Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Temes - Admin

Pàgines: 1 2 3 4 5 [6] 7 8 9 10 11 ... 75
76
Noticias / JA ÉS HORA QUE ELS INFANTS PUGUIN SORTIR UNA ESTONA!
« el: Abril 21, 2020, 05:45:58 pm »

Jaume Carbonell Sebarroja*
colaborador de Montgat.net
JA ÉS HORA QUE ELS INFANTS PUGUIN SORTIR UNA ESTONA!


La sensibilitat vers els Drets de l´Infant no ha estat un dels punts
forts dels nostres governs: el de la Generalitat ha trigat en reaccionar i
l´espanyol encara més. Ben diferent ha estat el comportament oficial
d´altres països europeus. Alguns, des del minut zero i altres ja fa alguna
sertmana han permès la sortida de les criatures amb restriccions i
sempre. òbviament, amb l´acompanyament de persones adultes i
respectant estrictes mesures de seguretat. Hi ho han fet
independentment de l´evolució de la pandèmia; i no sembla que aqueta
decisió hagi generat gaires problemes.
En aquesta crisi del coronavirus las persones majors han estat les
més afectades , posant al descobert la pèssima gestió pública de les
residències, i les criatures tornen a ser les grans oblidades. Es clar, es
tracten de sectors improductius. Hi ha una pregunta que molta gent es va
fer des del començament: “Per què els gossos poden sortir i no ho poden
fer els infants?”. Cal recordar-do. “El Real Decret de l´Estat d´Alarma”
anomena fins a tres vegades els gossos i a la infància no ho fa ni una sola
vegada. Tampoc he escoltat a les rodes de prensa que aquesta qüestió
s´hagi plantejat a debat, tot recollint les peticions que es feien des de
diverses bandes. És evident que a les nenes i als nens, com a la resta de la
població, cal protegir-los d´aquesta pandèmia. Això ningú no ho posa en
dubte.
Ara bé, també cal protegir la seva salut integral -física, emocional i
social- en aquesta etapa de creixement i vulnerabilitat. Són molt
importants, per exemple, el moviment, l´aire i la llum solar perquè els
menors metabolitzin la vitamina D, el calci o el fosfor, i pel
desenvolupament cerebral i el sistema inmune. I, de manera indirecta,
afecta també als pares i mares. N´hi ha que gestionen prou bé aquesta
situació de confinament, n´hi ha que ho fan en dificultats i hi ha pares i
mares que, després d´un mes de confinament, estan a la vora d´un atac de
nervis. Hi ha moments de tot i per a tot. Perquè es tracta d´una situació
tan inèdita com dura, on han de combinar el teletreball o patir l´angoixa
d´un ERTO o d´un possible acomiadament –algunes persones ja venien de
l´atur-, mentre tracten d´ajudar els seus fills en els deures i els treballs
escolars. Es clar, i no tothom disposa de la formació o de la capacitat per
fer-ho. D´altra banda és ben diferent el cas d´una familia que disposa d´un
jardí -certament poques-, el de les que tenen una terrassa o poden treure
el cap pel balcó o el de les que conviuen unes quantes persones en un pis
de 45 m2 on no hi entra un raig de llum. En aquestes situacions límit és
quan les desigualtats culturals i socials es manifesten amb més cruesa. En
temps de confinament i de desconfinament.
Els nostres governs, com deia al principi, han estat lents, a l´hora de
suavitzar les mesures de confinament dels infants. Ara bé, hi ha persones i
col-lectius que això ja ho van demanar des del primer dia. El moviment
social amb més incidència l´ha promogut Heike Freire des de Madrid,
pedagoga que porta més de vint anys col-laborant amb famílies, mestres i
altres professionals de l´educació per aconseguir una major connexió dels
menors amb el medi natural. Va iniciar la campanya amb la redacció del
manifest “CoronaInfancias. Los derechos de los niños y niñas en tiempos
de crisis”, que tot seguit va rebre milers d´ahesions individuals i collectives
d´arreu de l´Estat, encara que tampoc hi van faltar les crítiques (per més
informació es pot consultar la campanya a change org. i la web de
l´autora).
El text de Heike Freire acabava amb aquestes paraules: “Hagamos
de nuestro país y del mundo un lugar donde las infancias cuenten, donde
tener hijos, ser padre o madre no tenga que ser una labor heroica y
privatizada. Consigamos que toda la población se vuelque en el cuidado, el
cariño y el respeto hacia nuestras criaturas. Defendamos lo común frente
al “sálvese quien pueda”.
Quiero dejar bien claro que no pretendemos llamar a la rebelión, o
saltarse el confinamiento, sino a la reflexión para gestionar esta crisis con
una mirada empática y respetuosa hacia la infancia”.Els mitjans de comunicació se´n van començar a fer ressó amb
titolars com aquests: “Un mes tancada a casa…… quant de temps més
aguantarà la infància?”; “Els drets de les criaturtes i el confinament”;
“Comparativa. Países europeos donde los niños sí pueden pasear y
empiezan a volver al colegio”; “El Síndic torna a demanar que els infants
puguin sortir al carrer”. El 27 de març el Síndic de Greuges ja va emetre
una resolució en que demanava que es considerés l´interès primordial dels
infants i adolescents i en una segon escrit de la setmana passada, recollint
les veus d´entitats com el Comité dels Drets dels Infants, el Consell
Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya o la Plataforma per la
Infància, alerta de nou sobre les conseqüencies emocionals, físiques i
psicològiques que poden tenir les mesures de confinament massa
restrictives en la població infantil.
També l´OMS (Organització Mundial de la Salut) adverteix dels
efectes que pot tenir aquest tancament domiciliari en la salut mental, les
addiccions i l´estabilitat emocional dels infants i joves, i també en el
conjunt de la población D´altra banda, també s´ha tingut en compte
quines han estat les conseqüències del llarg confinament infantil a la Xina,
fins ara desconegudes o, si meny no, poc difoses. En un extens article del
dia 6 d´abril la prestigiosa revista mèdica “The Lancet” explica en detall les
seqüeles emocionals, somàtiques i psicològiques: increment dels estats
d´ansietat i irribilitat, alteracions de l´humor, plors incontrolats, obesitats,
tristesa immotivada,.. I, es clar, moltes autoritats n´han pres nota.
I arribem al dia d´avui. El govern espanyol ha decidit deixar sortir
una estona a les criatures fins al 12 anys a partir del 27 d´abril, amb un pla
que s´anirà concretant. El govern de la Generalitat ja compta amb un pla
molt treballat que inclou les sortides per franjes d´edat fins els 18 anys, la
duració de les passejades, la necessitats d´establir circuits segurs i tota
mena de mesures de seguretat, algunes prou conegudes. Seria
convenient que el govern central el tingués en compte, alhora que
respecti les decisions que es puguin prendre en cada Comunitat
Autònoma i fins i tot a cada Ajuntament, a partir d´uns criteris generals.
Perquè són aquestes administracions qui millor coneixen el territori per a
gestionar-lo amb més eficàcia.


*Pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de la revista “Cuadernos de Pedagogía” i professor a la Facultat d´Educació de la Universitatde Vic fins a la seva jubilació.  Actualment és president del consell assessor del “Diari de l´Educació”. És autor d´una dotzena de llibres. El darrer és: “L´educació és política”.



77
Noticias / L’Ajuntament de Barcelona lloga una casa de Montgat
« el: Abril 20, 2020, 07:58:38 pm »
L’Ajuntament de Barcelona lloga una casa de Montgat per allotjar 40 joves migrants no acompanyats

L’Ajuntament de Barcelona ha llogat la casa de colònies Claret de Montgat per garantir unes condicions adequades de confinament d’un grup de 40 joves, que per motius diversos es troben vivint al carrer. Segons l’Ajuntament són joves migrats sols d’edats entre els 18 i els 23 anys i que viviuen al carrer. Segons el consistori barceloní, l’objectiu és garantir unes condicions de confinament adequades per aquests joves mentre resta vigent l’estat d’alarma per la Covid-19. Tant l’Ajuntament de Barcelona com també el de Montgat han emès dos comunicats. El consistori de Montgat ha explicat públicament que des del passat 16 d’abril l’equipament està en funcionament i els joves segueixen un projecte educatiu i de recuperació mitjançant l’esport.  Els joves que accedeixen a l’equipament arriben exclusivament derivats pels serveis socials especialitzats de referència de l’Ajuntament de Barcelona i a la casa de colònies tenen tots els serveis així com atenció social i sanitària, activitats ocupacionals i de lleure, tallers idiomes, xerrades informatives (salut, hàbits, coneixement de l’entorn) i activitats esportives i lleure. L’Ajuntament, a més, explica que des dels consistoris de Montgat i Barcelona han coordinat les accions necessàries per corregir les possibles situacions que puguin generar queixes a l’entorn i en fa el seguiment de l’estada per garantir la convivència a la zona. L’equipament compta amb una dotació de seguretat privada, a la qual s’afegeix un protocol amb els cossos de seguretat (Policia Local de Montgat i Mossos d’Esquadra)./Tot Badalona

78
Noticias / LA MÀGIA DELS BALCONS
« el: Abril 16, 2020, 12:41:34 pm »
Jaume Carbonell Sebarroja*
colaborador de Montgat.net
LA MÀGIA DELS BALCONS

Una nena petita asseguda al terra del balcó que hi al davant de casa, quan encara no són les vuit,comença a aplaudir amb força.

Quines ganes deu tenir de desfogar-se! Quan és l ́hora en punt s ́hi sumen molts
veïns i veïnes. És l ́homenatge diari que es fa al personal sanitari, convertits en els herois d ́aquesta llarga i agressiva pandèmia.
 Els aplaudiments, amb prou ressonància, duren cinc minuts. A vegades, també s ́hi afegeix
la policia municipal, tocant el clàxon, si la ronda els hi coincideix pel nostre barri.

A les nou de la nit tornem a sortir als balcons i a les terrasses. Aquesta cop la música és la protagonista. El
meu veí, en Pol, toca la gralla. A la mateixa hora també ho fan en altres indrets tots els membres de la
Coordinadora de grallers de Catalunya. Els pisos s ́il-luminen de nou, amb llums que fan pampallugues, s ́activa la
llanterna d ́alguns mòbils i a vegades, al final, fins i tot es llença algun coet. Hi ha qui palmeja al so de la melodia,
qui balla o qui resta totament estàtic.

Una mare sempre apareix amb el seu bébé en braços. De tant en tant,
quan les dues nenes del pis de dalt, la Leyre i la Dafne, perden la vergonya acompanyen al Pol des del piano i el
baix elèctric. La música, en aquestes circunstàncies és un bàlsam i, sens dubte, té efectes terapeùtics gens
menypreables. En Pol sempre es despedeix amb el “Passi-ho-Bé”, la popular canço que la Trinca va incorporar
amb gran èxit al seu álbum “Festa Major”, el 1970, i que tothom acompanya.

Ens acomiadem amb un sonor “bona nit”, ens saludem des de la distància i ens llencem petons. Abans, no
ho havíem fet mai. Entremig, es trenen algunes converses entre persones que fins alehores no es coneixien gaire
i que tot just ens saludavem: “Voleu que us vagi a comprar alguna cosa?”; “Necessiteu mascaretes... En a mi
me ́n sobra una”; “Li agrada l ́empanadilla.... Després li donaré un troç per provar-la”. “Vosté que està sola,
necessita qualsevol cosa?” Hi ha joves que en algunes escales s ́organitzen per anar a fer la compra a la gent
gran. S ́intercanvien productes i favors.


Ja és negra nit, i la gent es reclou a l ́interior. És l ́hora del sopar. O ves a saber, potser de continuar els exercicis
o el que s ́estava fent. Es fan tantes coses diferents aquests dies!
Sembla, talment, que retrocedissim en el temps per recuperar l ́esperit comunitari d ́altres èpoques, quan
els infants ens comunicàvem pels terrats i la gent gran petava la xerrada havent sopat, treient la cadira al carrer, al
costat del seu portal.

Hi ha balcons amb cartells on apareix l ́Arc de Sant Martí al bell mig, i a sota la consigna del confinament:
“Jo em quedo a casa”. En alguns s ́hi van afegint altres lemes: “Gràcies sanitaris”; “Ànims”; “Tot anirà bé”; “Ens en
sortirem ́m,...” Són els mateixos textos que inspiren als infants a l ́hora de dibuixar i pintar.
Mai havíem tret tant de profit als balcons, S ́ocupen a les hores assolellades per conversar, llegir, escoltar
música, relaxar-se o fer-hi el vermut. Per fer-hi el que sigui. I tampoc mai s ́havíen observat en tant deteniment les
garses, els pit-roigs o les merles, entre altres ocells que ens visiten. Pel que fa a les plantes, n ́hi havia que
semblaven mortes i rebroten de nou, afegint-se a l ́esclat i alegria de la primavera. Aquests dies, l ́olor de les flors
s ́intensifica. També el de la terra humiteteja dels textos després de les plujes intermitents.

Hi a qui té el privilegi de veure com van canviant els tons blaus, verds i blanquinosos de la mar, el reflex
de la lluna plena sobre les aigues o els sincrònics cabussaments dels dofins que –oh, com canvia la natura!-
s ́acosten vora la platja. Però hi ha qui ha de conformar-se amb la panoràmica d ́altres edificis més o menys lluits
o grisencs I tothom, sempre que l ́ull li ho permeti, pot gaudir d ́un cel net, pur i clar com feia temps que no es

veia.”Sort del balcó”. “Sort de la terrassa”, diem als nostres familiars i amics quan ens intercanviem trucades i
whatsapps.

Els balcons han trencat aquests dies la privacitat de les vides anònimes per teixir xarxes de suport mutu.
S ́han convertit en els espais públics de festa, de comunicació, de felicitat, de resistència i de salvació. Què en
quedarà quan s ́acabi tot això de la màgia de les balconades? I quins records, al cap d ́uns anys, en guardarem
nosaltres i les criatures? Hi ha coses que no s ́obliden, però els essérs humans també tenim una gran capacitat de
passar pàgina. Ves a saber. Memòria i desmemòria, tot s ́hi barreja, la paradoxa que ens aboca a un futur incert,
molt incert.

 *Pedagog, periodista i sociòleg. Ha estat director de la revista “Cuadernos de Pedagogía” i professor a la Facultat d´Educació de la Universitatde Vic fins a la seva jubilació.  Actualment és president del consell assessor del “Diari de l´Educació”. És autor d´una dotzena de llibres. El darrer és: “L´educació és política”.

 

79
Noticias / Mor l’exalcalde del PSC a Montgat Pere de José i Hermens
« el: Abril 15, 2020, 06:16:25 pm »

L’exalcalde del PSC a Montgat Pere de José i Hermens ha mort aquest dimecres als 89 anys la residència Sant Cebrià de Tiana.


 Pere José Hermens va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura. Encapçala la llista del PSUC en l'any 1997. A les 2es eleccions va encapçala les llistes del PSC,va ser la figura que va dirigir la transformació urbanística del municipi, traslladant tota la indústria contaminant que ocupava la franja litoral del barri de les Mallorquines i liderant la lluita pel soterrament de la B20 i la recuperació de les platges de Montgat.

l'alcalde Pere de José va planificar el creixement de Montgat amb la creació i desenvolupament del nou barri del Pla de Montgat. I l'arranjament de carrers, barris i places, en definitiva el Montgat d'avui, és en gran part el resultat del treball i la dedicació.

Clica....http://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/sr-pere-jose-hermens/

80
Noticias / Montgat celebrarà la Festa Major via online
« el: Abril 15, 2020, 09:22:24 am »
  Montgat celebrarà la Festa Major via online

L’Ajuntament de Montgat ha explicat que, a causa de l’estat d’alarma, i davant l’escenari actual que fa preveure l’allargament de les mesures d’aïllament en la lluita contra la propagació de la COVID19 se suspenen els actes de la Festa Major de Sant Jordi tal i com es concebien fins ara, es a dir, multitudinaris i al carrer. Per aquest motiu, la regidoria de Cultura i les entitats culturals de Montgat ja s’han mobilitzat i estan preparant diversos esdeveniments culturals per celebrar la Festa Major de Sant Jordi per mitjans telemàtics, dels quals el consistori informarà aviat.

D’altra banda, l’Ajuntament de Montgat i en previsió de l’allargament de les mesures preventives de la COVID-19 ha suspès el Festival CurtcircKit 2020 previst per la primera setmana de juny i l’ha ajornat pel primer cap de setmana d’octubre.



81
Noticias / Visca la Segona República! (homenatge al pare)
« el: Abril 14, 2020, 08:33:39 am »
         Aquest període va suposar una revolució en l’educació i el magisteri. Un procés que va quedar truncat per la dictadura franquista, però que la memòria històrica no pot oblidar.
Jaume Carbonell Sebarroja *
Colaborador de Montgat.net


Explica el meu pare a les seves memòries que un dels moments més feliços de la seva vida va ser el 14 d’abril de 1931, el dia en què es va sumar a una munió que, curulla d’alegria, baixava per les Rambles barcelonines per a acostar-se fins al Palau de la Generalitat –seu del Govern català– des d’on es va proclamar el nou règim republicà. S’iniciava un nou període d’aprofundiment democràtic, amb la conquesta d’importants drets civils i reformes socials i culturals d’enorme calat, malgrat les seves contradiccions polítiques i períodes foscos. Existeix sobre aquest tema una ingent i variada literatura de tots els colors. El que aquí toca és ocupar-nos només de l’educació.

Poc després, la publicació d’aquest titular en un periòdic: “El mestre ha de ser el primer ciutadà de la República”, fa que el meu pare abandoni els estudis de Perit Industrial, que acaba de començar, per matricular-se en la recentment creada Escola Normal de la Generalitat. La frase que commou al meu pare la pronuncia el ministre d’Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo, un mestre de l’escola pública. L’Escola en la qual ingressa inicia un assaig experimental de pedagogia avançada que segueix l’estel·la del nou Pla Professional del Magisteri, la qual revoluciona aquests estudis. Perquè, per primera vegada, adquireixen el rang universitari. Després de fer tres cursos de cultura general i pedagògica i un quart any de pràctiques, s’accedeix a una plaça en propietat. Se suprimeixen les oposicions, però es contempla una prova de selecció per als estudiants al començament de la carrera. Calia crear nous mestres per les noves escoles. També per enriquir i enfortir moralment i culturalment la democràcia.

A l’Escola Normal de la Generalitat les classes són coeducatives, i l’alumnat participa en el govern del centre, mitjançant unes relacions molt pròximes amb el professorat. El llibre de text se substitueix pel text que l’alumnat confecciona a partir de les seves pròpies anotacions i les consultes bibliogràfiques. L’examen dóna pas a l’avaluació contínua. Les classes magistrals s’alternen amb converses i vius debats, amb la lectura a la biblioteca, amb l’experimentació en el laboratori i amb l’observació directa de la naturalesa. La geografia es fa trepitjant el territori, “amb els peus”, com li agradava dir a un dels seus professors. S’enriqueix la cultura general, amb conferències, audicions musicals o representacions teatrals. S’estimula la reflexió entorn de les teories pedagògiques, en contacte permanent amb el Seminari de Pedagogia de la Universitat, i es coneixen de prop i s’experimenten les metodologies més renovadores, amb visites i pràctiques en els grups escolars. Sempre pensant en l’horitzó d’un magisteri i una ciutadania per la democràcia. Aquesta institució també s’encarrega d’organitzar cursos de perfeccionament docent i les escoles d’estiu, amb interessants converses pedagògiques.

El meu pare explica la seva vivència estudiantil dins d’un clima de llibertat, respecte i pluralisme: “A l’Escola em trobava com a peix en l’aigua: tenia clar perquè estudiava i perquè em servirien els coneixements que pogués aprendre; podia participar obertament a les classes, gràcies a un diàleg obert, en el qual intervenia amb freqüència, preguntant, discutint o intentant aportar aclariments; en el claustre, on representava la classe, em semblava que contribuïa a l’orientació de l’Escola i a la construcció del seu esperit”.

La revolució del magisteri constitueix, sens dubte, una de les seves principals contribucions, però n’hi ha altres igualment significatives. Així, una de les primeres mesures que pren Marcel·lí Domingo és augmentar el sou del professorat, aleshores misèrrim. Una altra és pla de creació de 27.000 unitats escolars –l’any 1931 ja se’n construeixen 7.000–. L’Estat assumeix per primera vegada la responsabilitat plena de l’educació, mitjançant una aposta prioritària per l’escola pública, i la privada passa a ser subsidiària, just el contrari del que succeïa durant la Monarquia. En tan sols vuit mesos la República aixeca tantes escoles com les que crea la Monarquia en catorze anys. I aquest impuls per la construcció d’escoles prossegueix en alguns llocs com Catalunya durant la Guerra Civil, amb la consigna de “Cap nen sense escola”, habilitant-se per a això casernes, hotels i altres edificis.

Altres singularitats de la reforma republicana són el laïcisme de l’ensenyament, la coeducació, la descentralització educativa, el bilingüisme en les comunitats autònomes amb llengua pròpia, la modernització del sistema educatiu i la renovació pedagògica i metodològica, incorporant el pensament liberal de la Institució Lliure d’Ensenyament, el patrimoni de l’Escola Nova o Activa europea i el més granat d’altres corrents innovadors.

Plaça de Sant Jaume. 14 d’abril de 1931 | Foto: Wikipedia

L’escola s’aireja, acaba amb el seu aïllament i s’obre a la vida. Això s’explica de manera bella i precisa en el conegut film “La lengua de las Mariposas”, de José Luis Cuerda, a partir de l’adaptació de diversos contes de Manuel Rivas: un eloqüent exemple d’observació de la naturalesa i del diàleg que estableix l’escola amb el seu entorn natural i social, il·lustrat amb la sorpresa i passió que mostra Pardal –un dels alumnes de Don Gregorio– cap a les bestioles, entre moltes altres seqüències, on es posa en relleu que l’ensenyament pot convertir-se en un saber pròxim i en un descobriment plaent.

El gran mèrit de la República és la fam de coneixement, la creació d’un clima favorable cap a la cultura que aconsegueix vèncer analfabetismes i despertar intel·ligències, gràcies a la confluència entre el desig popular i l’acció de govern. Van quedar, per descomptat, moltes coses per fer i aquesta revolució educativa es va quedar a mig camí. Però va deixar un pòsit que va arrelar en la manera d’entendre l’escola com a projecte humanitzador per a la formació d’una ciutadania culta, lliure i democràtica. I no és exagerat afirmar que la II República es va convertir en l’edat d’or de la nostra pedagogia.

Després del cop del general Franco, la derrota republicana a la Guerra Civil espanyola i la instauració de la dictadura franquista, s’esborren de cop totes les institucions i reformes republicanes, al mateix temps que es prohibeix l’exercici de les llibertats democràtiques i de la lliure circulació d’idees contràries o no afectes al nou règim. La repressió i la depuració fustiguen de manera molt severa el magisteri. Detinguts, empresonats, afusellats i exiliats. Una part significativa del professorat, com a resultat dels tribunals de depuració, és apartada de la docència temporalment o definitivament. Els exiliats fixen la seva residència en diversos països europeus i llatinoamericans. Cal agrair, sobretot, el càlid acolliment que té l’exili espanyol a Mèxic. Allí es funden escoles renovadores de gran qualitat, algunes inspirades en la pedagogia Freinet. Salomó Marqués, un dels més destacats especialistes de l’exili del magisteri, resumeix la paradoxa de la nova situació amb aquestes paraules: “Enriquiment per uns –les aportacions als països d’acolliment– i empobriment per uns altres –la gran pèrdua al nostre país–”.

El meu pare, Pere Carbonell Fita, capità d’artilleria durant la contesa bèl·lica, passa un any en camps de concentració francesos i alguns anys més a la presó. Després de la seva llibertat, ha d’obrir-se camí en altres àmbits professionals. Fins a l’any 1974, gairebé a la ratlla de la seva jubilació, no li reconeixen els estudis realitzats a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya. Mai va exercir el magisteri –tampoc la meva mare, amb la qual va compartir estudis i també mestra–, però sempre deia que es considerava mestre, i els aprenentatges en aquella Escola li van ser extraordinàriament útils per a les seves activitats professionals: sempre li van acompanyar els seus ensenyaments, vivències i valors, la qual cosa ell anomenava l’esperit de la Normal de la Generalitat. I en les seves memòries subratlla més d’una vegada que, malgrat la derrota militar, mai es va sentir un vençut.


*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.

82


La solidaritat l’hem trobat, aquest dijous, per part de la botiga de Montgat “Mipelazo.com” i la Perruqueria LA 29 Noe Puigpey.

Els responsables d’aquestes dues empreses, veient l’actual situació, van decidir actuar i oferir un total de 7.500 ampolles d’aigua per tots els sanitaris de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

La donació ha tingut el suport del Makro de Badalona, que ha cedit el transport gratuït, l’Ajuntament de Montgat i la Policia Local de Montgat. Una patrulla ha fet un corredor sanitari des del Makro i fins a l’hospital, necessari aquests dies per aquest tipus d’accions.
Des de l’empresa han volgut animar a les empreses de la comarca que facin donacions als centres hospitalaris./Tot Badalona

83
Noticias / El temporal de levante se ceba en las playas de Montgat
« el: Abril 02, 2020, 06:22:35 pm »
Han desaparecido completamente las playas de Can Tano y Les Roques



El primer temporal de levante de la primavera, con olas de más de dos metros de altura, ha vuelto a impactar sobre las playas sin protección, ya bastante afectadas tras el temporal Gloria. En esta ocasión, las playas de Montgat (Maresme) han sufrido el embate de las olas, provocando diversos daños.

Montgat continua quedant-se sense sorra a les platges. Si des de fa temps, les platges del nord s’han quedat sense pràcticament sorra, aquest darrer temporal de llevant, d’aquesta setmana, ha fet destrosses importants a les platges de Can Tano i Les Roques, que segons l’AMB gairebé han desaparegut.

A la platja de les Roques les escales del passeig marítim i les d’accés a la platja han quedat destrossades. A la platja de Can Tano, el temporal també ha fet estralls. D’altra banda, a la platja de Monsolís les escales de baixada, que encara quedaven dempeus, i les plataformes de les dutxes han quedat afectades. A la resta de municipis, com Badalona, les conseqüències del temporal han estat poques.



84
Se trata de una solicitud del Ayuntamiento de la localidad




El Ejército ha llevado a cabo este lunes la desinfección de los exteriores del Centro de Atención Primaria (CAP) de Montgat para combatir al propagación del coronavirus, han informado fuentes del Ministerio de Defensa y del Consistorio.

Esta desinfección la ha llevado a cabo el Regimiento Barcelona 63 del Ejército de Tierra, dentro de la Operación Balmis, promovida ante la situación generada por el Covid-19 hace dos semanas.

En varios apuntes en Twitter recogidos por Europa Press, el Ayuntamiento de Montgat ha explicado que las tareas de desinfección en el equipamiento sanitario se han realizado a petición suya.

El Ejército ha trabajado para desinfectar edificios y equipamientos en diversos municipios catalanes desde que empezó la crisis, y la Generalitat solicitó el viernes por primera vez ayuda a la Unidad Militar del Ejército (UME) para hacerlo en un centro de menores de Badalona (Barcelona).

El conseller de Interior, Miquel Buch, aseguró el sábado que el Govern pedirá ayuda al Ejército si es necesario contra el Covid-19: “Cuando hablamos de seguridad, no se nos caerán los anillos para pedir ayuda a quien haga falta”./agencias

85
Noticias / Neteja amb hidropressió a les zones comercials de Montgat
« el: Març 25, 2020, 06:48:23 pm »
L'Ajuntament continua reforçant la neteja amb aigua a pressió i desinfectant de les voreres de les zones més transitades.

L'Ajuntament ha ordenat una major freqüència de les feines de desinfecció a les zones comercials més transitades durant l'episodi d'emergència sanitària per la transmissió del COVID-19. L'equip de treball de l'empresa CLD neteja el paviment de la zona mitjançant l'aplicació d'un raig d'aigua a pressió amb desinfectant tenint cura dels racons i inclou les zones més transitades: l'accés a botigues d'alimentació, les farmàcies, i el CAP. La desinfecció amb aigua i detergent a pressió a la via pública s'està planificant dos dies per setmana coincidint en dimecres, divendres o dissabte. A més, les mateixes tasques es realitzen a les illes de contenidors un cop per setmana, segons la planificació dels treballs de recollida a les illes.


L'Ajuntament mantindrà la programació de les tasques de desinfecció a la via pública, així com la desinfecció del mobiliari urbà i les illes de contenidors durant tot l'episodi d'emergència sanitària en una freqüència superior a l'habitual. Aquestes feines no suposaran un sobre cost per l'Ajuntament./Ayuntament


86
L'Ajuntament distribueix les targetes moneder a les famílies beneficiàries dels ajuts de menjador escolar

Un total de 109 famílies de Montgat rebran al seu domicili les targetes moneder per comprar aliments durant els dies que s'apliquin les mesures preventives extraordinàries adoptades arran de la pandèmia del COVID-19.

A partir d'avui la Policia Local distribuirà al domicili dels nens i nenes de Montgat beneficiaris d'ajuts de menjador escolar, fins a un total de 109 famílies de Montgat, una targeta moneder que la Generalitat anirà recarregant amb l'import de la prestació diària pel total de dies que duri el tancament de les escoles.

La tarja de prepagament s'activarà l'endemà de la recepció amb un import de 40 euros corresponents a 10 dies (4 euros/dia) i té efectes retroactius des del 13 de març, data en la qual es va decretar el tancament dels centres educatius.

Les targetes facilitades pel Departament d'Educació i Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat volen garantir que els infants amb més necessitats socioeconòmiques poden continuar disposant de l'ajut del menjador, malgrat el tancament de les escoles. La mesura tindrà efecte mentre durin les mesures preventives extraordinàries adoptades en el marc de l'activació del Pla d'Actuació PROCICAT per malalties emergents en motiu de l'impacte del COVID-19./

Documentació
Normes d'utilització de la Targeta moneder - 106Kb - PDF / Ayuntament de Montgat

87
Noticias / I quan tornin a classe, què?
« el: Març 23, 2020, 05:22:03 pm »
I quan tornin a classe, què?


Jaume Carbonell Sevarroja
Colaborador de montgat.net
Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.

1. Escola a casa
Recordo –d’això fa ja un parell de dècades– que vaig tenir ocasió de fer un parell de reportatges a fons sobre aquesta modalitat educativa, molt minoritària al nostre país, però bastant estesa en altres llocs com els Estats Units. La visita va suscitar enormes debats sobre la legalitat d’aquesta iniciativa: sobre si es garanteix el dret a l’educació (no a l’escolarització, per descomptat). Un altre interrogant que es plantejava en el reportatge era fins a quin punt aquests nens i nenes compensaven aquest tancament solitari amb altres formes de socialització en el temps extraescolar i d’oci.

Però no és això el que avui em ve a la memòria sinó qui eren aquests educadors i com organitzaven el procés d’ensenyament. La tipologia d’aquestes i altres famílies responia a un perfil molt definit: persones de classe mitjana, amb estudis i un considerable nivell cultural, que ja llavors exercien el teletreball o es dedicaven a tasques relacionades amb l’àmbit artístic i artesanal. Vaja, que la parella podia combinar perfectament el seu treball amb l’acompanyament educatiu intensiu, A més, disposaven d’amplis i amables espais tant interiors com exteriors. Em va sorprendre l’ambient relaxat, com aquests nens podien treballar amb autonomia, la quantitat de recursos de què disposaven i com es movien per diferents espais: ara prenien un llibre de la biblioteca i es posaven a llegir, en un altre moment comentaven un documental sobre la naturalesa o feien ciència a la cuina o observaven les temperatures i els canvis del temps, i fins i tot col·laboraven en algun treball artesanal del pare o de la mare.

¿Seria possible aquesta educació en llars de tot just quaranta o cinquanta metres quadrats, on a penes penetren els raigs de llum i sense cap espai exterior, i on de vegades conviuen tres generacions o en el qual nens o adolescents estan a càrrec d’un sol membre familiar? En habitatges sense connectivitat ni amb un sol llibre. I amb mares i pares sense tot just estudis, que durant el curs les passen de tots colors per ajudar als seus fills en els deures i tasques escolars, sense capacitat ni recursos, amb dificultats insalvables per exercir el teletreball, quan disposen d’aquesta possibilitat, o que són acomiadats temporalment amb l’ansietat i incertesa que els tornin a contractar quan acabi aquesta pandèmia.

Penso aquests dies en aquesta àmplia diversitat de famílies: en com les que pertanyen a les classes mitjanes –on pesa tant o més el nivell cultural que la posició econòmica– es reinventen creativament amb aquesta extraordinària pluja d’ofertes culturals i escolars tecnològiques virtuals –moltes de gran qualitat– a les quals ja estan acostumats, encara que ara es disparin exponencialment i amb caràcter gratuït. I penso en les famílies treballadores, sobretot en les que pateixen o freguen la pobresa i l’exclusió social, per als quals el coronavirus no fa sinó visibilitzar i intensificar encara més les seves habituals situacions de sofriment, vulnerabilitat i desigualtat: aquesta depèn amb freqüència del codi postal. Sí, la desigualtat va per barris i s’eixampla en èpoques de crisis, epidèmies i altres desgràcies col·lectives. Plou sobre mullat.

2. Un retorn a les aules lent i diferent
Alguns estudis mostren que la bretxa en el rendiment educatiu creix durant les vacances d’estiu, pel fet que les nenes i nens de classe mitjana i alta participen en activitats culturals i lúdiques més estimulants que la infància de la pobresa, amb la pertinent intervenció, acompanyament i ajuda familiar. Molt probablement també això succeirà quan l’alumnat torni als seus centres.

Quan i com serà aquest retorn? La meva ignorància i la imprevisibilitat no m’autoritza a dir res sobre aquest tema. Però sí que penso que és recomanable rebaixar la pressió sobre el que convé recuperar per compensar el temps perdut i sobre les avaluacions. A les criatures i joves, i a les seves mares i pares, se’ls han demanat molts sacrificis, amb bastant sofriment i amb mesures excepcionals. També en aquest retorn caldria considerar mesures excepcionals, com ara les promocions automàtiques de curs, l’aprovat general en la universitat –no seria la primera vegada que passa– o la supressió de les proves de selectivitat, donant per bona la nota mitjana del batxillerat. La llista de propostes és llarga i es presta a tota mena d’adaptacions i interpretacions. En qualsevol cas, no és el moment de tornar a les rutines convencionals en situacions normals, perquè la normalitat s’ha trencat pels quatre costats.

Què entenc que és prioritari? Atendre amb la màxima tendresa i eficiència tres de les funcions que, històricament i en l’actualitat, compleixen les millors escoles renovadores per atendre l’alumnat després d’esdeveniments especialment dolorosos: la cura, la conversa i la solidaritat. El primer és l’acolliment de l’alumnat, un acte de celebració acompanyada d’abraçades i d’aproximacions massa temps reprimides, mitjançant un “Com us trobeu?” col·lectiu, i un “Com estàs” individual, perquè les vivències han estat diferents. I, després de l’acolliment, la conversa, en cercle, oberta, lliure i espontània, amb molta escolta, respectant els silencis. Dins de l’aula, i si pot ser al pati o fent una passejada o en ple bosc, tan millor. És el moment d’expressar i compartir pors, angoixes, estats d’ànim, tensions, incerteses, els seus moments feliços i els més durs. I un munt d’experiències viscudes. Que cada persona expliqui el seu temps subjectivat. El moment de generar empatia i estrènyer vincles.

I, és clar, és el moment de les preguntes, d’interrogar-se, sempre en funció de cada etapa educativa, què ha passat, per què ha passat, si les mesures que s’han pres eren les més adequades, quines conseqüències ha tingut, com han actuat tant les administracions com la ciutadania, quines són les necessitats bàsiques i quins les prescindibles respecte al consum, com s’han gestionat els conflictes, quins hem après en tots els sentits, i quins horitzons de futur s’obren. Especialment interessant, més enllà de les estadístiques del dolor, és visualitzar les iniciatives solidàries i d’ajuda mútua que han sorgit durant aquests dies, posant el focus en aquelles novetats que es puguin promoure com a col·lectivitat, en les quals l’alumnat pot participar, activant la col·laboració i ajuda mútua.

Els nous hàbits obligats del confinament han creat noves formes de vida, amb quotidianitats familiars més pròximes, saludables, alentides i humanitzades –no sempre, perquè ja he dit que les situacions són variades i algunes potser s’han convertit en un infern–, amb una disminució extrema de la contaminació.

Hi ha dos llibres que, arran del confinament, he rellegit parcialment, perquè em semblen extraordinàriament oportuns, ara més que mai: Elogio de la lentitud, de Carl Honoré, i Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènech. Dues obres belles i complementàries que posen el focus en la tensió entre el cronos –l’obsessió per la celeritat, el mesurament i la urgència– i el kairós, un altre model de vida que aposta per la pausa, la reflexió i la vivència intensa del present, que tracta de resistir a la pressió que exerceix ja des de la primera infància el consum veloç i precoç d’una oferta sobrecarregada d’estímuls, continguts, oportunitats i béns de tota mena. És el moviment slow que aconsegueix alliberar el temps segrestat i que ens recorda, per exemple, que en educació, menys és més, que cal retornar temps a la infància o que hem de repensar el temps de les relacions entre les persones adultes i la infància i adolescència.

3. Reforçar l’Estat del Benestar, les xarxes de solidaritat i la cohesió del professorat
Em ve també a la memòria l’esplèndid documental de Ken Loach El espíritu el 45, que explica com a Gran Bretanya, després de l’emergència generada al final de la II Guerra Mundial, el partit laborista va posar tota la seva obstinació per sortir de la pobresa i il·luminar una societat més justa i fraternal. Va ser el naixement de l’Estat del Benestar, amb la nacionalització d’alguns serveis públics bàsics. Altres països europeus, sobretot els nòrdics, sota l’estela de la socialdemocràcia, van seguir per aquesta senda. Eren anys en què el capitalisme keynesià de rostre humà prioritzava l’acció de l’Estat i esmorteïa les envestides del mercat. En la dècada dels vuitanta aquest sistema comença a esquerdar-se, de manera més brusca o alentit, amb la irrupció del neoliberalisme que campa a plaer amb una consigna inequívoca: més mercat i menys Estat.

A Espanya, on tot arriba tard i amb menys energia, també gaudim de les mels de l’Estat del Benestar amb una sanitat pública més que digna, però tot es va ensorrar amb la cadena de privatitzacions que van començar a imposar-se en algunes comunitats autònomes a manera experimental i que van anar esquitxant el conjunt de l’Estat, amb processos de privatització incontrolats i vergonyants en sanitat, educació i serveis socials. L’estocada final la van donar les retallades en aquests àmbits, que encara no s’han revertit. Per això, la sanitat no pot atendre tants malalts i ja abans del coronavirus les llistes d’espera s’eternitzaven, per no parlar d’una salut mental col·lapsada: ho va estar després de la crisi i de ben segur que tornarà a estar-ho després de la pandèmia. Per això molts serveis socials autonòmics i municipals, mancats de personal, estan saturats. I per això creixen en l’educació els processos de segregació i exclusió social, sense recursos per atendre la tan esbombada atenció a la diversitat i l’educació inclusiva, i amb un ensenyament universitari encarit que posa en serioses dificultats als estudiants més precaris per prosseguir els seus estudis. Fa ja temps que la mobilitat i l’ascensor social s’han detingut.

No estem ni sortim d’una guerra com en el cas de Gran Bretanya, però si d’una situació d’emergència on aquesta pandèmia ens ha mostrat la fragilitat de l’actual sistema capitalista. Si, és clar, s’arbitraran mesures de xoc social, més o menys adequades i de menor o major magnitud, però pot ser que aquestes mesures conjunturals siguin, a la llarga, del tot insuficients. Perquè són les estructures de l’Estat que cal remoure, amb un creixent protagonisme i major intervenció sobre el sector privat –incloses algunes nacionalitzacions– perquè la bretxa de la desigualtat no augmenti, per no consolidar aquesta nova classe social del treballador en precari i, en definitiva, per poder atendre amb recursos i solidesa, els drets socials de tota la ciutadania, en temps excepcionals o no. Perquè el COVID-19 pot ser només l’espurna d’una crisi econòmica estructural llargament anunciada.

Però a la necessària sobirania democràtica de l’Estat cal afegir-hi la no menys imprescindible fortalesa de la societat civil i dels moviments socials a través de les xarxes de fraternitat i solidaritat. Ja existeixen a moltes ciutats, barris i pobles. Lluiten per l’emancipació de la dona, contra el canvi climàtic, per enriquir el capital cultural de tota la població, per atendre els col·lectius més vulnerables, per obrir nous espais de participació i empoderament social i per millorar les condicions de vida de cada persona i del seu entorn quotidià. Durant aquests dies se succeeixen noves mostres de solidaritat, homenatjant el personal sanitari des dels balcons, convertits en l’espai més emblemàtic de comunicació, festa, música i resistència; creant xarxes de suport a les persones més aïllades i necessitades; activant la creativitat per confeccionar màscares o emprendre múltiples iniciatives, amb petits detalls com el d’algunes floristeries que, per evitar que les flors marceixin, fan rams de flors i els deixen a l’entrada de les cases. Els petits detalls també són poderosos. Seria bo que aquest pòsit solidari transcendís després de la pandèmia i generés noves xarxes de solidaritat estables o alimentés les ja existents.

I què dir de l’educació? Quines lliçons estem aprenent aquests dies? Com viurà el professorat el coronavirus i la postpandemia? Pot ser que també la situació els ajudi a estrènyer les seves relacions, a cuidar-se i a cohesionar-se com a col·lectiu. Una cohesió necessària per afrontar nous i vells reptes, com el de garantir el dret a l’educació –no el de la mera escolarització– a tota la població, comprometent tant els poders públics com als diversos agents educatius i socials perquè les activitats extraescolars, l’accés al món de la cultura i de l’oci més creatiu i humanitzat estigui a l’abast de totes les infàncies i adolescències. Perquè en situacions quotidianes habituals i excepcionals tots i totes puguin gaudir de les mateixes oportunitats.

Un desig final: que l’arbre del coronavirus, d’arrels profundes i branques que s’estenen fins a l’infinit, no ens impedeixi veure el bosc on habiten tants éssers humans ignorats, discriminats i sotmesos a tota mena de privacions: immigrants i refugiats, dones amenaçades i maltractades, el creixent precariat, les persones majors desateses en les seves llars, la infància exclosa de la pobresa o la joventut sense futur.


88
Noticias / Comunicat de l'Equip de Govern
« el: Març 23, 2020, 08:33:35 am »
Comunicat de l'equip de govern en relació a les línies d'actuació i prioritats preses per l'Ajuntament de Montgat davant la pandèmia que ens afecta.

CLICA......https://www.montgat.cat/actualitat/noticies/comunicat-de-lequip-de-govern.html

89
Noticias / L'empresa montgatina ICT Filtration
« el: Març 21, 2020, 06:02:53 pm »
L'empresa montgatina ICT Filtration comença a fabricar mascaretes i bates per donar-les a centres hospitalaris
El personal de l’empresa montgatina treballant en la fabricació de mascaretes i bates. Foto: ICT Filtration

ACN Montgat.-L'empresa de Montgat (Maresme) ICT Filtration, especialitzada en solucions filtrants per a la indústria farmacèutica i alimentària, ha reorganitzat les seves línies i torns de producció per fabricar mascaretes i bates quirúrgiques per donar-les a centres sanitaris. Amb aquest canvi en la seva producció, la companyia vol ajudar a pal·liar l'escassetat d'equips de protecció individual (EPI) per fer front al covid-19. "És la nostra manera de col·laborar per frenar l'expansió de la pandèmia i protegir els que estan cuidant de la nostra salut", afirma Xavier Bassas, director general d'ICT Filtration. La companyia ha adoptat les mesures necessàries i recomanades per les autoritats sanitàries per garantir la continuïtat de la producció.

Amb la fabricació de mascaretes i bates quirúrgiques ICT Filtration pretén "cobrir les urgents necessitats de protecció individual dels professionals dels centres sanitaris de país". La companyia afirma que la seva capacitat de producció industrial "ajudarà a pal·liar l'escassetat d'aquests elements de protecció i atendrà la crida dels professionals de la sanitat davant la manca de recursos EPI".
 
Aquest canvi en la producció es fa de forma altruista per tal que arribi als professionals dels centres hospitalaris.La companyia ha actualitzat, ampliat i adoptat les mesures necessàries i recomanades per les autoritats sanitàries per garantir la continuïtat de la producció, el subministrament de tèxtil sanitari i la protecció dels seus empleats, clients, col·laboradors i proveïdors. Per fer-ho possible ha establert dos torns horaris, un de matí i l'altre de tarda, amb equips de treball independents que han de complir de manera estricta "les normes d'higiene i distància entre persones". Paral·lelament, els departaments tècnics i d'administració han implantat el teletreball i s'han ajornat totes les visites externes fins a nou avís./324


90
Un grup de personal de l’Hospital Municipal de Badalona, sobretot del sindicat d’infermeria SATSE, han sortit a les portes de l’hospital, a la Via Augusta, per denunciar que manca material al centre hospitalari.



Els treballadors han ensenyat pancartes al carrer on denuncien que falten mascaretes, tipus FP2 i bates de protecció, entre d’altre material. Justament, aquest dimecres, la consellera de Salut de la , Alba Vergés, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, han denunciat els criteris de redistribució del material hospitalari que fa el Ministeri de Sanitat i que frena l’arribada a Catalunya de mascaretes i altres elements necessaris, com ulleres.


Foto: Sílvia Quesada/Tot Badalona

Pàgines: 1 2 3 4 5 [6] 7 8 9 10 11 ... 75
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal