Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: 1 [2] 3 4 5 6 7 ... 75
16
La sessió es va celebrar el dilluns 6 d'octubre a la Sala Pau Casals de Montgat.
L'Ajuntament va celebrar ahir a les 19 h una Audiència pública ciutadana per informar i parlar amb els veïns i veïnes de Montgat sobre el Pressupost i les Ordenances 2021. La sessió va comptar amb la presidència de l'Alcalde, Sr. Andreu Absil, la primera tinent d'Alcalde i regidora de Cultura, Sra. Mercè Marin, el Tinent d'Alcalde i regidor de Mobilitat Sr. Raul Abad Navarrete, i el regidor d'Economia Sr. Carlos Benito. En el transcurs de l'audiència el regidor d'Economia va presentar i donar explicació de les Ordenances Municipals i del projecte del pressupost per a l'any 2021.

La sessió es va poder seguir de manera presencial a la Sala Pau Casals amb totes les mesures de seguretat sanitàries i també online a través d'un enllaç de Zoom que es va facilitar als veïns i veïines de Montgat. D'altra banda, estava planificat que la sessió es pogués veure en directe a través del canal Youtube municipal, però no va ser possible per problemes tècnics d'última hora.


Les persones que ho desitgin ja poden veure el vídeo integre de la sessió a l'enllaç
i consultar la presentació que es va fer ahir al vespre al document adjunt.

Tanmateix, a partir d'avui i fins l'aprovació definitiva del pressupost per a 2021, l'Ajuntament posa al disposició dels veïns i veïnes de Montgat l'adreça de correu electrònic mgt.economia@montgat.cat per atendre els dubtes relacionats amb la confecció de l'esmentat Pressupost, Ordenances fiscals i Subvencions.

L'audiència pública és un instrument de participació ciutadana, previst als articles 17 a 21 del Reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament de Montgat, que permet informar a la ciutadania sobre temes o assumptes d'interès en relació a una determinada actuació pública.


Presentació Pressupost i Ordenances 2021 a l'Audiència pública del dia 6 d'octubre - 1555Kb - PDF

17
La vintena edició del Festival CurtcircKit de Montgat va arrencar el passat divendres amb l’espectacle Cuerdo de la companyia Karl Stets.
Un dels moments de l’espectacle ‘Cuerdo’ que va inaugurar la 20a edició del festival CurtcircKit. Foto: Generalitat


L’acte inaugural del certamen va comptar amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa, que va intervenir en la presentació prèvia a la representació per enviar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania, assegurant que la cultura és “segura” i recordant que des de la represa de l’activitat al mes de juny no hi ha hagut cap rebrot del virus a Catalunya que s’hagi originat en un esdeveniment cultural.

La programació del festival s’allargarà enguany fins a l’11 d’octubre utilitzant com a escenaris espais com el parc del Tramvia, el parc de la Riera d’en Font, el parc de les Bateries, la plaça dels Segadors o la Sala Pau Casals./Linea Nord

18
La sessió es va celebrar el dilluns 6 d'octubre a la Sala Pau Casals de Montgat.

L'Ajuntament va celebrar ahir a les 19 h una Audiència pública ciutadana per informar i parlar amb els veïns i veïnes de Montgat sobre el Pressupost i les Ordenances 2021. La sessió va comptar amb la presidència de l'Alcalde, Sr. Andreu Absil, la primera tinent d'Alcalde i regidora de Cultura, Sra. Mercè Marin, el Tinent d'Alcalde i regidor de Mobilitat Sr. Raul Abad Navarrete, i el regidor d'Economia Sr. Carlos Benito. En el transcurs de l'audiència el regidor d'Economia va presentar i donar explicació de les Ordenances Municipals i del projecte del pressupost per a l'any 2021.

La sessió es va poder seguir de manera presencial a la Sala Pau Casals amb totes les mesures de seguretat sanitàries i també online a través d'un enllaç de Zoom que es va facilitar als veïns i veïines de Montgat. D'altra banda, estava planificat que la sessió es pogués veure en directe a través del canal Youtube municipal, però no va ser possible per problemes tècnics d'última hora.

Les persones que ho desitgin ja poden veure el vídeo integre
i consultar la presentació que es va fer ahir al vespre al document adjunt.

Tanmateix, a partir d'avui i fins l'aprovació definitiva del pressupost per a 2021, l'Ajuntament posa al disposició dels veïns i veïnes de Montgat l'adreça de correu electrònic mgt.economia@montgat.cat per atendre els dubtes relacionats amb la confecció de l'esmentat Pressupost, Ordenances fiscals i Subvencions.

L'audiència pública és un instrument de participació ciutadana, previst als articles 17 a 21 del Reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament de Montgat, que permet informar a la ciutadania sobre temes o assumptes d'interès en relació a una determinada actuació pública.


Presentació Pressupost i Ordenances 2021 a l'Audiència pública del dia 6 d'octubre - 1555Kb - PDF

19
Noticias / El fin del peaje de la C-32 transforma el Maresme
« el: Octubre 03, 2020, 08:55:09 am »
La Generalitat invertirá 430 millones de euros en adaptar el territorio a la nueva movilidad una vez desaparezcan los peajes y la N-II sea una vía urbana
Tramo de vía única de la R1 entre Canet de Mar y Sant Pol de Mar (LV)
FEDE CEDÓ, MARESME

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, dio a conocer ayer en el Maresme el Pacte de Mobilitat Sostenible del Maresme, impulsado desde el Consell Comarcal. Una planificación de futuro cuya reorganización pivota sobre la que será la nueva vía gratuita de alta capacidad a partir de agosto del 2021, la actual autopista C-32, que quedará libre de peajes. La inversión para mejorar la movilidad de la comarca será de unos 430 millones de euros. La Generalitat asumirá el 60% y el resto correrá a cargo de la administración central.

La conversión de la actual C-32 en una vía gratuita, después de 52 años como vía de pago, generará una nueva dinámica que entra en estudio, como por ejemplo la reconversión de la actual carretera N-II por la costa en una vía urbana pacificada. En paralelo, la nueva estructura viaria reforzará el transporte público, pero también ofrecerá nuevas opciones de transporte como las vías ciclables y de paseo. Así, se establecerá una red de carril bici entre Montgat y Blanes.

La línea ferroviaria R1 tendrá más capacidad y la T-Mobilitat debería acabar con los agravios tarifarios

La necesidad de mejorar el transporte público tiene en la línea de Rodalies de Renfe uno de los principales objetivos. Inicialmente, según avanzó el conseller, las obras de la Sagrera y la ampliación de los andenes de la estación de Arc del Triomf facultarán a todos los trenes de la R1 para aumentar su capacidad con convoyes de dos cuerpos. De igual forma, se descongestionarán los atascos en hora punta en el corredor ferroviario del túnel de Barcelona, en la estación de plaza Catalunya, que ahora impide aumentar el número de expediciones, que en la actualidad ya supera los treinta millones de pasajeros. En cuanto al agravio que sufren los viajeros del Maresme en la tarificación ferroviaria, también desparecerá, según informó el secretario de Infraestructures, Isidre Gavín, cuando se implante la T-Mobilitat, el nuevo sistema de transporte por el que cada usuario pagará en función de los kilómetros recorridos.

El hecho de que se eliminen los peajes en la C-32, los más antiguos del Estado, no garantiza la gratuidad de la circulación. En este sentido, el Gobierno catalán se declara “abiertamente favorable” al sistema de viñeta, el nuevo sistema de pago generalizado por vehículo, independientemente de su procedencia y destino.
jes en la C-32, los más antiguos del Estado, no garantiza la gratuidad de la circulación. En este sentido, el Gobierno catalán se declara “abiertamente favorable” al sistema de viñeta, el nuevo sistema de pago generalizado por vehículo, independientemente de su procedencia y destino.

Ante el nuevo panorama, la futura movilidad vuelve a plantear un proyecto antiguo, como es la implantación de la doble vía de tren entre Arenys de Mar y Blanes, una opción que la Generalitat no descarta pese a que la configuración del litoral no permite duplicar los servicios ferroviarios en todos los tramos del recorrido.

La nueva vialidad comarcal también contempla un refuerzo en el transporte público. En este caso, el objetivo del nuevo plan de movilidad sostenible prevé pasar del 38% de cuota modal actual al 42% en cinco años. En la actualidad los autobuses transportan seis millones de viajeros (cifras previas a la pandemia). Para hacer más competitivo el servicio de autobuses entre el Maresme y Barcelona, el Generalitat no descarta implantar en la C-32 un carril para promover la ocupación de vehículos privados de alta ocupación (VAO) hacia Barcelona. “Extenderemos el carril VAO donde sea necesario”, apostilló el conseller, claramente partidario de la segregación de carriles, como se impulsa en la B-23 y en la C-245 del Baix Llobregat, en la zona de Castelldefels y Gavà. “Es preciso reducir la cuota de vehículo privado en la movilidad obligada diaria”, sentenció Calvet.

Para los históricos activistas como Antoni Esteban, portavoz de la Plataforma Preservem el Maresme, cambiar el peaje de la C-32 por la viñeta “es una barbaridad” ya que, según su criterio , es “el peaje medioambiental más bestial que existe”, puesto que paga lo mismo quien más contamina que el que no utiliza su vehículo. Otro tema prioritario “es que los usuarios de Renfe en el Maresme dejemos de pagar el triple por cada viaje en tren”. Por ese motivo, abogan por suprimir los actuales sistemas tarifarios establecidos en base a las coronas metropolitanas./La Vanguardia


20
Noticias / Arriba la tercera edició del Talonari Montgattiana
« el: Octubre 01, 2020, 11:00:29 am »
Les dues associacions de comerciants de Montgat i Tiana tornen a unir esforços en la tercera edició del talonari de descomptes i promocions Montgattiana, on es poden trobar esmorzars gratuïts,obsequis i descomptes en alimentació, pastisseria i restaurants, merceria, estètica i perruqueria, salut dental, gimnasos, teràpies, autoescoles, assegurances, serveis immobiliaris, gestoria i consultoria, pintors, reformes, serveis de neteja, planta i flor, llibres… de més de 70 comerços i serveis dels dos  municipis.
 

El talonari, que té format de butxaca perquè sigui més còmode, es distribuirà a
mitjans d’octubre a més de 8.000 habitatges. La majoria d’ofertes duraran fins al 31 de gener del 2021. El talonari compta amb el suport de les regidories de Promoció Econòmica dels dos
ajuntaments, s’integra dins del pla de promoció del comerç local de l’ACISM i se
suma a altres activitats ja dutes a terme, com ara el rasca-rasca “Fes Montgat” i “La
Targeta Client”, la promoció audiovisual “Protegim el nostre comerç, cuidem-lo” per donar suport al comerç en plena pandèmia, o les diferents píndoles en format vídeo per a les xarxes socials dels associats. Totes aquestes iniciatives pretenen impulsar la xarxa de comerços i serveis locals

21
Noticias / Comença la vintena edició del Curtcirckit de Montgat
« el: Setembre 29, 2020, 10:03:48 am »
El 20è aniversari del festival de circ Curtcirckit no és aliè a la situació de pandèmia i, de cara a garantir la salut de tothom, l’Ajuntament ha decidit fer alguns canvis respecte a la programació inicial.

Tot i la voluntat del consistori de celebrar el festival de circ amb la mateixa estructura d’aquests darrers anys, ateses les mesures que s’han de prendre contra la COVID-19, s’ha hagut d’anul·lar la re-gala.
 Aquest acte acostumava a omplir el pavelló municipal amb més de 700 persones, però en les condicions actuals se n’hauria de reduir l’aforament i deixar molta gent sense entrada. Per aquest motiu, s’ha decidit fer totes les actuacions al carrer i allargar el festival de circ als primers dos caps de setmana del mes d’octubre, encara que la programació també podria patir algun canvi depenent de l’evolució de la pandèmia.
 Així, el festival comença el 29 de setembre i s’allargarà fins a l’11 d’octubre, i se celebrarà en diversos espais, com el parc del Tramvia, el parc de la Riera d’en Font, el parc de les Bateries, la plaça dels Segadors i la Sala Pau Casals. Podeu consultar la programació sencera a https://www.montgat.cat/actualitat/agenda/20e-aniversari-del-festival-curtcirkit-2020.html

22
L'Aplec de la Sardana es celebrarà seguint totes les mesures de seguretat al recent inaugurat Parc de la Riera d'en Font.

L'Agrupació Sardanista de Montgat organitza, el diumenge 27 de setembre, el XXXIII Aplec de la Sardana. Començarà a les 10.30 h al parc de la Riera d'en Font —si plou, es farà al poliesportiu municipal— amb les actuacions de la Cobla Marinada, la Flama de Farners i la Cobla Ciutat de Girona. A les 16.30 h es farà la ballada de sardanes amb les mateixes cobles.
Aquest any l'aplec ha penjat d'un fil per culpa de la crisi sanitària que hem viscut, que va obligar a suspendre tots els actes previstos durant la primavera. Si res es torça, l'aplec es podrà celebrar, però mantenint diverses precaucions per evitar els contagis.
El públic haurà de mantenir la distància entre persones recomanada (d'un metre i mig com a mínim), i les taules i cadires hauran d'estar separades a tal efecte.
Pel que fa a les persones que formin les rotllanes, hauran de tenir a mà gel hidroalcohòlic per rentarse les mans abans i després de cada ball. Es recorda a la població que de moment l'ús de la mascareta és obligatori, per tant, se n'ha de portar.

23
Se han atendido tres denuncias por fiestas no autorizadas, una denuncia por tenencia de sustancias psicotrópicas y daños en la vía pública
Jóvenes de 'botellón' (Aj. Tiana)

FEDE CEDÓ, TIANA
La Policía Local de Tiana (Maresme) ha preparado un dispositivo especial para este fin de semana ante las convocatorias a redes sociales de algunos grupos de jóvenes para consumir bebidas alcohólicas en la vía pública. Durante todo el servicio, las tres patrullas han hecho tareas de control y prevención de “botellón” por el pueblo así como la vigilancia de seguridad ciudadana por posibles daños del mobiliario urbano. Fruto de este dispositivo especial, se ha levantado acta e identificado a 43 jóvenes de diferentes municipios: Badalona, Montgat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià, El Masnou, Teia, Alella, Premia, Barcelona y Tiana.

Los jóvenes, dispersados por diferentes zonas del pueblo, también han ocasionado daños en algún vehículo estacionado y al mobiliario urbano. La Policía Local ha comprobado los hechos y levantado acta. Por otra parte, esta madrugada se han atendido tres denuncias por fiestas no autorizadas en dos domicilios del municipio y una por tenencia de sustancias psicotrópicas.

El Ayuntamiento vuelve a recordar la resolución de la Generalidad de Cataluña que prohíbe, por razones de salud pública, en todo el país, el consumo compartido de bebidas alcohólicas en la vía pública y en el resto de espacios abiertos al público, y recuerda que el incumplimiento de esta resolución se tipificará como sanción grave, por lo que los infractores podrán ser sancionados con multas de entre 3.000 y 15.000 euros. En Catalunya es obligatorio el uso de mascarilla, está prohibido fumar en la vía pública si no se respeta una distancia de 2 metros entre personas y están prohibidas las concentraciones de más de 10 personas tanto en el ámbito público como en el privado.

Desde el Ayuntamiento de Tiana piden la colaboración de todos, sobre todo los referentes familiares de los jóvenes para que tomen conciencia de que estos comportamientos pueden ser muy perjudiciales en la evolución de la pandemia y de la importancia de cumplir con la normativa a fin de preservar la salud y el bienestar colectivo./La Vanguardia[/size]
Restos de botellón en una calle (Aj. Tiana)

24
Aquest estiu han seguit els conflictes a l’estret Passeig Marítim de Montgat per la prohibició de circular amb bicicleta.

Tot i aquesta prohibició, hi ha persones que boicotegen el senyal que ho indica, provocant confusions i discussions. De fet, durant aquest estiu, els senyals han estat pintats en diverses ocasions.
La Policia Local de Montgat, per la seva part, multa als ciclistes que hi circulen pel Passeig, una prohibició que fa anys que està vigent. La principal queixa dels vianants és la velocitat que circulen algunes bicicletes per aquest tram estret, algunes amb velocitat que posa en perill les persones que hi passegen.

25
Una de les activitats de l’organització Superacció. Foto: Superacció
L’Ajuntament de Barcelona va anunciar la setmana passada la seva intenció de mantenir oberts sense data de tancament tots els equipaments habilitats durant la pandèmia del coronavirus per acollir persones en situació de vulnerabilitat, com són els pavellons cedits per la Fira de Barcelona o la casa de colònies que el consistori va llogar per a joves desemparats a Montgat.

La decisió de l’executiu encapçalat per Ada Colau d’apostar per continuar utilitzant les instal·lacions gairebé “al màxim d’ocupació” -segons recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN)- s’ha rebut amb sorpresa al municipi del Barcelonès Nord.

Fonts de l’Ajuntament de Montgat han assenyalat a Línia Nord que no han rebut una notificació oficial per part del consistori barceloní i que s’han assabentat de la decisió a través dels mitjans de comunicació. Per la seva banda, des de l’organització Superacció -l’entitat encarregada de gestionar aquest equipament- asseguren que l’experiència des de l’arribada del grup de 40 joves el passat abril ha estat molt positiva, que la intenció és continuar amb el projecte i que estan estudiant traslladar-se de Montgat a un nou espai que estigui situat a la ciutat de Barcelona.

Segons informava l’Ajuntament de Montgat en un comunicat, l’objectiu d’acollir els joves desemparats a la casa de colònies era poder garantir-los unes condicions adequades de confinament en un espai amb tots els serveis necessaris i on seguir un projecte educatiu i de recuperació mitjançant l’esport./Linea Nord

26
Noticias / Silvia Domínguez: la ‘mujer Supercopa’
« el: Setembre 16, 2020, 08:33:04 am »
Silvia Domínguez en la Final de 2010 (Foto FEB) Silvia Domínguez lleva camino de convertirse en la más absoluta estrella de la historia de la Supercopa LF Endesa. En Bilbao ha levantado su quinto título, ha quedado a un paso de las 10 participaciones y se ha convertido en la líder histórica en puntos y asistencias.
ÁREA DE COMUNICACIÓN FEB

Silvia Domínguez y Laia Palau han jugado en Bilbao 2020 su novena Supercopa LF Endesa. Han dejado un poco más atrás a Elisa Aguilar y Marta Fernández, que jugaron 7 ediciones. La base de Montgat las ha jugado desde 2006 todas con el mismo equipo: el Perfumerías Avenida.

Este domingo levantó su quinto título, los mismos que atesoran Laia Palau y Marta Xargay, a sólo uno ya de las tres supercampeonas de la historia del torneo: Elisa Aguilar, Marta Fernández y Erika de Souza ganaron 6 cada una.

Sus 15 puntos anotados frente al Spar Girona (5) y Lointek Gernika (10) la han encaramado al liderato absoluto de anotadoras del torneo: 80 puntos en total, superando los históricos 78 de De Souza y los 74 que suma ya Adaora Elonu.

También es la superrepartidora de asistencias. En la semifinal firmó 7 y en la final 3, en total suma ya 45, 3 más que Laia (42). Además, sigue ostentando el récord de pases decisivos en un partido, los 9 que rubricó en 2018 en la final frente al Spar City Lift Girona.

Y asimismo ha entrado en el podio de las reboteadoras: suma ya 34, sólo superada por De Souza y Laia.

LAS 9 SUPERCOPAS DE SILVIA

27
Noticias / Segundo día de clase, primera escuela cerrada
« el: Setembre 16, 2020, 08:23:44 am »
Padres y alumnos esperan a las puertas de un colegio durante el primer día del curso escolar 2020-2021, en Barcelona. David Zorrakino / Europa Press/Foto: David Zorrakino /Europa Press

Una guardería con sólo 20 alumnos del barrio de Les Corts cierra tras detectar un alumno positivo. Hay 18 grupos confinados. Educación trabaja con la comunidad gitana reacia a llevar a los niños al colegio


Montse Espanyol | BARCELONA

Ya lo dijo el conseller de Educación, Josep Bargalló, en el mensaje institucional que daba por inaugurado el curso 2020-2021: “habrá incidencias, pero estamos preparados para atenderlas”. Así, que hoy, segundo día de clase, cuando en la escuela infantil La Petit Montessori de Les Corts, en Barcelona, se ha confirmado el caso de un niño positivo por covid, el centro ha enviado al resto de alumnos a casa y ha cerrado. Es el primer centro que cierra después de dar por inaugurado el curso escolar. Las clases arrancaron ayer con otros dos centros cerrado por covid, la Escola Juncadella de Sant Vicenç dels Horts y la Escola Ridolaina de Montellà i Martinet, en la Cerdaña. La primera abrirá el jueves y la segunda, mañana. En el caso de la guardería de Les Corts, el centro ha cerrado porque sólo tiene 20 alumnos. Además de estos centros, la secretaria general de Educación, Núria Cuenca, ha informado de que hay 18 grupos estables confinados.

Los centros están repartidos por el territorio, sólo Terres de l’Ebre y Lleida no tienen ninguna afectación. En Barcelona, hay grupos en cuarentena en la Benjamin Franklin, el Instituto Pedralbes y a esta tarde se ha informado de un nuevo grupo en los Jesuitas de Sarrià. En Tarragona, en el Instituto Jaume I de Salou, donde dio positivo un alumno del ciclo formativo de Vela. También en la escuela Pau del Clos. En la Cataluña Central, en la guardería de Igualada, Diví Pastor y en la Blancaneus de Torelló. En el Maresme-Vallès Oriental, hay cinco grupos en dos guarderías, Els Pinetons de Mollet y el Teler de Granollers, y los colegios Ponent de Granollers y Hamelin de Montgat. En el Vallès Occidental, un grupo de un centro de Rubí. En badalona, el Fluvià. Y en Girona, los Maristas y la Escuela Talaià.
En total, hay 70 profesionales educativos y 45 alumnos con covid. Y esto se traduce en 275 profesores y 338 alumnos confinados.

Absentismo escolar por miedo al virus entre la comunidad gitana


Tanto Cuenca, en un contacto informativo para dar el última parte de los contagios, como el conseller de Educación, Josep Bargalló, en una entrevista en la radio pública catalana, han insistido en que no se vaya al colegio mientras se espera el resultado de una PCR. Bargalló ha anunciado que actuará con contundencia tanto en el caso de los negacionistas como con las ausencias no justificadas. Ambos colectivos son minoritarios y algunos están localizados. Por ejemplo, ha hablado de colectivos de etnia gitana que han optado por que sus niños no vayan al colegio. Educación está trabajando con ellos para informarles de que la escuela es un lugar seguro. “En general, no hay un absentismo significativo de absentismo en las escuelas”, ha comentado. Les preocupa algunos centros de Barcelona que tenían muchos alumnos vulnerables. El programa “Bàsics”, que dirige la periodista Eva Arderius en Betevé, informó ayer de que el 80% de los alumnos de primaria del barrio de La Mina no fueron a clase el primer día de colegio. En algunos grupos se dio el caso de que sólo se presentó un niño en clase. Educación quiere esperar una semana antes de recurrir a la Fiscalía y sancionar, hará trabajo de campo para informar a las familias reacias a llevar al colegio a sus hijos por miedo al virus. Bargalló ha acusado a grupos externos a la comunidad de inculcar el discurso del miedo “Hay una comunidad nueva en las comunidades gitanas que piden a las familias que no lleven a sus hijos al colegio”, ha explicado./La Razón

28
Noticias / Nova campanya per impulsar el comerç local a Montgat
« el: Setembre 07, 2020, 08:23:30 am »
L’Associació de Comerços i Serveis de Montgat (ACISM) ha engegat una nova campanya per promocionar el comerç de proximitat.

Sota el nom Fes Montgat, la iniciativa posarà a disposició de diferents comerços del municipi fins a 15.000 butlletes per rascar que amaguen més de 2.000 premis amb un valor total de prop de 5.000 euros. Les butlletes es repartiran durant tot el mes de setembre entre els clients dels establiments i dels serveis membres de l’ACISM que s’hagin adherit a aquesta nova promoció.

Les persones premiades podran guanyar vals de compra de 10, 25 i 100 euros que podran ser utilitzats en qualsevol dels comerços montgatins associats a la campanya. Els participants també podran optar a altres tipus de premis com descomptes en establiments de restauració o en la compra de tota mena de productes, classes gratuïtes d’idiomes com l’anglès o vals per sessions en salons d’estètica, massatges o salut dental, entre molts altres serveis.

29
Noticias / 10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT 2ª PART.
« el: Agost 28, 2020, 10:31:46 am »
10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT. i potser a qualsevol altre lloc.2ª PART.

Jaume Carbonell Sebarroja

La possibilitat de portar a terme una sèrie de propostes, en la línea del que
dèiem en l´article anterior, tenen a veure amb les polítiques i prioritats
inversores en els àmbits europeu, espanyol, català i municipal. Les
interconnexions són constants. En aquí n´assenyalem algunes, conscients
que n´hi ha moltes més. Algunes ja s´estan duen a terme o estan previstes,
altres figuren en els programes d´alguns grups polítics, i d´altres estan
pendents de debat, regulació i aplicació.

1.Economia i ocupació.

Hi ha dos reptes que, segons l´opinió dels
economistes amb una major credibilitat i sensibilitat social, s´han de tenir
en compte: aturar la desregulació excessiva del mercat, amb una major
intervenció de l´Estat, i frenar la creixent descolocació d´empreses a
l´estranger. Es parla d´una segona reconversió industrial, però orientada a
la transició ecològica i a les noves tecnologies. En aquest sentit els fons
europeus han de servir per a la transformació de les empreses, més netes
i sostenibles, per tal de garantir una major productivitat. Això exigeix,
entre altres coses, una intensiva alfabetització i actualització digital,
menys totxo i més capital humà, i enfortir l´inclusió, la lluita contra les
desigualtats i els serveis de cura a les persones.
Suposa també activar l´enginy emprenador per crear nous projectes i
acords de col-laboració entre les empreses petites i les que comencen
amb les més grans i consolidades, amb oficines compartides i coworking,
creant clústers o hubs d´empreses especialitzades, però amb més
flexibilitat d´adaptació a les noves necessitats, fomentant l´economia
social solidària. Un bon exemple del que diem és el que ha fet l´empresa
ACN Montgat, especialitzada en solucions filtrades per a la indústria
farmacèutica que ha reorganitzat les seves línies i fons de producció per
fabricar mascaretes i bates quirùrgiques per donar-les als centres
sanitaris.
D´altra banda, cal programar graus de formació professional en funció
d´aquests nous reptes, així com activar l´orientació i ocupació juvenit per
informar, formar i acompanyar la joventut en la transició de l´escola al
mercat de treball. I per fer front a la creixent precarització laboral, caldria modificar l´actual reforma laboral per tal de millorar les condicions dels treballadors i establir mecanismes de contractació i d´acomiadament més justos.

2. Petit comerç de proximitat.

En períodes de crisi i catàstrofes com
l´actual sempre en surten beneficiades les grans cadenes i monopolis
alimentaris, i en surt perjudicat el petit comerç. Què fer per incentivar
aquest comerç de proximitats i el consum responsable? A Montgat
existeixen diverses iniciatives al voltant de la seva defensa i promoció. Els
esforços conjunts de les associacions de comerciants de Montgat-Tiana
per oferir descomptes i ofertes, les fires al carrer per donar a conèixer els
seus productes, els mercats locals gastronòmis artesanals i d´altres
productes per part de dones emprenadores, els mercats de segona mà per
fomentar la reutilització i eliminació de residus, les fires de consum
responsable, cooperativisme, energies renovables i productes de
proximitat.
És convenient estendre i consolidar totes aquestes iniciatives posant el
focus amb els productes de proximitat, en l´alimentació sana, en
l´economia sostenible, en l´associacionisme i en el cooperativisme, de
llarga tradició a Catalunya. Un parell d´actuacions urgents, a tall
d´exemple: emprendre una forta campanya en tots els àmbits per
reutilitzar el plàstic fins a la seva eliminació total, tot emprant embolcalls
alternatius; i la creació de dispositius d´assessorament i suport
tecnològic, amb ajudes públiques, per facilitar l´organització i promoció
dels comerços i productes locals.

3. Entorns més verds i vivendes més habitables.

El coronavirus ha posat de relleu la bioodiversitat del medi urbà, la necessitat de reconnectar la
natura amb el poble i com fer un entorn més habitable. Tot model de
desenvolupament ha de ser respectuós amb el medi ambient, controlant
o aturant el creixement demogràfic, sobretot en el barris en més densitat
de població, i reduïnt tant com es pugui les emissions de CO2. També per
això cal que totes les activitats econòmiques, d´oci, turístiques i
d´ocupació de l´espai públi siguin respectuoses amb la preservació de
l´entorn natural.
Montgat disposa d´uns quans parcs i espais verds -cal celebrar la recent
remodelació del Parc de la Riera d´en Font-, però li queden almenys dos
reptes pendents: la transformació del litoral marítim amb un passeig verd i sostenible, lliure de vivendes i equipaments, i la definició d´un pla d´usos
al Parc de les Bateries, avui abandonat i només ocupat per un restaurant -i
aquest espai ha de ser més, molt més que el Panoràmic-. Esperem que el
Pla Director Urbanístic Metropolità, que s´inspira en la sostenibilitat
ambiental i la mobilitat sostenible, pugui atendre aquestes i altres
necessitats. D´altra banda, seria bo que els diferents barris estiguessin
connectats per un corredor verd, amb actuacions sobre l´asfalt i la via
pública per aconseguir-ho.
Una altra cosa que ha posat en evidència el covid-19 és l´estat deplorable
de moltes vivendes: sense llum natural, ventilació, terrasses i balcons. Per
tant, les demades de vivenda es mouen en una doble direcció: qualitat
arquitectònica per tal de garantir la salut de la població, amb l´ús de
plaques solars, i més facilitats per accedir-hi. Es tracta d´ampliar la
reserva de sól públic per a la construcció de vivendes socials, de compra i
lloguer, per joves, i persones amb risc d´exclusió social (pobresa severa,
mobilitat reduïda, discapacitat, families monoparentals, persones víctimes
de violència de gènere, persones refugiades i migrants,…). Ara bé, al propi
temps, caldrà lluitar perquè es reguli per llei el cost abusiu dels lloguers. I
també caldrà modificar la legislació perquè la delinqüència mafiosa no
pugui seguir ocupant vivendes amb total impunitat.

4.Tansport i mobilitat.

S´haurien de prioritzar quatre tipus de mobilitat. a)
La possibilitat d´anar al màxim a peu, amb aixamplaments de voreres,
zones peatonals, passeigs amb preferència peatonal per damunt de la
bicicleta, camins escolars -verds, segurs i accesibles-, eliminació de
barreres arquitectòniques que impedeixen la connexió entre carrers i
barris, sobretot a la gent gran i amb algun tipus de diversitat funcional,…
b) Ús intensiu del transport públic, reforçant els busos que connectin els
barris, per l´autopista amb carrils ràpids preferents, i fins a can Ruti,
augmentant el nombre de vagons de tots els trens que s´aturen a
Montgat, ampliant zones d´aparcamnent prop de les estacions, oferint
tarifes integrals més assequibles als joves, gent gran i persones
vulnerables,….c) Carril bici en aquelles zones que el terreny ho faci
possible i, sobretot, habilitant l´antiga carretera nacional perquè es
converteixi en un espai per ciclistes i vianants, amb limitació de vehicles a
velocitat reduïda. I d) Estimular l´ús del cotxe elèctric, amb punts de
càrrega en llocs estratègics del poble, avantatges per circular pel carril-bus de l´autopista als cotxes amb dos o tres passatgers, serveis de lloguer de otxes, bicicletes i patinets elèctrics, etc.

5. Benestar social.

El criteri que ha d´orientar la qualitat de vida i l´igualtat
d´oportunitats per a tothom és el de la discrimació positiva: concedir més
ajudes socials a les persones i famílies més necessitades, bé sigui perquè
viuen en una situació de pobresa amb risc d´exclusió social, o bé perquè
pateixen alguna malatia crònica o diversitat funcional.
Els plans d´igualtat social, les taules del tercer sector amb la participació
de diverses ONGs i projectes o el punt municipal d´atenció a la ciutadania
són alguns dels instruments idonis per canalitzar l´informació, tramitació i
prestació de tota mena d´ajudes de l´ajuntament o extramunicipals:
tarjetes moneder perquè la població vulnerable pugui accedir als
productes bàsics, beques menjador i per activitats extraescolars i casals i
colònies d´estiu, congelar el pagament de les despeses energètiques de la
llar, evitar els desnonaments de vivendees, rebre l´ingrès mínim vital i la
prestació de l´atur,… De tota manera, com s´assenyala en el punt 1, la
prioritat és incentivar l´ocupació, amb ofertes de treball comunitari i a les
empreses del propi municipi.

6.Gent gran.

(veure en aquest mateix portal: “Gent Gran: una vida dura i
una mort molt trista“, 14 de maig). És molt important recuperar el vincle
intergeneracional de suport i ajuda mútua i d´intercanvi de convivència i
experiència. El que poden arribar a aprendre els joves de la gent gran i a
l´inrevés! D´altra banda, les persones jubilades no poden ser abandonades
al considerar-les éssers no productius, sense tenir en compte les hores
que han deixat en el treball i la duresa de les condicions de vida que han
hagut de suportar. Es tracta, en efecte, d´una generació que ha conegut la
guerra, la fam, la dictadura i unes quantes crisis, i ara s´ha convertit en el
col-lectiu més afectat pel coronavirus. I, per tant, mereixen ser valorades
com a tals. D´altra banda, cal tenir en compte que l´esperança de vida
s´allarga any rera any, encara que amb diferències apreciables segons la
classe social i el codi postal.
L´atenció a la gent gran té, almenys, aquests tres fronts: 1) Una variada
oferta d´oci i cultura en diferents espais: aules de la gent gran i altres
programes i activitats, centres de dia i residències: 2) Atenció domiciliària
a les persones de la tercera edat més necessitades, malaltes o que
pateixen qualsevol mena de diversitat funcional: física, psíquica, Intellectual, sensorial, múltiple,.. Aquest suport i acompanyament ha
d´atendre aspectes relacionats amb la seva salut, cobertura de les
necessitats bàsiques, soledat i companyia, oferta cultural i d´oci,… 3)
Residències. L´atenció, variable en funció del grau de dependència, ha de
comptar amb un ampli equip multidisciplinar de persones relacionades
amb la gerocultura, la fisioteràpia, la psicología i l´animació, i per ajudar a
menjar, mobilitar, vestir i aixecar. I també de personal sanitari específic
vinculats als CAP (Centres d´Aenció Primària), la gran asignatura pendent
durant la pandèmia. D´altra banda, cal ampliar el nombre de residències
públiques, i tant en aquestes com en les concertades -algunes s´han
convertit en negocis suculents- es requereix un seguiment i control
escrupulós per part dels ajuntaments i de la Generalitat. Quantes morts
ens haguessim estalviat, si la situació de les residències hagués estat
diferent?

7.Sanitat.

 Tothom té accés a la sanitat pública universal. Ara bé, des de fa
un temps, arran de la política de retallades, aquesta està molt
infrafinançada, doncs Catalunya és avui una de les Comunitats Autònomes
amb una despesa per càpita més baixa. La pandèmia ha posat al
descobert aquesta debilitat.
És del to imprescindible augmentar el pressupost sanitari per ampliar la
plantilla amb millors condicions salarials i recursos. Però cal també
repensar el model, reforçant l´atenció domiciliaària i comunitària i,
sobretot, atorgant un major protagopnisme als CAP, com a centres de
proximitat. Aquest han de tenir més competències i poder de decisió, fent
de filtre de contenció per evitar la innecessària saturació hospitalària. L´ús
més intens i efectiu de la tecnología pot ajudar a desburocratitzar el
sistema i evitar gestions, proves i visites innecessàries. S´ha demostrat en
molt casos que les trucades telefòniques de seguiment són una mesura
d´estalvi molt efectiva. Ara bé no cal fer-ne un abús en alguns casos, i per
a la gent gran cal mantenir la medecina familiar presencial. Altres reptes
sanitaris tenen a veure amb l´increment de la recerca, una major
responabilitat dels usuaris i una educació per a la salut des de les escoles.

8.Educació.
 
L´educació, al igual que la sanitat, és un servei públic
esssencial que exigeix una dotació suficient de recursos per garantir el
dret a l´educació a tota la població: des de la primera infància fins a la gent
gran, amb una oferta prioritàriament pública en clau d´equitat i de qualitat. Per això cal augmentar
les places públiques d´escola brressol i els
espais familiars educatius, millorar les condicions dels actuals centres
públics d´infantil, primària i secundària -reducció de les ràtios, obres en els
edificis i construcció d´una nova on hi ha mòduls des de fa alguns anys,
personal educatiu complementari,..-. Així mateix, cal oferir una oferta
mínima de formació professional i augmentar l´existent a l´escola d´adults.
El dret a l´educació, però, és incomplet si no es fa possible que tots els
infants i adolescents del municipi puguin accedir a les activitats
extraescolars, casals d´estiu i d´hivern i altres ofertes culturals a través de
beques i del sistema de tarifació social. I per aconseguir l´igualtat
d´oportunitats i l´èxit escolar de tot l´alumnat s´han de promure
mecanismes de suport i reforç a l´alumnat amb més dificultats, dins i fora
de l´escola.
És evident que un dels reptes és la digitalització, adequant les eines i les
plataformes de continguts adequades i a l´abast de tothom. Això demana
dotació als centres i formació del professotat. Ara bé, la modalitat on line
a distància és un recurs que només s´ha d´utilitzar en casos d´extrema
excepcionalitat. Perquè això no és pròpiament educació: aquesta
requereix sempre presencialitat -a l´aula o en altres espais a l´aire lliure
del poble- per fer possible la socialització i el desenvolupament integral
(veure en aquest mateix portal: “Decàleg per a la tornada al “cole” (al
setembre), 17 de juliol.

9. Conciliació laboral-familiar.

El confinament ha introduït dues novetats
destacables: l´intensitat de la convivència familiar i el teletreball. Aquestes
situacions s´han viscut de manera molt diferent en funció de les
condicions de l´habitatge i de les tasques de cura i acompanyament
emocional i escolar a petits i grans. Diversos estudis que es comencen a
sortir a la llum n´assenyalen alguns avantatges: “Mai les famílies havíen
parlat tant i compartir tantes coses junts”; “EL telettreball ha estalviat
llargs desplaçaments i has pogut organitzar la feina a la teva manera”.
Però, en conjunt, pesen més els inconvenients: les tensió i ansietat que
produeix el no poder sortir, l´estrès de les pantalles, la dificultat de
separar el treball de la vida privada, les condicions en que es treballa, el
fet que, sense adonar-te´n acabes fent més hores que mai -un nou
mecanisme subtil d´autoexplotació-, la falta de contacte amb la natura,
amb els amics i els companys de treball, etc.
Pensant en el futur postpandèmia caldria veure quines lliçons i mesures es
poden prendre. Heus aquí alguns a títol il-lustratiu: sempre que sigui
factible i convenient per les dues bandes -empresaris i treballadors- es
podria pactar el model combinat i flexible de treball a a casa i a l´oficina;
pensar en nous horaris laborals que permetin una major conciliació
familiar; escurçar una mica els horaris de sortida escolar i sobretot els de
les activitats extraescolars. No pot ser que els nois arribin tan tard a casa i
no dormin les hores suficients, perquè diversos estudis assenyalen que la
falta de son ho paguen l´endemà a l´institut, amb somnolència i una
disminució del rendiment. En resum: més temps familiar i més cura de la
salut.

10. Teixit associatiu i solidari.

És evident que moltes de les propostes dels
punts anteriors no es decideixen en l´àmbit local, doncs s´han de regular i
finançar des de les administracions europea, estatal i autonòmica. Ara bé,
la història també mostra que aquests canvis no es produeixen per
generació espontània, sinó que són el resultat de processos de
conscienciació i mobilització que es donen en els municipis, a partir
d´enfortir el teixit associatiu i les xarxes de solidaritat. El grau de cohesió
social depèn, en certa manera, de l´amplitud i riquesa d´aquest teixit
comunitari. Per això alguns municipis s´han convertit en laboratoris
d´experimentació de petits canvis que, a la llarga, amb la suma de molts
d´ells, generen canvis més globals.
D´aquí l´importància de l´acció de les associacions de veïns i d´altra mena,
de les cooperatives, de les entitats socials, esportives i culturals, dels
esplais i altres activitats de lleure, dels grups ecologistes en defensa del
medi ambient, dels grups feministes, dels sindicats i de les ONGs i diverses
iniciatives de voluntariat destinades a atendre i a cobrir les necessitats
bàsiques de la gent més vulnerable.
Per enfortir aquesta dinàmica comunitària és convenient que en l´ADN
d´aquest col-lectius, a més d´altres finalitats especifiques, hi siguin
presents la cura per evitar tota mena de violències, el respecte per a totes
les persones sense distinció de cap mena, la preservació del medi ambient
i la defensa escrupulosa dels Drets Humnans i de l´Infant. I també és bo
que, des de l´ajuntament, s´arbitrin i es consolidin espais participatius com
els consells educatius de centre i de poble, el consell de la vila o els pressupostos participatius, on el veïnat pugui decidir el destí d´una part
del pressupost municipal.


30
Noticias / 10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT
« el: Agost 25, 2020, 10:52:33 am »
10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT, i potser a
qualsevol altre lloc. 1ª Part.


Jaume Carbonell Sebarroja
Durant aquesta pandèmia, provocada per aquest virus maleït, hi ha
paraules que ressonen amb més o menys força en funció de qui les
pronuncia, del moment, de les circumstàncies i de com ho viu cada
persona: aïllament, atur, cansament, control, creativitat, crisi, desigualtat,
desglobalització, digitalització, dolor, egoisme, esperança, fragilitat, futur
(no gaire), frustració, incertesa, lentitud, llibertat, moviment, natura,
normalitat, pobresa, present (molt), reinvenció, soledat, solidaritat,
teletreball, vulnerabilitat,....
També hi ha frases que s´han anat repetint arreu. “Després del covid-19,
res no tornarà a ser igual”; “El món serà diferent”; “Les nostres vides
canviaran”,… Què ens fa pensar que això serà així? Quina pot ser la
magnitud dels canvis anunciats? Anirem a millor o a pitjor? És cert que hi
ha alguns indicis i evidències. Algunes ja les coneixiem i tenen a veure
amb un model econòmic insostenible i amb els efectes del canvi climàtic, i
d´altres són difícils de predir, perquè vivim en una cruïlla de la història de
la humanitat on s´han enterrat vells relats polítics i s´obren horitzons nous
i desconeguts.
Les nostres vides depenen de les polítiques de redistribució de la riquesa i
del grau de confrontació i de cooperació entre els diversos països a nivell
mundial i europeu. Les llargues i tenses negociacions a l´Unió Europea -
que provisionalment han arribar a bon port- en són un exemple prou
emblemàtic. No només pels ajuts concedits, sinó també pels projectes que
es subvencionen, molts d´ells vinculats a la necessària transició ecològica.
Si, en primer lloc dependrà dels diners que arribin d´Europa i de
l´aprovació, en el transcurs dels propers mesos, dels pressupostos de
l´Estat, de la Generalitat i de l´Ajuntament. En segon lloc, dependrà de si
en aquests pressupostos es prioritzen les polítiques per promoure
l´economia sostenible i l´ocupació, per crear un entorn més verd i
habitable i una inversió pública major i més eficient en educació, sanitat i
benestar social que garanteixi una millor qualitat de vida per a tota la
població. I, en tercer lloc, dependrà de fins a quin punt es poden
neutralitzar i superar tres de les lacres que han conformat l´història
d´Espanya des del 1876 fins a l´actualitat: la corrupció, la incompetència
política i la divisió social, tal com assenyala Paul Preston a “Un poble traït”
(2019), un llibre absolutament recomanable.
Ara bé, en l´àmbit local, l´intervenció activa de la ciutadania pel control i la
millora dels serveis públics, per la defensa del medi ambient i per a la
creació d´un teixit associatiu potent, amb les corresponents xarxes de
sensibilitat i solidaritat, poden contribuir de forma notòria a la cohesió
social i a la dignificació de la vida quotidiana. Sobretot, com deia abans, si
la cooperació s´avantposa a la confrontació., crisi, desigualtat,
desglobalització, digitalització, dolor, egoisme, esperança, fragilitat, futur
(no gaire), frustració, incertesa, lentitud, llibertat, moviment, natura,
normalitat, pobresa, present (molt), reinvenció, soledat, solidaritat,
teletreball, vulnerabilitat,....
També hi ha frases que s´han anat repetint arreu. “Després del covid-19,
res no tornarà a ser igual”; “El món serà diferent”; “Les nostres vides
canviaran”,… Què ens fa pensar que això serà així? Quina pot ser la
magnitud dels canvis anunciats? Anirem a millor o a pitjor? És cert que hi
ha alguns indicis i evidències. Algunes ja les coneixiem i tenen a veure
amb un model econòmic insostenible i amb els efectes del canvi climàtic, i
d´altres són difícils de predir, perquè vivim en una cruïlla de la història de
la humanitat on s´han enterrat vells relats polítics i s´obren horitzons nous
i desconeguts.
Les nostres vides depenen de les polítiques de redistribució de la riquesa i
del grau de confrontació i de cooperació entre els diversos països a nivell
mundial i europeu. Les llargues i tenses negociacions a l´Unió Europea -
que provisionalment han arribar a bon port- en són un exemple prou
emblemàtic. No només pels ajuts concedits, sinó també pels projectes que
es subvencionen, molts d´ells vinculats a la necessària transició ecològica.
Si, en primer lloc dependrà dels diners que arribin d´Europa i de
l´aprovació, en el transcurs dels propers mesos, dels pressupostos de
l´Estat, de la Generalitat i de l´Ajuntament. En segon lloc, dependrà de si
en aquests pressupostos es prioritzen les polítiques per promoure
l´economia sostenible i l´ocupació, per crear un entorn més verd i
habitable i una inversió pública major i més eficient en educació, sanitat i
benestar social que garanteixi una millor qualitat de vida per a tota la
població. I, en tercer lloc, dependrà de fins a quin punt es poden
neutralitzar i superar tres de les lacres que han conformat l´història
d´Espanya des del 1876 fins a l´actualitat: la corrupció, la incompetència
política i la divisió social, tal com assenyala Paul Preston a “Un poble traït”
(2019), un llibre absolutament recomanable.
Ara bé, en l´àmbit local, l´intervenció activa de la ciutadania pel control i la
millora dels serveis públics, per la defensa del medi ambient i per a la
creació d´un teixit associatiu potent, amb les corresponents xarxes de
sensibilitat i solidaritat, poden contribuir de forma notòria a la cohesió
social i a la dignificació de la vida quotidiana. Sobretot, com deia abans, si
la cooperació s´avantposa a la confrontació.

Pàgines: 1 [2] 3 4 5 6 7 ... 75
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal