Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: 1 ... 4 5 6 7 8 [9] 10 11 12 13 14 ... 76
121
Noticias / Josep Pena renueva la presidencia de ERC en el Maresme
« el: Febrer 02, 2020, 06:18:36 pm »
El congreso comarcal de ERC renueva la confianza al actual presidente frente a la candidatura de Núria Espuny



La candidatura ‘Maresme Seguim’ encabezada por el actual presidente de la Federació Comarcal de ERC en el Maresme, Josep Pena, ha recibido el apoyo mayoritario de la militancia del partido, en un congreso comarcal de renovación de su órgano rector celebrado en la Fundació Iluro de Mataró. ‘Maresme Seguim ha resultado vencedora en un congreso en el que también se había presentado la candidatura’ Un pas Endavant ‘, liderada por la premianense Núria Espuny.

Josep Pena seguirá, después de sólo dos años de tomar el relevo a la ahora diputada Mónica Palacín, al frente del proyecto comarcal con un equipo bastante renovado. La nueva permanente ha presentado a la militancia un proyecto que busca consolidar la implantación de ERC en la comarca en base a cuatro ejes muy claros: ser un partido decisivo en el Maresme, reforzar la estructura y la cohesión, abrirlo aún más empoderando la militancia. Laia Martín, Sergi Penedès y Nani Mora, serán los nuevos Consellers Nacionals.

Durante el congreso comarcal también se han renovado los nombres que representarán la comarca al Consell Nacional. De las siete personas que se han presentado, han resultado elegidas tres, la concejal de Arenys de Mar, Laia Martín, al frente. Martín compartirá responsabilidades con el mataronés Sergi Penedès y el alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Nani Mora. Las tres personas son ampliamente conocedoras de la comarca desde diferentes ópticas que se complementan.

La nueva permanente queda formada por:

Presidente: Josep Pena (Argentona)

Secretaria General: Rosa Funtané (Montgat)

Secretaria de Organización: Paula Lloret (Vilassar de Dalt)

Secretaria de Finanzas: Laia Sorribes (Sant Vicenç de Montalt)

Secretario de Comunicación: Oriol Jordan (Palafolls)

Secretaria de la Mujer: Marta Paset (Tordera)

Secretario de Política Municipal: Àngel Castillo (Arenys de Munt)

Adjunto a la Secr. de Pol. Municipal Baix i Centre Maresme: Josep M. Molins (Premià de Mar)

Adjunta a la Sec. de Pol Municipal, Alt Maresme: Teresa Verdaguer (Malgrat de Mar)

Secretario de Nueva Ciudadanía: Hugo Ernesto Guffanti (Pineda de Mar)

Secretario de Transición Ecológica: Albert Alfaro (El Masnou)

Secretaria de Formación: Teresa Vidal (San Andreu de Llavaneres)

Secretaria de Política Comarcal: Laura Ribot (Montgat)

Secretario de Análisis y Prospectiva: Toni Sánchez (Vilassar de Dalt)

Secretario de Acción Política: Marc Bosch (Dosrius).


Vocalía de Grandes Ciudades: Anna Salicrú (Mataró)

Vocalía de Alcaldías: Rosa Pou (Caldes d’Estrac)
/La Vanguardia



122
Noticias / L’Institut Thalassa aposta per la mediació de conflictes
« el: Gener 30, 2020, 05:29:31 pm »
Aquest curs escolar 2019-2020, l’Institut Thalassa de Montgat ha iniciat una formació per resoldre els conflictes que es produeixen en el dia a dia del centre a través de la mediació.

Amb l’objectiu final de millorar la convivència, un grup d’alumnes de 3r i 4t d’ESO assisteixen a sessions formatives que els faciliten eines bàsiques per mediar en situacions de conflictes entre companys.
Aquestes sessions es duen a terme gràcies al suport de l’AFA, que ha mostrat interès per aquesta activitat i ha ajudat a finançar la formació.
 Amb la mediació, el centre pretén atendre millor els petits conflictes que es produeixen fruit de la convivència diària, principalment trobant una via de resolució a través del diàleg, el respecte i de l’empatia.
El repte d’aquests alumnes que s’han iniciat en la mediació és molt important i cal valorar l’esforç que hi dediquen. Les sessions de formació són fora de l’horari lectiu. El centre els vol agrair les seves ganes de millorar l’entorn, la implicació i l’altruisme que estan demostrant./Totbadalona

123
Noticias / Pin parental: un atac a l’escola pública.
« el: Gener 28, 2020, 02:14:17 pm »
Pin parental: un atac a l’escola pública, al pluralisme democràtic i als drets de la infància.


Jaume Carbonell




Vox –el partit on es fon el franquisme històric amb els postulats de la nova extrema dreta– cavalca a galop en l'educació. La seva primera iniciativa és el Pin parental, mecanisme que permet a les famílies vetar activitats i continguts que s'oposin a les seves creences morals i ideològiques.

Aquesta iniciativa tracta d’arrossegar als altres partits de la dreta –Partit Popular i Ciutadans–, els quals governen en les comunitats autònomes de Madrid, Andalusia i Múrcia. El Ministeri d’Educació ha interposat un recurs perquè no s’apliqui el veto, ja que entén que vulnera la legalitat democràtica i els drets de la infància. Els continguts que es qüestionen per part de Vox són, de moment, els relacionats amb la diversitat afectiva-sexual i la igualtat de gènere. Per això també s’han pronunciat en contra seva diversos col·lectius educatius i socials, entre ells els feministes i LGTBI.

Això del Pin parental no pot llegir-se com una proposta aïllada, sinó que forma part d’una ofensiva que les forces conservadores i reaccionàries van forjant des de fa temps i que de ben segur, amb el nou govern d’esquerres, emergiran amb més virulència almenys en tres direccions i contextos.

La primera ofensiva és la de la privatització, concretada en la lliure elecció de centre, un procés que poc té a veure amb la llibertat educativa real, amb un dret democràtic i molt menys amb la igualtat d’oportunitats, perquè genera un alt grau de segregació i marginació. El seu discurs és clar: primer triem el centre que més ens convé per la nostra posició social i després fem un ús extensiu i abusiu de la llibertat per imposar el que els nostres fills han d’aprendre en funció dels nostres interessos particulars, de les nostres conviccions ideològiques i de les nostres creences religioses.

La segona ofensiva, expressada de forma encoberta, tracta de deteriorar la imatge de l’escola pública, atribuint-li a aquesta, mitjançant una basta manipulació, la falta de llibertat i l’adoctrinament ideològic. Per aconseguir tal propòsit no és necessari demostrar res amb dades i evidències. N’hi ha prou amb generar soroll mediàtic, confusió entre les famílies, por entre el professorat i dubtes i incerteses sobre el funcionament present i futur de l’escola pública, en un moment que aquest model escolar gaudeix de tanta o més qualitat que l’escola concertada. El futur sí que els preocupa i molt: perquè la pugna per la captació de més alumnat –clients, en diuen– augmenta en un moment de progressiu descens demogràfic. Una batalla d’enorme calat per l’hegemonia educativa i cultural.

La tercera ofensiva se situa en l’àmbit internacional i és compartida per tots aquells països governats o amb una influència poderosa de l’extrema dreta, i encoratjada per grups evangèlics extremistes o ultracatòlics. La llista és llarga i ve des de lluny. N’hi ha prou de recordar, a títol d’exemple, les negatives de bastants centres nord-americans a ensenyar la teoria darwinista de l’evolució o, més recentment, les temptatives de l’activisme dels drets dels homes blancs –que no humans– que “se senten discriminats”; la cacera de bruixes empresa contra la presència de Pablo Freire a les aules per part del govern brasiler de Bolsonaro; o les pressions de pares i mares perquè no es passin certs vídeos sobre qüestions considerades controvertides i que han acabat amb expulsions docents; i a diferents comunitats autònomes de l’Estat ja s’han donat casos de denúncies familiars que han acabat en el jutjat per defensar a les aules el legítim dret de vaga, per comentar conflictes socials i polítics, per qüestions relatives a la diferència sexual o per l’ensenyament d’altres llengües cooficials al costat del castellà. I demà, el focus de la denúncia i la censura pot traslladar-se a la immigració, les persones refugiades, el canvi climàtic o la memòria històrica. Tampoc ajuda massa el fet que el cordó sanitari que es mantenia a Itàlia contra el feixisme o a Alemanya contra el nazisme s’hagi relaxat i fins i tot desactivat en alguns aspectes.

La iniciativa del PIN parental o d’altres de caràcter similar atempten contra drets bàsics, el pluralisme en una societat democràtica i contra la funció d’una escola oberta a la realitat. Anem a pams.

En primer lloc, el Pin parental contradiu alguns articles bàsics de la Constitució, l’esperit i la lletra la LOMCE –l’actual llei educativa– que reconeix l’educació integral, així com a la normativa que desenvolupa el currículum a les comunitats autònomes, on s’inclouen continguts i activitats com els que es pretenen impugnar. També contradiu els diversos tractats internacionals com els Drets Humans i la Convenció dels Drets dels Infants, que reconeix que aquests són subjectes de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, entre els quals cal esmentar el respecte a la diversitat de gènere, sexual i racial; el de la llibertat d’expressió, pensament, consciència i religió; i el dret a la informació i a no ser objecte d’intromissions. L’Estat i els poders públics, igual que vetllen per la protecció física i psíquica de la infància, també han de vetllar per la protecció dels seus drets ètics i democràtics. Aquests estan per sobre les creences del que pensin o creguin les famílies. La llibertat no s’imposa, sinó que s’exercita de manera autònoma. Ningú pot atribuir-se el seu monopoli.

En segon lloc, l’escola pública en una societat democràtica garanteix el pluralisme, amb la inclusió, l’intercanvi i l’aprenentatge de les diverses idees, visions i valors. Així mateix, assegura el més escrupolós respecte cap a les diferents maneres de ser, definir-se i relacionar-se que tenen els éssers humans, per raó del seu sexe, cultura o per altres raons, sempre que no atemptin als drets anteriorment assenyalats. Però el respecte a la diversitat no pot deslligar-se de la igualtat, perquè els éssers humans som o hauríem de ser més iguals –en drets– que diferents. L’escola democràtica no adoctrina, no imposa una determinada manera de pensar –el què pensar– sinó que obre camins al pensament i a la reflexió: al com pensar, una distinció que no és fútil. Per això, bandeja adoctrinaments, dogmatismes, sectarismes i fonamentalismes.

D’altra banda, no hi ha democràcia sense participació ni control. Per aquest motiu en l’actualitat es contemplen diversos mecanismes de participació i control democràtic dels diversos actors educatius i, entre ells, la família: associacions de mares i pares, consells escolars, representants de classes, etc. I si és necessari es creen uns altres amb la condició de millorar la fluïdesa informativa i comunicativa. I és en aquest context que, a principis de curs i quan faci falta, s’expliquen els projectes educatius de centre, els continguts del currículum i la programació de les diverses activitats. I, òbviament, en l’àmbit familiar, hi ha un ampli camp per desenvolupar lliurement un altre tipus d’intervencions educatives que poden molt o poc amb les contemplades en el currículum. Però les regles que regulen l’espai privat són diferents de les que conformen l’àmbit públic.

I en tercer lloc, existeixen raons pedagògiques de pes. Qui pot negar, a hores d’ara, que l’escola no ha d’obrir-se a la realitat i a la vida o que, al mateix temps, la riquesa de la vida quotidiana no entri a les aules? O potser una de les funcions de l’escola no és mostrar el món i comprendre’l a partir dels canvis esdevinguts en el camp tecnològic, econòmic, social i cultural? Quins moviments d’innovació o renovació pedagògica, des de la més àmplia pluralitat, no han tractat de respondre afirmativament a aquests interrogants? L’educació escolar educa per a la formació d’un pensament lliure i per a l’adquisició d’un criteri propi. Per això cal eixamplar la mirada i no tancar-la, així com aprendre a llegir una realitat cada vegada més complexa i canviant amb tots els seus colors i no reduint la paleta al blanc i negre. Hannah Arendt ho diu molt bé: “Com més punts de vista tinguem presents quan estiguem valorant un assumpte determinat, i com millor em pugui imaginar com sentiria i pensaria si estigués en el lloc d’uns altres, més forta serà la meva capacitat de pensament representatiu i més vàlides seran les meves conclusions, la meva opinió”.

El professorat, i la comunitat educativa en el seu conjunt, han d’estar molt alerta per a desentranyar totes les maniobres dels qui en nom de la llibertat volen carregar-se-la imposant els seus particulars punts de vista; o dels qui, apel·lant a la democràcia, ressusciten vells i nous autoritarismes.

[img]http://Aquesta iniciativa tracta d’arrossegar als altres partits de la dreta –Partit Popular i Ciutadans–, els quals governen en les comunitats autònomes de Madrid, Andalusia i Múrcia. El Ministeri d’Educació ha interposat un recurs perquè no s’apliqui el veto, ja que entén que vulnera la legalitat democràtica i els drets de la infància. Els continguts que es qüestionen per part de Vox són, de moment, els relacionats amb la diversitat afectiva-sexual i la igualtat de gènere. Per això també s’han pronunciat en contra seva diversos col·lectius educatius i socials, entre ells els feministes i LGTBI.

Això del Pin parental no pot llegir-se com una proposta aïllada, sinó que forma part d’una ofensiva que les forces conservadores i reaccionàries van forjant des de fa temps i que de ben segur, amb el nou govern d’esquerres, emergiran amb més virulència almenys en tres direccions i contextos.

La primera ofensiva és la de la privatització, concretada en la lliure elecció de centre, un procés que poc té a veure amb la llibertat educativa real, amb un dret democràtic i molt menys amb la igualtat d’oportunitats, perquè genera un alt grau de segregació i marginació. El seu discurs és clar: primer triem el centre que més ens convé per la nostra posició social i després fem un ús extensiu i abusiu de la llibertat per imposar el que els nostres fills han d’aprendre en funció dels nostres interessos particulars, de les nostres conviccions ideològiques i de les nostres creences religioses.

La segona ofensiva, expressada de forma encoberta, tracta de deteriorar la imatge de l’escola pública, atribuint-li a aquesta, mitjançant una basta manipulació, la falta de llibertat i l’adoctrinament ideològic. Per aconseguir tal propòsit no és necessari demostrar res amb dades i evidències. N’hi ha prou amb generar soroll mediàtic, confusió entre les famílies, por entre el professorat i dubtes i incerteses sobre el funcionament present i futur de l’escola pública, en un moment que aquest model escolar gaudeix de tanta o més qualitat que l’escola concertada. El futur sí que els preocupa i molt: perquè la pugna per la captació de més alumnat –clients, en diuen– augmenta en un moment de progressiu descens demogràfic. Una batalla d’enorme calat per l’hegemonia educativa i cultural.

La tercera ofensiva se situa en l’àmbit internacional i és compartida per tots aquells països governats o amb una influència poderosa de l’extrema dreta, i encoratjada per grups evangèlics extremistes o ultracatòlics. La llista és llarga i ve des de lluny. N’hi ha prou de recordar, a títol d’exemple, les negatives de bastants centres nord-americans a ensenyar la teoria darwinista de l’evolució o, més recentment, les temptatives de l’activisme dels drets dels homes blancs –que no humans– que “se senten discriminats”; la cacera de bruixes empresa contra la presència de Pablo Freire a les aules per part del govern brasiler de Bolsonaro; o les pressions de pares i mares perquè no es passin certs vídeos sobre qüestions considerades controvertides i que han acabat amb expulsions docents; i a diferents comunitats autònomes de l’Estat ja s’han donat casos de denúncies familiars que han acabat en el jutjat per defensar a les aules el legítim dret de vaga, per comentar conflictes socials i polítics, per qüestions relatives a la diferència sexual o per l’ensenyament d’altres llengües cooficials al costat del castellà. I demà, el focus de la denúncia i la censura pot traslladar-se a la immigració, les persones refugiades, el canvi climàtic o la memòria històrica. Tampoc ajuda massa el fet que el cordó sanitari que es mantenia a Itàlia contra el feixisme o a Alemanya contra el nazisme s’hagi relaxat i fins i tot desactivat en alguns aspectes.

La iniciativa del PIN parental o d’altres de caràcter similar atempten contra drets bàsics, el pluralisme en una societat democràtica i contra la funció d’una escola oberta a la realitat. Anem a pams.

En primer lloc, el Pin parental contradiu alguns articles bàsics de la Constitució, l’esperit i la lletra la LOMCE –l’actual llei educativa– que reconeix l’educació integral, així com a la normativa que desenvolupa el currículum a les comunitats autònomes, on s’inclouen continguts i activitats com els que es pretenen impugnar. També contradiu els diversos tractats internacionals com els Drets Humans i la Convenció dels Drets dels Infants, que reconeix que aquests són subjectes de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, entre els quals cal esmentar el respecte a la diversitat de gènere, sexual i racial; el de la llibertat d’expressió, pensament, consciència i religió; i el dret a la informació i a no ser objecte d’intromissions. L’Estat i els poders públics, igual que vetllen per la protecció física i psíquica de la infància, també han de vetllar per la protecció dels seus drets ètics i democràtics. Aquests estan per sobre les creences del que pensin o creguin les famílies. La llibertat no s’imposa, sinó que s’exercita de manera autònoma. Ningú pot atribuir-se el seu monopoli.

En segon lloc, l’escola pública en una societat democràtica garanteix el pluralisme, amb la inclusió, l’intercanvi i l’aprenentatge de les diverses idees, visions i valors. Així mateix, assegura el més escrupolós respecte cap a les diferents maneres de ser, definir-se i relacionar-se que tenen els éssers humans, per raó del seu sexe, cultura o per altres raons, sempre que no atemptin als drets anteriorment assenyalats. Però el respecte a la diversitat no pot deslligar-se de la igualtat, perquè els éssers humans som o hauríem de ser més iguals –en drets– que diferents. L’escola democràtica no adoctrina, no imposa una determinada manera de pensar –el què pensar– sinó que obre camins al pensament i a la reflexió: al com pensar, una distinció que no és fútil. Per això, bandeja adoctrinaments, dogmatismes, sectarismes i fonamentalismes.

D’altra banda, no hi ha democràcia sense participació ni control. Per aquest motiu en l’actualitat es contemplen diversos mecanismes de participació i control democràtic dels diversos actors educatius i, entre ells, la família: associacions de mares i pares, consells escolars, representants de classes, etc. I si és necessari es creen uns altres amb la condició de millorar la fluïdesa informativa i comunicativa. I és en aquest context que, a principis de curs i quan faci falta, s’expliquen els projectes educatius de centre, els continguts del currículum i la programació de les diverses activitats. I, òbviament, en l’àmbit familiar, hi ha un ampli camp per desenvolupar lliurement un altre tipus d’intervencions educatives que poden molt o poc amb les contemplades en el currículum. Però les regles que regulen l’espai privat són diferents de les que conformen l’àmbit públic.

I en tercer lloc, existeixen raons pedagògiques de pes. Qui pot negar, a hores d’ara, que l’escola no ha d’obrir-se a la realitat i a la vida o que, al mateix temps, la riquesa de la vida quotidiana no entri a les aules? O potser una de les funcions de l’escola no és mostrar el món i comprendre’l a partir dels canvis esdevinguts en el camp tecnològic, econòmic, social i cultural? Quins moviments d’innovació o renovació pedagògica, des de la més àmplia pluralitat, no han tractat de respondre afirmativament a aquests interrogants? L’educació escolar educa per a la formació d’un pensament lliure i per a l’adquisició d’un criteri propi. Per això cal eixamplar la mirada i no tancar-la, així com aprendre a llegir una realitat cada vegada més complexa i canviant amb tots els seus colors i no reduint la paleta al blanc i negre. Hannah Arendt ho diu molt bé: “Com més punts de vista tinguem presents quan estiguem valorant un assumpte determinat, i com millor em pugui imaginar com sentiria i pensaria si estigués en el lloc d’uns altres, més forta serà la meva capacitat de pensament representatiu i més vàlides seran les meves conclusions, la meva opinió”.

El professorat, i la comunitat educativa en el seu conjunt, han d’estar molt alerta per a desentranyar totes les maniobres dels qui en nom de la llibertat volen carregar-se-la imposant els seus particulars punts de vista; o dels qui, apel·lant a la democràcia, ressusciten vells i nous autoritarismes.

124
S'obre el període de sol·licituds dels habitatges de promoció pública de venda a Montgat

Del 27/01/2020 al 28/02/2020
Les sol·licituds podran presentar-se concertant cita prèvia a l'OAC de l'Ajuntament de Montgat.


L'IMPSOL ja ha obert el termini de sol·licituds per prendre part en el procés d'adjudicació dels habitatges amb protecció oficial de venda amb règim de preu concertat de l'edifici que s'està  construint al c/ Joanot Martorell, 7-9 de Montgat.

El període per presentar les sol·licituds és des del 27 de gener a les 9 h fins el 28 de febrer de 2020 a les 14 h. Les persones que ho desitgin podran presentar la sol·licitud a:

A l'OAC de l'Ajuntament de Montgat c/ Francesc Moragas (Galeries) Els dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 9 a 14 h. Cal concertar cita prèvia a través de l'enllaç https://citaprevia.gestorn.com/montgat/

a l'IMPSOL c/ 62 núm. 16 Edifici A 4a. planta (Zona Franca) de dilluns a divendres de 10 a 14 h

Concretament, es tracta del procediment de sol·licitud i adjudicació dels piso en venda de l'edifici en construcció al c/ Joanot Martorell, 7-9 (Turó del Sastre), que té 62 habitatges (dels quals 42 de venda i 63 pàrquings).

Dels 42 pisos en venda, 1 dels quals per a persones amb mobilitat reduïda i 3 més per a persones amb risc d'exclusió social. S'entén per a exclusió social (Famílies monoparentals, o persones amb discapacitats psíquics i/o persones amb malaltia mental reconeguda com a disminució que puguin ser autònoms).

Requisits econòmics:

Tenir un màxim d'ingressos 5,50 vegades l'IRSC.
Nivell d'endeutament no superior al 30% dels ingressos anuals bruts.
La forquilla de preus aproximats dels pisos (amb plaça de garatge inclosa  i traster opcional) serà entre 134.000€ i 247.000€ + IVA.
Les bases d'adjudicació, plànols i preus es poden consultar a la pàgina Web de l'IMPSOL, i fent clic a la pestanya “PROMOCIONS”. Entre les condicions destaca que cal estar donat d'alta al Registre de sol·licitants i només es podrà presentar una sol·licitud per unitat familiar acompanyada sempre de la resolució d'alta del Registre de Sol·licitants, i que els ingressos de la unitat familiar siguin inferiors a 5.50 vegades l'IRSC (1 persona 58.430,02€ - 2 persones 60.237,13€ - 3 persones 62.827,98 € i 4 persones o més 64.922,24 €).

Podeu descarregar-vos l'imprés de sol·licitud i les Bases aquí:

Documentació
Bases pisos de protecció oficial venda 18C Turó del Sastre - file:///Users/migueltomas/Downloads/bases_pisos_de_proteccio_oficial_venda_18c_turo_del_sastre.pd

Imprés de sol·licitud habitatges promoció 18C Turó del Sastre - 163Kb - file:///Users/migueltomas/Downloads/impres_de_sollicitud_habitatges_promocio_18c_turo_del_sastre.pdf

Ayuntament de Montgat

125
Noticias / El temporal fa estralls a les platges de Montgat
« el: Gener 25, 2020, 12:27:10 pm »

El fort onatge ha envaït gran part de la superfície de la platja de Montgat, reduint l’amplada de sorra, malmeten de nord a sud passeres de fusta, escales d’accés, rampes, plataformes de les dutxes,  i també hi ha hagut desperfectes als ponts de fusta del passeig.
També s’han vist afectades i malmeses les xarxes de sanejament, les plataformes d’aparcabicicletes, les papereres, bancs i cartells i senyals informatius. El temporal també ha afectat a les zones de joc esportiu i infantil com la zona de vòlei i ha deixant immensos bassals d’aigua salada a la sorra. El temporal també ha afectat greument la zona de varada de barques del Club Marítim i les instal·lacions de l’Escola de Vela força deteriorades per la intensitat de la pluja i el vent. A més, el passeig marítim es va haver de tancar pel perill de l’onatge, i es van inundar els accessos soterrats a la platja, de Can Tano,  de la Torre de guaita i  l’Av. Mediterrània, generant problemes de mobilitat als vianants. Al tram del Passeig que comunica Montgat o Masnou també s’han registrat força desperfectes./Tot Badalona

La borrasca Glòria també ha deixat forts desperfectes al litoral de Montgat - Badalona Tres60

126
El cuerpo fue encontrado desnudo, con una margarita en la oreja y rodeado de las inscripciones “Hitler tenía razón” y “KKK” pintadas con sangre

Un neonazi ha confesado este viernes ante un jurado popular en la Audiencia de Barcelona haber matado a un hombre homosexual con el que había concertado una cita en la localidad de Montgat (Barcelona) en el año 2000 y ha aceptado la pena de 15 años de cárcel por el crimen.

Cristian A., de nacionalidad colombiana, ha admitido ser el autor de la muerte de un ecuatoriano, cuyo cadáver apareció con diecisiete puñaladas, una margarita en la oreja y rodeado por las inscripciones “Hitler tenía razón” y “KKK”, que había pintado en la pared con sangre de la víctima.

“Sí, lo maté con un cuchillo a puñaladas”, ha reconocido al inicio del juicio después de que su defensa entregara a la sala un escrito con la confesión del asesinato, que ha provocado un giro de 180 grados en el guión. Cristian A. ha aceptado ser el asesino de un crimen que, de acuerdo con la Fiscalía, fue “despiadado, vil y desproporcionado”, así como “totalmente desafecto y apático al dolor y sufrimiento” de la víctima.

El acusado ha aceptado 15 años de prisión tras reconocer que lo apuñaló hasta 17 veces

Diecisiete años después del asesinato, el acusado fue detenido en Colombia, donde residía desde 2012, y fue extraditado un año después a España, donde había servido en el Ejército y tiene antecedentes penales por agresión sexual y violencia machista.

El asesino confeso ha explicado que, en marzo del año 2000, fue en tren a Montgat para encontrarse con un hombre, al que conoció a través de una oferta de trabajo que previamente había publicado, y con el que supuestamente iba a mantener relaciones sexuales, un detalle que no ha especificado durante su breve declaración.

Una vez allí y después de que la víctima se desnudara, lo acuchilló en cuello, corazón y pulmones guiado, según el fiscal, “por el único desprecio que sentía hacia la orientación homosexual” sin que el agredido pudiera hacer nada para defenderse.

“No tuvo posibilidad alguna de defensa eficaz al ser atacado de forma súbita, inesperada y totalmente sorpresiva, hallándose profundamente afectado por el consumo previo de bebidas alcohólicas”, subraya Fiscalía, quien acusa a Cristian A. de actuar “movido por la clara intención de acabar con la vida” de la víctima, que le resultaba “indiferente”.

El acusado fue detenido en Colombia 17 años después del asesinato

Antes de marcharse de la escena del crimen, el asesino colocó una margarita en la oreja del cadáver, que yacía desnudo en el suelo, y escribió en la pared del domicilio mensajes homófobos con sangre. Tal como él mismo ha detallado, meses después del homicidio, la policía le tomó declaración en el marco, ha dicho, “de una de las vías de la investigación”, que acabó paralizada durante más de una década por la falta de pruebas.

En 2012 decidió abandonar España y regresar a Medellín (Colombia), donde fue finalmente detenido y extraditado.

En esta primera jornada del juicio, que continuará el próximo lunes, ha declarado un testigo que halló el cadáver de la víctima en circunstancias “surrealistas” y que, tal como ha relatado, fue el encargado de avisar inmediatamente a la policía local.

Fuentes judiciales han explicado que, por haber admitido el crimen, que cometió con alevosía y ensañamiento y al que se han sumado los agravantes por odio y discriminación, su defensa ha conseguido disminuir la pena de 20 años hasta los 15 años de prisión, que probablemente cumplirá en el centro de Brians (Barcelona), donde actualmente permanece encarcelado./La Vanguardia




127

L’IMPSOL ja ha obert el termini de sol·licituds per prendre part en el procés d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial de venda amb règim de preu concertat de l’edifici que s’està  construint al c/ Joanot Martorell, 7-9 de Montgat.

El període per presentar les sol·licituds és des del 27 de gener a les 9 h fins el 28 de febrer de 2020 a les 14 h. Les persones que ho desitgin podran presentar la sol·licitud a: A l’OAC de l’Ajuntament de Montgat c/ Francesc Moragas (Galeries) Els dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 9 a 14 h. Cal concertar cita prèvia a través de l’enllaç https://citaprevia.gestorn.com/montgat/ a l’IMPSOL c/ 62 núm. 16 Edifici A 4a. planta (Zona Franca) de dilluns a divendres de 10 a 14h

Concretament, es tracta del procediment de sol·licitud i adjudicació dels piso en venda de l’edifici en construcció al c/ Joanot Martorell, 7-9 (Turó del Sastre), que té 62 habitatges (dels quals 42 de venda i 63 pàrquings).  Dels 42 pisos en venda, 1 dels quals per a persones amb mobilitat reduïda i 3 més per a persones amb risc d’exclusió social. S’entén per a exclusió social (Famílies monoparentals, o persones amb discapacitats psíquics i/o persones amb malaltia mental reconeguda com a disminució que puguin ser autònoms).

Requisits econòmics:

Tenir un màxim d’ingressos 5,50 vegades l’IRSC.

Nivell d’endeutament no superior al 30% dels ingressos anuals bruts.

La forquilla de preus aproximats dels pisos (amb plaça de garatge inclosa  i traster opcional) serà entre 134.000€ i 247.000€ + IVA.

Les bases d’adjudicació, plànols i preus es poden consultar a la pàgina Web de l’IMPSOL, i fent clic a la pestanya “PROMOCIONS”.
Entre les condicions destaca que cal estar donat d’alta al Registre de sol·licitants i només es podrà presentar una sol·licitud per unitat familiar acompanyada sempre de la resolució d’alta del Registre de Sol·licitants, i que els ingressos de la unitat familiar siguin inferiors a 5.50 vegades l’IRSC (1 persona 58.430,02€ – 2 persones 60.237,13€ – 3 persones 62.827,98 € i 4 persones o més 64.922,24 €)/.Tot Badalona

128
L’Hospital Germans Trias de Badalona se suma de nou a la Marató de Donants de Sang de Catalunya, que enguany se celebra de l’10 al 17 de gener.

Es tracta de la campanya de donació més gran de l’any del Banc de Sang i pretén aconseguir que 10.000 persones donin sang durant aquests dies i arribar als nivells òptims de reserves després del Nadal, quan les donacions han baixat un 25%.A l’Hospital Germans Trias hi haurà horari ininterromput de donació de 9 a 20 h el divendres 10 i el dissabte 11 de gener. La resta de dies de la Marató, l’horari serà de 9 a 14 h i de 16 a 20 h. Mentre duri la Marató, es podrà donar sang als principals hospitals catalans i, els dies 10 i 11 de gener, a una gran carpa de donació a la Plaça Catalunya de Barcelona, on també hi haurà dos autobusos per rebre a més donants. Podeu ampliar la informació sobre la Marató de Donants de Sang al web del Banc de Sang i Teixits.

130
Noticias / Noche de Reyes en Montgat
« el: Gener 06, 2020, 10:36:33 am »




131
Montgat (Barcelona), 22 dic (EFE).- El segundo premio del Sorteo Extraordinario de Navidad, el 10.989, ha dejado un pellizco de 1,25 millones en Montgat (Barcelona) gracias a una serie vendida en la administración de lotería número 2 del municipio, cuya lotera ha explicado que su hijo "está desesperado" porque no se lo quedó.

La propietaria de la administración, Núria Parera, ha explicado a Efe que recibieron el número agraciado tras una segunda consignación en la que pidieron expresamente más números terminados en 9 y 5.

El hijo, que ya había adquirido lotería de la primera remesa, dudó entre quedarse uno que terminaba en 28, fecha de su nacimiento, o el terminado en 89 (precisamente el año en que nació) y optó por el primero.

A pesar del chasco familiar, Parera, que regenta la administración desde 2004, ha expresado su emoción y felicidad por haber vendido por primera vez un gran premio.

La lotera ha explicado que los diez décimos de la serie se vendieron todos por ventanilla "muy bien" y rápidamente: "casi todos en un día de mercado".

Los 125.000 euros de cada décimo han sido repartidos entre clientes habituales, de los cuales algunos ya han trasladado su euforia a la propietaria.

Parera, que dudaba si abrir o no su despacho este domingo, no ha tenido ni tiempo para comprobar si habían vendido el segundo premio cuando su teléfono móvil y el de su marido han empezado a sonar anunciando la buena nueva.

Una serie del segundo premio también se ha vendido en La Bruixa d'Or de Sort (Lleida), por lo que el 10.989 ha dejado un total de 2,5 millones en Cataluña. EFE

133
Una vez que se materializó la moción de censura contra Rosa Funtané (ERC) | El nuevo alcalde es el socialista Andreu Absil


La dirección comarcal en el Maresme de Junts per Catalunya ha iniciado los trámites para incoar el expediente sancionador contra los tres concejales de su formación en Montgat, una vez que materializaron la moción de censura que elevó a la alcaldía al socialista Andreu Absil. Los concejales Mercè Marín, que será alcaldesa los últimos meses de legislatura, el exalcalde Francesc Garcia Arrocha y Mònica Puig, se enfrentan a la suspensión de militancia si prospera la propuesta de Carles Bosch, presidente de JxCat en el Maresme, ante la dirección nacional para que reúna la comisión de ética del partido

Una alianza entre JxCat, PSC, el exedil de Ciudadanos y SOM desbancó a la alcaldesa republicana Rosa Funtané del gobierno municipal de Montgat, que comandará ahora el socialista Andy Absil y que se turnará con la postconvergente Mercè Marín. Por nueve votos a favor y ocho en contra, el plenario de Montgat decidió aprobar la moción de censura impulsada por la oposición, que reprochó a Funtané su falta de “humildad” e incapacidad de “negociación” desde que revalidó su cargo en 2015,

Mercè Marín (JxCat) compartirá alcaldía con PSC tras la moción de censura a Rosa Funtané (ERC) (acn)


En un pleno extraordinario sin sorpresas, que se prolongó poco más de una hora, se confirmaron los pronósticos y mientras la oposición votaba a favor, los cinco ediles de ERC, los dos de En Comú Podem -que gobiernan juntos- y el único de Guanya més Iniciativa Compromís se posicionaban en contra.

El nuevo alcalde, el socialista Absil, dijo defender un “gobierno de concentración” donde “las siglas son un medio y no una finalidad”: “Si nos lo metemos todos en la cabeza, iremos mucho mejor”, declaró. El socialista criticó “falta de humildad” de ERC y reprochó que no quisieran pactar con los socialistas tras las elecciones municipales “sin decir por qué” y alegando “solo” que “son los del 155”.

Rosa Funtané, exalcaldesa de Montgat por ERC tras la moción de censura (ACN)

Por su parte, Funtané acusó a la oposición de carecer de “ética” y haber forjado “el pacto de la vergüenza” con un acuerdo “entre perdedores para poder ganar lo que perdieron en las urnas”. “No ensucien la palabra ética porque ustedes no tienen ninguna”, espetó antes de censurar que hayan colocado “los intereses personales por encima de los del pueblo”.

La número dos de JxCat, Mercè Marín, justificaba la maniobra al defender que “en los pueblos no valen gobiernos independentistas o no”, sino los “gobiernos que funcionan”, y aseguró que su formación había intentado pactar con ERC para forjar un ejecutivo soberanista tras las dos últimas elecciones municipales. Así, en referencia al 26M, afeó a Funtané que rehusara negociar con JxCat: “Son propuestas legítimas, pero la desautorizan para acusarnos a nosotros de no querer un gobierno independentista”.

El único concejal de Cs. Luís Antonio Fariña, en el municipio que apoyó la moción tuvo que pasar a no adscrito entre las críticas de la dirección naranja, que rechazó de plano respaldar un pacto que implicara aupar hasta la alcaldía a una fuerza independentista./La Vanguardia


134
Noticias / Emisión del pleno del Voto de Censura
« el: Desembre 19, 2019, 09:17:58 am »

135
Noticias / Doble concert nadalenc a l’església de Montgat
« el: Desembre 06, 2019, 06:14:23 pm »
Amb l’arribada de les festes nadalenques i com des de fa uns anys marca la tradició, Montgat acollirà aquest mes de desembre dos concerts de Nadal a l’església parroquial de Sant Joan.



El primer es farà el divendres 13 de desembre a les 19.30 h. Serà un concert organitzat per l’Agrupació Sardanista de Montgat en el qual se celebrarà el Nadal amb la participació de la Cobla Ciutat de Girona.

El segon concert previst per aquestes festivitats serà el dissabte 21 de desembre i se celebrarà a les 21 h. En aquest concert de Nadal, organitzat pel Centre Recreatiu i Cultural (CRiC), els membres de la coral del mateix centre interpretaran cançons tradicionals nadalenques./TotBadlona

Pàgines: 1 ... 4 5 6 7 8 [9] 10 11 12 13 14 ... 76
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal