Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: 1 ... 3 4 5 6 7 [8] 9 10 11 12 13 ... 73
106
Noticias / Moción de censura contra el equipo de gobierno de Montgat
« el: Novembre 28, 2019, 01:02:19 pm »
Ante la noticia vertida en varios medios de comunicación, sobre una posible moción de censura al equipo de Gobierno del ayuntamiento de Montgat.


 Desde nuestra formación política queremos aclarar varias cosas. Primero de todo, dejamos claro que la moción de censura es un rumor que sobrevuela Montgat desde el día siguiente de las elecciones municipales.

La postura de Montgat En Comú Podem fue clara desde el primer momento, teníamos la obligación de hacer caso a la voluntad popular emanada de las urnas y articular un gobierno de izquierdas en mayoría. Teniendo en cuenta que 13 de los 17 concejales habían concurrido en diferentes partidos de izquierda.
Después de varias reuniones y constatado que tanto PSC como SOM no estaban por la labor de tejer un acuerdo de izquierdas, decidimos entrar a Gobernar en minoría con ERC, la lista más votada.

La posible moción de censura es un acuerdo que no responde a la voluntad popular que salió de las urnas, ya que mezcla vectores tanto en el eje izquierda- derecha como en el eje nacional.

Ante esto diremos que la peor noticia no es la moción en sí, sinó por como se hace, poniendo al transfugismo en el centro de la moción, recordando que ya vivimos en la anterior legislatura un caso en el PSC, donde Raúl Abad dejó dicho partido para irse como No adscrito y fundar posteriormente su partido. Hechos como éste debemos denunciarlos porque atentan contra la voluntad democrática del pueblo. El mantra que en un municipio votamos a las personas y no a las siglas no puede servir para justificar un pacto antinatura./MONTGAT EN COMÚ PODEM


107
ACN Montgat.-PSC, JxCat, Som i Cs estan ultimant la presentació d'una moció de censura contra l'alcaldessa de Montgat Rosa Funtané (ERC).

 Només la pressió de les direccions generals ha evitat que la moció hagi estat ja presentada. En declaracions a l'ACN, la regidora de JxCat al consistori maresmenc, Mercè Marín, reconeix que les converses estan molt avançades i que la decisió la prendran aquest divendres després de reunir-se amb el president de la formació al Maresme, Carles Bosch. "Serà la segona reunió per parlar d'aquest tema i no sóc optimista perquè les posicions estan molt allunyades", ha reconegut. ERC, amb cinc regidors, va ser la força més votada a les passades eleccions, seguida del PSC i JxCAT, amb tres. Som en va aconseguir dos i Cs un.

La direcció comarcal de JxCat reconeix que no veu amb bons ulls el pacte i assegura que de tirar endavant els tres regidors "actuaran en nom propi" i se'ls obrirà expedient. Carles Bosch, president comarcal, lamenta que ERC no vulgui pactar amb ells a l'Ajuntament de Montgat però rebutja fer fora els republicans per compartir l'alcaldia amb el PSC. "És un pacte que no volem de cap de les maneres", rebla. La direcció nacional de Cs també està intentant evitar que la moció de censura prosperi. De fet, el seu únic regidor, Antonio Fariña, ha iniciat els procediments per poder votar com a independent passant a ser regidor no adscrit després que la direcció del partit taronja li demanés que tornés l'acte de regidor. De tirar endavant la moció de censura, socialistes i postconvergents es repartirien l'alcaldia en el que queda de legislatura./TV3

108
Noticias / Moción de censura contra la alcaldesa de Montgat
« el: Novembre 27, 2019, 12:56:56 pm »
Los concejales de PSC, JxCat, SOM y Cs se alían para expulsar de la alcaldía a Rosa Funtané, de ERC, la fuerza más votada

Cuatro partidos de la oposición en el Ayuntamiento de Montgat (Maresme) acaban de formalizar una moción de censura contra la alcaldesa republicana, Rosa Funtané, que lidera Esquerra Republicana. ERC fue la fuerza más votada en los últimos comicios, pero no ha conseguido la complicidad del resto de partidos de la oposición, lo que ha propiciado que PSC, JxCat, Som de Montgat y Ciutadans se unan para promover un cambio en la alcaldía, que se repartirán socialistas y postconvergentes.

La moción de censura, sin embargo traerá consecuencias en las filas de JxCat, ya que la dirección comarcal ha desautorizado esta iniciativa. Carles Bosch, presidente comarcal, asegura que “si tiran adelante, los concejales quedarán desautorizados, se les abrirá un expediente y serán expulsados del partido”. Con ello, Bosch intenta evitar que se resienta el pacto de gobierno que mantienen ERC y JxCat en el Consell Comarcal del Maresme.


Francesc Garcia Arrocha, exalcalde de Montgat

Francesc Garcia Arrocha, exalcalde de Montgat (Aj. Montgat)
Por su parte, la dirección de Ciutadans, a través de su portavoz, Dimas Gragera, asegura que tampoco bendice la moción de censura. “No apoyaremos nunca una moción para colocar a fuerzas independentistas en la alcaldía”. Por ello, el concejal insubordinado, Luís Antonio Fariña, ha gestionado su paso a regidor no adscrito. El tercero en discordia es el partido independiente Som Montgat, que lidera Raúl Abad, un exconcejal socialista.

En Montgat, es de sobras conocida la enemistad entre la actual alcaldesa, Rosa Funtané, de ERC, y el líder de filas convergentes, también exalcalde, Francesc Garcia Arrocha, que en esta ocasión da un paso al lado y cede todo el protagonismo a la número dos de la lista, Mercè Marín Planas, para que se reparta la alcaldía lo que queda de la legislatura con el socialista Andreu Absil.

Por su parte, Rosa Funtané ­reconoce que “la moción ha ­estado sobre la mesa desde el día después de las elecciones”. ­Considera que el abandono del líder de Ciutadans es una ope­ración de maquillaje de un pacto que “no respeta la voluntad ­popular”.

En las últimas elecciones ERC fue la fuerza más votada y obtuvo cinco concejales, mientras que PSC y JxCat tres cada uno, SOM tuvo dos representantes y uno Ciutadans/LaVaguardia


109
La temporada de platges s’ha acabat, i sembla que les primera baixada de temperatures ha arribat, però aquest diumenge, 10 de novembre, s’han preparat una acció de sensibilització ambiental a les platges de Badalona i Montgat.


Aquesta jornada lúdica té 3 objectius principals: conscienciar la població sobre els reptes i els problemes del litoral, contribuir a l’augment del civisme per part dels usuaris metropolitans en aquests espais naturals i canviar la percepció social sobre les platges per tal de concebre-les com a espais naturals i ecosistemes que realitzen funcions socioambientals importants en el nostre territori. A Badalona i a Montgat s’han programat dues accions simultànies. A l’Escola de Mar de Badalona es desenvoluparà una experiència del projecte Plàstics 0. Aquest taller consistirà en fer un mostreig per estudiar la dinàmica dels microplàstics presents a la platja dels Pescadors. Finalment, l’activitat “Plàstic a la vista” de la platja de Montgat consistirà en un joc per saber quines deixalles arriben a la platja, el seu origen i els seus efectes a través d’endevinalles. Les accions començaran a les 11h del matí./TotBadalona

110
Noticias / Pleno Extraordinario municipal
« el: Novembre 07, 2019, 11:48:25 am »
Ayer miercoles dia 6 se celebro el Pleno Extraordinario para aprobar las taxas municipales para el 2020

Al final se aprobaron, entre ellas la subida del IBI  el 10%, votaron a Favor ERC y Montgat en Comú Podem (MCP), se abstubieron PSC,Junts per Montgat,SOM, MES ICV y Ciudadanos.


111
Noticias / Es renoven els ascensors de Montgat Nord
« el: Novembre 05, 2019, 08:50:34 am »
Fruit de les gestions realitzades des de l’Alcaldia, Rodalies de Catalunya ha informat que es renovarà completament l’ascensor de l’estació de Montgat Nord, actualment fora de servei.
El tràmit per poder dur a terme l’actuació ja es troba en fase de licitació pública, i el període de presentació d’ofertes va finalitzar a finals del mes d’octubre. Un cop feta l’adjudicació d’obres, començaran els treballs per instal·lar el nou ascensor. L’execució dels treballs té una durada prevista d’aproximadament sis mesos.
 Pel que fa a l’ascensor de l’estació de Montgat, els professionals tècnics estan treballant en la reparació de les plaques electròniques i altres mecanismes que necessiten manteniment.
 En els últims mesos, s’hi han hagut de dur a terme diverses reparacions a causa del mal estat de l’ascensor. El deteriorament és causat per avaries, però també i especialment per diverses accions vandàliques que fan que els ascensors no es puguin utilitzar amb normalitat./Tot Badalona

112
Noticias / Postuesto el incremento de las taxas fiscales 2020
« el: Octubre 31, 2019, 08:10:40 pm »
El equipo de gobierno (ERC y En Comú-Podem) eliminó a última hora el punto referido a ordenanzas fiscales, invitando a los demás partidos a que estudien su propuesta.

113
El dia 6 de novembre s’iniciaran els treballs del clavegueram del carrer Tiana de Montgat, que està previst que durin entre quatre i cinc mesos.

Les obres consisteixen a substituir el vell col·lector per dos de nous, de manera que es podran recollir separadament les aigües pluvials de les aigües domèstiques i residuals.

La Regidoria de Mobilitat ha reordenat el trànsit de les zones mentre durin les obres, i es podrà circular en doble sentit pel Passatge Tiana, el qual es podrà accedir des de l’avinguda Turó. D’aquesta manera es facilita als veïns i veïnes de la ronda Llevant, el passatge Tiana i a les famílies dels alumnes de l’edifici escolar de Sant Joan l’accés als habitatges i a l’escola pel passatge Tiana. El carrer Tiana romandrà tallat de forma completa o parcial, en funció de les necessitats de l’obra.

En concret, les afectacions a la mobilitat de la zona durant el període de les obres al carrer Tiana suposaran: tallat al trànsit general, prohibit estacionar al carrer, accés als guals amb restriccions puntuals, es manté el pas per a vianants per la vorera, es manté el pas per les escales de l’Avinguda Turó.

Finalment, respecte al passatge Tiana el pla de mobilitat estableix doble sentit de circulació en aquest carrer i prohibició d’estacionar vehicles./Tot Badalona

114
Data d'inici de la sessió 30-10-2019

Hora d'inici de la sessió 19'30 hores

Tipus Ordinària

Ordre del dia

1.- PART RESOLUTIVA.-

 


1.1.-   Aprovació de les actes núm. 9/2019, 10/2019 i 11/2019 corresponents a les sessions de data 26 de setembre, 10 i 17 d’octubre, respectivament.-

1.2.-   Despatx d’ofici.-

1.3.-   Donar compte de les Resolucions d’Alcaldia i Resolucions dels Regidors delegats des del 21 de setembre de 2019 al 24 d’octubre de 2019 del núm. 2019-1229 al núm. 2019-1390 i dels acords de la sessió de data 19 de setembre de 2019 de la Junta de Govern Local (Acta núm. 16/2019).-

1.4.-   Donar compte de la Resolució de l’Alcaldia núm. 1322-2019 de data 7 d’octubre de 2019, relativa a la designació dels membres del Consell de la Vila en representació dels grups municipals. (Exp. 1043-4126/2019).-

1.5.-   Assabentar de la Resolució de l’Alcaldia núm. 1324-2019 de data 7 d’octubre de 2019, relativa a la composició de les comissions informatives mandat 2019-2023. (Exp. 1014-3845/2019).-

1.6.-   Donar compte de la Resolució de l’Alcaldia núm. 1348-2019 de data 14 d’octubre de 2019, relativa a la determinació dels membres de la Corporació que realitzaran les seves funcions en règim de dedicació parcial. (Exp. 1025-3635/2019).-

Comissió informativa de Desenvolupament Local, Recursos Econòmics i Serveis Interns.-

1.7.-   Proposta al Ple d’aprovació del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Montgat i el Consell Comarcal del Maresme per a l’ús i gestió de les borses de personal d’àmbit comarcal per ocupar llocs de treball de caràcter temporal.  (Exp. 1376-4714/2019).-

1.8.-   Proposta al Ple d’aprovació del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Montgat i el Consell Comarcal del Maresme pel Programa de Suport Administratiu a l’Equip Bàsic d’Atenció Social, en el marc de la fitxa 1 de Serveis Socials bàsics, del contracte programa 2018-2019 amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (Exp. 1376-4671/2019).-

1.9.-   Proposta al Ple d’aprovació de la modificació de les Ordenances Fiscals per a l’any 2020. (Exp. 1216-4595/2019).-

Comissió informativa de Territori i Sostenibilitat.-

1.10.- Proposta al Ple d’aprovació inicial del Projecte de sanejament i regeneració del talús sud i est del Turó de Montgat i talús del carrer Catalunya. (Exp. 1452-4443/2019).

1.11.- Proposta al Ple d’aprovació de l’acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Montgat i Alella. (Exp. 1004-3138/2019).

2.- PART DE CONTROL. -

2.1.-Precs i Preguntes.-

 

115
Noticias / MENTRE DURI LA GUERRA
« el: Octubre 25, 2019, 08:40:26 am »
Una seqüència del darrer film d´Alejandro Amenábar, 'Mientras dure la guerra', dona peu per mostrar la llarga ombra del franquisme i per explicar el que està passant a Catalunya.

Jaume Carbonell
 Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.


No és la meva intenció comentar l’excel·lent film d’Alejandro Amenábar que s’inicia amb el cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936, i que se centra sobretot en com ho va viure Miguel de Unamuno, un intel·lectual instal·lat en el seu propi món, amb les seves contradiccions, peripècies i canvis de posicionament. M’interessa únicament destacar un comentari del general Franco, el colpista que va prendre el comandament de la insurrecció, sobre la necessitat de prolongar la guerra civil: “Perquè si la guanyem aviat, després què fem, de què ens serveix”. Franco ho tenia molt clar: es necessitava temps per provocar més destrucció, escarment i morts en el front republicà, organitzar una repressió selectiva –amb els pertinents empresonaments, afusellaments, depuracions i exilis forçosos–, per destruir per complet les institucions i l’obra republicana; per crear un nou ordre polític, basat en el patriotisme més reaccionari i excloent i en el catolicisme ultraconservador; per crear els instruments de prohibició i repressió sobre l’exercici dels drets i llibertats democràtiques; i per organitzar els aparells ideològics de control sobre l’educació i altres espais de socialització.
Convé recordar que la repressió es va acarnissar especialment sobre l’ensenyament: el cos de funcionariat del Magisteri va ser el més depurat, i milers de docents van haver de prendre el camí de l’exili (Salomó Marquès, en el recent llibre 1939: l’exili del magisteri de Catalunya, en comptabilitza gairebé 600). No cal dir que la nueva España es converteix en un desert cultural i educatiu, sense cap renovació pedagògica, amb molts nens i nenes sense escolaritzar i un alt índex d’analfabetisme. A Marta Mata, la fundadora de Rosa Sensat, li vaig sentir dir en més d’una ocasió que l’escola pública republicana de Barcelona –a la qual va assistir– mai havien anat tan lluny en els seus assoliments renovadors –convertint-se en un referent europeu–, i que tampoc mai l’escola havia retrocedit tant com durant el franquisme.
És evident que el règim franquista va tenir les seves fissures i obertures però la seva arquitectura política i ideològica va mostrar una sòlida musculatura que va quallar en l’inconscient col·lectiu. Per això, la dictadura acaba amb la mort de Franco però no el franquisme, amb una ombra molt allargada que va deixar pòsit. La Transició democràtica no va ser modèlica a causa d’una sèrie de condicionants objectius i subjectius d’extraordinària complexitat i que ara no vénen al cas. Es va il·luminar la Constitució de 1978, un text que es presta a moltes lectures, de vegades diametralment oposades, i es van recuperar les llibertats. Convé reconèixer que, en el transcurs de les últimes dècades, s’han experimentat importants avenços en la conquesta de drets democràtics –entre ells, el dret a l’educació de certa qualitat amb una àmplia cobertura en tots els trams–, gràcies a l’aprovació de diferents lleis parlamentàries i a les reivindicacions i lluites dels moviments socials.
Però la Transició i les polítiques dels governs de torn han tancat els ulls o no han tingut el valor suficient de passar factura a la dictadura com sí que han fet altres països: continua fins avui la impunitat dels crims comesos durant el franquisme, i fins i tot alguns dels seus executors intel·lectuals o materials han ocupat càrrecs públics i han estat condecorats; s’han retallat els escassos fons destinats a l’obertura de fosses comunes per a la localització de cadàvers perquè els seus familiars puguin enterrar-los dignament; les restes de la mòmia de Franco no s’han plantejat treure’ls fins al cap de gairebé mig segle del Valle de los Caídos, un monument que el mateix dictador es va dedicar a si mateix i al seu triomf a la Guerra Civil; els cossos de seguretat no s’han democratitzat prou, i encara perviuen vestigis del passat; i la judicatura, malgrat que no és monolítica, és un dels poders que més poc inclinat ha estat a la Transició. I sens dubte, existeix una restricció a la llibertat d’expressió amb l’actual “Llei Mordassa”. Una altra herència franquista que subsisteix és l’acord signat entre el Govern i el Vaticà, pel qual l’Estat destina milions d’euros a l’oferta obligatòria de la religió en els centres educatius, i les subvencions a l’Església Catòlica no han cessat de pujar en els successius governs democràtics. Podríem posar més exemples, encara que són suficients per explicar que tot això té les seves conseqüències en la situació actual, en els esdeveniments que es viuen a Catalunya.
El gruix de la comunitat educativa, tan aviat es coneix la sentència que condemna als nou presos i preses independentistes del Procés –polítics i activistes socials–, a penes de nou i tretze anys de presó, emet comunicats de protesta per considerar-la injusta i desproporcionada, perquè entén que no es respecten drets bàsics, i mostra el seu suport a totes les mobilitzacions pacífiques. Tot ha estat desmesurat: la injustificada presó provisional durant un parell d’anys, amb el consegüent dolor per a presos i familiars; la instrucció inicial i l’acusació de rebel·lió per part de la fiscalia i de Vox, el partit d’extrema dreta que no se sap per quins set sous actuava d’acusació particular, una altra anomalia de la justícia espanyola; la negació de passar les imatges amb les càrregues policials del dia del referèndum –il·legal però amb una nodrida participació– per contrastar els testimonis –no es diu que una imatge val més que mil paraules!–; i l’elevada pena de presó per un delicte tan ambigu o complex com el de sedició, en el qual no hi ha cap prova en l’ús de la violència. Aquesta condemna obre la porta al fet que, a partir d’ara, altres protestes, basades en la legítima resistència passiva, puguin ser igualment criminalitzades amb uns quants anys de presó.


Passa el que passa per la falta de diàleg entre els governs català i espanyol, i entre els diferents partits polítics. I quan no hi ha diàleg desapareix la política i tot es judicialitza: el pitjor escenari per a la resolució d’un conflicte. Catalunya ha viscut aquests dies dos escenaris absolutament antagònics: marxes i concentracions multitudinàries sense un sol incident, i episodis minoritaris de violència, exercida per joves i per la policia, amb excessos impropis d’una policia moderna i democràtica. Totes les accions violentes són condemnables. La llista de ferits i detencions puja dia rere dia. El dilluns 20, segons TV3, la xifra de ferits puja a 600, entre manifestants i policies, i alguns segueixen ingressats en estat greu. I la de detinguts a 194, 28 dels quals han ingressat a la presó provisional i sense fiança, acusats de desordres públics i atemptats contra l’autoritat, delicte castigat entre un i sis anys de reclusió. És important esbrinar què hi ha darrere de la ira d’aquests joves. Pot tractar-se d’un fenomen específic però amb similituds amb altres rebel·lions juvenils. Convé una anàlisi profunda, més enllà de les simplificacions, al qual també han de contribuir els mitjans de comunicació, amb freqüència només atents a la morbositat de l’espectacularitat de les imatges.
Ho dèiem abans: no hi ha més solució que el diàleg, ampli, sostingut i sense apriorismes. Potser el millor per Catalunya és convocar eleccions: per aclarir un panorama confús i incert; per generar nous consensos; per reactivar l’acció de govern; i per aprovar els pressupostos, quelcom imprescindible per revertir les retallades de fa una dècada. Fa a penes un mes el conseller d’Educació de la Generalitat deia que sense pressupost poc es podia fer per eliminar el miler de barracons o mòduls que encara existeixen; per afrontar l’educació inclusiva, amb prou recursos; per atendre l’extensió de l’educació infantil; o per cobrir altres tipus de necessitats.
A Espanya ja estan convocades les eleccions generals per al 10-N. Després de la incapacitat de teixir pactes per governar i la convocatòria d’una nova cita electoral hi ha un alt i justificat grau d’indignació, cansament i desafecció envers la classe política, que fàcilment podria traduir-se en una alta abstenció.
Però convé tenir present que el vot també té incidència en les decisions, en la mesura que poden enfortir una democràcia que passa per hores baixes o, per contra, afectar la restricció de drets i llibertats, sotmeses a les pressions i derives autoritàries i franquistes, per allò de l’ombra allargada d’un projecte ideològic que mai acaba de desaparèixer del tot i que es reinventa, adaptant-se al nou context social, com passa en altres països europeus i llatinoamericans. Les polítiques poden afavorir la inclusió o afermar la segregació; apostar per l’educació pública o obrir noves vies a la privatització; estendre la igualtat d’oportunitats en l’oferta de les activitats extraescolars i culturals, o blindar-les únicament per les classes mitjanes; recuperar la memòria històrica des d’una perspectiva antifranquista o instal·lar-se en l’oblit i la desmemòria; enriquir la participació democràtica o restringir-la als càrrecs unipersonals; exercir el pensament crític o limitar-se a la transmissió del coneixement; o pensar l’aula com un lloc on es pugui parlar de tot, evitant la incitació a l’odi i el respecte als Drets Humans i de la Infància, o com un espai on la llibertat d’expressió es troba amenaçada a l’hora de plantejar temes socialment o políticament controvertits. A més, estan en joc qüestions tan crucials com l’educació per la pau o per un consum responsable, contra el racisme, la violència de gènere o el canvi climàtic.
Votar, per tant, és una opció política en majúscula. Però abstenir-se també ho és. Perquè la política la fas o te la fan. La neutralitat és una fal·làcia (De la neutralitat i del necessari compromís polític en parlo extensament en el meu últim llibre L’educació és política). És el que sempre et deia el franquisme: no et fiquis en política, clar, perquè ja la fan ells.

Jaume Carbonell

ARTICLE PUBLICAT PER DIARI DE LÉDUCACIÓ

116
Noticias / Montgat se suma a un projecte contra l’abandonament escolar
« el: Octubre 25, 2019, 08:35:48 am »
L’escola Salvador Espriu ha rebut, aquesta setmana, una delegació de professors vinguts de cinc països: Eslovènia, Holanda, Itàlia, Polònia i Turquia.
Aquesta visita s’emmarca en l’Erasmus+, un programa educatiu europeu. En concret, el projecte en què participa el centre montgatí es dedica a la lluita contra l’abandonament escolar.

Es tracta d’una iniciativa coordinada per Turquia, un país on el percentatge d’abandonament escolar és molt alt. Tal com ha explicat la directora de l’escola, Clara Yrurzun, a Línia Nord, durant els dos anys que dura el projecte els mestres viatgen als centres dels altres països. L’objectiu és que els professors coneguin quins mecanismes es fan servir arreu d’Europa per motivar els nens i nenes a aprendre i evitar que deixin els estudis. En aquest sentit, Yrurzun recorda que “hi ha coses que aquí trobem molt normals, però a altres països no es fan”. En el cas del col·legi Salvador Espriu, destaquen “els projectes d’emprenedoria, robòtica, transformació digital i vela”, segons diu la directora. A més, afirma que són els alumnes els encarregats d’explicar als mestres visitants aquestes activitats.

La recepció institucional als docents es va fer dilluns, i hi van participar l’alcaldessa Rosa Funtané i la regidora d’Educació, Alba Hernández. En declaracions a aquest mitjà, l’alcaldessa ha valorat positivament l’acte i ha assegurat que “els intercanvis permeten conèixer alternatives que ens acaben ajudant a tots”.

El projecte va començar el curs passat i acabarà a finals d’aquest. Fins ara, els professors ja han viatjat a Holanda, Polònia i Turquia, però encara els queden les visites a Itàlia i a Eslovènia, que es faran els mesos de març i maig, respectivament./Linea Nord

117
Montgat ha implantat un nou sistema de gestió de pagament de les zones d’estacionament.
Les persones que ho desitgin podran gestionar  des del seu mòbil el pagament de l’estacionament de les zones regulades de Montgat. L’ús de l’app Easy Park que aquesta setmana es posa en funcionament a Montgat, facilita als propietaris de vehicles l’estacionament a les zones regulades. Per un cantó, l’ús de l’app dels del mòbil permet gestionar més còmodament el pagament de l’estacionament del vehicle i per l’altra es poden estalviar diners i evitar sancions innecessàries. Les persones que utilitzen aquesta aplicació poden iniciar, aturar i perllongar el temps d’estacionament còmodament des del seu mòbil pagant pel temps consumit realment sense necessitat de desplaçar-se a les màquines expenedores de tiquets./Tot Badalona

118
Noticias / Montgat estrenarà una nit dedicada a les bruixes
« el: Octubre 19, 2019, 08:50:32 am »
La nova entitat montgatina Acció Feminista de Montgat ha organitzat la primera Nit de Bruixes que es celebrarà a l’Espai Jove el dijous 31 d’octubre al vespre. La Nit de Bruixes començarà a les 19 h amb una xerrada, i també hi haurà un taller d’astrologia i un sopar col·laboratiu amb música. La nit de bruixes coincidirà amb la nit de la Castanyada./Tot Montgat

 

119
La alcaldesa, Rosa Funtané, pide ayuda al alcalde de Badalona Àlex Pastor | Los usuarios de Can Ribó llegan en tren hasta Montgat

Una escena de botellón en Badalona (LV)

La alcaldesa de Montgat (Maresme), Rosa Funtané, se reunió esta semana con el alcalde de Badalona, Álex Pastor, y el teniente de alcalde Ruben Guijarro para tratar, entre otros temas, sobre la inseguridad que provoca la zona de ocio nocturno de Can Ribó ubicada en el término municipal de Badalona.

La oferta de actividades que hay en el polígono industrial reúne cada fin de semana a miles de jóvenes que se desplazan en tren hasta la estación de Montgat y desde allí a pie hasta Can Ribó. En este recorrido de diez minutos hasta la zona de bares y discotecas, algunos usuarios provocan numerosas molestias y episodios de inseguridad que ya ha provocado la protesta de los residentes en la carretera de Tiana y el barrio de las Mallorquines que están en este recorrido.


La alcaldesa de Montgat, Rosa Funtané, con el alcalde de Badalona, Àlex Pastor y el regidor Ruben Guijarro (Aj. Montgat)

En el tramo entre la zona de ocio nocturno y la estación, según la alcaldesa, el problema es grave durante la madrugada ya que, aparte de las molestias propias del botellón en una zona de ocio, “suciedad, incivismo e inseguridad”, a menudo se producen situaciones de riesgo, ya que jóvenes ebrios invaden la carretera y dejan un rastro de cristales de botellas rotas y desechos, sin obviar el alboroto que producen a altas horas de la madrugada. También es habitual que los vehículos estacionados en la calle resulten dañados con los retrovisores rotos o los techos abollados porque algunos adolescentes ebrios saltan sobre ellos.

La alcaldesa de Montgat agradeció la predisposición de Pastor a paliar la problemática. Desde Badalona, por su parte, lamentan las molestias que ocasiona el ocio nocturno en Can Ribó y se comprometen a trasladar la preocupación a los Mossos d’Esquadra para que “puedan ampliar su ámbito de actuación en la zona de ocio nocturno de Badalona./La Vanguardia


120
Badalona lidera té un nou rànquing.
Dins del seu terme municipal té el radar que més multes va posar l’any passat a tot l’Estat. Segons els Automobilistes Associats Europeus, durant el 2018 va recollir més de 120.000 infraccions. Dit d’una altra manera: va posar més de 340 multes cada dia. A mitjans del 2017, amb el canvi de velocitat en aquest tram, de 120 km/ hora a 80 km/h el radar va començar a multar a qui circulava a més d’aquests 80 quilometres. Ja aquell any, va ser notícia la quantitat de multes que va recaptar aquest radar, però ara està al podi del punt on més multes s’han expedientat a tot l’Estat./TOT Badalona

Pàgines: 1 ... 3 4 5 6 7 [8] 9 10 11 12 13 ... 73
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal