Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: 1 [2] 3 4 5 6 7 ... 80
16
La inscripció al concurs es podrà realitzar del 12 de juliol al 27 de setembre al web maresmusic.cat


Comença el Maresmusic 2021! El concert de finalistes es realitzarà el 13 de novembre a Montgat, reprenent les accions presencials. Aquest 2021 s'incorpora Tiana com a municipi organitzador. Maresmusic, el concurs de música jove organitzat pels ajuntaments de Cabrils, El Masnou, Montgat, Vilassar de Mar i Tiana, engega aquest 2021 recuperant l'activitat presencial i més activitat que mai a les xarxes socials. Al canal d'Instagram (@maresmusicmaresme) s'oferirà informació actualitzada, xerrades amb grups de música i professionals del sector i moltes sorpreses més. Maresmusic és més que un concurs, és una plataforma que ajuda als joves de la comarca amb recursos i eines per a la professionalització dels seus projectes musicals. Poden participar al Maresmusic aquells grups o solistes amb edats compreses entre els 16 i els 30 anys, on almenys un dels components estigui empadronat a un dels municipis organitzadors o algun municipi del Maresme. La inscripció al concurs es podrà realitzar del 12 de juliol al 27 de setembre al web www.maresmusic.cat des d'on es podran consultar les bases de participació.

El concert de finalistes es realitzarà el dissabte 13 de novembre a la Sala Pau Casals de Montgat

El concurs atorgarà els següent premis:


● Premi gravació audiovisual d'un concert en directe en un estudi o plató de TV o gravació d'un videoclip fora d'estudi valorat en 2.000€.
● Participació a una Fira Professional amb assessorament i acompanyament d'una empresa del sector per donar suport al “management”. Premi valorat en 500€.
• Contractació remunerada en un festival de música itinerant de Catalunya per valor de 400€.
• Premi de 500€ en material musical (deliberació votació popular).
• Premi local dirigit als grups participants residents a alguna de les poblacions organitzadores. Directament tenen accés a un premi a la millor proposta de cada municipi, encara que no sigui seleccionada per a la fase final. El premi consisteix en una actuació remunerada a les festes majors o cicle municipal de Cabrils, El Masnou, Vilassar de Mar, Montgat o Tiana, a la millor proposta presentada a la localitat.

La realització de les diferents fases del concurs i dels premis estaran subjectes a les mesures sanitàries per combatre la Covid-19.

Documentació


https://www.montgat.cat/documents/bases_concurs_de_musica_jove_maresmusic_2021.pdf

17
La quinta ola de Covid-19 está aquí, con una explosión de contagios a consecuencia del variante delta y con el 48% de los mayores de 16 años con la pauta completa de vacunación.

El riesgo de rebrote está disparado desde hace dos semanas, coincidiendo con el levantamiento de las restricciones en el ocio nocturno y la obligación de llevar la mascarilla en espacios abiertos, cosa que ha obligado al Govern a hacer marcha atrás. El Departament de Salut ha informado hoy de que el riesgo de rebrote está en 1.753 puntos, cuando el día anterior era de 1.552. Hace quince días estaba en 102 puntos. Este boom de contagios es un hecho en los municipios del área metropolitana de Barcelona.

Santa Coloma de Cervelló es el municipio del área de Barcelona con el riesgo de rebrote más alto, con 4.666,32 puntos, seguido de Montgat (3.172,36) y Tiana (2.990,35).

Los municipios de la AMB con el riesgo de rebrote más alto

Estos son los municipios del área metropolitana de Barcelona con el riesgo de rebrote por encima de la media:

Santa Coloma de Cervelló: 4.666,32
Montgat: 3.172,36
Tiana: 2.990,35
Molins de Rei: 2.924,26
Sant Just Desvern: 2.786,23
Sant Cugat del Vallès: 2.757,83
Sant Joan Despí: 2.616,27
Barcelona: 2.424,07
Esplugues de Llobregat: 2.413,07
Pallejà: 2.346,02
Montcada i Reixac: 1.937,9
Cornellà de Llobregat: 1.935,53
La Palma de Cervelló: 1.900,65
Sant Feliu de Llobregat: 1.853,42
Sant Boi de Llobregat: 1.825,31
Badalona: 1.815,23
El Prat de Llobregat: 1.792,9
Barberà del Vallès: 1.764,66
Por debajo de la media están los municipios de:

Begues: 1.734,19
Gavà: 1.701,84
Castellbisbal: 1.697,99
Sant Adrià de Besòs: 1.691,26
Viladecans: 1.685,87
Castelldefels: 1.613,69
Cervelló: 1.610,21
Torrelles de Llobregat: 1.533
Sant Vicenç dels Horts: 1.530,08
L'Hospitalet de Llobregat: 1.431,45
Corbera de Llobregat: 1.414,04
Cerdanyola del Vallès: 1.412,95
El Papiol: 1.379,8
Ripollet: 1376,97
Sant Andreu de la Barca: 1.354,32
Santa Coloma de Gramenet: 1.203,49
Badia del Vallès: 1.020,66

¿Qué mide el riesgo de rebrote?

El riesgo de rebrote, también conocido como Índice de Crecimiento Potencial (EPG), se compone de dos factores: la velocidad de reproducción y la incidencia acumulada de los últimos catorce días. La velocidad de reproducción media de los últimos siete días permite evaluar la velocidad de propagación de la enfermedad. Se calcula como el cociente entre la media de los casos confirmados los últimos tres días respecto de los casos confirmados de cinco días atrás, también como media de tres días. Posteriormente se hace la media de los siete últimos días.

El segundo componente es la incidencia acumulada de los últimos catorce días, que se calcula como el número de nuevos casos del día actual más los casos de los trece días anteriores por 100.000 habitantes. Esta incidencia permite estimar a cuántas personas está con capacidad de contagiar la enfermedad en un momento determinado (casos activos). Para hacer los cálculos de la incidencia acumulada se excluyen los pacientes ingresados en residencias geriátricas porque tienen un comportamiento epidemiológico diferente.

¿Qué permite hacer?

El riesgo de rebrote permite valorar el crecimiento de una epidemia, ya que mide los posibles nuevos casos diagnosticables los próximos catorce días y está relacionado con la probabilidad de aparición de nuevos brotes epidémicos. Este índice se tiene en consideración a la hora de tomar medidas para impedir la expansión de la Covid-19.

Imagen principal, un espectador del Festival Vida se somete a un test de antígenos /PRPA MASÓ   
 /ACN

18
Miembros de la UDEF registran las oficinas del edificio de las Canónigas del Ayuntamiento de Palencia / A. QUINTERO
IU de Castilla y León, como acusación particular en las diligencias preliminares, asegura que seguirá «muy de cerca» el desarrollo de las investigaciones

Izquierda Unida de Castilla y León ha remitido un comunicado en el que incide en cómo, tres años después de que la Unidad Central de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF) de la Policía Nacional entrara en los ayuntamientos de Palencia, León, San Andrés de Rabanedo o Villaquilambre, el Juzgado de Badalona donde estaba centralizado el denominado 'caso Enredadera' haya acordado remitir pieza separada a los juzgados de Palencia y León que corresponda.

El auto de inhibición a favor de estos juzgados, que es definitivo tras haber resuelto la jueza los recursos interpuestos por los imputados, acuerda la remisión de la documentación incautada en los ayuntamientos de Cistérniga (Valladolid), Palencia, León, San Andrés de Rabanedo y Villaquilambre a los juzgados que corresponda en función de la competencia territorial, remitiéndose al escrito de la Fiscalía en cuanto a la posible tipificación de los delitos.

La Fiscalía califica los delitos cometidos en cada uno de estos ayuntamientos de prevaricación administrativa, cohecho, tráfico de influencias, malversación de caudales públicos, fraudes y exacciones ilegales, negociaciones prohibidas a funcionarios públicos o delitos de falsedad en documento público, oficial o mercantil.

El Coordinador de Izquierda Unida de Castilla y León, Juan Gascón, organización personada como acusación particular en las diligencias preliminares, asegura que van a seguir muy de cerca el desarrollo de estas investigaciones, pues los delitos de que se acusa son muy graves «y más si en los mismos están implicados cargos públicos«.

La bautizada trama 'Enredadera' nace de una investigación respaldada por el Juzgado de Badalona, que ordenó los registros y quien firmó las órdenes que llevaron a la Policía ante un buen número de políticos, funcionarios y empresarios (entre ellos el leonés José Luis Ulibarri, dos directivos de Gespol-Valoriza y el empresario de Astorga Ángel Luis García, 'el Patatero', mano derecha en los negocios del primero de los empresarios citados).

El 2 de julio de 2018, el Juzgado de Badalona firmó medio centenar de órdenes de entradas y registros en diferentes sedes (desde León a Palencia, de Alcobendas a Fuenlabrada, de Oviedo, a Teruel y Vélez Málaga, pasando también por Parla, Pinto o Plasencia). Medio centenar de registros, coordinados desde Cataluña y la UDEF, y todos ejecutados el 3 de julio. Todo lo ocurrido en aquella jornada venía derivado de una investigación judicial que arrancaba en mayo de 2016 por las sospechas de un edil del PSC en Montgat (Barcelona), quien denunció amaños en contratos vinculados a equipos para semáforos, radares y telecomunicaciones.

Aquella denuncia despertó dos años de escuchas en los que se revelaron, a juicio de la autoridad judicial, una amplia red de corrupción municipal que incluía amaños de concursos, falsificación de informes sobre densidades de tráfico, uso de información privilegiada para desbancar a competidores y, finalmente, la tentación a los cargos públicos para que prevaricasen.

En el caso de Castilla y León, la provincia leonesa quedó desde aquel día 3 de julio bajo la lupa con registros en el ayuntamiento de la capital, San Andrés del Rabanedo, Villaquilambre, Astorga y Villarejo de Órbigo. El juez ordenó la detención de todos los alcaldes de estos municipios, salvo en la capital, y de dirigentes leoneses de Ciudadanos. También hubo registros en el Ayuntamiento de Palencia.

Casi de forma paralela se ordenaba el ingreso del empresario José Luis Ulibarri en la cárcel catalana de Brians, la misma a la que era enviado el también empresario maragato Ángel Luis García, 'El Patatero'./El Norte de Castilla
[/size]

19
Noticias / Montgat apuja els preus de l’escola bressol municipal
« el: Juliol 09, 2021, 10:49:49 am »


L’Ajuntament de Montgat ha acordat modificar els preus públics de l’escola bressol Els Montgatets i dels serveis esportius municipals. L’escola bressol municipal en una imatge d’arxiu. Foto: Els Montgatets
En la sessió ordinària del mes de juny del Ple celebrada la setmana passada, els grups van donar el seu vistiplau a la proposta de l’executiu encapçalat per Andreu Absil gràcies als vots de l’equip de govern i del regidor no adscrit i malgrat l’abstenció dels partits de l’oposició.

Amb aquesta modificació s’incrementen substancialment les tarifes tant del servei de l’escola bressol com dels esports. Des d’ERC i els comuns van justificar el seu posicionament criticant que aquesta modificació hagués estat anunciada a través de la revista municipal abans de ratificar la seva aprovació al Ple i al·legant que es tracta d’una proposta “poc treballada”.

En la sessió del mes de juny també es va aprovar inicialment el reglament del Servei d’Atenció Domiciliària i es va posar sobre la taula un possible cas d’assetjament al consistori i la necessitat d’activar el protocol pertinent./linea Nord

20
Continuen avançant el projecte Continua per remodelar el passeig marítim de Montgat
i deixar enrere les mancances estructurals i problemes que acumulava per culpa dels
temporals.


El projecte de la segona fase comprèn un tram de 90 metres de llarg, situat
entre el tram edificat i el pas sota les vies proper a l’actual llotja de pescadors, i té un
pressupost de 631.907,06 euros. Fins aquest moment s’ha actuat davant de
l’estació de Montgat Nord, unes obres que anaven a càrrec del gestor ferroviari ADIF,
que es van endarrerir malgrat les pressions del consistori. Finalment, es va col·locar un
sistema d’ancoratges nou per protegir el passeig en aquesta zona.

Les obres d’aquesta segona fase les han promogut l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i tenen una durada prevista de vuit mesos. Un dels objectius clau del projecte és que la platja sigui accessible per a tothom. Així, es proposa la reordenació dels accessos actuals i es planteja situar petites passeres de fusta que penetraran a la platja. Aquestes passeres se situaran als extrems de l’àmbit de les obres. Per altra banda, per poder connectar la cota de la sorra amb el passeig que discorre paral·lel a les vies del ferrocarril, es construirà una rampa. A més, el passeig marítim de Montgat s’ampliarà per regularitzarne l’amplada a sis metres, tal com es va executar a la primera fase, de manera que es disposarà d’un espai molt més còmode perquè la ciutadania pugui circular-hi amb normalitat. A més, aquest espai incorporarà la nova pèrgola que allotjarà la subhasta cantada del peix, un dels elements emblemàtics del municipi. Així, aquest nou espai servirà per situar-hi activitats i usos que, per la seva naturalesa relacionada amb el mar, estan permesos dins del domini públic maritimoterrestre.

En un futur, aquesta estructura allotjarà els usos que actualment té en concessió el Club Marítim Montgat, així com un petit espai de magatzem i banys pertanyents als usos de la llotja. Així, l’equipament disposarà d’un nou espai on dur a terme les seves activitats, i al qual la ciutadania podrà accedir de manera còmoda per poder-ne fer ús./TOT

21
Un vehicle abandonat a la via pública en una imatge d’arxiu. Foto: Aj. de Montgat

L’Ajuntament de Montgat ha iniciat una campanya per controlar l’abandonament de vehicles als carrers del municipi.


La iniciativa s’ha dut a terme a través de la Policia Local i en col·laboració amb l’agent cívic de la població, que han aconseguit identificar una trentena de vehicles abandonats i estacionats a la via pública en diverses places de pàrquing situades al barri del Turó del Mar i rodalies.

Fruit d’aquesta tasca d’identificació, el consistori ha retirat un total de set cotxes i ha aconseguit el trasllat per part dels mateixos propietaris d’una vintena de vehicles amb risc d’abandonament a altres zones de la ciutat. D’aquesta manera també es facilita l’estacionament als veïns de la zona del Turó del Mar.

Segons informa el govern local en un comunicat, la previsió és poder iniciar pròximament la digitalització d’aquest control de vehicles abandonats per tal de poder fer-ne un seguiment més exhaustiu.

22
Noticias / Montgat termina mayo con 633 personas en paro
« el: Juliol 02, 2021, 08:29:23 am »
Un total de 18 personas han encontrado trabajo en la localidad en el último mes

El municipio de Montgat ha terminado mayo con una disminución en las cifras de desempleo. Son 633 las personas que actualmente se encuentran sin trabajo en la localidad, según el Instituto de Estadística de Cataluña (Idescat).

En total, son 18 personas menos en paro comparado el mes pasado, en una situación económica afectada por la crisis de la pandemia de coronavirus. Estos valores reflejan una bajada del 2,76% con respecto a mayo del año pasado, cuando el municipio finalizó el mes con 641 personas sin empleo./size]

El sector servicios, el más golpeado

El sector servicios es el más castigado en el municipio según los últimos datos publicados. El Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias señala que en Montgat hay un total de 523 personas de esta actividad que no encuentran trabajo, lo que representa un 82,62% del total de desempleados de la localidad. En orden descendente, le siguen industria (7,9%), construcción (5,69%) y agricultura (0,16%).

La causa principal de estas cifras es la normativa de clausura de los comercios no esenciales como medida de seguridad para evitar la propagación de nuevos contagios en la que denominamos tercera ola del coronavirus, que llegó tras las fiestas navideñas. Son muchas las comunidades autónomas del conjunto de España que pusieron en funcionamiento esta medida, junto con Cataluña. Los Expedientes de Regulación Temporal de Empleo (ERTE) han ayudado a frenar la tasa de paro y la destrucción de muchos de estos empleos de forma definitiva.



23
Noticias / SALUT 100X100 PÚBLICA
« el: Juliol 01, 2021, 07:06:20 am »
Manifestació a Montgat

         * Jaume Carbonell Sebarroja

Ahir es van convocar concentracions a tot Catalunya  per iniciativa de “La marea blanca” per impulsar la campanya “Ara més que mai sanitat pública, sí o sí atenció primària”, que compta amb un manifest amb un decàleg de mesures per detenir la degradació de l´atenció primària (ahir es va publicar a Montgat.net). La concentració al CAP de Montgat va reunir un centenar de persones.

Truco al 934694930 i es dispara la màquina. “Benvinguts als serveis assistencials de Badalona -inclouen Montgat i Tiana-. Si voleu ser atesos en català premeu 1…. Si voleu programar una cita premeu 1… Si voleu…. Tots els nostres agents estan ocupats. Preguem torni a trucar passats  uns minuts”.  Havia d´anar a urgències i no vaig aconseguir parlar amb una administrativa fins al cap de tres hores. Altres persones encara han trigat més. Llargues esperes perquè t´atenguin per telèfon, i encara més si la visita és presencial i no urgent. L´ús que se´n fa de les visites telefòniques i telemàtiques és abusiu. Esperem que aquesta pràctica no s´acabi normalitzant després de la pandèmia.

Entre les persones concentrades es comenten tota mena de casuístiques. “Quan no vas d´urgències i demanes pel teu metge de capçalera diuen que ja et trucaran. Jo porto mes i mig i encara no m´han cridat”. “En a mi abans em feien una revisió cada sis mesos perquè pateixo del cor, i des de que va comença la pandèmia no hi control”. “Les visites presencials no te les donen, si tens sort, fins al cap de dues o tres setmanes”. El cas que explica una altra persona és especialmente greu: “A la meva dona, després de retrassar-li una analítica i trobar-se bastant malament,  li van diagnosticar una diabetes i li van receptar la medicació per telèfon. No va haver-hi manera de que la visitessin fins que, un bon dia, el seu rostre va aparèixer totalment groc. Vàrem trucar al al 061 i cap a l´ambulatori de Badalona i després a l´Hospital Municipal. Li van fer tota mena de proves i li van trobar un tumor al pancreas. Ahir la van traslladar a Can Ruti. Sembla que està fora de perill, però si no hagués estat pel seu aspecte groguenc, no sé què hauria passat”.

A la concentració de les sis de la tarda, al pati del CAP, es mostra una gran pancarta amb el lema de la campanya: “Més que mai sanitat pública, sí o sí atenció primària” i altres de menor tamany amb aquests eslògans:  “Sanitat 100x100 pública”; “Més professionals sanitaris”, “Renda garantida ja!”. Les càmares disparen, amb la gent al fons.

A continuació, es fa una rotllana i un parell de persones llegeixen el manifest, alternant el catatà amb el castellà. El nucli de la crítica es centra, sobretot, en l´Atenció Primària de Salut, el sector que ha patit més: perquè han hagut d´assumir noves funcions amb menys recursos. Aquest dèficit ve de lluny, de les polítiques neoliberals de retallades i austeritat. “L´atenció primària no és una prioritat per als governs ni per als diferents grups de poder que operen en la sanitat perquè genera poc negoci”. Es considera insuficient l´augment pressupostari previst en el nou pacte de govern ERC-JuntsxCat, ja que dels 5.000 milions assignats a sanitat només  300 van a l´atenció primària.

Entre el decàleg de mesures de millora es contempla la reobertura de tots els CAPS i consultoris locals, la recuperació de les visites presencials a criteri del pacient, la millora dels equipaments tecnològics per a la comunicació telefònica i telemàtica per resoldre consultes administratives o de seguiment a criteri de pacient i professional, destinar el 25% del pressupost de Salut per als Equips d´Atenció Sanitària i un enfocament integral dels problemes de salut (recordem que ahir es va publicar el manifest sencer). Aquest s´acaba amb una reivindicació clara i contundent, com no podia ser d´altra manera, d´un dels béns comuns i dels drets bàsics de la ciutadania. “Sense una Atenció Primària forta no hi pot haver un Sistema Públic de Salut de qualitat, equitatiu i resolutiu. Ens hi va la salut i la vida”.  Forts aplaudiments. Abans que la gent vagi desfilant es crida: "Sanitat 100x100 pública”. Aquest és, sens dubte, un dels grans reptes socials de Catalunya.

*A estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.

24
Aquest mes estrenem govern i ens acomiadem de la fase més dura de la pandèmia.


Ens preparem per recuperar les nostres vides i també els nostres serveis que han estat trastocats per la pandèmia i
les mesures econòmiques i socials que ha comportat. El sistema sanitari i els seus professionals han
fet un esforç enorme per atendre les noves necessitats que s’han presentat, però a costa de deixar de
banda moltes necessitats, perquè partíem d’un sistema debilitat per un baix finançament públic i la
dinàmica de privatització que les polítiques neoliberals d’austeritat han imposat els últims anys. La
part del sistema que més ha patit ha estat l’Atenció Primària de Salut que ha hagut d’assumir noves
funcions amb menys recursos.

La ciutadania hem vist com s’han tancat alguns CAPs i la meitat dels consultoris locals, alguns dels
quals, inexplicablement, segueixen sense obrir amb greus repercussions en l’accés de la població als
serveis sanitaris bàsics, en especial per a les persones grans i amb més problemes de salut. Hem
perdut la figura de la metgessa i la infermera referents perquè ara ens atenen professionals que no
coneixem i que cada vegada és una de diferent. Molts centres continuen amb poques visites
presencials perquè es fa servir de manera abusiva la consulta telefònica o telemàtica. En ocasions,
hem d’esperar dues o tres setmanes per a ser visitades presencialment. Les demores per a les proves
i exploracions, així com per a les consultes als hospitals, s’han allargat de manera inacceptable. Tot
això repercuteix en més patiment, pitjor qualitat de l’atenció i menys resolució dels problemes de
salut. Perquè l’atenció primària és beneficiosa quan és accessible i longitudinal, realitzada per una
mateixa professional amb la qual es creen vincles de confiança.

Les mesures que ha posat en marxa el Departament de Salut han estat bàsicament de personal
administratiu per a tasques COVID, però hem vist com en comptes de restablir el funcionament dels
CAPs i consultoris i reforçar-los per assumir noves funcions (vacunes, seguiments, residències...)
s’han obert altres dispositius (vacunòdroms) o dedicat recursos a altres línies de serveis, com el 061
i el SEM. L’atenció primària no és una prioritat per als governs ni per als diferents grups de poder
que operen en la sanitat perquè genera poc negoci. El pacte de govern que han signat JuntsxCat i
ERC contempla un increment de 5.000 milions d’euros per a sanitat, però només 300 milions per a
l’atenció primària en els propers tres anys.

Als nous governants i responsables sanitaris els reclamem que entomin amb caràcter urgent i
prioritari l’atenció primària com a servei imprescindible per a la població i per al sosteniment i
permanència d’un sistema sanitari públic, universal i de qualitat. Per això reclamem una atenció
primària que garanteixi els atributs que li donen sentit i la participació efectiva de la ciutadania en
les decisions de política sanitària en tots els nivells i instàncies. En concret:

1. Reobertura de tots els CAPs i Consultoris locals. Cap consultori tancat.

2. Recuperació de les visites presencials a criteri de pacient. No a les barreres d’accés a les
visites.

3. Recuperació de la metgessa i la infermera de referència. No a les agendes úniques, consultes
d’urgències, unitats d’atenció domiciliària, unitats de crònics i altres formes que trenquen la
longitudinalitat.

4. Millora dels equipaments tecnològics per a comunicació telefònica i telemàtica per resoldre
consultes administratives o de seguiment a criteri de pacient i professional.

5. Redimensionament dels Equips d’Atenció Primària en funció de la població a atendre,
incloses les persones que viuen en residències. Consolidació del personal administratiu, augment
sensible del personal d’infermeria i recuperació del personal mèdic perdut els últims anys.

6. Destinar el 25% del pressupost de Salut per als Equips d’Atenció Primària.

7. Garantir els serveis de suport als Equips d’Atenció Primària per a una òptima atenció a la
ciutadania: comunicació fluïda amb serveis hospitalaris, implantació a tot el territori del Programa
de Salut Mental de Suport a la Primària, rehabilitació, podologia i altres.

8. Capacitar l’atenció primària dins del sistema: que la professional de referència pugui decidir
un ingrés hospitalari o sociosanitari, prioritzar una exploració o una visita d’especialitat.

9. Posar en marxa Consells de Participació en cada Àrea Bàsica de Salut amb representació de
pacients i ciutadania com a instrument per millorar la transparència, la qualitat dels serveis i la
gestió dels centres. Les decisions dels Consells de Participació han de tenir caràcter vinculant.

10. Programes d’atenció comunitària per a un enfocament globalitzador dels problemes de salut,
intervenint en els condicionants socials de la salut.

A nivell local...............

Sense una Atenció Primària forta no hi pot haver un Sistema Públic de Salut de qualitat, equitatiu i
resolutiu. Ens hi va la salut i la vida.

25
Noticias / Montgat perd entre sis i deu metres de platja cada any
« el: Juny 18, 2021, 08:44:28 am »
Les platges de Montgat cada cop són menys platges.

Una grua fa tasques de manteniment en una platja de Montgat. Foto: Ajuntament

Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre la situació del litoral metropolità nord. La recerca, que s’inclou dins els passos previs abans de dur a terme el Pla de resiliència del litoral metropolità nord, determina que des del 2017 les platges d’aquest municipi i de Badalona han perdut entre 6 i 10 metres anuals d’amplada.

Segons expliquen des de la mateixa AMB, l’objectiu de l’estudi és “tenir més coneixement sobre la dinàmica del litoral i, d’aquesta manera, trobar solucions per frenar la regressió de les platges metropolitanes en el futur”. El document s’ha elaborat a partir de fotografies aèries que l’AMB recull des de fa 20 anys, les imatges comparatives de diferents models digitals en 3D i les mesures de la part submergida.

“La sobre acumulació de temporals des del 2017 ha impedit la recuperació natural de les platges metropolitanes”, afirmen des de l’AMB. Per a l’organisme, la pèrdua de sorra es deu als diferents comportaments que han tingut els sediments del litoral.

Així mateix, hi ha altres qüestions que no ajuden a la recuperació de les platges, com el disseny dels ports del Masnou i Badalona, que limiten l’entrada de sediments i provoquen la regressió de les platges del Baix Maresme i del Barcelonès nord.

El cas de Sant Adrià de Besòs és una mica diferent, ja que la zona de platges del municipi està vivint una lleugera recuperació pel que fa al nombre de metres de sorra./linea Nord.

26
Marc Pons
Foto: Cartoteca de Catalunya

Tal día como hoy del año 1808, hace 214 años, se libraba la Batalla de Montgat, que enfrentaría a las tropas napoleónicas de los generales Duhesme y Lechi y los somatenes de Mataró y de algunas villas del Maresme.

 Aquella batalla se libró, tan sólo, dos días después de la derrota napoleónica del Bruc, pero a diferencia de lo que había pasado en la falda de Montserrat, el resultado se inclinó a favor de los bonapartistas. En este sentido resulta curioso que la historiografía española dé un valor extraordinario a la reyerta del Bruc y, en cambio, ignore a propósito el enfrentamiento de Montgat.

Según la posterior crónica del historiador Antoni de Bofarull, que recoge el testimonio del rector parroquial de Sant Cebrià de Tiana: "Dia de Corpus 16 de juny de 1808. Las tropas francesas baix lo manto dels Generals en Gefes Dueme ÿ Legui eixiren de Barna ÿ acometeren al Castell de Mongat del qual se apoderaren ab prestesa per la vergoñosa fugida, ÿ ninguna resistencia dels somatens de Matarò, que lo guardaban: saquejaren moltas casas, incendiaren altres, ÿ assesinaren inumanament alguns indefensos, despues de haverlos robat quan tenian, deixant altres ferits, ÿ molts sustats”.

La crónica de Bofarull también relata que en aquel contexto social no todo el mundo era contrario al nuevo régimen: “Casi totom desempera la Parroquia martxanse a las montañas fins a tots los monjos de Montalegre desempararen lo Monestir. Arribà lo saqueig fins à casa Mas, ÿ queda libre lo restant de la Parroquia de las tropas francesas, perquè marxaren per la Marina cap à Matarò, cometent iguals insults en sa carrera; pero no quedà libre de la gent del País, essent los principals los de Badalona, que pagats per los francesos los enseñaren los camins, ÿ fora los francesos se cometeren molts robos”.

Durante los seis años de régimen napoleónico (1808-1814), el castillo de Montgat cambió de manos en varias ocasiones, produciéndose una cantidad importante de muertes en las múltiples reyertas que se libraron. Según las crónicas de la época, los somatenes de la comarca estuvieron siempre dirigidos por Francesc Milans del Bosch y Arquer, antepasado directo del general Jaime Milans de Bosch y Ussía, uno de los protagonistas del golpe de estado militar del 23-F (1981)./El Nacional.cat

27
Noticias / Nou radar de velocitat dins del casc urbà de Montgat
« el: Juny 16, 2021, 08:28:23 am »
’Ajuntament de Montgat ha instal·lat un control de velocitat a la Ronda dels Països Catalans davant de l’escola Norai amb l’objectiu de controlar el compliment de la velocitat màxima dels vehicles en aquesta via urbana, que en aquest cas és de 30 Km/h.

 L’Ajuntament ha registrat la velocitat dels vehicles en aquest punt des del 15 de març fins el 25 de maig. L’objectiu de la col·locació d’aquest control de velocitat a la Ronda dels Països Catalans és pacificar la zona i reduir la velocitat en aquesta via urbana que dóna accés a una escola d’infantil i primària. 

28
La acumulación de temporales ha impedido la recuperación natural del litoral, según un estudio del AMB
El Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha hecho un estudio de la dinámica del litoral para buscar soluciones que frenen la regresión de las playas al norte de Barcelona. Y es que según estos trabajos, las playas de Montgat y Badalona pierden cada año, y desde el 2017, entre seis y diez metros de ancho. Uno de los factores que explica este comportamiento es la acumulación de temporales en los últimos cuatro años, que ha impedido la recuperación natural de las playas. La excepción es Sant Adrià de Besòs, que en este mismo periodo ha ganado metros de playa gracias a la retención que provoca el Port del Fòrum. El estudio propone también revertir la situación con la aportación de arena, la construcción de espigones o la instalación de tubos geotextiles sumergidos.

El trabajo sobre las playas detalla también la aplicación de estas propuestas de carácter genérico en cada caso. La mayor actuación se plantea en Montgat, donde se propone la construcción de cinco espigones sumergidos de 250 metros, una aportación inicial de arena de 600.000 metros cúbicos y una aportación anual de 80.000 metros cúbicos más.

En el caso de Badalona, el estudio plantea aportaciones anuales de arena de unos 13.200 metros cúbicos, el replanteo en la disposición de los equipamientos situados en primera línea de mar y la construcción de un espigón de apoyo a la playa de la Mora y la aportación puntual de 102.000 metros cúbicos de arena en este mismo punto.

En cuanto a Sant Adrià de Besòs, la propuesta pasa por la construcción de un nuevo espigón, la retirada de la escollera de enfrente de las antiguas parcelas industriales y la aportación de 95.000 metros cúbicos de arena. El estudio también plantea un "replanteamiento" de los trasvases de arena en el puerto de El Masnou, porque "las aportaciones de arena no compensan la erosión".

Similitudes con el extremo sur de Barcelona

La aceleración de la regresión por la falta de una "tranquilidad meteorológica" en los últimos años, se añade también un elemento que hace años que existe, como es la barrera que suponen los puertos de Masnou y Barcelona para el transporte natural de sedimentos de norte a sur.

En este sentido, el AMB ya hizo un estudio similar en el año 2019 en el extremo sur de Barcelona donde también se evidenciaba que el "denominador común" de las playas metropolitanas es la regresión.


29
Noticias / Presentats els actes de la Festa Major de Sant Joan
« el: Juny 15, 2021, 08:37:45 am »
L’Ajuntament de Montgat i l’Associació de Veïns de Monsolís i Casc Antic estan organitzant la Festa Major de Sant Joan.

Del 20 al 27 de juny tornaran els actes presencials després d’un any 2020 de pandèmia en què es van haver de suspendre moltes activitats. Així, els montgatins i montgatines podran gaudir d’espectacles festius a la via pública, tot i que es mantindran diverses mesures de seguretat per evitar el risc de contagi.

La Festa començarà amb el Pregó de Festa Major amb el lema “Abracem la cultura” al Parc de la Riera d’en Font que acompanyarà tots els actes programats per a aquesta setmana festiva amb activitats de música, teatre,
sardanes, concerts, diables, activitats per a tota la família, esports, tastet de mar, jocs, diversió i focs de fi de festa. De fet, aquest espai acollirà diversos espectacles, com ara concerts de música i espectacles teatrals.



La festa també comptarà també amb la Flama del Canigó i amb la tradicional ballada de sardanes. Podeu consultar tots els actes en aquest enllaç: https://www.montgat.cat/actualitat/agenda/festa-major-de-sant-joan-2024.html

30
Una entitat veïnal va denunciar la setmana passada la presència d’un abocador il·legal en uns terrenys a mig camí entre Tiana, Montgat i Badalona.
Anton Rosa
 
La brossa s’acumula a l’abocador il·legal. Foto: Montgat Net

A través de les xarxes socials, Montgat Net –una agrupació ecologista que organitza un cop al mes recollides de residus per les platges montgatines, entre altres iniciatives– va alertar de la situació d’aquest terreny limítrof entre les tres poblacions, on s’hi amunteguen grans quantitats de residus sense control.

Segons denuncien veïns de la zona, aquest abocador fa almenys una dècada que existeix i alguna de les deixalles ara denunciades porten gairebé
  ©tres anys a l’espai. “Fa uns anys van decidir posar cadenes per evitar que hi entressin els vehicles, però sempre les acabaven trencant”, explica Marta Soler, una de les membres de l’entitat i veïna del barri de les Costes de Montgat, un dels més propers al terreny afectat. Soler considera que la ubicació de l’espai dificulta que les administracions puguin prendre mesures per evitar nous abocaments, ja que es tracta d’un territori que pertany al municipi de Tiana, però que només té accés per a vehicles des de Montgat o Badalona.

Des de Montgat Net ja han presentat instàncies als tres ajuntaments afectats per denunciar el que podria esdevenir un delicte mediambiental i emplacen les autoritats a posar fi a la degradació de l’espai no només amb neteges puntuals sinó a la col·lació de guals per impedir-ne l’accés i de cartells informatius sobre les sancions.

A preguntes de Línia Nord, l’Ajuntament de Tiana ha assegurat que fa temps que treballen per solucionar la problemàtica i apunten que ja han fet fins a dos requeriments a la propietat perquè netegi l’espai i impedeixi amb algun element físic l’entrada de vehicles al terreny./Linea Nord

Pàgines: 1 [2] 3 4 5 6 7 ... 80
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal