Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: 1 ... 5 6 7 8 9 [10] 11 12 13 14 15 ... 76
136
Noticias / Nova targeta moneder d’impacte social a Montgat
« el: Desembre 03, 2019, 12:32:48 pm »
L’Ajuntament de Montgat ha signat un contracte amb la Diputació de Barcelona i Caixabank per impulsar les targetes moneder d’impacte social, una nova mesura que pretén ajudar persones en situació de vulnerabilitat.

Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament dota els ajuts d’alimentació amb una nova modalitat de pagament, que consisteix en una prestació econòmica mitjançant una targeta de dèbit amb un valor monetari definit pels serveis socials municipals que permetrà cobrir les necessitats bàsiques de famílies en situació de vulnerabilitat. D’aquesta manera, es podrà garantir l’accés a aliments frescos i a productes de necessitat bàsica a persones amb disminucions o dependència, famílies monoparentals o nombroses, persones afectades per violència familiar, drogodependents o en altres situacions de vulnerabilitat social./TotBadalona

137
Noticias / Presentada la moció de censura contra ERC i Comuns.
« el: Desembre 03, 2019, 10:50:36 am »
Aquest dimarts al matí s’ha presentat la moció de censura contra l’alcaldessa de Montgat, Rosa Funtané (ERC) i Montgat en Comú Podem.

Junts, el PSC, Ciutadans, que ara ja té un regidor no adscrit, i Som Montgat s’ha decidit a desbancar l’alcaldessa.

Algunes fonts consultades per aquest mitjà han aclarit que els partits de la moció ja s’haurien repartit les regidories. El ple de la moció serà el dia 18 de desembre.

138
Los republicanos no ven motivos que justifiquen la expulsión de la alcaldesa Rosa Funtané

FEDE CEDÓ
Ante la inminente moción de censura en Montgat por parte de los grupos de la oposición PSC, JxCat, SOM y un concejal no adscrito que proviene de Ciutadans, contra el gobierno de ERC y Montgat en Comú, los republicanos expresan todo su apoyo a la alcaldesa Rosa Funtané y advierten que se violenta el pacto en el Consell Comarcal entre republicanos y postconvergentes. Desde la Federación Comarcal de ERC en el Maresme manifiestan su rechazo y atribuyen la acción a “intereses personales de los grupos que la impulsan”.

Para los republicanos la moción es un pacto antinatural promovido por Junts y PSC, que incluye tránsfugas y que “se ha intentado blanquear con la baja del concejal de C’s de su grupo político” una formación que hace gala de “un catalanismo irresponsable”. Sobre el concejal de SOM, recuerdan que abandonó el mandato del PSC, por lo que el pacto opinan que “nace sin más ambición que la de ocupar sillas con un transfuguismo descarado”. Un acuerdo que se gestó a los pocos días de nombrar alcaldesa a Funtané.

Reconocen desde ERC que la dirección comarcal de JxCat ha desautorizado públicamente a su grupo municipal y ha anunciado la apertura de expedientes disciplinarios como paso previo a la expulsión. Sin embargo admiten pese a ello existe un “distanciamiento hacia un pacto obsceno que violenta la confianza establecida con la firma del pacto con Junts per Catalunya en el Consell Comarcal del Maresme”.


La voluntad de los montgatenses, según ERC ha quedado expresada en las urnas al votar una alcaldía republicana y también en las generales, con sendas victorias de la formación que lidera Rosa Funtané. Ante la moción, entienden que los proyecto políticos que “se conforman desde los intereses personales son nocivos para la política y la población” ya que no van orientados a servir a la ciudadanía./La Vanguardia


139
Montgat (Barcelona), 2 dic (EFE).- La dirección de JxCat en el Maresme ha desautorizado la inminente moción de censura que su grupo municipal quiere impulsar contra ERC en Montgat con el apoyo del PSC, Cs y SOM por falta de "motivos de peso suficientes" y "argumentos objetivos" que justifiquen dicha operación.

Montgat (Barcelona), 2 dic (EFE).- La dirección de JxCat en el Maresme ha desautorizado la inminente moción de censura que su grupo municipal quiere impulsar contra ERC en Montgat con el apoyo del PSC, Cs y SOM por falta de "motivos de peso suficientes" y "argumentos objetivos" que justifiquen dicha operación.

En un comunicado, la cúpula de la formación en el Maresme ha subrayado que "ni avala, ni autoriza, ni subscribe, ni defiende" la moción de censura que la líder local de la formación, Mercè Marín, previsiblemente presentará en las próximas horas para desalojar a la actual alcaldesa republicana Rosa Funtané, que gobierna con los comunes.

"Ante el contexto político actual y a menos de seis meses de la constitución de los ayuntamientos, no creemos que haya argumentos objetivos para presentar ninguna moción de censura en ningún ayuntamiento de la comarca", ha señalado la dirección de JxCat, quien ha matizado que, para ejercer este mecanismo, "tiene que haber motivos de peso suficientes".

Por ello, continúa la nota, si el grupo municipal decide seguir adelante con la moción, la dirección abrirá un expediente disciplinario a sus concejales en Montgat y propondrá su expulsión de la formación.

"Si la moción se presenta y recibe el apoyo de los ediles de JxCat será, en todo caso, a título personal, saltándose el criterio del partido y contra la voluntad de esta dirección", ha recalcado.

Asimismo, ha recordado que esta legislatura, en la comarca del Maresme, JxCat ha apostado por apoyar "por acción o por omisión" la lista más votada para "respetar el voto de las personas y garantizar la estabilidad política municipal", una estrategia que han adoptado en el Consell Comarcal, donde lograron 'in extremis' cerrar un acuerdo con ERC para que los republicanos presidieran el ente.

La desautorización de la dirección de JxCat llega después de una maratón de reuniones y encuentros para disuadir a Marín de su determinación de echar a ERC del mando del consistorio, una jugada insólita que, de prosperar, llevará a los postconvergentes a compartir la alcaldía con el PSC.

Según fuentes cercanas a la negociación, los concejales de JxCat, PSC, SOM y el exedil de Cs -que abandonó el partido la semana pasada- podrían presentar esta misma mañana la moción de censura, que presumiblemente se debatiría entonces en un pleno extraordinario. EFE

140

L'alcaldessa de Montgat, Rosa Funtané (ERC), afirma que la moció de censura que el PSC, JxCat, Som i Cs estan ultimant "és un pacte antinatura" sense "cap mena de recorregut".

En una entrevista amb l'ACN, la batlle s'ha mostrat decebuda perquè assegura que aquestes formacions estan "traint" les seves ideologies i els votants que van confiar-hi el passat 26-M.

Rosa Funtané assegura que des de l'endemà del 26 de maig el PSC, JxCat, Som i Cs van iniciar converses per evitar que ERC, la força més votada, assumís l'alcaldia. "Nosaltres vam estendre la mà a totes les formacions que recolzen el dret a l'autodeterminació i el benestar social, però vam veure que ens tancaven moltes portes", ha comentat la republicana que ha recordat que finalment només van poder obtenir el suport dels comuns.

Per l'alcaldessa la moció de censura que s'està gestant "no té cap mena de recorregut" i és el resultat d'un "pacte antinatura" que no s'entén. "Les persones que integren aquestes formacions es deuen a una principis que no estan respectant", ha remarcat. En aquesta línia ha advertit que amb aquesta conducta, aquestes forces polítiques també "estan traint els ciutadans que les van votar el passat 26 de maig".

La batlle no ha entrat a opinar sobre els motius d'aquesta creuada contra la seva persona, tot i que sí que ha considerat que hi ha "molts personalismes". Ha negat tenir cap problema amb l'exalcalde Francesc Garcia (JxCat), o amb la resta de representants polítics del poble. "Sóc una persona a qui no li agraden els conflictes, sempre intento buscar consensos i dialogar", ha assegurat./Nacional.cat

141
Noticias / Moción de censura contra el equipo de gobierno de Montgat
« el: Novembre 28, 2019, 01:02:19 pm »
Ante la noticia vertida en varios medios de comunicación, sobre una posible moción de censura al equipo de Gobierno del ayuntamiento de Montgat.


 Desde nuestra formación política queremos aclarar varias cosas. Primero de todo, dejamos claro que la moción de censura es un rumor que sobrevuela Montgat desde el día siguiente de las elecciones municipales.

La postura de Montgat En Comú Podem fue clara desde el primer momento, teníamos la obligación de hacer caso a la voluntad popular emanada de las urnas y articular un gobierno de izquierdas en mayoría. Teniendo en cuenta que 13 de los 17 concejales habían concurrido en diferentes partidos de izquierda.
Después de varias reuniones y constatado que tanto PSC como SOM no estaban por la labor de tejer un acuerdo de izquierdas, decidimos entrar a Gobernar en minoría con ERC, la lista más votada.

La posible moción de censura es un acuerdo que no responde a la voluntad popular que salió de las urnas, ya que mezcla vectores tanto en el eje izquierda- derecha como en el eje nacional.

Ante esto diremos que la peor noticia no es la moción en sí, sinó por como se hace, poniendo al transfugismo en el centro de la moción, recordando que ya vivimos en la anterior legislatura un caso en el PSC, donde Raúl Abad dejó dicho partido para irse como No adscrito y fundar posteriormente su partido. Hechos como éste debemos denunciarlos porque atentan contra la voluntad democrática del pueblo. El mantra que en un municipio votamos a las personas y no a las siglas no puede servir para justificar un pacto antinatura./MONTGAT EN COMÚ PODEM


142
ACN Montgat.-PSC, JxCat, Som i Cs estan ultimant la presentació d'una moció de censura contra l'alcaldessa de Montgat Rosa Funtané (ERC).

 Només la pressió de les direccions generals ha evitat que la moció hagi estat ja presentada. En declaracions a l'ACN, la regidora de JxCat al consistori maresmenc, Mercè Marín, reconeix que les converses estan molt avançades i que la decisió la prendran aquest divendres després de reunir-se amb el president de la formació al Maresme, Carles Bosch. "Serà la segona reunió per parlar d'aquest tema i no sóc optimista perquè les posicions estan molt allunyades", ha reconegut. ERC, amb cinc regidors, va ser la força més votada a les passades eleccions, seguida del PSC i JxCAT, amb tres. Som en va aconseguir dos i Cs un.

La direcció comarcal de JxCat reconeix que no veu amb bons ulls el pacte i assegura que de tirar endavant els tres regidors "actuaran en nom propi" i se'ls obrirà expedient. Carles Bosch, president comarcal, lamenta que ERC no vulgui pactar amb ells a l'Ajuntament de Montgat però rebutja fer fora els republicans per compartir l'alcaldia amb el PSC. "És un pacte que no volem de cap de les maneres", rebla. La direcció nacional de Cs també està intentant evitar que la moció de censura prosperi. De fet, el seu únic regidor, Antonio Fariña, ha iniciat els procediments per poder votar com a independent passant a ser regidor no adscrit després que la direcció del partit taronja li demanés que tornés l'acte de regidor. De tirar endavant la moció de censura, socialistes i postconvergents es repartirien l'alcaldia en el que queda de legislatura./TV3

143
Noticias / Moción de censura contra la alcaldesa de Montgat
« el: Novembre 27, 2019, 12:56:56 pm »
Los concejales de PSC, JxCat, SOM y Cs se alían para expulsar de la alcaldía a Rosa Funtané, de ERC, la fuerza más votada

Cuatro partidos de la oposición en el Ayuntamiento de Montgat (Maresme) acaban de formalizar una moción de censura contra la alcaldesa republicana, Rosa Funtané, que lidera Esquerra Republicana. ERC fue la fuerza más votada en los últimos comicios, pero no ha conseguido la complicidad del resto de partidos de la oposición, lo que ha propiciado que PSC, JxCat, Som de Montgat y Ciutadans se unan para promover un cambio en la alcaldía, que se repartirán socialistas y postconvergentes.

La moción de censura, sin embargo traerá consecuencias en las filas de JxCat, ya que la dirección comarcal ha desautorizado esta iniciativa. Carles Bosch, presidente comarcal, asegura que “si tiran adelante, los concejales quedarán desautorizados, se les abrirá un expediente y serán expulsados del partido”. Con ello, Bosch intenta evitar que se resienta el pacto de gobierno que mantienen ERC y JxCat en el Consell Comarcal del Maresme.


Francesc Garcia Arrocha, exalcalde de Montgat

Francesc Garcia Arrocha, exalcalde de Montgat (Aj. Montgat)
Por su parte, la dirección de Ciutadans, a través de su portavoz, Dimas Gragera, asegura que tampoco bendice la moción de censura. “No apoyaremos nunca una moción para colocar a fuerzas independentistas en la alcaldía”. Por ello, el concejal insubordinado, Luís Antonio Fariña, ha gestionado su paso a regidor no adscrito. El tercero en discordia es el partido independiente Som Montgat, que lidera Raúl Abad, un exconcejal socialista.

En Montgat, es de sobras conocida la enemistad entre la actual alcaldesa, Rosa Funtané, de ERC, y el líder de filas convergentes, también exalcalde, Francesc Garcia Arrocha, que en esta ocasión da un paso al lado y cede todo el protagonismo a la número dos de la lista, Mercè Marín Planas, para que se reparta la alcaldía lo que queda de la legislatura con el socialista Andreu Absil.

Por su parte, Rosa Funtané ­reconoce que “la moción ha ­estado sobre la mesa desde el día después de las elecciones”. ­Considera que el abandono del líder de Ciutadans es una ope­ración de maquillaje de un pacto que “no respeta la voluntad ­popular”.

En las últimas elecciones ERC fue la fuerza más votada y obtuvo cinco concejales, mientras que PSC y JxCat tres cada uno, SOM tuvo dos representantes y uno Ciutadans/LaVaguardia


144
La temporada de platges s’ha acabat, i sembla que les primera baixada de temperatures ha arribat, però aquest diumenge, 10 de novembre, s’han preparat una acció de sensibilització ambiental a les platges de Badalona i Montgat.


Aquesta jornada lúdica té 3 objectius principals: conscienciar la població sobre els reptes i els problemes del litoral, contribuir a l’augment del civisme per part dels usuaris metropolitans en aquests espais naturals i canviar la percepció social sobre les platges per tal de concebre-les com a espais naturals i ecosistemes que realitzen funcions socioambientals importants en el nostre territori. A Badalona i a Montgat s’han programat dues accions simultànies. A l’Escola de Mar de Badalona es desenvoluparà una experiència del projecte Plàstics 0. Aquest taller consistirà en fer un mostreig per estudiar la dinàmica dels microplàstics presents a la platja dels Pescadors. Finalment, l’activitat “Plàstic a la vista” de la platja de Montgat consistirà en un joc per saber quines deixalles arriben a la platja, el seu origen i els seus efectes a través d’endevinalles. Les accions començaran a les 11h del matí./TotBadalona

145
Noticias / Pleno Extraordinario municipal
« el: Novembre 07, 2019, 11:48:25 am »
Ayer miercoles dia 6 se celebro el Pleno Extraordinario para aprobar las taxas municipales para el 2020

Al final se aprobaron, entre ellas la subida del IBI  el 10%, votaron a Favor ERC y Montgat en Comú Podem (MCP), se abstubieron PSC,Junts per Montgat,SOM, MES ICV y Ciudadanos.


146
Noticias / Es renoven els ascensors de Montgat Nord
« el: Novembre 05, 2019, 08:50:34 am »
Fruit de les gestions realitzades des de l’Alcaldia, Rodalies de Catalunya ha informat que es renovarà completament l’ascensor de l’estació de Montgat Nord, actualment fora de servei.
El tràmit per poder dur a terme l’actuació ja es troba en fase de licitació pública, i el període de presentació d’ofertes va finalitzar a finals del mes d’octubre. Un cop feta l’adjudicació d’obres, començaran els treballs per instal·lar el nou ascensor. L’execució dels treballs té una durada prevista d’aproximadament sis mesos.
 Pel que fa a l’ascensor de l’estació de Montgat, els professionals tècnics estan treballant en la reparació de les plaques electròniques i altres mecanismes que necessiten manteniment.
 En els últims mesos, s’hi han hagut de dur a terme diverses reparacions a causa del mal estat de l’ascensor. El deteriorament és causat per avaries, però també i especialment per diverses accions vandàliques que fan que els ascensors no es puguin utilitzar amb normalitat./Tot Badalona

147
Noticias / Postuesto el incremento de las taxas fiscales 2020
« el: Octubre 31, 2019, 08:10:40 pm »
El equipo de gobierno (ERC y En Comú-Podem) eliminó a última hora el punto referido a ordenanzas fiscales, invitando a los demás partidos a que estudien su propuesta.

148
El dia 6 de novembre s’iniciaran els treballs del clavegueram del carrer Tiana de Montgat, que està previst que durin entre quatre i cinc mesos.

Les obres consisteixen a substituir el vell col·lector per dos de nous, de manera que es podran recollir separadament les aigües pluvials de les aigües domèstiques i residuals.

La Regidoria de Mobilitat ha reordenat el trànsit de les zones mentre durin les obres, i es podrà circular en doble sentit pel Passatge Tiana, el qual es podrà accedir des de l’avinguda Turó. D’aquesta manera es facilita als veïns i veïnes de la ronda Llevant, el passatge Tiana i a les famílies dels alumnes de l’edifici escolar de Sant Joan l’accés als habitatges i a l’escola pel passatge Tiana. El carrer Tiana romandrà tallat de forma completa o parcial, en funció de les necessitats de l’obra.

En concret, les afectacions a la mobilitat de la zona durant el període de les obres al carrer Tiana suposaran: tallat al trànsit general, prohibit estacionar al carrer, accés als guals amb restriccions puntuals, es manté el pas per a vianants per la vorera, es manté el pas per les escales de l’Avinguda Turó.

Finalment, respecte al passatge Tiana el pla de mobilitat estableix doble sentit de circulació en aquest carrer i prohibició d’estacionar vehicles./Tot Badalona

149
Data d'inici de la sessió 30-10-2019

Hora d'inici de la sessió 19'30 hores

Tipus Ordinària

Ordre del dia

1.- PART RESOLUTIVA.-

 


1.1.-   Aprovació de les actes núm. 9/2019, 10/2019 i 11/2019 corresponents a les sessions de data 26 de setembre, 10 i 17 d’octubre, respectivament.-

1.2.-   Despatx d’ofici.-

1.3.-   Donar compte de les Resolucions d’Alcaldia i Resolucions dels Regidors delegats des del 21 de setembre de 2019 al 24 d’octubre de 2019 del núm. 2019-1229 al núm. 2019-1390 i dels acords de la sessió de data 19 de setembre de 2019 de la Junta de Govern Local (Acta núm. 16/2019).-

1.4.-   Donar compte de la Resolució de l’Alcaldia núm. 1322-2019 de data 7 d’octubre de 2019, relativa a la designació dels membres del Consell de la Vila en representació dels grups municipals. (Exp. 1043-4126/2019).-

1.5.-   Assabentar de la Resolució de l’Alcaldia núm. 1324-2019 de data 7 d’octubre de 2019, relativa a la composició de les comissions informatives mandat 2019-2023. (Exp. 1014-3845/2019).-

1.6.-   Donar compte de la Resolució de l’Alcaldia núm. 1348-2019 de data 14 d’octubre de 2019, relativa a la determinació dels membres de la Corporació que realitzaran les seves funcions en règim de dedicació parcial. (Exp. 1025-3635/2019).-

Comissió informativa de Desenvolupament Local, Recursos Econòmics i Serveis Interns.-

1.7.-   Proposta al Ple d’aprovació del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Montgat i el Consell Comarcal del Maresme per a l’ús i gestió de les borses de personal d’àmbit comarcal per ocupar llocs de treball de caràcter temporal.  (Exp. 1376-4714/2019).-

1.8.-   Proposta al Ple d’aprovació del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Montgat i el Consell Comarcal del Maresme pel Programa de Suport Administratiu a l’Equip Bàsic d’Atenció Social, en el marc de la fitxa 1 de Serveis Socials bàsics, del contracte programa 2018-2019 amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (Exp. 1376-4671/2019).-

1.9.-   Proposta al Ple d’aprovació de la modificació de les Ordenances Fiscals per a l’any 2020. (Exp. 1216-4595/2019).-

Comissió informativa de Territori i Sostenibilitat.-

1.10.- Proposta al Ple d’aprovació inicial del Projecte de sanejament i regeneració del talús sud i est del Turó de Montgat i talús del carrer Catalunya. (Exp. 1452-4443/2019).

1.11.- Proposta al Ple d’aprovació de l’acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Montgat i Alella. (Exp. 1004-3138/2019).

2.- PART DE CONTROL. -

2.1.-Precs i Preguntes.-

 

150
Noticias / MENTRE DURI LA GUERRA
« el: Octubre 25, 2019, 08:40:26 am »
Una seqüència del darrer film d´Alejandro Amenábar, 'Mientras dure la guerra', dona peu per mostrar la llarga ombra del franquisme i per explicar el que està passant a Catalunya.

Jaume Carbonell
 Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.


No és la meva intenció comentar l’excel·lent film d’Alejandro Amenábar que s’inicia amb el cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936, i que se centra sobretot en com ho va viure Miguel de Unamuno, un intel·lectual instal·lat en el seu propi món, amb les seves contradiccions, peripècies i canvis de posicionament. M’interessa únicament destacar un comentari del general Franco, el colpista que va prendre el comandament de la insurrecció, sobre la necessitat de prolongar la guerra civil: “Perquè si la guanyem aviat, després què fem, de què ens serveix”. Franco ho tenia molt clar: es necessitava temps per provocar més destrucció, escarment i morts en el front republicà, organitzar una repressió selectiva –amb els pertinents empresonaments, afusellaments, depuracions i exilis forçosos–, per destruir per complet les institucions i l’obra republicana; per crear un nou ordre polític, basat en el patriotisme més reaccionari i excloent i en el catolicisme ultraconservador; per crear els instruments de prohibició i repressió sobre l’exercici dels drets i llibertats democràtiques; i per organitzar els aparells ideològics de control sobre l’educació i altres espais de socialització.
Convé recordar que la repressió es va acarnissar especialment sobre l’ensenyament: el cos de funcionariat del Magisteri va ser el més depurat, i milers de docents van haver de prendre el camí de l’exili (Salomó Marquès, en el recent llibre 1939: l’exili del magisteri de Catalunya, en comptabilitza gairebé 600). No cal dir que la nueva España es converteix en un desert cultural i educatiu, sense cap renovació pedagògica, amb molts nens i nenes sense escolaritzar i un alt índex d’analfabetisme. A Marta Mata, la fundadora de Rosa Sensat, li vaig sentir dir en més d’una ocasió que l’escola pública republicana de Barcelona –a la qual va assistir– mai havien anat tan lluny en els seus assoliments renovadors –convertint-se en un referent europeu–, i que tampoc mai l’escola havia retrocedit tant com durant el franquisme.
És evident que el règim franquista va tenir les seves fissures i obertures però la seva arquitectura política i ideològica va mostrar una sòlida musculatura que va quallar en l’inconscient col·lectiu. Per això, la dictadura acaba amb la mort de Franco però no el franquisme, amb una ombra molt allargada que va deixar pòsit. La Transició democràtica no va ser modèlica a causa d’una sèrie de condicionants objectius i subjectius d’extraordinària complexitat i que ara no vénen al cas. Es va il·luminar la Constitució de 1978, un text que es presta a moltes lectures, de vegades diametralment oposades, i es van recuperar les llibertats. Convé reconèixer que, en el transcurs de les últimes dècades, s’han experimentat importants avenços en la conquesta de drets democràtics –entre ells, el dret a l’educació de certa qualitat amb una àmplia cobertura en tots els trams–, gràcies a l’aprovació de diferents lleis parlamentàries i a les reivindicacions i lluites dels moviments socials.
Però la Transició i les polítiques dels governs de torn han tancat els ulls o no han tingut el valor suficient de passar factura a la dictadura com sí que han fet altres països: continua fins avui la impunitat dels crims comesos durant el franquisme, i fins i tot alguns dels seus executors intel·lectuals o materials han ocupat càrrecs públics i han estat condecorats; s’han retallat els escassos fons destinats a l’obertura de fosses comunes per a la localització de cadàvers perquè els seus familiars puguin enterrar-los dignament; les restes de la mòmia de Franco no s’han plantejat treure’ls fins al cap de gairebé mig segle del Valle de los Caídos, un monument que el mateix dictador es va dedicar a si mateix i al seu triomf a la Guerra Civil; els cossos de seguretat no s’han democratitzat prou, i encara perviuen vestigis del passat; i la judicatura, malgrat que no és monolítica, és un dels poders que més poc inclinat ha estat a la Transició. I sens dubte, existeix una restricció a la llibertat d’expressió amb l’actual “Llei Mordassa”. Una altra herència franquista que subsisteix és l’acord signat entre el Govern i el Vaticà, pel qual l’Estat destina milions d’euros a l’oferta obligatòria de la religió en els centres educatius, i les subvencions a l’Església Catòlica no han cessat de pujar en els successius governs democràtics. Podríem posar més exemples, encara que són suficients per explicar que tot això té les seves conseqüències en la situació actual, en els esdeveniments que es viuen a Catalunya.
El gruix de la comunitat educativa, tan aviat es coneix la sentència que condemna als nou presos i preses independentistes del Procés –polítics i activistes socials–, a penes de nou i tretze anys de presó, emet comunicats de protesta per considerar-la injusta i desproporcionada, perquè entén que no es respecten drets bàsics, i mostra el seu suport a totes les mobilitzacions pacífiques. Tot ha estat desmesurat: la injustificada presó provisional durant un parell d’anys, amb el consegüent dolor per a presos i familiars; la instrucció inicial i l’acusació de rebel·lió per part de la fiscalia i de Vox, el partit d’extrema dreta que no se sap per quins set sous actuava d’acusació particular, una altra anomalia de la justícia espanyola; la negació de passar les imatges amb les càrregues policials del dia del referèndum –il·legal però amb una nodrida participació– per contrastar els testimonis –no es diu que una imatge val més que mil paraules!–; i l’elevada pena de presó per un delicte tan ambigu o complex com el de sedició, en el qual no hi ha cap prova en l’ús de la violència. Aquesta condemna obre la porta al fet que, a partir d’ara, altres protestes, basades en la legítima resistència passiva, puguin ser igualment criminalitzades amb uns quants anys de presó.


Passa el que passa per la falta de diàleg entre els governs català i espanyol, i entre els diferents partits polítics. I quan no hi ha diàleg desapareix la política i tot es judicialitza: el pitjor escenari per a la resolució d’un conflicte. Catalunya ha viscut aquests dies dos escenaris absolutament antagònics: marxes i concentracions multitudinàries sense un sol incident, i episodis minoritaris de violència, exercida per joves i per la policia, amb excessos impropis d’una policia moderna i democràtica. Totes les accions violentes són condemnables. La llista de ferits i detencions puja dia rere dia. El dilluns 20, segons TV3, la xifra de ferits puja a 600, entre manifestants i policies, i alguns segueixen ingressats en estat greu. I la de detinguts a 194, 28 dels quals han ingressat a la presó provisional i sense fiança, acusats de desordres públics i atemptats contra l’autoritat, delicte castigat entre un i sis anys de reclusió. És important esbrinar què hi ha darrere de la ira d’aquests joves. Pot tractar-se d’un fenomen específic però amb similituds amb altres rebel·lions juvenils. Convé una anàlisi profunda, més enllà de les simplificacions, al qual també han de contribuir els mitjans de comunicació, amb freqüència només atents a la morbositat de l’espectacularitat de les imatges.
Ho dèiem abans: no hi ha més solució que el diàleg, ampli, sostingut i sense apriorismes. Potser el millor per Catalunya és convocar eleccions: per aclarir un panorama confús i incert; per generar nous consensos; per reactivar l’acció de govern; i per aprovar els pressupostos, quelcom imprescindible per revertir les retallades de fa una dècada. Fa a penes un mes el conseller d’Educació de la Generalitat deia que sense pressupost poc es podia fer per eliminar el miler de barracons o mòduls que encara existeixen; per afrontar l’educació inclusiva, amb prou recursos; per atendre l’extensió de l’educació infantil; o per cobrir altres tipus de necessitats.
A Espanya ja estan convocades les eleccions generals per al 10-N. Després de la incapacitat de teixir pactes per governar i la convocatòria d’una nova cita electoral hi ha un alt i justificat grau d’indignació, cansament i desafecció envers la classe política, que fàcilment podria traduir-se en una alta abstenció.
Però convé tenir present que el vot també té incidència en les decisions, en la mesura que poden enfortir una democràcia que passa per hores baixes o, per contra, afectar la restricció de drets i llibertats, sotmeses a les pressions i derives autoritàries i franquistes, per allò de l’ombra allargada d’un projecte ideològic que mai acaba de desaparèixer del tot i que es reinventa, adaptant-se al nou context social, com passa en altres països europeus i llatinoamericans. Les polítiques poden afavorir la inclusió o afermar la segregació; apostar per l’educació pública o obrir noves vies a la privatització; estendre la igualtat d’oportunitats en l’oferta de les activitats extraescolars i culturals, o blindar-les únicament per les classes mitjanes; recuperar la memòria històrica des d’una perspectiva antifranquista o instal·lar-se en l’oblit i la desmemòria; enriquir la participació democràtica o restringir-la als càrrecs unipersonals; exercir el pensament crític o limitar-se a la transmissió del coneixement; o pensar l’aula com un lloc on es pugui parlar de tot, evitant la incitació a l’odi i el respecte als Drets Humans i de la Infància, o com un espai on la llibertat d’expressió es troba amenaçada a l’hora de plantejar temes socialment o políticament controvertits. A més, estan en joc qüestions tan crucials com l’educació per la pau o per un consum responsable, contra el racisme, la violència de gènere o el canvi climàtic.
Votar, per tant, és una opció política en majúscula. Però abstenir-se també ho és. Perquè la política la fas o te la fan. La neutralitat és una fal·làcia (De la neutralitat i del necessari compromís polític en parlo extensament en el meu últim llibre L’educació és política). És el que sempre et deia el franquisme: no et fiquis en política, clar, perquè ja la fan ells.

Jaume Carbonell

ARTICLE PUBLICAT PER DIARI DE LÉDUCACIÓ

Pàgines: 1 ... 5 6 7 8 9 [10] 11 12 13 14 15 ... 76
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal