Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: 1 2 3 [4] 5 6 7 8 9 ... 73
46
El personal de la residència Sant Cebrià de Tiana ha decidit fer públic un comunicat per donar a conèixer com s’ha viscut des de dins del geriàtric la crisi del coronavirus.

“Avui, quan per fi podem aturar-nos i respirar per poder continuar, volem parlar de l’excel·lent feina de tots els treballadors. Mai vam pensar que aquest virus seria tan destructiu”, comença la carta, que firmen tots els membres de la plantilla del centre.

En el document compartit a través de les xarxes socials, els treballadors asseguren que aquesta experiència els deixarà “seqüeles per a tota la vida” i traslladen el seu condol a les famílies dels usuaris que han mort a l’equipament municipal des de l’inici de la pandèmia. “Vam provar d’aturar-lo (el virus) i vam prendre totes les mesures necessàries, malgrat el poc suport de l’exterior”, apunten, i afegeixen que l’única ajuda que van rebre va ser la incorporació de personal nou per suplir els companys de baixa que va arribar a través de la direcció de la residència o del mateix personal.

El corprenedor comunicat també agraeix el suport rebut per part de la directiva del centre i assenyala que els usuaris “mai van ser números per a nosaltres” i que no van deixar en cap moment de donar la millor atenció possible als residents.

AL·LEGACIONS I SEGON PLE
L’Ajuntament de Tiana celebrarà aquesta setmana un segon ple per ratificar la intervenció del geriàtric municipal aprovada la setmana passada després que la gestora presentés al·legacions./Linea Nord

47
Noticias / "Gent Gran:una vida dura i una mort mol trista''
« el: Maig 12, 2020, 08:04:59 pm »
"GENT GRAN UNA VIDA DURA I UNA MORT MOLT TRISTA"
Jaume Carbonell Sebarroja*
Colaborador de montgat.net

És la que ha tingut la gent gran, el col-lectiu més
colpejat per aquesta cruel pandèmia, rodejada d´incerteses
i de conseqüències imprevisibles en tots els ordres de la
vida social. Segons fonts de l´Ajuntament de Montgat en
aquest municipi han mort 14 persones, unes quantes a la
residència Sant Cebrià de Tiana, si bé no es comptabilitzen
les morts registrades a hospitals com el de Can Ruti o a
altres centres més llunyans. Les xifres -sempre en data del
10 de maig- s´han d´agafar en pinces. La persona més jove
tenia 57 anys, la resta es situava entre entre els setenta i
més enllà dels noranta. A hores d´ara la xifa total de
defuncions a Catalunya s´eleva a 11.109. La taxa de positius
confirmats a Montgat es situa en 64,86 per cada 10.000
habitants, una xifra intermitja entre les àrees sanitàries
menys afectades -Terres de l´Ebre (12) i Camp de Taragona
(17)- i les més afectades -Catalunya Central (101,1) i
Barcelona ciutat (100,6).

Una bona part de les morts han tingut lloc a les
residències. Si, la pandèmia ha agafat desprevingut al
sistema sanitari, afectat per les retallades i les
privatitzacions de fa uns anys, el grau d´abandonament i
d´improvisació encara ha tingut una major incidència a les
residències, amb falta de material i personal, traslladant a
vegades a la gent a altres llocs i amb un aïllament molt
sever. Però el problema més greu és com es gestionen i
com es controlen pels poders públics -Ajuntaments i
Generalitat- aquestes residències. El cas de la de Tiana,
àmpliament comentat en aquest mateix portal de Montgat-
net, que a hores d´ara s´està invstigant, és un exemple il-
lustratiu d´aquest panorama. Convé reconèixer, però, que també hi ha ha hagut exemples de molt bones pràctiques.

En qualsevol cas és evident que, quan arribi la “nova
normalitat”, en el marc del pla de reconstrucció nacional,
caldrà revisar a fons el model d´aquestes residències, així
com la política assistencial a una població cada vegada més
envellida i amb una de les esperances de vida més elevades
del món.

Més enllà de les mancances que cal corregir i de les
estadístiques -perquè al darrera de cada número hi ha
persones amb la seva pròpia història- voldria recordar i
posar en valor aquesta generació que se´n va. Algunes
d´aquestes persones eren infants a la la Guerra Civil -un
conflicte que va deixar unes 500.000 víctimes- i moltes
d´elles mai van oblidar les corregudes als refugis, a les
estacions de metro o als soterranis dels edificis per
protegir-se dels bombardeigs, les cartilles de racionament o
la pèrdua d´algun familiar.

Altres van nèixer a la primera
postguerra, enmig de la foscor de la dictadura franquista,
del silenci imposat als vençuts i d´una austeritat econòmica
on calia apretar-se el cinturó. Van tenir que esforçar-se
molt per tirar endavat la família, amb una gran quantitat
d´emigrants a l´estranger i o d´immigrants de diverses
Comunitats Autònomes a Catalunya per trobar-hi una
feina. Moltes d´aquestes persones no van poder anar a
l´escola -menys les dones que els homes- i algunes van
aprendre a llegir i escriure molt més tard en una escola
d´adults. I poques, molt poques, van acabar els estudis
secundaris i van entrar a la universitat.
És la generació que va començar a col-locar-se -les
dones es quedaven sovint a casa- a les grans fàbriques -,
una bon grapat de les quals van tancar abans d´acabar el
segle. Eren els temps dels inicis ferotges de la globalització,
on les indùstries s´anaven deslocalitzant i avui en paguem
les conseqüències. És la gent que va fer moltes hores
extres, que va lluitar, exposant-se a ser acomiadats de la
feina i a ser detinguts i empresonats, per aconseguir unes
condicions de treball dignes i la recuperació de la
democràcia.

Després d´una vida de molta lluita personal i col-
lectiva, després de tants esforços i sacrificis, se´ls priva
d´una mort digna. Moren en la soledat més absoluta. Sense
sentir l´escalf de la mà de la seva parella o d´un fill, sense
poder rebre la rialla o l´abraçada d´un net. Sense poder
pronunciar ni escoltar un mot de comiat. Només amb un
gest amable de l´infermera de torn, amb molt de dolor i
unes quantes llàgrime. En la solitut més descarnada, sense
cap acompanyament dels seus éssers estimats.
Algú m´explicava que el seu pare, des de que era a la
residència, feia més de quatre anys, rebia la visita diària de
la seva muller, que no el va deixar sol un sol dia, ni al dinar
de Nadal. I ara feia un mes que no l´havia pogut veure. Com
s´ha viure aquesta mort? Han pogut arribar a entendre
aquest desamparament? Quins poden haver estat els seus
pensaments? I amb quin sofriment i quina tristesa ho han
de viure els seus familiars! Els rituals de comiat hauran
d´esperar, sobretot, si se´ls hi vol tributar l´homenatge que
es mereixen, amb la máxima gent.

La gent gran, encara que sigui dur reconeixe-ho, és un
col-lectiu que fa nosa al sistema capitalista, perquè és
improductiu i ja no serveix per tirar endavant l´economia. I
ara encara és més incòmode, perquè és “un col.lectiu de
risc”. Se li ha penjat aquesta etiqueta, que els hi ha caigut
com una llosa: la seva protecció suposa apartar-los. Alguns
governants i mitjans de comunicació l´han tractat amb un
cert menypreu. S´han sentit frases com aquestes: “Han de
ser els l´últims en sortir”. ”Els vells quietes a casa”. I d´altres
encara menys afortunades. Alguns fanàtics ultraliberals no
han tardat gaire a demanar sense embuts l´eliminació
maltusiana dels més dèbils. Un vice-governador dels Estats
Units va declarar: “El avis haurien de sacrificar-se i deixar-se
morir per salvar l´economia” (Dan Patrick, vicegobernador
de Texas, El Mundo, 24 marzo 2020).

Una cosa és que la gent gran necessiti més atenció,
però l´altra ben diferent és que no sigui tractada com una
ciutadania amb tots els seus drets, sense caure en actituds
paternalistes o de desdeny, al considerar-los persones
inútils, ja amortitzades.

No caldria tenir una cura especial dels infants i de la
gent major, els que celebren l´inici de la vida amb una bona
educació i els que mereixen una vida digne, abans i en el
moment de la mort? A més, malgrat les xacres i les
arrugues, en la vellesa hi ha molta bellesa i, sobretot, molta
saviesa i experiència. En les civilitzacions primitives, i
encara avui en algunes comunitats dels països en molts
sentits mal anomenats subdesenvolupats, les persones
ancianes gaudeixen d´un respecte i d´un poder simbòlic
important: són consultades i escoltades, i els seus consells
són molt ben rebuts.
A les nostres societats modernes, en
canvi, tractem d´apartar-los i mrginar-los, privant-los del
contacte amb persones d´altres generacions, llevat dels
familiars. Però cal recordar que hi ha ancians que no tenen
ningú que els visiti.

Ara bé, una cosa és el lloc que el sistema capitalista
reserva per a la gent gran i altra cosa ben diferent és la
sensibilitat i els esforços de moltes persones per mantenir
les millors tradicions d´atenció a als seus avis i àvies,
procurant mantenir-los el més actius possible. Em refereixo
a l´amor i a la cura de les seves filles i fills a les seves
pròpies llars. A la vocació i professionalitat del personal -
altament precaritzat- a moltes residències, com també hem
vist aquests dies. I a l´acompanyament que s´està fent des
de molts municipis a les persones majors que viuen soles.

Cal destacar, en aquest sentit, la tasca lloable que porten a
terme les treballadores socials de Montgat, amb la col-
laboració d´una dotzena de voluntaris i vountàries. Cada
dos dies truquen a una cinquantena de persones que viuen
soles, parlen una estona amb elles, els hi fan la compra, els
hi porten els medicaments i els hi cobreixen altres
necessitats. El voluntariat s´ha abocat amb moltes altres
accions i les mostres de solidaritat són nombroses.
És evident que després d´aquest malson, on s´han vist
les mancances i la fragigilat en el camp de la recerca, de la
sanitat pública i i de la gent gran, caldrà revisar i
modificar a fons aquestes polítiques, i d´una manera
especial la concepció i el model de gestió i control públic de
les residències.
 Aquest col-lectiu ha d´estar més ben atès,
per descomptat. Però amb això no h´hi ha prou. Caldria,
també, donar-li en aquesta generació l´oportunitat de
gaudir d´una major acompanyament, qualitat de vida i
felicitat; i el contacte intergeneracional, més enllà del nucli
familiar, és una de les oportunitats per aconseguir-ho.
Històricament, quasi sempre les persones de diferents
edats han conviscut en espais comuns, on les relacions
socials i els aprentatges mutus fluien de manera natural.
Però, com deia abans, sembla que amb la modernitat tot
això s´ha trencat i s´han anat organitzant guetos en funció
de l´edat. Tot s´especialitza i es tanca dins del seu grup
d´iguals. Els guetos poden ser socials, lingüistics i culturals.

També generacionals. Cal preguntar-se no només que és
guanya amb aquestes agrupacios diferenciades sinó també
que s´hi perd.
Hi ha experiències, malauradament massa escasses,
de convivència intergeneracional molt beneficioses per a
infants, joves i grans. Vet aquí alguns exemples. Alumnes
de diferents nivells van a les residències on reben clases
particulars de lectura, de llengües, d´art o d´història oral. O
persones majors que, quan el seu estat de salut ho permet,
fan al mateix desplaçant-se a les escoles. S´organitzen
encontres entre joves i gent gran per intervanviar i
comentar vivències, lectures, fotografies i diversos
objectes. Es crean corals i orquestes amb les diverses
franges d´edat. S´organitzen grups de consultors d´ancians
per l´assessorament de diverses iniciatives i projectes. Es
construeixen residències al costat d´escoles bressol, i això
permet poder compartir entre petits i grans moments com
l´esmorçar, l´hora del contecontes i algunes festes i
celebracions.
Els vincles que s´estableixen en aquests casos
són d´una força extaordinària, amb vivéncies emocionals i
culturals de gran calat. ¡Poden arribar a aprendre tant els
uns dels altres!
Quan arribin temps millor seria bo organitzar un
homenatge en aquesta generació que tant ha patit i tant ha
donat. Perquè la seva mort solitària es converteixi en una
celebració de la vida: pels que ens han deixat i per tants
altres que s´han recuperat gràcies a la ciència i a la bona
feina de personal sanitari.

 I cal posar la mirada llarga, amb
els recursos que calguin, per protegir, acompanyar i
millorar la vida, cada dia més llarga, d´aquestes persones
majors que segueixen a casa o viuen en residències. Que el
desconfinament, vagi més enllà de la pandèmia, i els hi
permeti tenir una vida i una mort dignes.


*Pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de la revista “Cuadernos de Pedagogía” i professor a la Facultat d´Educació de la Universitatde Vic fins a la seva jubilació.  Actualment és president del consell assessor del “Diari de l´Educació”. És autor d´una dotzena de llibres. El darrer és: “L´educació és política”

48

La sanidad pública universal, también conocida como cobertura universal de salud, es un tipo específico de atención sanitaria que se presta a todos la cobertura independientemente de sus ingresos, la raza, la edad, las condiciones preexistentes, el sexo, o la riqueza.


El propósito de la asistencia sanitaria universal es proporcionar a todos los ciudadanos la oportunidad de conseguir el cuidado de la salud que pueden necesitar sin tener que preocuparse por sus problemas financieros.

Ventajas de la sanidad pública universal

* Mejora de la salud de la población, ya que todas las personas tienen acceso a los servicios de salud. Esto dará lugar a una disminución de la enfermedad en la población general.

* Se evitan casos en los que el paciente acaba en la pobreza debido a los elevados costes médicos a los que tiene que hacer frente.

*Todas las personas tienen el mismo acceso a la atención sanitaria, lo que promueve la igualdad y la equidad.

* Se alentaría a las personas a buscar el cuidado preventivo y obtener ayuda médica desde el principio cuando el tratamiento no es tan agresivo.Actualmente, mucha gente evita el cuidado preventivo en países como Estados Unidos para ahorrar dinero.

 *La cobertura universal de salud puede ayudar a las pequeñas empresas a ser más rentables y mejorar su crecimiento. En una nación de cobertura de salud privatizada donde las primas de seguros son altas, la mayoría de las pequeñas empresas no pueden permitirse el lujo de proporcionar a sus empleados un seguro de salud./

VIVA EL 1 DE MAYO

49
Anton Rosa
La intervenció sanitària de la residència Sant Cebrià de Tiana ha suposat un punt i a part per a les famílies.


Des de l’inici de la pandèmia, el neguit i la falta d’informació sobre l’estat dels usuaris del geriàtric havia estat una constant. Les primeres dades sobre contagis al centre arribaven a través d’un comunicat de l’Ajuntament el 2 d’abril, tres setmanes després del tancament preventiu del centre. Fins aleshores, els familiars no havien rebut cap informació oficial sobre la situació a l’equipament.
“Quan trucaves a la residència et deien que tot anava bé. No sabíem res del que estava passant”, explica l’Elena. Com molts altres familiars, aquesta dona va començar a sospitar que alguna cosa no funcionava correctament quan va comprovar que els treballadors que s’encarregaven de les videotrucades no portaven mascareta. “Només anaven amb guants perquè des de la direcció els deien que no calia fer servir les mascaretes”, assegura encara atònita l’Elena. Un cas semblant relata la Montse: “No sabem quan es va detectar el primer cas perquè no ho han dit. Quan parlava amb la meva mare ella em deia que estava bé, però jo necessitava que algú em confirmés que no estava infectada”.
Aquest neguit va esclatar amb el primer comunicat oficial del consistori. En aquest breu document es feia referència a un total de vuit interns aïllats, quatre dels quals havien donat positiu per coronavirus. Tres dies després, el 5 d’abril, el nombre de possibles contagis s’elevava a 22 persones i l’11 d’abril s’informava de les primeres deu morts al centre.


FALTA DE TESTS“

A mi sempre em deien que el meu pare era asimptomàtic, però jo li notava a la veu que li costava respirar”, assenyala l’Enric. Després d’insistir durant diverses setmanes, aquest home va aconseguir que li practiquessin la prova de detecció de la malaltia al seu progenitor. El resultat va ser positiu. “La gestió s’ha fet molt malament. Com ha de ser el meu pare asimptomàtic si intenta parlar i no li surt?”, apunta. En un periple similar es va veure envoltada la Lídia per poder esbrinar si la seva mare s’havia contagiat. “En conèixer els primers casos vam demanar que se li fes el test i fins i tot vam buscar un laboratori privat, però va ser impossible”, lamenta.
La prova no va arribar fins al cap de gairebé dues setmanes. “Quan ens va dir que era negativa vam decidir emportar-nos la mare a casa perquè la situació era terrible. L’Ajuntament podria haver evitat morts i el contagi massiu”, afirma la Lídia, que considera que el consistori podria haver intervingut abans la gestió del geriàtric municipal. En la mateixa línia es pronuncia la Montse, que creu que l’Ajuntament encapçalat per Marta Martorell s’ha “adormit” i ha arribat “tard i malament”. “Moltes persones que han mort estaven prou bé com per viure uns anys més i les famílies no s’han pogut ni despedir d’elles”.

RESPOSTES AL PLE

La crítica situació de la residència Sant Cebrià va portar el grup municipal de Junts per Tiana a forçar la convocatòria d’un ple extraordinari per demanar explicacions al consistori. A la sessió, que tindrà lloc el pròxim dimarts, l’alcaldessa haurà d’explicar per què no es va intervenir l’equipament quan es van tenir els primers indicis de possibles casos o de mala praxi en la gestió del geriàtric municipal. Paral·lelament, l’Ajuntament continua endavant amb la denúncia interposada contra l’empresa gestora del centre i ha fet una crida per recavar informació a través de l’advocat que porta el cas, Andreu Van Den Eynde./linea Nord


50
Badalona Serveis Assistencials assumeix la gestió sanitària de la residència de Tiana
Anton Rosa

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha decidit intervenir la gestió sanitària de la residència de Sant Cebrià de Tiana, que serà assumida per Badalona Serveis Assistencials (BSA). La resolució nomena com a nova directora i coordinadora de l’activitat assistencial del geriàtric Anna Ferré Jodra, cap de servei del Centre Sociosanitari El Carme de Badalona. Això suposa que els professionals de BSA s’encarregaran de tota aquesta vessant mèdica del centre. Tanmateix, la responsabilitat de cessar l’actual empresa gestora de l’equipament municipal i d’atribuir la direcció a una altra entitat o organització recau en mans de l’Ajuntament de Tiana. Des de l’esclat de la pandèmia del coronavirus ja s’han produït almenys 27 morts entre els interns del geriàtric municipal.

Segons detalla el consistori en un comunicat, l’equip de BSA s’encarregarà de dur a terme tota l’activitat assistencial de la residència, que inclou la gestió i aïllament dels usuaris, la neteja, el diagnòstic i, si escau, la derivació a altres centres de les persones amb símptomes més greus. Amb aquesta intervenció, també s’obrirà un expedient per realitzar un informe de la situació del geriàtric i un balanç de l’actuació duta a terme pels professionals de BSA.

En tractar-se d’un equipament de titularitat municipal i a diferència de les altres vuit residències intervingudes íntegrament per la Generalitat, Salut considera que ha de ser el consistori qui procedeixi a suspendre temporalment la prestació del servei per part de l’actual adjudicatari del centre. L’Ajuntament també ha de ser qui atribueixi la gestió del geriàtric a una altra empresa o organització.

El consistori ha confirmat també que ja s’han produït almenys 27 morts entre els usuaris des de l’inici de la pandèmia. Del total de 88 residents, només queden al centre 46 persones, 31 de les quals han donat positiu a les proves de detecció de la malaltia. Els únics 12 interns negatius han estat aïllats a la segona planta de l’equipament.

/Linea Nord

51
Noticias / JA ÉS HORA QUE ELS INFANTS PUGUIN SORTIR UNA ESTONA!
« el: Abril 21, 2020, 05:45:58 pm »

Jaume Carbonell Sebarroja*
colaborador de Montgat.net
JA ÉS HORA QUE ELS INFANTS PUGUIN SORTIR UNA ESTONA!


La sensibilitat vers els Drets de l´Infant no ha estat un dels punts
forts dels nostres governs: el de la Generalitat ha trigat en reaccionar i
l´espanyol encara més. Ben diferent ha estat el comportament oficial
d´altres països europeus. Alguns, des del minut zero i altres ja fa alguna
sertmana han permès la sortida de les criatures amb restriccions i
sempre. òbviament, amb l´acompanyament de persones adultes i
respectant estrictes mesures de seguretat. Hi ho han fet
independentment de l´evolució de la pandèmia; i no sembla que aqueta
decisió hagi generat gaires problemes.
En aquesta crisi del coronavirus las persones majors han estat les
més afectades , posant al descobert la pèssima gestió pública de les
residències, i les criatures tornen a ser les grans oblidades. Es clar, es
tracten de sectors improductius. Hi ha una pregunta que molta gent es va
fer des del començament: “Per què els gossos poden sortir i no ho poden
fer els infants?”. Cal recordar-do. “El Real Decret de l´Estat d´Alarma”
anomena fins a tres vegades els gossos i a la infància no ho fa ni una sola
vegada. Tampoc he escoltat a les rodes de prensa que aquesta qüestió
s´hagi plantejat a debat, tot recollint les peticions que es feien des de
diverses bandes. És evident que a les nenes i als nens, com a la resta de la
població, cal protegir-los d´aquesta pandèmia. Això ningú no ho posa en
dubte.
Ara bé, també cal protegir la seva salut integral -física, emocional i
social- en aquesta etapa de creixement i vulnerabilitat. Són molt
importants, per exemple, el moviment, l´aire i la llum solar perquè els
menors metabolitzin la vitamina D, el calci o el fosfor, i pel
desenvolupament cerebral i el sistema inmune. I, de manera indirecta,
afecta també als pares i mares. N´hi ha que gestionen prou bé aquesta
situació de confinament, n´hi ha que ho fan en dificultats i hi ha pares i
mares que, després d´un mes de confinament, estan a la vora d´un atac de
nervis. Hi ha moments de tot i per a tot. Perquè es tracta d´una situació
tan inèdita com dura, on han de combinar el teletreball o patir l´angoixa
d´un ERTO o d´un possible acomiadament –algunes persones ja venien de
l´atur-, mentre tracten d´ajudar els seus fills en els deures i els treballs
escolars. Es clar, i no tothom disposa de la formació o de la capacitat per
fer-ho. D´altra banda és ben diferent el cas d´una familia que disposa d´un
jardí -certament poques-, el de les que tenen una terrassa o poden treure
el cap pel balcó o el de les que conviuen unes quantes persones en un pis
de 45 m2 on no hi entra un raig de llum. En aquestes situacions límit és
quan les desigualtats culturals i socials es manifesten amb més cruesa. En
temps de confinament i de desconfinament.
Els nostres governs, com deia al principi, han estat lents, a l´hora de
suavitzar les mesures de confinament dels infants. Ara bé, hi ha persones i
col-lectius que això ja ho van demanar des del primer dia. El moviment
social amb més incidència l´ha promogut Heike Freire des de Madrid,
pedagoga que porta més de vint anys col-laborant amb famílies, mestres i
altres professionals de l´educació per aconseguir una major connexió dels
menors amb el medi natural. Va iniciar la campanya amb la redacció del
manifest “CoronaInfancias. Los derechos de los niños y niñas en tiempos
de crisis”, que tot seguit va rebre milers d´ahesions individuals i collectives
d´arreu de l´Estat, encara que tampoc hi van faltar les crítiques (per més
informació es pot consultar la campanya a change org. i la web de
l´autora).
El text de Heike Freire acabava amb aquestes paraules: “Hagamos
de nuestro país y del mundo un lugar donde las infancias cuenten, donde
tener hijos, ser padre o madre no tenga que ser una labor heroica y
privatizada. Consigamos que toda la población se vuelque en el cuidado, el
cariño y el respeto hacia nuestras criaturas. Defendamos lo común frente
al “sálvese quien pueda”.
Quiero dejar bien claro que no pretendemos llamar a la rebelión, o
saltarse el confinamiento, sino a la reflexión para gestionar esta crisis con
una mirada empática y respetuosa hacia la infancia”.Els mitjans de comunicació se´n van començar a fer ressó amb
titolars com aquests: “Un mes tancada a casa…… quant de temps més
aguantarà la infància?”; “Els drets de les criaturtes i el confinament”;
“Comparativa. Países europeos donde los niños sí pueden pasear y
empiezan a volver al colegio”; “El Síndic torna a demanar que els infants
puguin sortir al carrer”. El 27 de març el Síndic de Greuges ja va emetre
una resolució en que demanava que es considerés l´interès primordial dels
infants i adolescents i en una segon escrit de la setmana passada, recollint
les veus d´entitats com el Comité dels Drets dels Infants, el Consell
Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya o la Plataforma per la
Infància, alerta de nou sobre les conseqüencies emocionals, físiques i
psicològiques que poden tenir les mesures de confinament massa
restrictives en la població infantil.
També l´OMS (Organització Mundial de la Salut) adverteix dels
efectes que pot tenir aquest tancament domiciliari en la salut mental, les
addiccions i l´estabilitat emocional dels infants i joves, i també en el
conjunt de la población D´altra banda, també s´ha tingut en compte
quines han estat les conseqüències del llarg confinament infantil a la Xina,
fins ara desconegudes o, si meny no, poc difoses. En un extens article del
dia 6 d´abril la prestigiosa revista mèdica “The Lancet” explica en detall les
seqüeles emocionals, somàtiques i psicològiques: increment dels estats
d´ansietat i irribilitat, alteracions de l´humor, plors incontrolats, obesitats,
tristesa immotivada,.. I, es clar, moltes autoritats n´han pres nota.
I arribem al dia d´avui. El govern espanyol ha decidit deixar sortir
una estona a les criatures fins al 12 anys a partir del 27 d´abril, amb un pla
que s´anirà concretant. El govern de la Generalitat ja compta amb un pla
molt treballat que inclou les sortides per franjes d´edat fins els 18 anys, la
duració de les passejades, la necessitats d´establir circuits segurs i tota
mena de mesures de seguretat, algunes prou conegudes. Seria
convenient que el govern central el tingués en compte, alhora que
respecti les decisions que es puguin prendre en cada Comunitat
Autònoma i fins i tot a cada Ajuntament, a partir d´uns criteris generals.
Perquè són aquestes administracions qui millor coneixen el territori per a
gestionar-lo amb més eficàcia.


*Pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de la revista “Cuadernos de Pedagogía” i professor a la Facultat d´Educació de la Universitatde Vic fins a la seva jubilació.  Actualment és president del consell assessor del “Diari de l´Educació”. És autor d´una dotzena de llibres. El darrer és: “L´educació és política”.



52
Noticias / L’Ajuntament de Barcelona lloga una casa de Montgat
« el: Abril 20, 2020, 07:58:38 pm »
L’Ajuntament de Barcelona lloga una casa de Montgat per allotjar 40 joves migrants no acompanyats

L’Ajuntament de Barcelona ha llogat la casa de colònies Claret de Montgat per garantir unes condicions adequades de confinament d’un grup de 40 joves, que per motius diversos es troben vivint al carrer. Segons l’Ajuntament són joves migrats sols d’edats entre els 18 i els 23 anys i que viviuen al carrer. Segons el consistori barceloní, l’objectiu és garantir unes condicions de confinament adequades per aquests joves mentre resta vigent l’estat d’alarma per la Covid-19. Tant l’Ajuntament de Barcelona com també el de Montgat han emès dos comunicats. El consistori de Montgat ha explicat públicament que des del passat 16 d’abril l’equipament està en funcionament i els joves segueixen un projecte educatiu i de recuperació mitjançant l’esport.  Els joves que accedeixen a l’equipament arriben exclusivament derivats pels serveis socials especialitzats de referència de l’Ajuntament de Barcelona i a la casa de colònies tenen tots els serveis així com atenció social i sanitària, activitats ocupacionals i de lleure, tallers idiomes, xerrades informatives (salut, hàbits, coneixement de l’entorn) i activitats esportives i lleure. L’Ajuntament, a més, explica que des dels consistoris de Montgat i Barcelona han coordinat les accions necessàries per corregir les possibles situacions que puguin generar queixes a l’entorn i en fa el seguiment de l’estada per garantir la convivència a la zona. L’equipament compta amb una dotació de seguretat privada, a la qual s’afegeix un protocol amb els cossos de seguretat (Policia Local de Montgat i Mossos d’Esquadra)./Tot Badalona

53
Noticias / LA MÀGIA DELS BALCONS
« el: Abril 16, 2020, 12:41:34 pm »
Jaume Carbonell Sebarroja*
colaborador de Montgat.net
LA MÀGIA DELS BALCONS

Una nena petita asseguda al terra del balcó que hi al davant de casa, quan encara no són les vuit,comença a aplaudir amb força.

Quines ganes deu tenir de desfogar-se! Quan és l ́hora en punt s ́hi sumen molts
veïns i veïnes. És l ́homenatge diari que es fa al personal sanitari, convertits en els herois d ́aquesta llarga i agressiva pandèmia.
 Els aplaudiments, amb prou ressonància, duren cinc minuts. A vegades, també s ́hi afegeix
la policia municipal, tocant el clàxon, si la ronda els hi coincideix pel nostre barri.

A les nou de la nit tornem a sortir als balcons i a les terrasses. Aquesta cop la música és la protagonista. El
meu veí, en Pol, toca la gralla. A la mateixa hora també ho fan en altres indrets tots els membres de la
Coordinadora de grallers de Catalunya. Els pisos s ́il-luminen de nou, amb llums que fan pampallugues, s ́activa la
llanterna d ́alguns mòbils i a vegades, al final, fins i tot es llença algun coet. Hi ha qui palmeja al so de la melodia,
qui balla o qui resta totament estàtic.

Una mare sempre apareix amb el seu bébé en braços. De tant en tant,
quan les dues nenes del pis de dalt, la Leyre i la Dafne, perden la vergonya acompanyen al Pol des del piano i el
baix elèctric. La música, en aquestes circunstàncies és un bàlsam i, sens dubte, té efectes terapeùtics gens
menypreables. En Pol sempre es despedeix amb el “Passi-ho-Bé”, la popular canço que la Trinca va incorporar
amb gran èxit al seu álbum “Festa Major”, el 1970, i que tothom acompanya.

Ens acomiadem amb un sonor “bona nit”, ens saludem des de la distància i ens llencem petons. Abans, no
ho havíem fet mai. Entremig, es trenen algunes converses entre persones que fins alehores no es coneixien gaire
i que tot just ens saludavem: “Voleu que us vagi a comprar alguna cosa?”; “Necessiteu mascaretes... En a mi
me ́n sobra una”; “Li agrada l ́empanadilla.... Després li donaré un troç per provar-la”. “Vosté que està sola,
necessita qualsevol cosa?” Hi ha joves que en algunes escales s ́organitzen per anar a fer la compra a la gent
gran. S ́intercanvien productes i favors.


Ja és negra nit, i la gent es reclou a l ́interior. És l ́hora del sopar. O ves a saber, potser de continuar els exercicis
o el que s ́estava fent. Es fan tantes coses diferents aquests dies!
Sembla, talment, que retrocedissim en el temps per recuperar l ́esperit comunitari d ́altres èpoques, quan
els infants ens comunicàvem pels terrats i la gent gran petava la xerrada havent sopat, treient la cadira al carrer, al
costat del seu portal.

Hi ha balcons amb cartells on apareix l ́Arc de Sant Martí al bell mig, i a sota la consigna del confinament:
“Jo em quedo a casa”. En alguns s ́hi van afegint altres lemes: “Gràcies sanitaris”; “Ànims”; “Tot anirà bé”; “Ens en
sortirem ́m,...” Són els mateixos textos que inspiren als infants a l ́hora de dibuixar i pintar.
Mai havíem tret tant de profit als balcons, S ́ocupen a les hores assolellades per conversar, llegir, escoltar
música, relaxar-se o fer-hi el vermut. Per fer-hi el que sigui. I tampoc mai s ́havíen observat en tant deteniment les
garses, els pit-roigs o les merles, entre altres ocells que ens visiten. Pel que fa a les plantes, n ́hi havia que
semblaven mortes i rebroten de nou, afegint-se a l ́esclat i alegria de la primavera. Aquests dies, l ́olor de les flors
s ́intensifica. També el de la terra humiteteja dels textos després de les plujes intermitents.

Hi a qui té el privilegi de veure com van canviant els tons blaus, verds i blanquinosos de la mar, el reflex
de la lluna plena sobre les aigues o els sincrònics cabussaments dels dofins que –oh, com canvia la natura!-
s ́acosten vora la platja. Però hi ha qui ha de conformar-se amb la panoràmica d ́altres edificis més o menys lluits
o grisencs I tothom, sempre que l ́ull li ho permeti, pot gaudir d ́un cel net, pur i clar com feia temps que no es

veia.”Sort del balcó”. “Sort de la terrassa”, diem als nostres familiars i amics quan ens intercanviem trucades i
whatsapps.

Els balcons han trencat aquests dies la privacitat de les vides anònimes per teixir xarxes de suport mutu.
S ́han convertit en els espais públics de festa, de comunicació, de felicitat, de resistència i de salvació. Què en
quedarà quan s ́acabi tot això de la màgia de les balconades? I quins records, al cap d ́uns anys, en guardarem
nosaltres i les criatures? Hi ha coses que no s ́obliden, però els essérs humans també tenim una gran capacitat de
passar pàgina. Ves a saber. Memòria i desmemòria, tot s ́hi barreja, la paradoxa que ens aboca a un futur incert,
molt incert.

 *Pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de la revista “Cuadernos de Pedagogía” i professor a la Facultat d´Educació de la Universitatde Vic fins a la seva jubilació.  Actualment és president del consell assessor del “Diari de l´Educació”. És autor d´una dotzena de llibres. El darrer és: “L´educació és política”.

 

54
Noticias / Mor l’exalcalde del PSC a Montgat Pere de José i Hermens
« el: Abril 15, 2020, 06:16:25 pm »

L’exalcalde del PSC a Montgat Pere de José i Hermens ha mort aquest dimecres als 89 anys la residència Sant Cebrià de Tiana.


 Pere José Hermens va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura. Encapçala la llista del PSUC en l'any 1997. A les 2es eleccions va encapçala les llistes del PSC,va ser la figura que va dirigir la transformació urbanística del municipi, traslladant tota la indústria contaminant que ocupava la franja litoral del barri de les Mallorquines i liderant la lluita pel soterrament de la B20 i la recuperació de les platges de Montgat.

l'alcalde Pere de José va planificar el creixement de Montgat amb la creació i desenvolupament del nou barri del Pla de Montgat. I l'arranjament de carrers, barris i places, en definitiva el Montgat d'avui, és en gran part el resultat del treball i la dedicació.

Clica....http://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/sr-pere-jose-hermens/

55
Noticias / Montgat celebrarà la Festa Major via online
« el: Abril 15, 2020, 09:22:24 am »
  Montgat celebrarà la Festa Major via online

L’Ajuntament de Montgat ha explicat que, a causa de l’estat d’alarma, i davant l’escenari actual que fa preveure l’allargament de les mesures d’aïllament en la lluita contra la propagació de la COVID19 se suspenen els actes de la Festa Major de Sant Jordi tal i com es concebien fins ara, es a dir, multitudinaris i al carrer. Per aquest motiu, la regidoria de Cultura i les entitats culturals de Montgat ja s’han mobilitzat i estan preparant diversos esdeveniments culturals per celebrar la Festa Major de Sant Jordi per mitjans telemàtics, dels quals el consistori informarà aviat.

D’altra banda, l’Ajuntament de Montgat i en previsió de l’allargament de les mesures preventives de la COVID-19 ha suspès el Festival CurtcircKit 2020 previst per la primera setmana de juny i l’ha ajornat pel primer cap de setmana d’octubre.



56
Noticias / Visca la Segona República! (homenatge al pare)
« el: Abril 14, 2020, 08:33:39 am »
         Aquest període va suposar una revolució en l’educació i el magisteri. Un procés que va quedar truncat per la dictadura franquista, però que la memòria històrica no pot oblidar.
Jaume Carbonell Sebarroja *
Colaborador de Montgat.net


Explica el meu pare a les seves memòries que un dels moments més feliços de la seva vida va ser el 14 d’abril de 1931, el dia en què es va sumar a una munió que, curulla d’alegria, baixava per les Rambles barcelonines per a acostar-se fins al Palau de la Generalitat –seu del Govern català– des d’on es va proclamar el nou règim republicà. S’iniciava un nou període d’aprofundiment democràtic, amb la conquesta d’importants drets civils i reformes socials i culturals d’enorme calat, malgrat les seves contradiccions polítiques i períodes foscos. Existeix sobre aquest tema una ingent i variada literatura de tots els colors. El que aquí toca és ocupar-nos només de l’educació.

Poc després, la publicació d’aquest titular en un periòdic: “El mestre ha de ser el primer ciutadà de la República”, fa que el meu pare abandoni els estudis de Perit Industrial, que acaba de començar, per matricular-se en la recentment creada Escola Normal de la Generalitat. La frase que commou al meu pare la pronuncia el ministre d’Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo, un mestre de l’escola pública. L’Escola en la qual ingressa inicia un assaig experimental de pedagogia avançada que segueix l’estel·la del nou Pla Professional del Magisteri, la qual revoluciona aquests estudis. Perquè, per primera vegada, adquireixen el rang universitari. Després de fer tres cursos de cultura general i pedagògica i un quart any de pràctiques, s’accedeix a una plaça en propietat. Se suprimeixen les oposicions, però es contempla una prova de selecció per als estudiants al començament de la carrera. Calia crear nous mestres per les noves escoles. També per enriquir i enfortir moralment i culturalment la democràcia.

A l’Escola Normal de la Generalitat les classes són coeducatives, i l’alumnat participa en el govern del centre, mitjançant unes relacions molt pròximes amb el professorat. El llibre de text se substitueix pel text que l’alumnat confecciona a partir de les seves pròpies anotacions i les consultes bibliogràfiques. L’examen dóna pas a l’avaluació contínua. Les classes magistrals s’alternen amb converses i vius debats, amb la lectura a la biblioteca, amb l’experimentació en el laboratori i amb l’observació directa de la naturalesa. La geografia es fa trepitjant el territori, “amb els peus”, com li agradava dir a un dels seus professors. S’enriqueix la cultura general, amb conferències, audicions musicals o representacions teatrals. S’estimula la reflexió entorn de les teories pedagògiques, en contacte permanent amb el Seminari de Pedagogia de la Universitat, i es coneixen de prop i s’experimenten les metodologies més renovadores, amb visites i pràctiques en els grups escolars. Sempre pensant en l’horitzó d’un magisteri i una ciutadania per la democràcia. Aquesta institució també s’encarrega d’organitzar cursos de perfeccionament docent i les escoles d’estiu, amb interessants converses pedagògiques.

El meu pare explica la seva vivència estudiantil dins d’un clima de llibertat, respecte i pluralisme: “A l’Escola em trobava com a peix en l’aigua: tenia clar perquè estudiava i perquè em servirien els coneixements que pogués aprendre; podia participar obertament a les classes, gràcies a un diàleg obert, en el qual intervenia amb freqüència, preguntant, discutint o intentant aportar aclariments; en el claustre, on representava la classe, em semblava que contribuïa a l’orientació de l’Escola i a la construcció del seu esperit”.

La revolució del magisteri constitueix, sens dubte, una de les seves principals contribucions, però n’hi ha altres igualment significatives. Així, una de les primeres mesures que pren Marcel·lí Domingo és augmentar el sou del professorat, aleshores misèrrim. Una altra és pla de creació de 27.000 unitats escolars –l’any 1931 ja se’n construeixen 7.000–. L’Estat assumeix per primera vegada la responsabilitat plena de l’educació, mitjançant una aposta prioritària per l’escola pública, i la privada passa a ser subsidiària, just el contrari del que succeïa durant la Monarquia. En tan sols vuit mesos la República aixeca tantes escoles com les que crea la Monarquia en catorze anys. I aquest impuls per la construcció d’escoles prossegueix en alguns llocs com Catalunya durant la Guerra Civil, amb la consigna de “Cap nen sense escola”, habilitant-se per a això casernes, hotels i altres edificis.

Altres singularitats de la reforma republicana són el laïcisme de l’ensenyament, la coeducació, la descentralització educativa, el bilingüisme en les comunitats autònomes amb llengua pròpia, la modernització del sistema educatiu i la renovació pedagògica i metodològica, incorporant el pensament liberal de la Institució Lliure d’Ensenyament, el patrimoni de l’Escola Nova o Activa europea i el més granat d’altres corrents innovadors.

Plaça de Sant Jaume. 14 d’abril de 1931 | Foto: Wikipedia

L’escola s’aireja, acaba amb el seu aïllament i s’obre a la vida. Això s’explica de manera bella i precisa en el conegut film “La lengua de las Mariposas”, de José Luis Cuerda, a partir de l’adaptació de diversos contes de Manuel Rivas: un eloqüent exemple d’observació de la naturalesa i del diàleg que estableix l’escola amb el seu entorn natural i social, il·lustrat amb la sorpresa i passió que mostra Pardal –un dels alumnes de Don Gregorio– cap a les bestioles, entre moltes altres seqüències, on es posa en relleu que l’ensenyament pot convertir-se en un saber pròxim i en un descobriment plaent.

El gran mèrit de la República és la fam de coneixement, la creació d’un clima favorable cap a la cultura que aconsegueix vèncer analfabetismes i despertar intel·ligències, gràcies a la confluència entre el desig popular i l’acció de govern. Van quedar, per descomptat, moltes coses per fer i aquesta revolució educativa es va quedar a mig camí. Però va deixar un pòsit que va arrelar en la manera d’entendre l’escola com a projecte humanitzador per a la formació d’una ciutadania culta, lliure i democràtica. I no és exagerat afirmar que la II República es va convertir en l’edat d’or de la nostra pedagogia.

Després del cop del general Franco, la derrota republicana a la Guerra Civil espanyola i la instauració de la dictadura franquista, s’esborren de cop totes les institucions i reformes republicanes, al mateix temps que es prohibeix l’exercici de les llibertats democràtiques i de la lliure circulació d’idees contràries o no afectes al nou règim. La repressió i la depuració fustiguen de manera molt severa el magisteri. Detinguts, empresonats, afusellats i exiliats. Una part significativa del professorat, com a resultat dels tribunals de depuració, és apartada de la docència temporalment o definitivament. Els exiliats fixen la seva residència en diversos països europeus i llatinoamericans. Cal agrair, sobretot, el càlid acolliment que té l’exili espanyol a Mèxic. Allí es funden escoles renovadores de gran qualitat, algunes inspirades en la pedagogia Freinet. Salomó Marqués, un dels més destacats especialistes de l’exili del magisteri, resumeix la paradoxa de la nova situació amb aquestes paraules: “Enriquiment per uns –les aportacions als països d’acolliment– i empobriment per uns altres –la gran pèrdua al nostre país–”.

El meu pare, Pere Carbonell Fita, capità d’artilleria durant la contesa bèl·lica, passa un any en camps de concentració francesos i alguns anys més a la presó. Després de la seva llibertat, ha d’obrir-se camí en altres àmbits professionals. Fins a l’any 1974, gairebé a la ratlla de la seva jubilació, no li reconeixen els estudis realitzats a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya. Mai va exercir el magisteri –tampoc la meva mare, amb la qual va compartir estudis i també mestra–, però sempre deia que es considerava mestre, i els aprenentatges en aquella Escola li van ser extraordinàriament útils per a les seves activitats professionals: sempre li van acompanyar els seus ensenyaments, vivències i valors, la qual cosa ell anomenava l’esperit de la Normal de la Generalitat. I en les seves memòries subratlla més d’una vegada que, malgrat la derrota militar, mai es va sentir un vençut.


*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.

57


La solidaritat l’hem trobat, aquest dijous, per part de la botiga de Montgat “Mipelazo.com” i la Perruqueria LA 29 Noe Puigpey.

Els responsables d’aquestes dues empreses, veient l’actual situació, van decidir actuar i oferir un total de 7.500 ampolles d’aigua per tots els sanitaris de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

La donació ha tingut el suport del Makro de Badalona, que ha cedit el transport gratuït, l’Ajuntament de Montgat i la Policia Local de Montgat. Una patrulla ha fet un corredor sanitari des del Makro i fins a l’hospital, necessari aquests dies per aquest tipus d’accions.
Des de l’empresa han volgut animar a les empreses de la comarca que facin donacions als centres hospitalaris./Tot Badalona

58
Noticias / El temporal de levante se ceba en las playas de Montgat
« el: Abril 02, 2020, 06:22:35 pm »
Han desaparecido completamente las playas de Can Tano y Les Roques



El primer temporal de levante de la primavera, con olas de más de dos metros de altura, ha vuelto a impactar sobre las playas sin protección, ya bastante afectadas tras el temporal Gloria. En esta ocasión, las playas de Montgat (Maresme) han sufrido el embate de las olas, provocando diversos daños.

Montgat continua quedant-se sense sorra a les platges. Si des de fa temps, les platges del nord s’han quedat sense pràcticament sorra, aquest darrer temporal de llevant, d’aquesta setmana, ha fet destrosses importants a les platges de Can Tano i Les Roques, que segons l’AMB gairebé han desaparegut.

A la platja de les Roques les escales del passeig marítim i les d’accés a la platja han quedat destrossades. A la platja de Can Tano, el temporal també ha fet estralls. D’altra banda, a la platja de Monsolís les escales de baixada, que encara quedaven dempeus, i les plataformes de les dutxes han quedat afectades. A la resta de municipis, com Badalona, les conseqüències del temporal han estat poques.



59
Se trata de una solicitud del Ayuntamiento de la localidad




El Ejército ha llevado a cabo este lunes la desinfección de los exteriores del Centro de Atención Primaria (CAP) de Montgat para combatir al propagación del coronavirus, han informado fuentes del Ministerio de Defensa y del Consistorio.

Esta desinfección la ha llevado a cabo el Regimiento Barcelona 63 del Ejército de Tierra, dentro de la Operación Balmis, promovida ante la situación generada por el Covid-19 hace dos semanas.

En varios apuntes en Twitter recogidos por Europa Press, el Ayuntamiento de Montgat ha explicado que las tareas de desinfección en el equipamiento sanitario se han realizado a petición suya.

El Ejército ha trabajado para desinfectar edificios y equipamientos en diversos municipios catalanes desde que empezó la crisis, y la Generalitat solicitó el viernes por primera vez ayuda a la Unidad Militar del Ejército (UME) para hacerlo en un centro de menores de Badalona (Barcelona).

El conseller de Interior, Miquel Buch, aseguró el sábado que el Govern pedirá ayuda al Ejército si es necesario contra el Covid-19: “Cuando hablamos de seguridad, no se nos caerán los anillos para pedir ayuda a quien haga falta”./agencias

60
Noticias / Neteja amb hidropressió a les zones comercials de Montgat
« el: Març 25, 2020, 06:48:23 pm »
L'Ajuntament continua reforçant la neteja amb aigua a pressió i desinfectant de les voreres de les zones més transitades.

L'Ajuntament ha ordenat una major freqüència de les feines de desinfecció a les zones comercials més transitades durant l'episodi d'emergència sanitària per la transmissió del COVID-19. L'equip de treball de l'empresa CLD neteja el paviment de la zona mitjançant l'aplicació d'un raig d'aigua a pressió amb desinfectant tenint cura dels racons i inclou les zones més transitades: l'accés a botigues d'alimentació, les farmàcies, i el CAP. La desinfecció amb aigua i detergent a pressió a la via pública s'està planificant dos dies per setmana coincidint en dimecres, divendres o dissabte. A més, les mateixes tasques es realitzen a les illes de contenidors un cop per setmana, segons la planificació dels treballs de recollida a les illes.


L'Ajuntament mantindrà la programació de les tasques de desinfecció a la via pública, així com la desinfecció del mobiliari urbà i les illes de contenidors durant tot l'episodi d'emergència sanitària en una freqüència superior a l'habitual. Aquestes feines no suposaran un sobre cost per l'Ajuntament./Ayuntament


Pàgines: 1 2 3 [4] 5 6 7 8 9 ... 73
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal