Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: [1] 2 3 4 5 6 ... 76
1
Noticias / El passeig marítim de Montgat porta un mes i mig tancat
« el: Gener 22, 2021, 08:18:02 am »
A finals de novembre de l’any passat, un temporal afectava, novament, les platges del nord de Montgat.

A més, el fort onatge provocava desperfectes importants al passeig marítim, davant l’estació de Renfe de Montgat Nord. Una part d’aquest passeig s’enfonsava, amb un gran forat, i provocava que l’Ajuntament de Montgat tanques el pas d’aquest passeig. Un mes i mig després d’aquest temporal, el passeig segueix tancat. Diverses tanques, en diversos punts, eviten el pas de vianants, esportistes o persones que utilitzen aquest tram com a via de comunicació entre Montgat i Masnou.

2
Les obres del carril bici nord, des del carrer d’en Prim i fins a Montgat, avancen a bon ritme pel carrer Sant Bru i la carretera de Mataró.

 El nou carril creuarà tres barris de la ciutat, Casagemes, Canyadó i el Manresà. Ara mateix el carril ja és una realitat, però encara hi manquen diversos elements importants, com la regulació de semàfors o les zones de càrregues i descarregues. Per aquest motiu, des de fa setmanes hi ha unes tanques de formigó grogues per evitar que ningú utilitzi de moment el carril, segons han explicat fonts municipals al TOT. La previsió, segons l’Ajuntament, és poder obrir el nou tram de carril bici a finals d’aquest mateix mes de gener. D’altra banda, algunes entitats com la Plataforma Deixem de Ser Invisibles han criticat els elements que s’han instal·lat davant les parades d’autobusos perquè consideren que poden significar un perill. El consistori respon que aquestes instal·lacions són les mateixes que en carrils similars i han estat avalades pels tècnics de mobilitat. /Tot Badalona

3
Aquesta setmana han començat les obres de construcció d’una nova rotonda al carrer Pare Claret, al terme municipal de Montgat, just davant de l’estació BP. L’objectiu, segons ha explicat l’Ajuntament de Montgat, és millorar la circumval·lació de vehicles en aquesta via que connecta Montgat amb Badalona, just al costat de la nova promoció de pisos del Manresà, amb la carretera de Tiana. Es preveu que la durada de les obres serà d’uns tres mesos.

4
Driver Center, la red de talleres especialistas en neumáticos y mantenimiento integral de vehículos impulsada por Pirelli, acaba de anunciar que ‘Autolavado Montgat’ “referente del Grupo Driver en Montgat, localidad ubicada en la cercanía de Barcelona, estrena la nueva identificación corporativa a las puertas de su 30º aniversario como taller. El punto de venta ofrece un completo servicio de neumáticos y mecánica rápida para turismos, SUV, 4×4, furgoneta y motocicleta, que complementa con servicio de autolavado y gasolinera”.

La red pilotada por José Ramón Arnó resalta que “‘Autolavado Montgat’ nació en 1990 como negocio dedicado exclusivamente a la limpieza completa del automóvil, una vocación que acabó ampliándose al mundo de los neumáticos y la mecánica menos de 365 días después”.

 
Por su parte, Anna Masferrer, gerente de ‘Autolavado Montgat’, detalla la evolución del negocio: “Hace casi ya 30 años que empezamos en el mundo del neumático impulsados y asesorados por un conocido taller cercano, que nos animó a ello. Al disponer de espacio libre en nuestras instalaciones lo vimos como una oportunidad interesante. Tres décadas después nos hemos profesionalizado y adaptado a las necesidades actuales con las últimas maquinarias y la formación necesaria para prestar un servicio Premium a nuestros usuarios”.

 
Transcurridos 29 años desde entonces, la Central de Driver subraya que “‘Autolavado Montgat’ se ha convertido en un referente en su zona de influencia, hecho diferencial al que, sin duda, ha contribuido su pertenencia al Grupo Driver. La nueva identificación corporativa permite profundizar en este aspecto y, además de dotar al centro de un look más moderno y homogéneo, marca un punto de distinción extra respecto a su competencia”.


“Estas ganas de estar a la vanguardia y diferenciarnos con servicio y modernidad es lo que nos ha empujado a realizar dar el paso. Los nuevos colores ofrecen una imagen más acorde con lo que queremos representar en nuestra zona, un negocio moderno y Premium, lo que ayuda a que el usuario nos siga viendo como un referente y no como un taller anticuado o que no está en la línea de los nuevos vehículos actuales. Además, aumenta nuestra visibilidad, ya que estamos ubicados junto a una gasolinera, lugar en el que el tráfico de vehículos es constante”, reconoce Anna Masferrer./EUROPNEUS

5
Baixem a la parada de tren de Montgat Nord, al Maresme.

 Allà, dins del cotxe d'un dels seus col·legues, ens espera el nostre entrevistat, que ens rep oferint-nos una llauna de cervesa. És en Víctor Ballesteros (Montgat, 1998), conegut artísticament com Baya Baye. Aquest jove, una rèplica física del Luis Enrique que va arribar al Barça a la dècada dels 90, s'ha convertit en una de les sorpreses musicals del panorama català en molt poc temps. A YouTube, el seu gran hit, La mare kem va parí, suma més de 200.000 visites. A Spotify, compta amb 5.000 oients mensuals. Els números, però, li importen ben poc. A nosaltres també.

En Baye —així és com el coneixen els amics— desperta interès perquè té allò que molts busquen sense encert: un segell propi. Ni trap, ni urban, ni melodies complaents; ell s'autodefineix com el papa del rap en català macarra. I probablement no s'equivoca, perquè és un dels pocs cantants del país que practiquen aquest gènere en el nostre idioma.

Mentre la fama creix, combina la vida a la vinya —on treballa cada matí— i al mobile home, la llar que corona el seu hort i que ocupa juntament amb els seus dos dobermans, la Síria i en Lucho. Sí, en honor a l'exfutbolista culer. Ens hi dirigim cervesa en mà, a tota pastilla pels carrers de Montgat. La història d'en Baye, com l'entrevista que llegeixes, no només es resumeix a través de la música. Tampoc a través de les seves lletres punyents. És una qüestió d'entorns turbulents. D'una Catalunya gamberra. D'una generació farta. Aquest és el primer cop que parla per a un mitjà de comunicació.

De les teves lletres es desprèn que aquest tipus de vida té una part negativa. Alcohol, drogues, carrer; quedar-se al poble no sempre és fàcil.


La gent del nostre entorn està molt estancada a la seva zona de (des)confort. A la merda i a les coses negatives t’hi acabes acostumant. Hi ha molta penya que té por de sortir del seu cercle de merda, encara que el canvi sigui a millor. Emborratxar-se amb birres cada dia, pillar un pollastre i repetir els caps de setmana. Tot això és més fàcil que intentar sortir d’aquí i buscar-se la vida.

Tu vius en una mobile home al teu hort. En certa manera t’has aïllat de tot això, veig.

Sempre he estat en un entorn una mica turbio. No per la família, sinó per la meva gent de tota la vida. Són bones persones, però hi ha molta penya que és carn de canó, que té poques aspiracions i que tira del que tira. Visc a l’hort perquè estic amb les meves mogudes i em centro en la meva vida. Ni em drogo ni fumo, no em cal. Qui ho ha vist de prop sap que aquest és un camí que no porta enlloc. Hi ha tios que van de rapers i es pensen que són valents per xutar-se el que sigui. La droga és una merda i només et porta a l’hoyo o al talego. Quan tens col·legues que han viscut coses d’aquest tipus, t’adones que no vols acabar com ells. Jo he tingut un parell de collons i mai m’he convertit en un drogoaddicte. Però és clar, que no em vinguin a dir tonteries sobre aquest tema, perquè els hi faig un repàs.

Hi ha tios que van de rapers i es pensen que són valents per xutar-se el que sigui, però la droga és una merda i només et porta a l’hoyo o al talego



Ara estic en una època de la meva vida en la qual visc menys coses com aquestes. Fa dos anys, en aquests moments estaria amb els col·legues al parc, mirant el típic ionqui de sempre. Ara, en canvi, estic a casa fent-me el sopar. Per una banda està bé, és el que volia quan estava cansat de tanta merda, però per l’altra trobo a faltar una mica de marroneo, el bullici d’aquests penjats.

Per què creus que alguns d’ells es perden pel camí?

Hi ha penya que des de ben petita ho té molt fotut. Gent amb un pare que és ionqui o que està al talego. Curiosament, però, els fills de famílies d’aquest tipus són els més tranquils. En canvi, n’hi ha d’altres que podrien tenir-ho tot i són uns penjats. A més, als pobles potser la gent és més tancada. A la ciutat, si et canses del teu grup d’amics, te’n busques un altre. Aquí el més fàcil és quedar-te al parc i viure una vida de merda.

A la ciutat, si et canses del teu grup d’amics, te’n busques un altre; aquí el més fàcil és quedar-te al parc i viure una vida de merda

Baya Baye agafa el collar d'un dels seus dobermans mostrant el seu tatuatge / Foto: Sergi Alcàzar

La música és la manera de denunciar aquests escenaris.

Només escolto gent que m’agrada més enllà de la música. Gairebé tots els rapers i trapers canten bé, però el que a mi em mola és el personatge públic. Gent que no se n'adona i crea tot un moviment.

Per què parlar d’altres realitats quan pots parlar de la teva, no?

Sí. Per què haig de dir nigga, si no he dit nigga en ma puta vida? Si jo dic nigga per Montgat, em preguntaran si soc tonto.

N’hi ha d’altres que parlen de putes, drogues i trets.

Clar, i després van a casa de la seva mare i es foten una escudella. Talla el rollo, nen, sigues més normal.

T’agrada algun partit?


Cada vegada soc més apolític. He votat partits d’esquerres, però no serveix per a res. Tot és la mateixa merda, la qüestió no és la política, són els calers. Qui els té, domina el món. El Coletas anava de progre i mira’ns. No penso votar mai més. Quan et fas gran, t’adones que això és un circ.

Però et mulles més que la majoria d’artistes.


No intento ser un raper polític, la meva política és anar en contra de la política. No vull ser el so dels independentistes. Passo. Sense voler em mullo, però parlo de moltes altres coses: de la meva gent, el meu entorn i dels problemes que tenim. A mi m’encantaria que no tinguéssim DNI i rondéssim per la muntanya en pilotes. És impossible, però em molaria.


Tot i així, et defineixes com a independentista.

Se’m fa complicat explicar què sento amb el tema de la independència de Catalunya. No soc un tio especialment nacionalista, una part de la meva família és de fora i no hi tinc res en contra. El meu independentisme l’entenc com un odi cap a l’estat espanyol, un estat de merda que mai ha canviat, un estat de nazis de merda. Es va morir El Bigotes i seguim igual amb els seus successors. Ara tenim el Gobierno más progresista de la historia i què collons ha fet? Estem igual o pitjor. Si Catalunya fos independent, segurament diria “Visca Montgat i puta Catalunya”. Sempre és el mateix, la gent de dalt contra la de baix. Els que tenen calers contra nosaltres.

I llavors per què ho ets?

Em considero independentista perquè Espanya castiga. Jo sempre em poso al bàndol de l’inferior, del castigat. Si vénen a pegar les iaies, em poso a la primera fila. Que em peguin a mi.

Ets un dels pocs cantants que ha fet referència als fets d’Urquinaona. Què n’opines, de la qüestió dels presos polítics?

Considero que és una putada que estiguin fotuts a la presó. Sobretot els Jordis, que no són ni polítics. El tema dels presos és injust, però no em fan tanta pena com els xavals d’Alsasua, per exemple, que estan tancats per fotre un cop de puny a un madero. Són civils, et pot passar a tu! Un dia et vacil·la un tio pel carrer, li fots quatre gardeles, i resulta que era un madero. Doncs et menges 10 anys de presó. Per això insisteixo: em considero independentista perquè és un moviment que va en contra de l’estat espanyol, no d’Espanya. A mi la cultura espanyola m’agrada, no tinc res en contra dels espanyols. Hi ha molta gent que dona suport a la causa i l’entén, però també n’hi ha d’altres amb el cervell rentat. Evidentment, si un d’ells em diu “puta Catalunya”, li aixafaré el cap.

Ah, t’ha passat?

Al poble de la meva família m’han dit “catalán de mierda”. Doncs el catalán de mierda no és un perroflauta i si se li’n va l’olla, et rebenta el cap.
raper Baya Baye montgat -

Una altra figura que ha patit la repressió ha estat Valtonyc.


És una víctima més. No l’escolto, però és un noi normal i corrent que està tancat per una cançó. I a sobre resulta que amb la lletra es va quedar curt! I l’altre fill de la gran puta està rondant pel món, follant-se putes i robant calers. Ell no anirà mai al talego perquè té la sang blava. Si tu fas el que ell ha fet, te’n vas cap a dins. I si dius què ha passat, també. Com es pot estar orgullós d’aquest país de merda? Dius que el Rei és un lladre —un puto superlladre— i has de fugir. A Valtonyc li hauria sortit més barat haver passat un fardot de farlopa pel seu barri. L’haurien pillat i li haurien caigut els mateixos anys. La llei mai ha estat igual per tothom. Quan no obeeixo, la meva àvia em diu “Víctor, no et convé”, i jo li responc, “ja, àvia, però som uns acollonits de merda”.

A Valtonyc li hauria sortit més barat haver passat un fardot de farlopa pel seu barri


Els catalans?

Sí, tenim poca sang. Estem acostumats al fet que ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin i ens trepitgin. I nosaltres: pau, pau, pau, pau. Hòstia puta. Després quan passen coses com les d’Urquinaona i diuen que estem locos. Locos? Si això hagués passat en una altra regió, s'hauria liat molt més. Traguem com gilipolles.

La violència és la resposta?

La violència soluciona moltes coses. Som animals. Si mires un documental de la jungla, veus que sobreviu el més fort i el més intel·ligent. Però no crec que sigui el camí. A mi m’encantaria viure en un món de flors i violes, com els perroflautas, però així no pots anar per la vida. Per molt que vagis de rastafunny, et trobaràs un xaval més petit que tu i t’atracarà. Si vas amb 1.000 euros a la cartera, algun malparit et fotrà una colleja i te’ls traurà. La violència no és la resposta, s’ha de tenir seny, però en alguns casos soluciona moltes coses. Moltes vegades no t’escolten fins que no hi fots un parell de collons. I si no mira els bascos. És trist, però és així.

La violència soluciona moltes coses


Bé, parlem una mica de música. Crec que ets l’única persona que cultiva el rap macarra en català.

Sempre havia fet cançons en castellà perquè la meva influència era en aquesta llengua. L’underground de Madrid, Jarfaiter, Foyone, gent d’aquesta. No soc com aquests rapers tontopolles que escolten a tothom i després diuen que no ho fan. Els meus referents canten en castellà, però un dia vaig pensar “hòstia puta, jo amb la meva família i amb molts col·legues parlo català”. A més, el rap en català que havia escoltat no m’agradava gens, sempre era molt perroflauta i happyflower. O molt de tirar-se-les de negre de Brooklyn. Aleshores vaig decidir fer rap en català per parlar sobre la meva realitat.

La teva cançó ‘La mare kem va parí’ suma més de 200.000 visualitzacions a YouTube.

Sí, l’Ernest (11 de Gala), em va posar un base de rap, però el tema no tenia sang. Els catalans tenim poca sang, a Catalunya no hi havia ningú amb un parell de collons, tots eren truchillas. Per això vaig fer-ho amb un base de reggaeton, va sonar bé, i ho vam tirar. Normalment les meves cançons tenien unes 5.000 visites, però durant l'any passat La mare kem va parí en va sumar moltes més. El problema és que hi dedico poc temps, no hi ha ningú més pasota que jo.

T’ho esperaves?

Sabia que tindria repercussió, però no tanta. Soc el típic tio que fins que no m’hi veig, no me n'adono. Al cap i a la fi, encara em llevo a les 6 del matí per anar a treballar.

Arribats a aquest punt, suposo que aspires a viure de la música, no

Per mi tot segueix igual. Hi ha gent que amb la meitat dels meus seguidors es pensen que són la Lady Gaga i després hi ha gent com jo, que soc massa pasota. No em ve de gust escriure cançons perquè normalment les focalitzo en coses negatives, coses que no molen gaire. Si escric m’angoixo, així que puc estar sis mesos sense fer-ho. Fins que un dia em passarà alguna merda i llavors escriuré un tema.

Hi ha gent que amb la meitat de dels meus seguidors es pensen que són la Lady Gaga


No tenir filtre et penalitza. Ets apte per als mitjans?


Potser sí, jo què sé. En Sergio Ramos és un mongolo i li han fet un documental. Molts diuen que no tenen filtre i després es baixen els pantalons. No vull tenir-ne, quan canto soc jo mateix.


Les teves lletres són contundents quan parles de la nova escena de trapers de Catalunya. Quina opinió et mereixen?

No em mola la gent que segueix la moda o els estàndards. Els primers trapers no em molen, però el que fan em sembla bé. El que no m’agrada és que surtin 500 xavals imitant-los. Tots són Lil Peep’s o Yung Beef’s. I no, només n’hi ha d’haver un. Veus els nens de 14 anys i tots són iguals, segueixen el mateix patró. No n’hi ha ni un que es posi a escoltar Romeo Santos o unes havaneres.

Queda clar que tampoc t’agraden els Mossos, precisament


Ni els Mossos, ni la Policia Nacional, ni la Policia Local, ni la Guàrdia Urbana. Res. A la policia hi ha de tot, vull pensar que no tots els maderos són uns fills de puta. Ara bé, la majoria amb els que jo m’he creuat ho són. No deu ser casualitat. També n’hi ha que han sigut bons amb mi, però molts m’han fotut en merders.

També fas moltes referències sobre el Barça. Abans d'acabar, fes-nos un balanç de la situació del club.

Jo he sigut del Barça tota la vida, sempre m’ha agradat perquè té una cultura al darrere lligada amb la meva manera de pensar i amb el catalanisme. El problema és que des de fa uns anys tot se n’ha anat a prendre pel cul. Tot el que era el Barça no val per res, ni Masia ni hòsties. Reivindico el Barça antic, el d’ara no m’agrada. Vas al Camp Nou a fer quatre crits i a sobre et miren malament. I et mira malament un xinès! Vés-te’n a veure el Guangzhou contra ta puta mare amb vinagre! És un camp de futbol, no el cinema./el Nacional.cat



























6
  ELS DIVERSOS CAMINS PER ACOSTAR LA LECTURA I EL CONEIXEMENT A TOT EL POBLE   
*Jaume Carbonell Sebarroja*
   No solo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan, sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solo hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales, que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano, porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social”.

Discurs de Federico García Lorca amb motiu de la inauguració de la biblioteca del seu  poble, Fuente Vaqueros, l´any 1931.

“La biblioteca pública, l´accés local cap al coneixement  -segons el manifest de l´UNESCO-, proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels anys. Per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural de les persones i dels col·lectius”. Per això cal atendre els objectius, les prioritats i els serveis en relació a les necessitats de la comunitat, des de la primera infància fins a la gent gran. Es tracta d´anar ajustant l´oferta de serveis i activitats a les necessitats de cada moment, escoltant i recollint les propostes de la ciutadania amb un doble objectiu: que l´oferta arribi als diferents col·lectius i que sigui de la màxima qualitat possible. El treball actual de l´equip de la biblioteca, que actua d´intermediari, entre els usuaris i usuàries i els recursos, és d´una gran vocació i professionalitat. Només una dada molt significativa: s´ha aconseguit arribar als 6.069 carnets de biblioteca expedits, més de la meitat de la població de Montgat, amb un promig de 220 nous carnets cada any. És evident que, avui per avui, les biblioteques públiques s´han convertit en un dels millors equipaments públics del país –m´atreviria a dir que el millor- gràcies al seu procés de renovació i de vinculació amb la xarxa social del territori. Com han canviat respecte a les biblioteques franquistes!

Les persones que ens orienten i els espais que ens acullen.

Quan entrem i ens movem per la biblioteca ens trobem amb aquestes persones: en Martí, la Gemma i/o la Laia (qui fa un terç de la jornada de la Gemma, tot i que a finals de desembre deixa de treballar a la biblioteca), tots ells tècnics auxiliars de biblioteca; en David, un ajudant de serveis polivalent i molt eficient que el veus sempre voltant amunt i avall;  i la Patrícia, la directora-bibliotecària,  que a vegades queda una mica més amagada.
 
A banda de la seva formació bibliotecària i de compartir algunes tasques comunes, cadascun d’ells s´ocupa d´àrees més especifiques en funció del seu bagatge professional i dels seus interessos, procurant cobrir així totes les àrees bàsiques d’una biblioteca pública. Així, la Gemma, amb molts cursos de literatura infantil en el seu currículum, s´ocupa de dinamitzar les activitats infantils, com ara la narració de contes en les visites escolars i el club de lectura per a nens i nenes de 7 a 10 any, a més de mantenir i gestionar el fons de l’àrea infantil, entre altres tasques. La funció de la Laia es concentra més en la difusió del fons i les activitats que s’hi duen a terme a les xarxes socials de la biblioteca i a la web de la biblioteca virtual. En Martí, també llicenciat en Història de l´Art, s´encarrega del manteniment del fons i de la selecció de novetats, així com de la cartelleria, les guies bibliogràfiques i les exposicions que s’hi fan al llarg de l’any. I la Patrícia, que dona suport sobretot a la gestió de la col·lecció i a la selecció de les novetats d’adults, és qui gestiona els recursos materials, humans i econòmics de la biblioteca, la programació de les activitats i la seva difusió a través dels butlletins electrònics, a més d’altres tasques de gestió interna administrativa, com ara les estadístiques i l’avaluació del servei, informes i els plans d´acció anuals.
Cada espai de la biblioteca l´ocupa, majoritàriament, un públic diferent. “A les taules d´estudi de la sala d’adults -explica la Patrícia-, trobem molts estudiants universitaris que venen fins i tot de poblacions veïnes gràcies al gran aparcament gratuït, i en època d´exàmens, la biblioteca amplia fins i tot l´horari degut a aquesta alta demanda. També hi trobem molts alumnes d´escoles de Montgat a estudiar o fer els deures, alguns acompanyants de pares o mares mentre algun germà o germana està realitzant activitats extraescolars al poliesportiu o al camp de futbol.”  L´utilització del Wi-Fi ha crescut exponencialment al llarg dels anys, coincidint amb l´ús generalitzat d´ordinadors portàtils per a treballar o estudiar.

La secció de diaris i revistes acostuma a estar ocupada per gent de més edat que dedica una estona a posar-se al dia còmodament a la zona de butaques.
A l´àrea d´internet, on disposen de tres ordinadors amb connexió, programari i una impressora, solen anar-hi persones que necessiten fer alguna gestió electrònica ràpida o a imprimir algun document. També infants per fer treballs escolars i imprimir-ne els resultats, tot i que cada cop és un servei que s’utilitza menys, donat a l’augment en l’ús dels portàtils.

“Però tampoc no descuidem -ens diu el Martí- a totes aquelles persones que venen a buscar les darreres novetats en novel·la o en cinema, que escullen les seves lectures o demanen recomanacions segons els seus gustos. Estem contents de veure com se´n van satisfets, i tornen a venir al poc temps per demanar-nos més i més lectures”
A la sala infantil el públic és molt familiar. “Venen moltes mares o pares -intervé la Gemma- amb infants molt petits, a buscar contes o fins i tot a llegir-los allí mateix alguns fragments. De vegades es troben famílies i utilitzen aquest petit racó com a espai de reunió. Com que la sala infantil és tan petita, els infants de cicle mitjà o superior acostumen a anar-se’n a estudiar o fer deures a la sala  d´adults”. Pensen però, que aquesta sala s´utilitza, o hauria d´utilitzar-se només per a l´estudi o el treball individual, respectant d´aquesta manera el màxim silenci possible. En canvi, la sala infantil té un caràcter més distés i informal, i per aquest motiu es va plantejar la necessitat d’una nova distribució de l’espai, ja de per si molt limitat, més adaptat als nous usos que s’hi fan i convertir-lo en un lloc més ampli i acollidor per a les famílies amb infants petits que la visiten. Aquest és un canvi a nivell de distribució molt esperat des de feia uns anys, i que aviat es farà realitat.

Què demana la gent? Què es llegeix més?

En ficció destaquen els dels autors més premiats com: “Todo esto te daré” y “La cara norte del corazón”, de Dolores Redondo, i “Patria”, de Fernando Aramburu, un dels llibres més venuts els darrers temps. També la novel·la policíaca, la novel·la romàntica, o algunes novel·les històriques com ara les d´Ildefonso Falcones.
En no ficció, el que més es demana són recursos per l’aprenentatge d´idiomes (català, anglès, alemany), temaris d´oposicions, creixement personal, salut (ioga i dietes) i educació infantil (de la secció “Racó de famílies”, un fons especial de la biblioteca).

Respecte les tendències dels darrers anys pel que fa a la demanda, en Martí constata el baix préstec del fons de CD, i cert descens del fons de pel·lícules o sèries degut a les plataformes digitals. “Puja la lectura del còmic, sobretot a infantil, i l´aparició en el rànquing dels més demanats els youtubers i influencers. També augmenta el préstec d’àlbums il·lustrats i els llibres de coneixement infantil i de disseny acurat. Es manté l´èxit d´autors premiats, novel·la de gènere (policíaca, romàntica, històrica), i també autors mediàtics en temes com la nutrició, la cuina o el creixement personal”.

La Gemma percep alguns canvis en les modes i en les preferències del públic lector. “Fa uns anys, per exemple, vivíem un boom de la novel·la històrica i ara la més sol·licitada és la novel·la negra. En la literatura infantil van canviant les col·leccions més demanades: fa uns anys era la Tina Superbruixa o el Gerónimo Silton. Ara estem amb el Diari del Grec, els Futbolíssims, Isadora Moon i els  youtubers infantils. I en literatura juvenil ara mateix el que més se sol·licita son també llibres de youtubers”.

Una oferta de serveis i d´activitats que es va ampliant en funció de les necessitats i les peticions Aquesta oferta es va ampliant i enriquint en funció d´un anàlisi acurat de l´entorn, de les seves necessitats i de les aliances que s’estableixen entre les diverses entitats, associacions i escoles del municipi. D’aquesta manera es va crear i encara segueix el club de lectura en anglès, uns dels primers de la comarca, gràcies a la petició d´algunes usuàries. També des d’un començament es programa de forma mensual el club de lectura en català, i per últim, el de francès, que compta amb només tres anys de funcionament. Per la Patrícia “els clubs de lectura són un dels pilars bàsics de les activitats de la biblioteca doncs, més enllà dels objectius literaris i de domini de l’idioma, són espais de socialització”.

També s´hi fan presentacions de llibres quan algun autor o autora local en publica algun, activitats per celebrar alguna efemèride, exposicions bibliogràfiques de tota mena: temàtiques, commemoratives, etc. Així mateix, segueix en Martí “s´organitzen activitats com ara xerrades, amb alguna persona experta en la matèria, o fins i tot vam arribar a fer tallers de ganxet, tot amb usuaris i usuàries voluntaris. Sense oblidar la campanya solidària anual on hi participem des de fa molts anys: la Marató de TV3”.

Pel que fa a l´oferta cultural dirigida al públic infantil, una de les activitats estel·lars són les hores del conte: activitats de foment de la lectura infantil, familiaritzant els infants i les seves famílies amb els contes, la imaginació, els valors, la narrativa, l´oralitat, el llibre i la biblioteca. “Programem -explica la Gemma- una hora del conte al mes per a públic infantil a partir de 5 anys, però com que ens vam adonar que cada cop venien infants més petits, fins i tot molts nadons, vam creure apropiat iniciar l´En Lletra Petita, hores del conte per a famílies amb nadons de 0-3 anys, i que consisteixen en sessions adaptades per aquest tipus de públic”.

D´altra banda, fa un parell d´anys que s´organitza un club de lectura per a infants de 7 a 10 anys  (Tirant lo Roig), conduït per la Gemma, així com altres activitats, com ara tallers de manualitats temàtics, o BiblioLabs (laboratoris d´experimentació i cocreació de continguts per a infants), aquesta darrera activitat, molt potenciada a les biblioteques per part de la Diputació de Barcelona, i que suposa un canvi de model a les biblioteques del s. XXI.

La Laia explica una darrera activitat que s´ha estrenat aquest any: “Hem iniciat un cicle de cinema documental per a adults, activitat vinculada a un dels centres d’interès que tenim a la biblioteca: els Docs del Mes-Barcelona, que ofereix una programació de qualitat i alternativa al cinema comercial. De moment hem fet quatre projeccions, i cada cop tenen més èxit en quant a assistència de públic, i això ens encanta!”.

La pandèmia ha obligat a la biblioteca a reinventar-se i a fer un aprenentatge virtual

No s’havien revertit encara els efectes de les retallades arran de la crisi del 2008, la qual va significar que les biblioteques públiques patissin una manca de finançament suficient per oferir més serveis i activitats a la població, i arriba la pandèmia. Això si, l´equip de la biblioteca agraeix als successius governs municipals i a la Diputació de Barcelona el fet que no es retallés mai la partida pressupostària dedicada a l’adequació dels fons bibliogràfics, al menys.

Com s´han viscut els efectes del Covid-19 a la biblioteca? La Patrícia ens ho explica: “El confinament ens va agafar a tothom per sorpresa. Això va suposar un cert shock inicial i haver-nos d´adaptar ràpidament a la nova situació, deixar de banda tota la gestió física de la biblioteca i el contacte directe amb els usuaris i usuàries, i haver de treballar de forma remota durant un temps, aprenent nous sistemes de comunicació digital que fossin efectius, establir una nova organització de treball i, en alguns casos, a emprar noves eines digitals d´una forma accelerada. Suposo que, a nivell d’equip, ens va portar a estar més connectats i coordinats que mai. Vam aprofitar per fer molta formació online però també, donada la impotència de la situació que ens va tocar viure a tots, ens va servir per a empènyer-nos a seguir donant un servei públic que fos útil –o això buscàvem- a la població en general, tot i que limitant-nos forçosament només a la part digital: a trobar aquella lectura que distragués una ment angoixada, a fer recomanacions de contes infantils per distreure la canalla a casa, a recomanar llibres de coneixements per aprendre tècniques o habilitats noves (informàtica, cuina, labors...), a elaborar manuals d´ús visuals que expliquessin el funcionament del catàleg i de la plataforma digital eBiblio o eFilm per descarregar continguts, i també a difondre activitats culturals que s´emetien online arreu del territori”.


Com en tants altres llocs van tenir que modificar radicalment els hàbits i rutines per reinventar-se i reciclar-se a marxes forçades per promoure fons i activitats exclusivament digitals, que fins aleshores s´utilitzaven de manera ocasional i complementària. També els va permetre descobrir més a fons els continguts digitals que ja s´oferien a la Biblioteca Virtual, la plataforma digital que gestiona la Diputació de Barcelona per a totes les biblioteques públiques de la província. Alguns clubs de lectura es van haver d’interrompre, però altres activitats, com l´hora del conte, es van adaptar ràpidament a la nova situació, programant sessions de forma virtual i amb més freqüència de l’habitual.

Després de l´obertura de la biblioteca, al mes de juny, i fins el dia d´avui, s´ha hagut de combinar el treball presencial amb el teletreball, adaptant l´espai als estrictes protocols sanitaris: quarantena dels documents retornats, utilització permanent de la bústia pels retorns, circuits d´entrada i sortida diferenciats, amb marques per al distanciament social, neteja exhaustiva i constant de tots els espais, ventilació, etc. El tancament freqüent de les sales de lectura en determinades fases de la desescalada, sempre seguint els protocols sanitaris, ha obligat a potenciar molt més les exposicions de llibres a l’espai del vestíbul per tal que els visitants poguessin conèixer les novetats arribades, a fer molta més difusió i a continuar amb algunes activitats de forma virtual.
La situació pandèmica ha suposat, en totes les biblioteques públiques, una davallada en les visites, préstecs i activitats. Tot i així, a la biblioteca de Montgat ha fet un esforç extraordinari per afrontar aquesta nova situació amb noves eines, que facilitarà la gestió de la tercera onada -i esperem que sigui la darrera- que gairebé tothom pronostica.

Noves propostes, somnis de futur

El somni de futur per a l´equip de la biblioteca, a més de coordinar l´oferta de lectura pública al municipi i ser la mediadora entre el ciutadà i el coneixement i la cultura, “seria acabar sent un referent social de la vila com a espai de trobada, socialització i de primers contactes, un lloc d´intercanvi i cohesió de la comunitat i per al conjunt de la població sigui quin sigui el seu origen, edat, gènere, professió i afecció”.
 
En aquest sentit voldrien arribar al major nombre de persones diversificant i ampliant les activitats culturals actuals, perquè cap col·lectiu en quedi exclòs, oferint més i millors serveis.  Entre aquests, voldrien reprendre el préstec a domicili per aquelles persones amb mobilitat reduïda, ja sigui temporal o permanent. O fer lectures a domicili a la gent gran que es pugui trobar sola en aquests temps tan estranys de virtualitat forçada.

Una altra línia que voldrien engegar és el foment de la lectura a l´entorn educatiu, treballant de forma col·laborativa amb les escoles, d´acord amb els seus projectes i plans d´estudi, aportant fons o lectures (a través de maletes pedagògiques), oferint recomanacions o novetats de forma periòdica, o fins i tot a programar conjuntament activitats diverses de promoció de la lectura i la lectura en veu alta. També els hi agradaria intervenir en la formació de l’alumnat en l’ús crític de les noves tecnologies i en la cerca eficient d’informació a internet.

A nivell general, també els agradaria ampliar l´oferta de serveis com aquests: clubs de lectura temàtics o relacionats al voltant del pensament i el sentit crític, clubs de lectura per a joves, més activitats innovadores en l´àmbit dels BiblioLabs (ciència, robòtica i programació), activitats dirigides a gent gran: tallers de memòria, recuperació de la memòria històrica, etc., cursos d´escriptura per a col·lectius diversos, activitats de difusió de la història local: conferències, exposicions, visites, etc… També hi ha molt interès en incorporar la formació de persones adultes a la dinàmica de la biblioteca, com per exemple la formació en competències digitals per a totes les edats per reduir l´actual fractura digital.


Un altre aspecte important a tenir en compte serà la de vincular els objectius de la biblioteca dins l’Agenda Europea 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com incloure’ls dins les polítiques públiques de sostenibilitat, igualtat, inclusió social, etc. i tots aquells reptes que se’n derivin de la crisi arran la Covid-19: econòmiques, socials, tecnològiques...

D´idees i de projectes, com es pot veure, no en falten. I la llista podria continuar. L´equip professional de la biblioteca està molt il·lusionat en tirar-los endavant, però per això, diuen, fan falta més caps i mans. Quan la biblioteca es va crear el 2003,  Montgat tenia 8.775 habitants i ja aleshores, segons els estàndards de la Diputació li corresponia una persona treballadora més. Avui, en què la població arriba als 12.200 habitants -i segueix creixent- n’hi corresponen ja dues més. Aquest tipus d´equipaments, cada vegada més multidisciplinars i complexos, que han d´atendre múltiples i noves necessitats de forma presencial i virtual, com s´ha vist al llarg d´aquest article,  no poden estar tan infradotats de personal. Per això l´equip de la biblioteca està carregat de raons quan reivindica que, com a mínim, es doti amb urgència un nou lloc de treball. Si pensem de veritat que la cultura és un bé essencial,  que ens fa lliures i potser també més bones persones, com es proclama tan sovint aquests dies, seria bo que l´Administració els hi  portés per reis un nou bibliotecari o bibliotecària. El poble ben segur que ho agrairà.

Nota: Agraïm l´àmplia informació facilitada per l´equip de la biblioteca.


*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.


 


 

 







7
L’exalcaldessa Rosa Funtané amb dos regidors d’ERC Montgat en una imatge d’arxiu. Foto: Eduard Batlles / ACN

ERC Montgat demana invalidar les atribucions com a membre de govern del regidor “trànsfuga”

El grup municipal d’ERC ha demanat deixar “sense efecte” les atribucions com a membre del govern de l’Ajuntament de Montgat que es van fer en favor de l’exregidor de Ciutadans, Luís Antonio Fariña, actualment no adscrit. La formació liderada per l’exalcaldessa Rosa Funtané interpel·la directament l’alcalde Andreu Absil perquè “actuï” i compleixi amb la recent sentència del Tribunal Suprem que impedeix que els “trànsfugues” assumeixin càrrecs o que percebin retribucions que impliquin “millores personals, polítiques o econòmiques”.

En un comunicat, els republicans consideren que l’actual regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient, Luis Antonio Fariña, no hauria de poder optar a dirigir una àrea de govern del consistori i que les retribucions assignades com a membre de l’executiu han estat cobrades “indegudament”. Des d’ERC apunten que la renúncia de Fariñas com a cap de llista de Ciutadans va ser “determinant” perquè prosperés fa un any la moció de censura que va apartar de l’alcaldia Funtané, la candidata més votada a les últimes eleccions municipals.

“El transfuguisme és una xacra que desvirtua i desacredita la política i l’allunya de la ciutadania. Lamentem profundament que aquests fets es produeixin a Montgat i, a més, es justifiquin sense cap vergonya per part de l’actual govern municipal format pel PSC, Junts, SOM i el regidor no adscrit”, assenyala al respecte Funtané./Linea Nord

8
Noticias / TRES SEQÜELES MÉS ENLLÀ DEL COVID
« el: Desembre 13, 2020, 12:55:27 pm »
*Jaume Carbonell Sebarroja*

No insistiré amb el que tothom ja sap. O millor dit, fins el que la ciència, a dia d´avui, ens pot explicar i demostrar. Després d´un temps d´incerteses, d´assaigs i errors, sembla que s´obre una llum esperançadora amb les vacunes anunciades. Ara bé, encara es fa difícil fixar calendaris i precisar l´abast de l´immunitat. En qualsevol cas, convindria que de manera paral-lela es redoblessin els esforços per afrontar amb polítiques públiques eficients i amb els recursos econòmics necessaris tres reptes que no s´afronten -o es fa de manera insuficient- degut a la Covid i que estant produint importants seqüeles: l´assistència primària al nostre país, la salut mental i la desprotecció de l´infància als països més vulnerables, on creixen de manera exponencial el nombre de morts.

Anem a pams. Els CAP (Centres d´Atenció Primària) es van convertir amb un dels pilars bàsics de la sanitat pública catalana. Però la política de retallades i de progressiva privatització, sobretot durant el govern d´Artur Mas, van anar despullant aquest servei, amb meny personal, un funcionament excessivament burocratitzat i altres mancances. I ara n´estem pagant les conseqüències, encara que alguns mitjans de comunicació obvien descaradament aquesta situació o la relativitzen. Moltes consultes s´atenen telefònicament -no sempre amb prou eficiència-. Moltes proves, operacions i rehabilitacions es van ajornant sine die.  Els usuaris resten penjats al telèfon desesperats, hores i hores. Alguns CAP han tancat les portes o segueixen amb el mínim personal -de seguretat, d´administració o d´auxiliar d´enfermeria, cap metge-  , i la gent s´ha de desplaçar a altres poblacions, quan una de les normes de seguretat és precisament reduïr la mobilitat, sobretot la de la gent gran.

Assun Reyes, metge de família jubilada i membre de la Marea Blanca de Sant Cugat, fa un diagnòstic tan colpidor com real  d´aquest panorama: “La paciència que ha demostrat la ciutadania durant mesos té un límit, les persones que necessiten consultar els seus professionals de referència van trobant injustificable no poder-ho fer, explicar detalls íntims de la seva salut i la seva vida al mig del carrer per poder accedir al centre els va semblant inaceptable. I el primer que es van plantejar els gestors per fer front a la nova situació va ser de quina manera es podien reprimir aquestes situacions d´angoixa, de queixes expresades contundentment, i van pensar en professionals de la seguretat privada. El resultat: una porta tancada custodiada per auxiliars clíniques i personal de seguretat i llargues cues de persones sol-licitants d´atenció, persones malaltes, dretes, sotmeses a les inclemències del temps i a les quals, probablement, se´ls negarà l´atenció que sol-liciten. Aquesta és la imatge habitual de molts dels nostres centres, a les quals, estranyament ens hi hem habituat. En aquest context és fàcil entendre que hi ha reaccions airades, enfadades i angoixades”.

Aquesta metgesa ho diu molt clarament: no passa a tot arreu però si a molts llocs. El deteriorament de la sanitat pública fa que s´incrementin les ofertes d´assegurances privades,  el producte estrella que venen les entitats financeres. Però això no es pot naturalitzar de cap manera: la ciutadania té el dret de rebre una sanitat pública de qualitat, amb personal sanitari ben remunerat i amb millors condicions de treball. Al govern que surti elegit de les eleccions del 14 de febrer se li gira molta feina per revertir aquesta situació. Però  és urgent actuar sense retard  perque no  es deteriori encara més.

El segon repte té a veure amb la salut mental de la població. L´aillament del semiconfinament, la manca de relacions socials i afectives, el cansament, l´estrès, els estats d´angoixa i ansietat, l´atur en que es veuen abocats moltes persones que, de cop i volta han estat acomiadades, no paren d´encadenar ERTOS o han de baixar definitivament les persianes de les seves botigues, no fan altra cosa que augmentar la vulnerabilitat social davant la falta d´expectatives de futur. Tot plegat es fa difícil gestionar-ho emocionalment, sense els suports adequats. D´aquestes afectacions i malaties mentals se´n parla poc i no s´ofereixen dades. ¿Per què, no es tenen o no es volen donar?  Una combinació de les dues coses. Cal recordar que aquest és un tema que, degut al dret a la intimitat i a altres raons, se´n parla poc als mitjans de comunicació. I mai no es donen les xifres de suicidis, quan algunes fonts parlen de que van en augment. Les seqüeles d´aquesta mena d´episodis i enfermetats triguen a desaparèixer, i més encara si els serveis de salut mental estan col-lapsats. Això és el que va passar a conseqüència de la crisi econòmica de l´any 2008 i el que sol succeir en conflictes bèl-lics, desplaçaments forçats o en pandèmies com aquesta on es posa a prova la fragilitat i desprotecció de tots els col-lectius socials: infants, joves, persones adultes i gent gran. 

Aquests dies es parla força de la necessitat de que les famílies es retrobin a les festes nadalenques,  fins i tot flexibilitzant algunes mesures, perquè signifiquen una  ocasió immillorable per superar les solituds i refer els vincles emocionals. És un error no extremar les mesures de seguretat -millor fer una mica més que no una mica menys del que es recomana-, perquè, en cas contrari, pot ser que algunes persones que aquests dies seguin a taula al cap d´unes setmanes ingressin a l´hospital i fins i tot s´hi quedin. I el nombre de morts és molt dolorós i s´està fent insuportable. Això, és el que veiem que està passant a altres països amb aquesta mena de celebracions. D´altra banda, una cosa és evident, la salut mental de les persones s´incrementarà encara més si hem de soportar una tercera onada i els confinaments, semiconfinament i les mesures sanitàries i de seguetat es van perllongant en el temps. Vaja, que la dita popular: “Per Nadal cada ovella al seu corral”, casa com l´anell el dit aquest any.

I el tercer repte afecta l´infància dels països més pobres. Com a conseqüència de la Covid-19 s´està reduint i fins i tot paralitzant l´atenció pediàtrica básica, posant en perill la vida de centenars de milers de nens i nenes, sobretot en les poblacions més vulnerables. Segons l´Organització Mundial de la Salut 13,5 milions d´infants ja han perdut la possibilitat de rebre una vacunació -com la del xarampió- en suspendre´s campanyes massives de prevenció per culpa de la Covid. L´ONG  Metges sense Fronteres diu que, des de l´any 2000, les vacunes contra el xarampió han evitat més de 20 milions de morts infantils i que no ens podem permetre renunciar a aquest èxit que és de tots. Per això fa una crida als seus associats perquè facin aportacions voluntàries  -amb dues dosis que costen 0,74 euros es garanteix l´immunització d´un infant- per evitar que aquesta pandèmia li robi el futur a la propera generació.

És del tot imprescindible que la societat civil, cadascú segons les seves possibilitats, contribueixi a recolzar accions solidàries com aquesta o d´altres igualment necessàries. Ara bé, quina és l´ajuda dels governs dels països rics o més rics -sigui el central, l´autonòmic o el municipal- al desenvolupapament i a la cooperació internacional. Ja fa anys que Nacions Unidades va recomanar que s´hi destinés un 0,7% del PIB. Quants països ho compleixen? A finals del segle passat va haver-hi àmplies mobilitzacions populars -amb acampades d´uns quants dies al centre d´algunes ciutats- per exigir que la recomació de l´ONU es complís. Des d´aleshores sembla que aquesta rivindicació hagi quedat oblidada en algun calaix. En efecte, la cooperació internacional viu hores baixes. Ja està bé que procurem tots els nostres veins i veines de Montgat, de Catalunya o de l´Unió Europea tinguem cobertes les nostres necessitats bàsiques. Però, ¿no hauríem de mirar una mica més enllà? ¿Qué potser la ciutadania d´altres paísos pobres i vulnerables no té dret a gaudir dels mateixos drets que nosaltres?[/sice]

*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.






9
Noticias / Reinserción que vence a la pandemia
« el: Desembre 13, 2020, 09:00:01 am »
 Hábitos saludables.La vida en el piso de acogida, como este de Montgat, se rige por una serie de normas de higiene y de tareas que ayudan a los usuarios a ganar en autonomía y a resocializarse Propias
La ONG ofrece entre sus servicios un piso bajo supervisión terapéutica en Montgat

No había otra salida que drogarse. Fue el pensamiento que tuvo Javi durante casi treinta años. “Vivía dentro de un agujero negro”, dice. Ahora, tras un intenso trabajo personal, este barcelonés ha conseguido algo que le parecía inalcanzable: salir de su adicción.

Y no lo ha hecho solo. Ha contado con el acompañamiento de Projecte Home Catalunya. Esta oenegé, que desde hace 25 años promueve la autonomía de las personas a partir de tratamientos y de la prevención en las drogodependencias y otras conductas adictivas, ofrece entre sus servicios un piso bajo supervisión terapéutica en Montgat, en el cual reside Javi con otros usuarios, que también se encuentran en la última fase de la reinserción.


Pero si la reinserción en la sociedad es algo difícil de por si en estas personas, que arrastran un estigma social y se encuentran en riesgo de exclusión social, la situación ha empeorado con la pandemia.

Tras el confinamiento, la demanda de ayuda ha crecido. En junio pasado hubo 116 peticiones frente a las 98 del 2019. “Al estar confinados en casa y ver que no podían dejar de consumir, la familia se ha dado cuenta del problema y eso ha forzado a que nos pidieran ayuda”, señala Oriol Esculies, director de Projecte Home Catalunya. Además, “se añaden las trabas que han surgido para cosas tan básicas como resocializare, ir al gimnasio o formarse”, afirma Esculies.

Con la pandemia, han aumentado las familias que piden ayuda por adicciones en Projecte Home Catalunya
Para hacer frente a estas dificultades adicionales del actual contexto social y económico, la oenegé cuenta con una dotación de 280.000 euros de la Fundació La Caixa para este y los próximos dos años, que asegurarán que las personas con adicciones tengan garantizadas sus posibilidades de reinserción social, a pesar de los efectos de la pandemia. No es la única colaboración entre ambos. En los últimos años, la fundación ha apoyado proyectos de la oenegé como la expansión de su actividad por el territorio –que cuenta con centros, algunos ambulatorios, en la provincia de Barcelona, Tarragona y Lleida–, así como la reforma del centro residencial de Montcada i Reixach, donde una treintena de usuarios residen de forma permanente para las primeras fases del tratamiento.

“Lo que nos ha dejado la Covid es que los colectivos vulnerables aún lo sean más. La mayoría es porque tienen una situación de debilidad ya de base y en un momento de grandes cambios aún lo tienen más difícil que el resto. Su capacidad de sobreponerse a lo nuevo es menor”, afirma el subdirector general de la Fundació La Caixa, Marc Simón. “Por esto, desde la fundación hemos reforzado todas nuestras iniciativas para paliar la nueva situación de vulnerabilidad. Ampliando los proyectos ya existentes como CaixaProinfància, que cuenta con una dotación especial para alimentación familiar o impulsando nuevos proyectos y ayudas para las personas más afectadas”, agrega.

En estos tres años de convenio, Projecte Home Catalunya, que durante el 2019 atendió a 1.520 personas (principalmente por cocaína y alcohol) y tuvo 651 nuevos ingresos, calcula que podrá culminar este engranaje de reinserción en el que trabaja desde diferentes ámbitos. “Nos permitirá no dejar de lado a las personas con adiciones en un momento en que necesitan tanto la ayuda de la sociedad. Luchamos por su dignidad. No es suficiente con que dejen de consumir, es necesario que sean autosuficientes y hagan importantes cambios en su vida”, recalca Esculies.

Projecte Home Catalunya atendió en 2019 a 1.520 personas, principalmente adictas a la cocaína y el alcohol
Esta dotación económica posibilitará, entre otras cosas, que continuen los cursos de agentes cívicos o que los usuarios sigan promoviendo hábitos de vida saludables a través del deporte. En este último caso, una colaboración con Sport2Live, asociación especializada en la rehabilitación de personas con adicciones a través del deporte, asegurará una actividad deportiva semanal, supervisada por un monitor. “La actual intermitencia perjudica a su proceso de rehabilitación. Aunque cierren los gimnasios, tienen la actividad garantizada al aire libre y no les costará dinero porque estarán becados”, dice Esculies.

La aportación de 280.000 euros de la Fundació La Caixa permitirá abrir un nuevo piso residencial
La oenegé también prevé abrir un nuevo piso de reinserción, un hogar temporal con más plazas. Viviendas en las que, tal como explica Ainhoa, otra usuaria, existen unas directivas de higiene y tareas. Esta mujer de 39 años sufría una adición a la cocaína y un año después se ha rehabilitado. Otro caso de éxito. Y los que vendrán, pese a la pandemia.

10

Un repartidor de Correus en una imatge d’arxiu. Foto: Correus(Facebook)
L’oficina de Correus de Montgat ja compta amb dos casos positius i mitja plantilla confinada després que es detectés un brot de coronavirus el dijous de la setmana passada.

Aquests primers contagis s’han produït just quan es compleix un mes del polèmic trasllat dels carters de Tiana a les instal·lacions montgatines, que es va materialitzar el passat 2 de novembre.

Fonts de la seu postal apunten que després de la detecció del primer cas es va realitzar una desinfecció exprés de les instal·lacions i que els catorze treballadors afectats van tornar al seu lloc de feina divendres sense fer l’aïllament preventiu corresponent i a l’espera dels resultats de les proves PCR, que van revelar un altre positiu. Les mateixes veus assenyalen que les vuit persones de baixa -entre infectats i contactes- obligaran la companyia a fer noves contractacions, fet que afectarà l’activitat normal del servei postal en una època “forta” de treball per l’imminent inici de la campanya de Nadal.

Recordem que aquesta centralització dels carters de Tiana a Montgat ha suposat multiplicar per dos la plantilla de distribució de l’oficina montgatina en plena situació de pandèmia, passant de sis a onze treballadors. Precisament, els sindicats CCOO i UGT van denunciar la setmana passada que Correus no pren les mesures preventives necessàries per evitar contagis entre els seus empleats i alertaven que ja s’havien detectat gairebé una vuitantena de casos positius només a la demarcació de Barcelona./Linea Nord

11
Noticias / Primer positiu confirmat a l’oficina de Correus de Montgat
« el: Desembre 05, 2020, 08:35:56 am »
Un repartidor de Correus en una imatge d’arxiu. Foto: Correus (Facebook)
L’oficina de Correus a Montgat ja compta amb el primer cas positiu per coronavirus entre els seus treballadors.

Segons han confirmat fonts de la seu postal, aquest dijous es va confirmar el contagi d’un dels empleats després que el passat novembre s’acabés materialitzant el polèmic trasllat dels carters de Tiana a les instal·lacions montgatines. Les mateixes veus apunten que -després d’una desinfecció exprés de les instal·lacions- els 14 empleats afectats ja han tornat al seu lloc de feina sense fer l’aïllament preventiu corresponent i a l’espera dels resultats de les proves PCR, que podrien revelar nous positius.

Recordem que aquesta centralització dels carters a Montgat ha suposat multiplicar per dos la plantilla de distribució de l’oficina en plena situació de pandèmia, passant de sis a onze treballadors. Precisament, els sindicats CCOO i UGT han denunciat aquesta setmana que Correus no pren les mesures preventives necessàries per evitar contagis entre els seus empleats i alerten que ja s’han detectat més de 75 casos positius només a la demarcació de Barcelona./Linea Nord

12
Badalona Serveis Assistencials (BSA) ha decidit suspendre les visites al Centre Sociosanitari El Carme després de la detecció d’un brot de coronavirus amb 17 nous positius.

 Aquests casos -que s’han produït fora de l’àrea d’aïllament específica de l’equipament- afecten un total de dotze usuaris i cinc treballadors i també han obligat a suspendre l’entrada de nous pacients.

Des de l’organització apunten que el brot es va detectar dissabte i que els dotze residents infectats, que són majoritàriament asimptomàtics, ja han estat traslladats a la zona d’aïllament del centre, on hi ha una trentena d’usuaris positius. En conèixer els primers casos, la direcció va realitzar un cribratge als 187 interns i també als més de 200 treballadors de l’equipament.

A l’espera de veure l’evolució dels positius, els professionals de BSA ja estan fent un seguiment dels contactes i de la resta de pacients per poder prendre les mesures necessàries. Mentre s’allargui la suspensió de les visites i els nous ingressos, l’organització potenciarà les vies d’informació telemàtiques per assegurar el contacte virtual dels pacients amb els familiars i l’intercanvi d’informació amb el centre./Linea Nord

13
Noticias / La AMB construye 39 viviendas de protección oficial en Montgat
« el: Desembre 02, 2020, 08:40:10 am »
El AMB empieza una nueva promoción de vivienda en el Turó del Sastre de Montgat AMB 01/12/2020 (Servicio Ilustrado (Automático) / EP)

En dos edificios en el sector de Les Bateries ubicado en el Turó del Sastre

El Área Metropolitana de Barcelona (AMB), a través del IMPSOL, ha comenzado a construir una nueva promoción formada por 39 viviendas de protección oficial, 33 plazas de aparcamiento y un trastero en el sector Les Bateries, ubicado en el Turó del Sastre de Montgat (Maresme).

Tal como ha informado el ente, el proyecto está ubicado en un solar con terreno de pendiente pronunciada y constará de dos edificios adaptados y orientados al este, de manera que se potenciará la calidad paisajística con vistas al mar y la eficiencia de las viviendas, que aprovecharán las horas de sol.

Entre los dos edificios habrá una franja central no edificada que permitirá mejorar la luminosidad natural y la ventilación.El primer edificio se construirá en la cota más alta de la parcela, con una altura de dos plantas, 17 viviendas y 17 aparcamientos, mientras que el segundo se dividirá en dos bloques de cuatro plantas, 22 viviendas y 16 plazas de parking que se unirán mediante una pasarela exterior, unas escaleras y un ascensor.

El diseño se ha llevado a cabo teniendo en cuenta el modelo tradicional de familia y las nuevas formas de habitar y consiste en espacios diáfanos con menos pasillos y estancias más amplias, lo que permite flexibilizar los usos./La Vanguardia

14
Noticias / L'Ajuntament cancel·la el deute amb bancs i ens públics
« el: Desembre 02, 2020, 08:33:55 am »
L'amortització anticipada dels préstecs que tenia l'Ajuntament suposa un estalvi de 10.000€ anuals en despeses financeres.

L'Ajuntament de Montgat ha aprovat l'amortització anticipada dels tres préstecs que figuren al seu passiu. Aquests préstecs daten dels anys 2015 i 2017 i van ser atorgats per altres ens públics, per import d' 1.038.000 €, i per entitats bancàries, per import de 470.000 €.

La disponibilitat de Tresoreria a l'Ajuntament, certificada amb el tancament comptable dels exercicis 2018 i 2019 realitzat durant els últims mesos, permet l'amortització anticipada d'aquests préstecs.

D'aquesta manera, Montgat s'estalvia més de 10.000 € anuals en concepte de despeses financeres alhora que retorna diners públics d'altres administracions que han esdevingut innecessaris per al nostre municipi.

A més, l'Ajuntament de Montgat completa la regularització dels seus comptes amb el reconeixement d'obligacions dels exercicis 2016, 2017 i 2019 amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona per import de 918.000 €. El "no reconeixement" comptable d'aquestes obligacions havia generat un excés de romanent fictici durant els tres exercicis esmentats, concretaments els anys 2016, 2017 i 2019.

La cancel·lació dels préstecs i el reconeixement comptable d'obligacions pendents permetran al nostre municipi disposar l'any 2021 del romanent real de tresoreria per a inversions i despesa corrent d'acord a la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera./Montgat.cat


15
Una de les activitats de l’organització Superacció. Foto: Superacció

L’Ajuntament de Barcelona ha reafirmat aquesta setmana la seva intenció de mantenir en funcionament la casa de colònies que el consistori va llogar per a joves desemparats a Montgat.

Aquest equipament es va habilitar durant els primers mesos de la pandèmia del coronavirus per tal d’acollir una quarantena de nois en situació de vulnerabilitat i dotar-los d’un espai on poder garantir unes condicions adequades de confinament.

Tanmateix, l’èxit de l’experiència amb el grup de joves -que segueixen un projecte educatiu i de recuperació a través de l’esport- ha portat l’executiu encapçalat per Ada Colau a continuar apostant pel projecte i no desmantellar-lo, tal com s’ha fet amb les instal·lacions de la Fira de Barcelona, els 176 inquilins de les quals han estat repartits entre tres hotels i residències de la ciutat.

Per la seva banda, des de l’organització Superacció -l’entitat encarregada de gestionar la casa de colònies de Montgat- asseguraven el passat setembre que l’experiència havia estat molt positiva i que estudiaven traslladar-se a Barcelona/Linea Nord
.

Pàgines: [1] 2 3 4 5 6 ... 76
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal