tenses negociacions a l´Unió Europea -
que provisionalment han arribar a bon port- en són un exemple prou
emblemàtic. No només pels ajuts concedits, sinó també pels projectes que
es subvencionen, molts d´ells vinculats a la necessària transició ecològica.
Si, en primer lloc dependrà dels diners que arribin d´Europa i de
l´aprovació, en el transcurs dels propers mesos, dels pressupostos de
l´Estat, de la Generalitat i de l´Ajuntament. En segon lloc, dependrà de si
en aquests pressupostos es prioritzen les polítiques per promoure
l´economia sostenible i l´ocupació, per crear un entorn més verd i
habitable i una inversió pública major i més eficient en educació, sanitat i
benestar social que garanteixi una millor qualitat de vida per a tota la
població. I, en tercer lloc, dependrà de fins a quin punt es poden
neutralitzar i superar tres de les lacres que han conformat l´història
d´Espanya des del 1876 fins a l´actualitat: la corrupció, la incompetència
política i la divisió social, tal com assenyala Paul Preston a “Un poble traït”
(2019), un llibre absolutament recomanable.
Ara bé, en l´àmbit local, l´intervenció activa de la ciutadania pel control i la
millora dels serveis públics, per la defensa del medi ambient i per a la
creació d´un teixit associatiu potent, amb les corresponents xarxes de
sensibilitat i solidaritat, poden contribuir de forma notòria a la cohesió
social i a la dignificació de la vida quotidiana. Sobretot, com deia abans, si
la cooperació s´avantposa a la confrontació., crisi, desigualtat,
desglobalització, digitalització, dolor, egoisme, esperança, fragilitat, futur
(no gaire), frustració, incertesa, lentitud, llibertat, moviment, natura,
normalitat, pobresa, present (molt), reinvenció, soledat, solidaritat,
teletreball, vulnerabilitat,....
També hi ha frases que s´han anat repetint arreu. “Després del covid-19,
res no tornarà a ser igual”; “El món serà diferent”; “Les nostres vides
canviaran”,… Què ens fa pensar que això serà així? Quina pot ser la
magnitud dels canvis anunciats? Anirem a millor o a pitjor? És cert que hi
ha alguns indicis i evidències. Algunes ja les coneixiem i tenen a veure
amb un model econòmic insostenible i amb els efectes del canvi climàtic, i
d´altres són difícils de predir, perquè vivim en una cruïlla de la història de
la humanitat on s´han enterrat vells relats polítics i s´obren horitzons nous
i desconeguts.
Les nostres vides depenen de les polítiques de redistribució de la riquesa i
del grau de confrontació i de cooperació entre els diversos països a nivell
mundial i europeu. Les llargues i tenses negociacions a l´Unió Europea -
que provisionalment han arribar a bon port- en són un exemple prou
emblemàtic. No només pels ajuts concedits, sinó també pels projectes que
es subvencionen, molts d´ells vinculats a la necessària transició ecològica.
Si, en primer lloc dependrà dels diners que arribin d´Europa i de
l´aprovació, en el transcurs dels propers mesos, dels pressupostos de
l´Estat, de la Generalitat i de l´Ajuntament. En segon lloc, dependrà de si
en aquests pressupostos es prioritzen les polítiques per promoure
l´economia sostenible i l´ocupació, per crear un entorn més verd i
habitable i una inversió pública major i més eficient en educació, sanitat i
benestar social que garanteixi una millor qualitat de vida per a tota la
població. I, en tercer lloc, dependrà de fins a quin punt es poden
neutralitzar i superar tres de les lacres que han conformat l´història
d´Espanya des del 1876 fins a l´actualitat: la corrupció, la incompetència
política i la divisió social, tal com assenyala Paul Preston a “Un poble traït”
(2019), un llibre absolutament recomanable.
Ara bé, en l´àmbit local, l´intervenció activa de la ciutadania pel control i la
millora dels serveis públics, per la defensa del medi ambient i per a la
creació d´un teixit associatiu potent, amb les corresponents xarxes de
sensibilitat i solidaritat, poden contribuir de forma notòria a la cohesió
social i a la dignificació de la vida quotidiana. Sobretot, com deia abans, si
la cooperació s´avantposa a la confrontació.

9
Montgat estrenarà aquest mes de setembre un nou cicle de música a l'aire lliure que es celebrarà al parc de la Riera d'en Font.

Amb el nom “Viu la Música a Montgat”, cada divendres a partir de les 22 h els montgatins i montgatines podran gaudir de concerts en directe al parc de la Riera d'en Font, en el nou espai dedicat a espectacles i festes inaugurat recentment al Parc de la Riera d'en Font. Aquest cicle començarà el 4 de setembre  a les 22 h amb el grup mataroní Andanda; el dia 10, també a les 22 h Montgat gaudirà de la veu en directe i el piano de Meritxell Nedderman; finalment els dies 18 i 25 de setembre a les 22 h arribarà el torn del conegut Quartet Mèlt i del duet tianenc Versions Originals. Per altra banda, al cicle també hi tenen cabuda dos espectacles de música per a públic familiar, així els divendres 18 i 25 de setembre a les 18 h, el públic podrà gaudir dels espectacles de música dels coneguts grups Xiula i Damaris Gelabert.

Abans de cada concert, a partir de les 20h, tots els espectadors que ho desitgin podran gaudir de furgoteques (foodtrucks) i música d'ambient al mateix espai del concert, seguint totes les mesures de protecció i seguretat sanitàries per evitar la propagació de la COVID-19.

A partir del dia 20 d'agost les persones que vulguin assistir als concerts podran fer reserva prèvia de seiens a la web www.entreapolis.com



10
Noticias / La Generalitat imposa un nou carril bus VAO a l’autopista
« el: Agost 12, 2020, 08:34:30 am »
El carril ràpid és exclusiu per autobusos i vehicles amb dos o més ocupants
Pla del nou carril bus VAO de la C-31 a Badalona

Aquest dimarts a la matinada ha entrat en funcionament el nou carril bus VAO a la C-31 a Badalona en direcció Barcelona. Són 4 quilòmetres que desemboquen a l’accés a la capital i que s’han senyalitzat a la calçada ja existent. La Generalitat calcula que els dies feiners aquesta via absorbeix 5.000 vehicles cada hora en els moments punta, motiu pel qual el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha dit que vol prioritzar la circulació del transport públic i beneficiar els vehicles privats amb dos o més ocupants. Tot i això, cap línia d’autobus comunica Badalona amb Barcelona, per autopista.

D’altra banda, ha recordat que el projecte del carril bus VAO a Badalona compta amb dues fases més. Un cop enllestida i estrenada la primera, hi ha un segon pas que preveu la creació d’un carril addicional a la C-31, amb una obra “d’entre 4 i 5 milions d’euros”. En un tercer estadi, hi ha projectada una plataforma per elevar el carril bus VAO, amb una inversió “d’entre 12 i 14 MEUR”.

Gavín ha puntualitzat que són actuacions planificades “a mig termini”, i ha subratllat que dependran de l’evolució de la mobilitat al corredor metropolità procedent de Mataró i Badalona. Així, ha condicionat aquestes fases a l’afectació que tingui la implantació del teletreball o la fi de la concessió del peatge de la C-32 l’estiu vinent./Tot Badalona.


11

El passat divendres representants de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Montgat i de les entitats del poble van inaugurar la remodelació del Parc de la Riera d’en Font, en un acte molt senzill i amb un aforament reduït a causa de les limitacions sanitàries per la COVID-19.


 Des de principis d’agost el Parc ja és obert al públic. Si aneu a visitar-lo hi trobareu un ampli espai de jocs infantils, àrees de relaxació i un gran espai recuperat per a ús públic situat al fons del parc que combina l’ús esportiu amb un petit amfiteatre en el que s’hi poden celebrar concerts i actes culturals de petit format per donar cabuda a 1.000 persones.  La transformació del parc, contempla espais sense barreres arquitectòniques, diversos senders, zones de descans i la creació d’una zona de jocs infantils diferenciada de la resta del parc, que s’ha integrat a través d’elements morfològics i paisatgístics. La idea és que al parc s’hi puguin realitzar activitats esportives de baixa intensitat, com ara cistelles de basquet i taules de ping pong. A més, a banda de l’entrada original al parc, el projecte ha incorporat un accés directe d’entrada i sortida a la gran explanada d’estacionament de vehicles de Montgat nord.

Les obres de parc van començar el passat 4 de desembre i han patit retards a causa de la suspensió de les obres per l’estat d’alarma. El projecte inclòs al Programa Metropolità d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tenia com a objectiu consolidar l’ús lúdic del parc i millorar-ne l’accessibilitat, i per l’altra afavorir el funcionament ecològic de la riera sense alterar el seu funcionament hidràulic. El cost total final de les obres ha estat de 415.425,86€ sense IVA./TotBBadalona

12
DE MONTGAT A BARCELONA. RUTA HISTÒRICA, SOCIAL I CULTURAL, pel litoral i a peu.

Jaume Carbonell Sebarroja

Jo la vaig fer el primer dia del desconfinament. De la platja de les barques fins al Port de Barcelona (12-13 quilòmetres) vaig trigar tres hores i mitja, amb una parada per esmorzar. Si es fan algunes visites, es clar, es triga una mica més: fins un matí llarg o un dia sencer, tot depén de les aturades i del que es vulgui veure. La ruta, recomanable per a persones de totes les edats i, per descomptat per escoles i instituts,  pot acabar a Barcelona o abans. Es clar que a tot arreu s´hi pot arribar en cotxe, amb bici o amb transport públic, però el més saludable és fer-ho a peu. Hem seleccionat 10 punts d´interès. Les combinacions són múltiples.

1.Parc de les Bateries. Un dels punts més alts del municipi, al barri de Can Ciurana. Gaudeix d´unes excel-lents vistes sobre el mar, Montgat, Badalona i Sant Adrià. Un mirador per entendre l´evolució de la vila: el Montgat del peix -el nucli originari, quan era un barri de Tiana-, el Montgat del fum, amb les fàbriques instal-lades com a resultat de la primera línea de tren de l´Estat (1848) i desaparegudes amb la reconversió industrial de finals dels 80, l´ocupació progressiva dels diversos turons, i les diverses vies de comunicació. El punt idoni per veure la ruta fins a Barcelona.
En aquest parc, malauradament massa abandonat, hi ha clapes de pineda, diversos arbustos mediterranis i una mostra de plantes aromàtiques. També es pot escoltar el cant de diversos ocells. En l´esplanada es mantenen els canons de lers antigues bateries militars de la Guerra Civil. Durant el franquisme i fins a finals dels 80, hi havia un petit destacament que depenia del cuartel del barri barcelonès de Sant Andreu. Uns quants veins de Montgat hi van fer el servei militar.

2.Anís del Mono. Es baixa fins a la costa i es seguex el passeig marítim fins a Badalona. Després de l´estació, a mà esquerra, es troba la fàbrica d´Anís del Mono, fundada pels germans Bosch el 1868 per elaborar de manera artesanal un dels anisats més importants que es prenia per acompanyar la reposteria o també com a carajillo, reventat o perfumat. Durant un temps l´anís i el cognac eren els licors més populars.  L´etiqueta de l´ampolla amb el mono humanitzat, que reprodueix la cara de Charles Darwin, és segons algunes veus un homentatge al creador de la teoria de l´evolució, mentre que per altres és una paròdia.  Aquesta etiqueta ha esdevingut icònica.
L´altre fet destacable són els cartells realitzats per Ramon Casas, el guanyador del concurs convocat per l´empresa, en un moment en que l´art i el cartellisme encetaven una estratègia publicitària de màrketing.  Aquesta fàbrica modernista,  avui priopietat d`Osborne només es pot visitar els tercers diumenges de mes. S´hi pot veure el procés artesanal de producció, amb les sales de destilació, l´arxiu i el despatx del gerent, així com diversos cartells de l´esmentat pintor.
L´imatge del mono amb la cara de Darwin -se´l coneix popularment pel “xulo de Badalona”- compta amb una escultura al mateix passeig marítim, a l´entrada del pont del petroli, una estructura que en més d´una ocasió ha estat afectada i inutilitzada degut als forts temporals.

3.Tèrmica del Besós. Després de creuar el port de Badalona arribem a un dels edificis més emblemàtics de Sant Adrià, que es veu gairebé de tot arreu: les tres xemeneies de la Tèrmica. Tot un símbol carregat d´història i també de futur. Des del 1913, en que va començar a funcionar, hi han desfilat diverses energies: carbó, fuel i gas. Els anys 70 produia el el 39% de l´electricitat de Catalunya, però va anar minvant amb l´ascens de l´energia nuclear. El seu funcionament va suposar un gran impacte ambiental, fins que es va tancar el 2011.
La conflictivitat obrera de finals del franquisme per les millores salarials i de les condicions de treball va arribar a la Tèrmica mentre es construien les tres xemeneis. En una de les manifestacions de protesta un tret de la policia va acabar amb la vida de Manuel Fernández Márquez. Un carrer de la ciutat el recorda. Com en molts d´altres casos cap policia va ser imputat.
En els darrers plens municipals de juliol els Ajuntament de Sant Adrià i de Badalona han aprovat amb l´abstenció d´alguns grups d´esquerra i la negativa d´un altre, el pla director urbanístic  (PDU) per ordenar l´àmbit de les tres xemeneis que es destinarà a activitats econòmiques -de caire més tecnològic, en la línea del 22@-, equipaments, zona verda i vivenda, connectant aquest sector al front marítim i al parc fluvial del Besós. Algunes plaformes veïnals es queixen de la falta de participació ciutadana i de que els interessos especulatius i immobiliaris han primat per damunt de les necessitats populars.

4.Parc Fluvial del Besós. Aquest riu de 18 quilòmetres, que neix a Montmeló, travessa diverses poblacions del Vallès Oriental i desemboca a Sant Adrià, marca la frontera amb Barcelona. A l´altra costat de la ciutat la defineix un altre riu: el Llobregat.
Des del segle X les seves aigues regaven els conreus de Barcelona. Va arribar a convertir-se en un dels rius més contaminats d´Europa, al tenir que passar per una zona molt industrialitzada. A finals del segle XX  es va netejar, es van depurar les seves aigues i, poc després, es va inaugurar el Parc Fluvial del Besós, que arrenca des de Santa Coloma. Una espai gestionat per l´Àrea d´Espais Naturals de la Diputació de Barcelona que ha recuperat nous hábitats per la fauna, manté  diversos tipus de vegetació mediterrània i una zona de gespa.
Actualment és un dels espais verds més grans de l´àrea metropolitana.  Un entorn molt agradable per passejar-hi, practicar l´esport i com a lloc de trobada.
L´escriptor Javier Pérez Andújar a “Paseos con mi madre” explica en clau autobiogràfica les seves vivències d´infància i joventut per la riba d´aquest riu, la platja i els edificis del seu entorn. Un homentatge a una generació d´immigrants vinguts de molts llocs d´Espanya.

5.Barri de la Mina. Cal seguir pel marge del Besós fins arribar al primer pont, un dels accessos d´aquest barri i després prendre l´altra riba fins arribar al Fòrum de les Cultures.
El barri  neix a partir del 1970, a iniciativa del Patronat Municipal de la Vivenda de Barcelona,  per allotjar els barraquistes del Camp de la Bota, Somorrostro, Pequín, la Perona, Can Tunis i Montjuïc, procedents de les fortes onades migratòries de postguerra, a la que avui cal afegir-hi l´immigració extracomunitària (Per conèixer el diversos processos migratoris històrics i actuals es recomana visitar el “Museu d´Història de l´Inmigració”, al mateix Sant Adrià, carrretera de Mataró, 124). L´assentament d´aquesta nova població, majoritàriament en vivendes socials,  que arriba als 15.000 habitants, es fa a costa de molts dèficits de serveis i equipaments que al llarg dels temps s´han tractat d´anar cobrint.
El barri és sovint notícia als diaris degut als conflictes relacionats sobretot amb la droga. Com ho va ser fa ja unes dècades quan s´hi va rodar “Perros callejeros” (1977), on s´explica per primera vegada -després  de “Los golfos” de Carlos Saura- de manera molt directe una història de droga, delinqüència i marginació social. El film de José Antonio de la Loma va ser un èxit, i va encetar el que es coneix com el gènere del cine social “quinqui”. El que no expliquen gaire els mitjans de comunicació és el gran treball educatiu i social que fan una trentana d´entitats per millorar les condicions del bari i per aconseguir una major cohesió social.

6.Fòrum de les Cultures. La ruta cap a Barcelona segueix altre cop al costat del mar. El primer que es veu des de molt lluny és la placa fotovoltaica generadora de llum solar, una de les estructures més singulars de la ciutat. Tot aquest espai es va construir arran de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures l´any 2004.  Després dels Jocs Olímpics del 92, l´Ajuntament volia organitzar un nou esdeveniment de gran abast amb un seguit d´exposicions  temàtiques com a pol d´atracció pel turisme i els barcelonins,  però l´impacte de la proposta no va respondre a les expectatives. Es va vendre molt de fum.
El fet és que n´ha quedat una plaça inmensa, i  el gran edifici Fòrum, triangular i de color blau, amb un auditori soterrani. S´hi celebren concerts de gran format i alguns esdeveniments socials i culturals, encara que el seu ús està poc aprofitat. Des del 2011 aquest edifici acull el Museu Blau o Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es tracta d´un viatge per la minerologia, paleontologia, zoologia i botànica de Catalunya, on es combina el rigor científic amb el caràcter divulgatiu i lúdic. “Planeta Vida” és l´exposició central, que es complementa amb aquestes altres: “La Terra avui”; “La Biografia de la Terra” i “Laboratoris de la vida”. Adequat per tota mena de públics i per visites escolars, posant a disposició  materials didàctics de suport.

7. Parc de Diagonal Mar. Ben aprop, també a tocar del mar, es troba aquesta parc públic del districte de Sant Martí, on l´avinguda Diagonal -una de les principals artèries de la ciutat que la creua de nordoest a sudest-, conflueix amb el mar Mediterrani.  El projecte urbanístic combina elements arquitèctònics  moderns i originals amb una gran diversitat natural. Així, compta amb estructures metàliques i escultòriques que sostenen jardineres de ceràmica, bancs en forma d´onades, estanys, turonets de gespa, ponts, zona infantil i esportiva,…; i amb una gran varietat d´aus acuàtiques, garses, gavines,….Se n´han detectat fins a 159 espècies, amb una presència desigual en funció del procés migratori. També és prou abundant i diversa la vegetació, amb diverses clases de pi, acàcies i palmeres, tamarindos, xipres… I fins i tot un “drago” canari de 150 anys, un dels arbres més emblemàtics d´aquestes illes

8. Poble Nou. Travessem els dos quilòmetres de platjes d´aquest barri històric: Nova Mar Bell, Mar Bella (amb una zona nudista), Bogatell i Nova Icària, platges que van recuperar la qualitat de les seves aigües arran de les actuacions dels Jocs Olímpics del 92. D´aquesta manera Barcelona, que fins aleshores vivia d´esquena al mar, amb platges degradades i amb algun abocador, recupera un front marítim ajardinat que permel el bany massiu. Ara bé, com succeieix amb tota la costa els efectes del canvi climàtic, amb l´escalfament de les aigües, l´augment del seu nivel i fenòmens com el Glòria o similars -que diversos experts assenyalen que aniran a més- incideixen en la reducció de la superfíe de les platges. La solució no és anar abocant terra contínuament -com es fa actualmente- pel seu impacte econòmic i ambiental.
El Poble Nou, fins fa mig segle, era el barri fabril per excel-lència de Barcelona. Li deien el Manchester de Catalunya. Un paisatge grisenc i contaminant, amb el fumejar constant de les xemeneis. Avui algunes de les grans fàbriques s´han convertit en biblioteca i centre cívic, i es mantenen altres símbols del seu passat industrial, molt ben documentar a l´arxiu del barri. Xavier Benguerel a la novel-la “Icària, Icària”, retrata  l´ambient anarquista d´abans de la guerra, així com algunes de les comunes del moviment socialista utòpic dels icarians,  promogut per Etienne Cabet. També van deixar una sòlida empremta les cooperatives de consum i els ateneus obrers i populars.
Si no volem continuar la ruta podem enfilar, a l´alçada de la platja del Bogatell, la Rambla del Poble Nou, una de les més boniques i antigues de la ciutat, amb les seves rotondes, entitats destacables com el Casino de l´Aliança o el Tio Che, on es pot prendre una de les millors orxates i granisats. A partir de Pere IV, la Rambla canvia de fesomia, amb un passeig modern que connecta amb la zona de la Barcelona @, un clúster del coneixement, on la tecnologia , el disseny -també s´hi troba el museu homònim-, l´innovació i la recerca científica, han substituit el vell món industrial. Pocs barris de la ciutat han canviat tant com el Poble Nou en els darrers anys.

9.L´Escola del Mar. Estava situada a la platja de Sant Miquel, en el Passeig Marítim de la Barceloneta, al final del carrer de l´Almirall Aixada. Aquest centre, inaugurat el 1922, formava part de la xarxa d´escoles a l´aire lliure -juntament amb l´Escola del Bosc de Montjuïc i la del Parc del Guinardó-,  creada per l´Ajuntament de Barcelona amb l´objecte d´oferir un lloc saludable als nens i nenes de la ciutat, en un moment en que la tuberculosi feia estralls i es va convertir en una gran preocupació. Sempre ha existit un movimient internacional d´escoles a l´aire lliure per preservar la salut integral dels infants. I ara, am la pandèmia del coronavirus, pren una nova volada.
L´escola, dirigida amb molt criteri educatiu per Pere Vergès, era a tocar del mar i es va convertir en un referent mundial de la nova educació. Moltes de les classes i activitats es feien a la sorra o damunt de les barques. El gener del 1938 va ser bombardejada per l´aviació feixista. Com que era de fusta es va produir un incendi i en pocs minuts no en va quedar res. Va ser traslladada provisionalment al parc de Montjuïc i més endavant, i de manera definitiva (1948), al carrer Gènova 12, del barri del Guinardó, tractant de seguir fins avui els postulats pedagògics originals. Hi ha un projecte arquitectònic, que busca la complicitat de l´Ajuntament, per aixecar en el mteix lloc un edifici semblant perquè es converteixi en un espai de renovació i memòria pedagògica.
Es pot veure el documental “Han bombardejat una escola”, de Mireia Corbera, Anna Morejón i Sandra Olsina, que explica la seva filosofia i trajectòria, il.lustrat amb el testimoni d´exalumnes. I el vídeo de format breu “Va passar aquí. L´Escola del Mar, el somni i la tragedia”, produït per betevé.

10. Barri de la Barceloneta. Hem deixa´t enrera el port olímpic, una zona en regressió on s´està replantejant l´oci nocturn. Hi ha almenys un parell d´obres artístiques remarcables: la torra de l´Aigua, d´estil modernista, al Parc de la Barceloneta i l´escultura del peix daurat de Frank Gerhy que, amb el reflexe del sol sobre les escames, sembla surar sobre la Mediterrània. A sota del Passeig Marítim hi ha un seguit de restaurants prop del mar. Però l´oferta gastronòmica, sobretot de peix i arrossos, la més àmplia de la ciutat, segueix pel Passeig Joan de Borbó i pels carrers estrets d´aquest barri mariner creat el s.XVIII i que durant un temps, va ser una illa. No cal dir que avui -almenys fins l´inici de la pandèmia- era una de les zones més freqüentades pel turisme estranger i la població local.
En un costat del Paseig Marítim hi ha l´Hospital del Mar i, en l´altre, hi tenen la seu dos entitats històriques: els clubs natació Barcelona i Baceloneta, capdaventers en diversos esports d´aigua. Ben aprop hi ha l´ hotel Vela, dissenyat per l´arquitecte Ricard Bofill: un edifici d´un centenar de metres d´alçada, amb quatre columnas al costat que simbolitzen les quatre barres de Catalunya. La seva construcció va ser denunciada per les entitats veïnals i ecologistas -van demanar-ne la seva demolició- pel seu impacte medioambiental i per infringir la Llei de Costes.
Per acabar la ruta es pot seguir per la Nova Escullera o Trencaones, recentment recuperat com espai de lleure i passeig, fins el mirador de la Mediterrània./:Montgat.net




[/size]

13
L’alcalde de Montgat, Andreu Absil, el regidor de Mobilitat Raül Abad, i la Regidora d’ordenació del territori Mónica Puig, es van reunir fa uns dies amb la Directora de Rodalies, el Coordinador de Serveis i el Cap d’Estacions d’ADIF, per reclamar novament el funcionament dels ascensors de les estacions de Montgat i Montgat Nord que estan fora de servei des de fa molt temps amb greus perjudicis per a les persones amb mobilitat reduïda.

Segons informacions facilitades pels responsables d’ADIF, abans d’acabar el mes de juliol entrarà en funcionament l’ascensor de l’estació de Montgat Nord que està espatllat.

Tanmateix, durant la reunió els representants d’ADIF van informar que s’està tramitant un procediment per licitar la renovació dels tres ascensors, dos de l’estació de Montgat i un de l’estació de Montgat Nord. La previsió dels caps d’ADIF és que abans de finals d’any aquests tres ascensors  afectats per avaries siguin nous i funcionin amb normalitat./Tot badalona

14
Noticias / Extinguidos los incendios en El Masnou, Montgat y Teià
« el: Juliol 25, 2020, 08:59:32 am »
Extinguidos los incendios en El Masnou, Montgat y Teià causados por una línea eléctrica
Hasta 15 dotaciones de bomberos trabajaron sobre el terreno para sofocar las llamas


Los bomberos de la Generalitat han concluido hacia las 19.30 horas de este viernes la extinción de tres incendios declarados este viernes en El Masnou, Montgat y Teià a consecuencia de un incidente en una misma línea eléctrica de alta tensión, según informó el cuerpo en Twitter. En la operación participaron al menos 15 dotaciones, tres de ellas aéreas. Varios ciudadanos dieron cuenta del fuego a través de las redes sociales, mostrando numerosas imágenes de las llamas y el humo.


Uno de los fuegos se declaró este mediodía en la parte alta del parque de Vallmora, en la localidad barcelonesa del Masnou. Según han informado los Bomberos, las llamas afectaron a varios huertos, así como a elementos de jardín de la avenida John F. Kennedy, y han dejado sin electricidad a los vecinos de una urbanización cercana al incendio.

Poco antes de las tres de la tarde, Bombers de Catalunya informaron a través de las redes sociales de que el foco que afectaba a Tiana en el incendio del Masnou quedó extinguido.

El Ayuntamiento del Masnou ha indicado que dos personas han tenido que ser atendidas por los servicios de emergencias, una de ellas por intoxicación y erosiones, y la otra por una crisis nerviosa.

Varios agentes también han recibido atención por inhalación de humos cuando participaban en la evacuación de los vecinos de la zona afectada por el fuego.

El incendio ha provocado afectaciones en el trafico, provocando retenciones en la C-32 y la Nacional II a la altura del Masnou, así como en la B-20 en sentido norte.


Por el momento se desconocen las causas del incendio, que podría haberse originado en un cable de alta tensión.

De los cuatro focos del incendio, que coincidían con el recorrido de la línea eléctrica, tres no han sido forestales: dos en El Masnou afectando 200 y 2000 metros cuadrados y uno en Montgat, quemando una hectárea. Un cuarto foco si ha sido sobre superficie forestal en Montgat, afectando a 2.500 metros cuadrados./La Vanguardia

15
El 38% se ha localizado en Mataró pero surgen brotes importantes al sur de la comarca,Montgat detectados 94 casos.

Los CAP del Maresme acumulan más de mil casos de Covid-19 El 38% se ha localizado en Mataró pero surgen brotes importantes al sur de la comarca Los datos que provienen del registro RSAcovid19 del Departamento de Salud y muestran los casos positivos acumulados o sospechosos acumulados que corresponden a personas que en algún momento han presentado síntomas y un profesional sanitario les ha clasificado como posible caso demuestran un rebrote en la incidencia. En el Maresme se elevan a 1.130 casos.

Los diversos Centros de Asistencia de Mataró han sumado el 38% de los posibles casos de Coronavirus en la comarca con 429 afectados. De estos 18 se han registrado la última semana entre lunes y jueves.

Por centros de asistencia que atienden a varias poblaciones vecinas y que muestran mayor actividad destacan los 96 atendidos en Premià de Mar y Montgat con 94. Siguen los 70 casos de Malgrat, los 69 de Argentona, en Masnou-Alella fueron 57, los 56 de Vilassar de Mar y los 55 de la zona de los dos Arenys. Canet registró 51 casos, en el cap de Ocata-Teià fueron 48, en Llavaneres 37, los 26 de Vilassar de Dalt, en Calella fueron 29 y en Tordera 14./
La Vanguardia-https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20200718/482377997240/maresme-coronavirus-acumulado-cap.html

Pàgines: [1] 2 3 4 5 6 ... 73
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal