Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Messages - Admin

Pàgines: 1 [2] 3 4 5 6 7 ... 75
16
Noticias / Mor l’exalcalde del PSC a Montgat Pere de José i Hermens
« el: Abril 15, 2020, 06:16:25 pm »

L’exalcalde del PSC a Montgat Pere de José i Hermens ha mort aquest dimecres als 89 anys la residència Sant Cebrià de Tiana.


 Pere José Hermens va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura. Encapçala la llista del PSUC en l'any 1997. A les 2es eleccions va encapçala les llistes del PSC,va ser la figura que va dirigir la transformació urbanística del municipi, traslladant tota la indústria contaminant que ocupava la franja litoral del barri de les Mallorquines i liderant la lluita pel soterrament de la B20 i la recuperació de les platges de Montgat.

l'alcalde Pere de José va planificar el creixement de Montgat amb la creació i desenvolupament del nou barri del Pla de Montgat. I l'arranjament de carrers, barris i places, en definitiva el Montgat d'avui, és en gran part el resultat del treball i la dedicació.

Clica....http://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/sr-pere-jose-hermens/

17
Noticias / Montgat celebrarà la Festa Major via online
« el: Abril 15, 2020, 09:22:24 am »
  Montgat celebrarà la Festa Major via online

L’Ajuntament de Montgat ha explicat que, a causa de l’estat d’alarma, i davant l’escenari actual que fa preveure l’allargament de les mesures d’aïllament en la lluita contra la propagació de la COVID19 se suspenen els actes de la Festa Major de Sant Jordi tal i com es concebien fins ara, es a dir, multitudinaris i al carrer. Per aquest motiu, la regidoria de Cultura i les entitats culturals de Montgat ja s’han mobilitzat i estan preparant diversos esdeveniments culturals per celebrar la Festa Major de Sant Jordi per mitjans telemàtics, dels quals el consistori informarà aviat.

D’altra banda, l’Ajuntament de Montgat i en previsió de l’allargament de les mesures preventives de la COVID-19 ha suspès el Festival CurtcircKit 2020 previst per la primera setmana de juny i l’ha ajornat pel primer cap de setmana d’octubre.



18
Noticias / Visca la Segona República! (homenatge al pare)
« el: Abril 14, 2020, 08:33:39 am »
         Aquest període va suposar una revolució en l’educació i el magisteri. Un procés que va quedar truncat per la dictadura franquista, però que la memòria històrica no pot oblidar.
Jaume Carbonell Sebarroja *
Colaborador de Montgat.net


Explica el meu pare a les seves memòries que un dels moments més feliços de la seva vida va ser el 14 d’abril de 1931, el dia en què es va sumar a una munió que, curulla d’alegria, baixava per les Rambles barcelonines per a acostar-se fins al Palau de la Generalitat –seu del Govern català– des d’on es va proclamar el nou règim republicà. S’iniciava un nou període d’aprofundiment democràtic, amb la conquesta d’importants drets civils i reformes socials i culturals d’enorme calat, malgrat les seves contradiccions polítiques i períodes foscos. Existeix sobre aquest tema una ingent i variada literatura de tots els colors. El que aquí toca és ocupar-nos només de l’educació.

Poc després, la publicació d’aquest titular en un periòdic: “El mestre ha de ser el primer ciutadà de la República”, fa que el meu pare abandoni els estudis de Perit Industrial, que acaba de començar, per matricular-se en la recentment creada Escola Normal de la Generalitat. La frase que commou al meu pare la pronuncia el ministre d’Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo, un mestre de l’escola pública. L’Escola en la qual ingressa inicia un assaig experimental de pedagogia avançada que segueix l’estel·la del nou Pla Professional del Magisteri, la qual revoluciona aquests estudis. Perquè, per primera vegada, adquireixen el rang universitari. Després de fer tres cursos de cultura general i pedagògica i un quart any de pràctiques, s’accedeix a una plaça en propietat. Se suprimeixen les oposicions, però es contempla una prova de selecció per als estudiants al començament de la carrera. Calia crear nous mestres per les noves escoles. També per enriquir i enfortir moralment i culturalment la democràcia.

A l’Escola Normal de la Generalitat les classes són coeducatives, i l’alumnat participa en el govern del centre, mitjançant unes relacions molt pròximes amb el professorat. El llibre de text se substitueix pel text que l’alumnat confecciona a partir de les seves pròpies anotacions i les consultes bibliogràfiques. L’examen dóna pas a l’avaluació contínua. Les classes magistrals s’alternen amb converses i vius debats, amb la lectura a la biblioteca, amb l’experimentació en el laboratori i amb l’observació directa de la naturalesa. La geografia es fa trepitjant el territori, “amb els peus”, com li agradava dir a un dels seus professors. S’enriqueix la cultura general, amb conferències, audicions musicals o representacions teatrals. S’estimula la reflexió entorn de les teories pedagògiques, en contacte permanent amb el Seminari de Pedagogia de la Universitat, i es coneixen de prop i s’experimenten les metodologies més renovadores, amb visites i pràctiques en els grups escolars. Sempre pensant en l’horitzó d’un magisteri i una ciutadania per la democràcia. Aquesta institució també s’encarrega d’organitzar cursos de perfeccionament docent i les escoles d’estiu, amb interessants converses pedagògiques.

El meu pare explica la seva vivència estudiantil dins d’un clima de llibertat, respecte i pluralisme: “A l’Escola em trobava com a peix en l’aigua: tenia clar perquè estudiava i perquè em servirien els coneixements que pogués aprendre; podia participar obertament a les classes, gràcies a un diàleg obert, en el qual intervenia amb freqüència, preguntant, discutint o intentant aportar aclariments; en el claustre, on representava la classe, em semblava que contribuïa a l’orientació de l’Escola i a la construcció del seu esperit”.

La revolució del magisteri constitueix, sens dubte, una de les seves principals contribucions, però n’hi ha altres igualment significatives. Així, una de les primeres mesures que pren Marcel·lí Domingo és augmentar el sou del professorat, aleshores misèrrim. Una altra és pla de creació de 27.000 unitats escolars –l’any 1931 ja se’n construeixen 7.000–. L’Estat assumeix per primera vegada la responsabilitat plena de l’educació, mitjançant una aposta prioritària per l’escola pública, i la privada passa a ser subsidiària, just el contrari del que succeïa durant la Monarquia. En tan sols vuit mesos la República aixeca tantes escoles com les que crea la Monarquia en catorze anys. I aquest impuls per la construcció d’escoles prossegueix en alguns llocs com Catalunya durant la Guerra Civil, amb la consigna de “Cap nen sense escola”, habilitant-se per a això casernes, hotels i altres edificis.

Altres singularitats de la reforma republicana són el laïcisme de l’ensenyament, la coeducació, la descentralització educativa, el bilingüisme en les comunitats autònomes amb llengua pròpia, la modernització del sistema educatiu i la renovació pedagògica i metodològica, incorporant el pensament liberal de la Institució Lliure d’Ensenyament, el patrimoni de l’Escola Nova o Activa europea i el més granat d’altres corrents innovadors.

Plaça de Sant Jaume. 14 d’abril de 1931 | Foto: Wikipedia

L’escola s’aireja, acaba amb el seu aïllament i s’obre a la vida. Això s’explica de manera bella i precisa en el conegut film “La lengua de las Mariposas”, de José Luis Cuerda, a partir de l’adaptació de diversos contes de Manuel Rivas: un eloqüent exemple d’observació de la naturalesa i del diàleg que estableix l’escola amb el seu entorn natural i social, il·lustrat amb la sorpresa i passió que mostra Pardal –un dels alumnes de Don Gregorio– cap a les bestioles, entre moltes altres seqüències, on es posa en relleu que l’ensenyament pot convertir-se en un saber pròxim i en un descobriment plaent.

El gran mèrit de la República és la fam de coneixement, la creació d’un clima favorable cap a la cultura que aconsegueix vèncer analfabetismes i despertar intel·ligències, gràcies a la confluència entre el desig popular i l’acció de govern. Van quedar, per descomptat, moltes coses per fer i aquesta revolució educativa es va quedar a mig camí. Però va deixar un pòsit que va arrelar en la manera d’entendre l’escola com a projecte humanitzador per a la formació d’una ciutadania culta, lliure i democràtica. I no és exagerat afirmar que la II República es va convertir en l’edat d’or de la nostra pedagogia.

Després del cop del general Franco, la derrota republicana a la Guerra Civil espanyola i la instauració de la dictadura franquista, s’esborren de cop totes les institucions i reformes republicanes, al mateix temps que es prohibeix l’exercici de les llibertats democràtiques i de la lliure circulació d’idees contràries o no afectes al nou règim. La repressió i la depuració fustiguen de manera molt severa el magisteri. Detinguts, empresonats, afusellats i exiliats. Una part significativa del professorat, com a resultat dels tribunals de depuració, és apartada de la docència temporalment o definitivament. Els exiliats fixen la seva residència en diversos països europeus i llatinoamericans. Cal agrair, sobretot, el càlid acolliment que té l’exili espanyol a Mèxic. Allí es funden escoles renovadores de gran qualitat, algunes inspirades en la pedagogia Freinet. Salomó Marqués, un dels més destacats especialistes de l’exili del magisteri, resumeix la paradoxa de la nova situació amb aquestes paraules: “Enriquiment per uns –les aportacions als països d’acolliment– i empobriment per uns altres –la gran pèrdua al nostre país–”.

El meu pare, Pere Carbonell Fita, capità d’artilleria durant la contesa bèl·lica, passa un any en camps de concentració francesos i alguns anys més a la presó. Després de la seva llibertat, ha d’obrir-se camí en altres àmbits professionals. Fins a l’any 1974, gairebé a la ratlla de la seva jubilació, no li reconeixen els estudis realitzats a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya. Mai va exercir el magisteri –tampoc la meva mare, amb la qual va compartir estudis i també mestra–, però sempre deia que es considerava mestre, i els aprenentatges en aquella Escola li van ser extraordinàriament útils per a les seves activitats professionals: sempre li van acompanyar els seus ensenyaments, vivències i valors, la qual cosa ell anomenava l’esperit de la Normal de la Generalitat. I en les seves memòries subratlla més d’una vegada que, malgrat la derrota militar, mai es va sentir un vençut.


*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.

19


La solidaritat l’hem trobat, aquest dijous, per part de la botiga de Montgat “Mipelazo.com” i la Perruqueria LA 29 Noe Puigpey.

Els responsables d’aquestes dues empreses, veient l’actual situació, van decidir actuar i oferir un total de 7.500 ampolles d’aigua per tots els sanitaris de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

La donació ha tingut el suport del Makro de Badalona, que ha cedit el transport gratuït, l’Ajuntament de Montgat i la Policia Local de Montgat. Una patrulla ha fet un corredor sanitari des del Makro i fins a l’hospital, necessari aquests dies per aquest tipus d’accions.
Des de l’empresa han volgut animar a les empreses de la comarca que facin donacions als centres hospitalaris./Tot Badalona

20
Noticias / El temporal de levante se ceba en las playas de Montgat
« el: Abril 02, 2020, 06:22:35 pm »
Han desaparecido completamente las playas de Can Tano y Les Roques



El primer temporal de levante de la primavera, con olas de más de dos metros de altura, ha vuelto a impactar sobre las playas sin protección, ya bastante afectadas tras el temporal Gloria. En esta ocasión, las playas de Montgat (Maresme) han sufrido el embate de las olas, provocando diversos daños.

Montgat continua quedant-se sense sorra a les platges. Si des de fa temps, les platges del nord s’han quedat sense pràcticament sorra, aquest darrer temporal de llevant, d’aquesta setmana, ha fet destrosses importants a les platges de Can Tano i Les Roques, que segons l’AMB gairebé han desaparegut.

A la platja de les Roques les escales del passeig marítim i les d’accés a la platja han quedat destrossades. A la platja de Can Tano, el temporal també ha fet estralls. D’altra banda, a la platja de Monsolís les escales de baixada, que encara quedaven dempeus, i les plataformes de les dutxes han quedat afectades. A la resta de municipis, com Badalona, les conseqüències del temporal han estat poques.



21
Se trata de una solicitud del Ayuntamiento de la localidad




El Ejército ha llevado a cabo este lunes la desinfección de los exteriores del Centro de Atención Primaria (CAP) de Montgat para combatir al propagación del coronavirus, han informado fuentes del Ministerio de Defensa y del Consistorio.

Esta desinfección la ha llevado a cabo el Regimiento Barcelona 63 del Ejército de Tierra, dentro de la Operación Balmis, promovida ante la situación generada por el Covid-19 hace dos semanas.

En varios apuntes en Twitter recogidos por Europa Press, el Ayuntamiento de Montgat ha explicado que las tareas de desinfección en el equipamiento sanitario se han realizado a petición suya.

El Ejército ha trabajado para desinfectar edificios y equipamientos en diversos municipios catalanes desde que empezó la crisis, y la Generalitat solicitó el viernes por primera vez ayuda a la Unidad Militar del Ejército (UME) para hacerlo en un centro de menores de Badalona (Barcelona).

El conseller de Interior, Miquel Buch, aseguró el sábado que el Govern pedirá ayuda al Ejército si es necesario contra el Covid-19: “Cuando hablamos de seguridad, no se nos caerán los anillos para pedir ayuda a quien haga falta”./agencias

22
Noticias / Neteja amb hidropressió a les zones comercials de Montgat
« el: Març 25, 2020, 06:48:23 pm »
L'Ajuntament continua reforçant la neteja amb aigua a pressió i desinfectant de les voreres de les zones més transitades.

L'Ajuntament ha ordenat una major freqüència de les feines de desinfecció a les zones comercials més transitades durant l'episodi d'emergència sanitària per la transmissió del COVID-19. L'equip de treball de l'empresa CLD neteja el paviment de la zona mitjançant l'aplicació d'un raig d'aigua a pressió amb desinfectant tenint cura dels racons i inclou les zones més transitades: l'accés a botigues d'alimentació, les farmàcies, i el CAP. La desinfecció amb aigua i detergent a pressió a la via pública s'està planificant dos dies per setmana coincidint en dimecres, divendres o dissabte. A més, les mateixes tasques es realitzen a les illes de contenidors un cop per setmana, segons la planificació dels treballs de recollida a les illes.


L'Ajuntament mantindrà la programació de les tasques de desinfecció a la via pública, així com la desinfecció del mobiliari urbà i les illes de contenidors durant tot l'episodi d'emergència sanitària en una freqüència superior a l'habitual. Aquestes feines no suposaran un sobre cost per l'Ajuntament./Ayuntament


23
L'Ajuntament distribueix les targetes moneder a les famílies beneficiàries dels ajuts de menjador escolar

Un total de 109 famílies de Montgat rebran al seu domicili les targetes moneder per comprar aliments durant els dies que s'apliquin les mesures preventives extraordinàries adoptades arran de la pandèmia del COVID-19.

A partir d'avui la Policia Local distribuirà al domicili dels nens i nenes de Montgat beneficiaris d'ajuts de menjador escolar, fins a un total de 109 famílies de Montgat, una targeta moneder que la Generalitat anirà recarregant amb l'import de la prestació diària pel total de dies que duri el tancament de les escoles.

La tarja de prepagament s'activarà l'endemà de la recepció amb un import de 40 euros corresponents a 10 dies (4 euros/dia) i té efectes retroactius des del 13 de març, data en la qual es va decretar el tancament dels centres educatius.

Les targetes facilitades pel Departament d'Educació i Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat volen garantir que els infants amb més necessitats socioeconòmiques poden continuar disposant de l'ajut del menjador, malgrat el tancament de les escoles. La mesura tindrà efecte mentre durin les mesures preventives extraordinàries adoptades en el marc de l'activació del Pla d'Actuació PROCICAT per malalties emergents en motiu de l'impacte del COVID-19./

Documentació
Normes d'utilització de la Targeta moneder - 106Kb - PDF / Ayuntament de Montgat

24
Noticias / I quan tornin a classe, què?
« el: Març 23, 2020, 05:22:03 pm »
I quan tornin a classe, què?


Jaume Carbonell Sevarroja
Colaborador de montgat.net
Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.

1. Escola a casa
Recordo –d’això fa ja un parell de dècades– que vaig tenir ocasió de fer un parell de reportatges a fons sobre aquesta modalitat educativa, molt minoritària al nostre país, però bastant estesa en altres llocs com els Estats Units. La visita va suscitar enormes debats sobre la legalitat d’aquesta iniciativa: sobre si es garanteix el dret a l’educació (no a l’escolarització, per descomptat). Un altre interrogant que es plantejava en el reportatge era fins a quin punt aquests nens i nenes compensaven aquest tancament solitari amb altres formes de socialització en el temps extraescolar i d’oci.

Però no és això el que avui em ve a la memòria sinó qui eren aquests educadors i com organitzaven el procés d’ensenyament. La tipologia d’aquestes i altres famílies responia a un perfil molt definit: persones de classe mitjana, amb estudis i un considerable nivell cultural, que ja llavors exercien el teletreball o es dedicaven a tasques relacionades amb l’àmbit artístic i artesanal. Vaja, que la parella podia combinar perfectament el seu treball amb l’acompanyament educatiu intensiu, A més, disposaven d’amplis i amables espais tant interiors com exteriors. Em va sorprendre l’ambient relaxat, com aquests nens podien treballar amb autonomia, la quantitat de recursos de què disposaven i com es movien per diferents espais: ara prenien un llibre de la biblioteca i es posaven a llegir, en un altre moment comentaven un documental sobre la naturalesa o feien ciència a la cuina o observaven les temperatures i els canvis del temps, i fins i tot col·laboraven en algun treball artesanal del pare o de la mare.

¿Seria possible aquesta educació en llars de tot just quaranta o cinquanta metres quadrats, on a penes penetren els raigs de llum i sense cap espai exterior, i on de vegades conviuen tres generacions o en el qual nens o adolescents estan a càrrec d’un sol membre familiar? En habitatges sense connectivitat ni amb un sol llibre. I amb mares i pares sense tot just estudis, que durant el curs les passen de tots colors per ajudar als seus fills en els deures i tasques escolars, sense capacitat ni recursos, amb dificultats insalvables per exercir el teletreball, quan disposen d’aquesta possibilitat, o que són acomiadats temporalment amb l’ansietat i incertesa que els tornin a contractar quan acabi aquesta pandèmia.

Penso aquests dies en aquesta àmplia diversitat de famílies: en com les que pertanyen a les classes mitjanes –on pesa tant o més el nivell cultural que la posició econòmica– es reinventen creativament amb aquesta extraordinària pluja d’ofertes culturals i escolars tecnològiques virtuals –moltes de gran qualitat– a les quals ja estan acostumats, encara que ara es disparin exponencialment i amb caràcter gratuït. I penso en les famílies treballadores, sobretot en les que pateixen o freguen la pobresa i l’exclusió social, per als quals el coronavirus no fa sinó visibilitzar i intensificar encara més les seves habituals situacions de sofriment, vulnerabilitat i desigualtat: aquesta depèn amb freqüència del codi postal. Sí, la desigualtat va per barris i s’eixampla en èpoques de crisis, epidèmies i altres desgràcies col·lectives. Plou sobre mullat.

2. Un retorn a les aules lent i diferent
Alguns estudis mostren que la bretxa en el rendiment educatiu creix durant les vacances d’estiu, pel fet que les nenes i nens de classe mitjana i alta participen en activitats culturals i lúdiques més estimulants que la infància de la pobresa, amb la pertinent intervenció, acompanyament i ajuda familiar. Molt probablement també això succeirà quan l’alumnat torni als seus centres.

Quan i com serà aquest retorn? La meva ignorància i la imprevisibilitat no m’autoritza a dir res sobre aquest tema. Però sí que penso que és recomanable rebaixar la pressió sobre el que convé recuperar per compensar el temps perdut i sobre les avaluacions. A les criatures i joves, i a les seves mares i pares, se’ls han demanat molts sacrificis, amb bastant sofriment i amb mesures excepcionals. També en aquest retorn caldria considerar mesures excepcionals, com ara les promocions automàtiques de curs, l’aprovat general en la universitat –no seria la primera vegada que passa– o la supressió de les proves de selectivitat, donant per bona la nota mitjana del batxillerat. La llista de propostes és llarga i es presta a tota mena d’adaptacions i interpretacions. En qualsevol cas, no és el moment de tornar a les rutines convencionals en situacions normals, perquè la normalitat s’ha trencat pels quatre costats.

Què entenc que és prioritari? Atendre amb la màxima tendresa i eficiència tres de les funcions que, històricament i en l’actualitat, compleixen les millors escoles renovadores per atendre l’alumnat després d’esdeveniments especialment dolorosos: la cura, la conversa i la solidaritat. El primer és l’acolliment de l’alumnat, un acte de celebració acompanyada d’abraçades i d’aproximacions massa temps reprimides, mitjançant un “Com us trobeu?” col·lectiu, i un “Com estàs” individual, perquè les vivències han estat diferents. I, després de l’acolliment, la conversa, en cercle, oberta, lliure i espontània, amb molta escolta, respectant els silencis. Dins de l’aula, i si pot ser al pati o fent una passejada o en ple bosc, tan millor. És el moment d’expressar i compartir pors, angoixes, estats d’ànim, tensions, incerteses, els seus moments feliços i els més durs. I un munt d’experiències viscudes. Que cada persona expliqui el seu temps subjectivat. El moment de generar empatia i estrènyer vincles.

I, és clar, és el moment de les preguntes, d’interrogar-se, sempre en funció de cada etapa educativa, què ha passat, per què ha passat, si les mesures que s’han pres eren les més adequades, quines conseqüències ha tingut, com han actuat tant les administracions com la ciutadania, quines són les necessitats bàsiques i quins les prescindibles respecte al consum, com s’han gestionat els conflictes, quins hem après en tots els sentits, i quins horitzons de futur s’obren. Especialment interessant, més enllà de les estadístiques del dolor, és visualitzar les iniciatives solidàries i d’ajuda mútua que han sorgit durant aquests dies, posant el focus en aquelles novetats que es puguin promoure com a col·lectivitat, en les quals l’alumnat pot participar, activant la col·laboració i ajuda mútua.

Els nous hàbits obligats del confinament han creat noves formes de vida, amb quotidianitats familiars més pròximes, saludables, alentides i humanitzades –no sempre, perquè ja he dit que les situacions són variades i algunes potser s’han convertit en un infern–, amb una disminució extrema de la contaminació.

Hi ha dos llibres que, arran del confinament, he rellegit parcialment, perquè em semblen extraordinàriament oportuns, ara més que mai: Elogio de la lentitud, de Carl Honoré, i Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènech. Dues obres belles i complementàries que posen el focus en la tensió entre el cronos –l’obsessió per la celeritat, el mesurament i la urgència– i el kairós, un altre model de vida que aposta per la pausa, la reflexió i la vivència intensa del present, que tracta de resistir a la pressió que exerceix ja des de la primera infància el consum veloç i precoç d’una oferta sobrecarregada d’estímuls, continguts, oportunitats i béns de tota mena. És el moviment slow que aconsegueix alliberar el temps segrestat i que ens recorda, per exemple, que en educació, menys és més, que cal retornar temps a la infància o que hem de repensar el temps de les relacions entre les persones adultes i la infància i adolescència.

3. Reforçar l’Estat del Benestar, les xarxes de solidaritat i la cohesió del professorat
Em ve també a la memòria l’esplèndid documental de Ken Loach El espíritu el 45, que explica com a Gran Bretanya, després de l’emergència generada al final de la II Guerra Mundial, el partit laborista va posar tota la seva obstinació per sortir de la pobresa i il·luminar una societat més justa i fraternal. Va ser el naixement de l’Estat del Benestar, amb la nacionalització d’alguns serveis públics bàsics. Altres països europeus, sobretot els nòrdics, sota l’estela de la socialdemocràcia, van seguir per aquesta senda. Eren anys en què el capitalisme keynesià de rostre humà prioritzava l’acció de l’Estat i esmorteïa les envestides del mercat. En la dècada dels vuitanta aquest sistema comença a esquerdar-se, de manera més brusca o alentit, amb la irrupció del neoliberalisme que campa a plaer amb una consigna inequívoca: més mercat i menys Estat.

A Espanya, on tot arriba tard i amb menys energia, també gaudim de les mels de l’Estat del Benestar amb una sanitat pública més que digna, però tot es va ensorrar amb la cadena de privatitzacions que van començar a imposar-se en algunes comunitats autònomes a manera experimental i que van anar esquitxant el conjunt de l’Estat, amb processos de privatització incontrolats i vergonyants en sanitat, educació i serveis socials. L’estocada final la van donar les retallades en aquests àmbits, que encara no s’han revertit. Per això, la sanitat no pot atendre tants malalts i ja abans del coronavirus les llistes d’espera s’eternitzaven, per no parlar d’una salut mental col·lapsada: ho va estar després de la crisi i de ben segur que tornarà a estar-ho després de la pandèmia. Per això molts serveis socials autonòmics i municipals, mancats de personal, estan saturats. I per això creixen en l’educació els processos de segregació i exclusió social, sense recursos per atendre la tan esbombada atenció a la diversitat i l’educació inclusiva, i amb un ensenyament universitari encarit que posa en serioses dificultats als estudiants més precaris per prosseguir els seus estudis. Fa ja temps que la mobilitat i l’ascensor social s’han detingut.

No estem ni sortim d’una guerra com en el cas de Gran Bretanya, però si d’una situació d’emergència on aquesta pandèmia ens ha mostrat la fragilitat de l’actual sistema capitalista. Si, és clar, s’arbitraran mesures de xoc social, més o menys adequades i de menor o major magnitud, però pot ser que aquestes mesures conjunturals siguin, a la llarga, del tot insuficients. Perquè són les estructures de l’Estat que cal remoure, amb un creixent protagonisme i major intervenció sobre el sector privat –incloses algunes nacionalitzacions– perquè la bretxa de la desigualtat no augmenti, per no consolidar aquesta nova classe social del treballador en precari i, en definitiva, per poder atendre amb recursos i solidesa, els drets socials de tota la ciutadania, en temps excepcionals o no. Perquè el COVID-19 pot ser només l’espurna d’una crisi econòmica estructural llargament anunciada.

Però a la necessària sobirania democràtica de l’Estat cal afegir-hi la no menys imprescindible fortalesa de la societat civil i dels moviments socials a través de les xarxes de fraternitat i solidaritat. Ja existeixen a moltes ciutats, barris i pobles. Lluiten per l’emancipació de la dona, contra el canvi climàtic, per enriquir el capital cultural de tota la població, per atendre els col·lectius més vulnerables, per obrir nous espais de participació i empoderament social i per millorar les condicions de vida de cada persona i del seu entorn quotidià. Durant aquests dies se succeeixen noves mostres de solidaritat, homenatjant el personal sanitari des dels balcons, convertits en l’espai més emblemàtic de comunicació, festa, música i resistència; creant xarxes de suport a les persones més aïllades i necessitades; activant la creativitat per confeccionar màscares o emprendre múltiples iniciatives, amb petits detalls com el d’algunes floristeries que, per evitar que les flors marceixin, fan rams de flors i els deixen a l’entrada de les cases. Els petits detalls també són poderosos. Seria bo que aquest pòsit solidari transcendís després de la pandèmia i generés noves xarxes de solidaritat estables o alimentés les ja existents.

I què dir de l’educació? Quines lliçons estem aprenent aquests dies? Com viurà el professorat el coronavirus i la postpandemia? Pot ser que també la situació els ajudi a estrènyer les seves relacions, a cuidar-se i a cohesionar-se com a col·lectiu. Una cohesió necessària per afrontar nous i vells reptes, com el de garantir el dret a l’educació –no el de la mera escolarització– a tota la població, comprometent tant els poders públics com als diversos agents educatius i socials perquè les activitats extraescolars, l’accés al món de la cultura i de l’oci més creatiu i humanitzat estigui a l’abast de totes les infàncies i adolescències. Perquè en situacions quotidianes habituals i excepcionals tots i totes puguin gaudir de les mateixes oportunitats.

Un desig final: que l’arbre del coronavirus, d’arrels profundes i branques que s’estenen fins a l’infinit, no ens impedeixi veure el bosc on habiten tants éssers humans ignorats, discriminats i sotmesos a tota mena de privacions: immigrants i refugiats, dones amenaçades i maltractades, el creixent precariat, les persones majors desateses en les seves llars, la infància exclosa de la pobresa o la joventut sense futur.


25
Noticias / Comunicat de l'Equip de Govern
« el: Març 23, 2020, 08:33:35 am »
Comunicat de l'equip de govern en relació a les línies d'actuació i prioritats preses per l'Ajuntament de Montgat davant la pandèmia que ens afecta.

CLICA......https://www.montgat.cat/actualitat/noticies/comunicat-de-lequip-de-govern.html

26
Noticias / L'empresa montgatina ICT Filtration
« el: Març 21, 2020, 06:02:53 pm »
L'empresa montgatina ICT Filtration comença a fabricar mascaretes i bates per donar-les a centres hospitalaris
El personal de l’empresa montgatina treballant en la fabricació de mascaretes i bates. Foto: ICT Filtration

ACN Montgat.-L'empresa de Montgat (Maresme) ICT Filtration, especialitzada en solucions filtrants per a la indústria farmacèutica i alimentària, ha reorganitzat les seves línies i torns de producció per fabricar mascaretes i bates quirúrgiques per donar-les a centres sanitaris. Amb aquest canvi en la seva producció, la companyia vol ajudar a pal·liar l'escassetat d'equips de protecció individual (EPI) per fer front al covid-19. "És la nostra manera de col·laborar per frenar l'expansió de la pandèmia i protegir els que estan cuidant de la nostra salut", afirma Xavier Bassas, director general d'ICT Filtration. La companyia ha adoptat les mesures necessàries i recomanades per les autoritats sanitàries per garantir la continuïtat de la producció.

Amb la fabricació de mascaretes i bates quirúrgiques ICT Filtration pretén "cobrir les urgents necessitats de protecció individual dels professionals dels centres sanitaris de país". La companyia afirma que la seva capacitat de producció industrial "ajudarà a pal·liar l'escassetat d'aquests elements de protecció i atendrà la crida dels professionals de la sanitat davant la manca de recursos EPI".
 
Aquest canvi en la producció es fa de forma altruista per tal que arribi als professionals dels centres hospitalaris.La companyia ha actualitzat, ampliat i adoptat les mesures necessàries i recomanades per les autoritats sanitàries per garantir la continuïtat de la producció, el subministrament de tèxtil sanitari i la protecció dels seus empleats, clients, col·laboradors i proveïdors. Per fer-ho possible ha establert dos torns horaris, un de matí i l'altre de tarda, amb equips de treball independents que han de complir de manera estricta "les normes d'higiene i distància entre persones". Paral·lelament, els departaments tècnics i d'administració han implantat el teletreball i s'han ajornat totes les visites externes fins a nou avís./324


27
Un grup de personal de l’Hospital Municipal de Badalona, sobretot del sindicat d’infermeria SATSE, han sortit a les portes de l’hospital, a la Via Augusta, per denunciar que manca material al centre hospitalari.



Els treballadors han ensenyat pancartes al carrer on denuncien que falten mascaretes, tipus FP2 i bates de protecció, entre d’altre material. Justament, aquest dimecres, la consellera de Salut de la , Alba Vergés, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, han denunciat els criteris de redistribució del material hospitalari que fa el Ministeri de Sanitat i que frena l’arribada a Catalunya de mascaretes i altres elements necessaris, com ulleres.


Foto: Sílvia Quesada/Tot Badalona

28
Des d'avui i fins la finalització de l'estat d'alarma decretat pel Govern espanyol se suspèn el funcionament de la zona blava i la zona verda a tot Montgat, d'acord amb les limitacions a la llibertat de circulació imposades en l'article 7 del RD 463/2020, de 14 de març.

Amb l'objectiu de facilitar l'aplicació de les mesures adoptades per les autoritats competents en la lluita contra l'expansió de la pandèmia l'Ajuntament de Montgat ha suspès el funcionament de la zona blava i la zona verda en tot el terme municipal fins a la finalització de l'estat d'alarma decretat pel Govern espanyol.

D'altra banda, s'informa que es manté el normal funcionament i la normal regulació de les zones de càrrega i descàrrega així com les zones exprés per tal de permetre la realització de compres necessàries i l'abastament de productes de primera necessitat./Montgat.cat

29
ELS FEMINISMES DEL 8-M. “Juntes i diverses per una
vida digna”



Jaume Carbonell Sebarroja
Colaborador de montgat.net

En aquest text comentem el contingut de les dues
les dues manifestacions més nombroses a Barcelona
en motiu del dia internacional de la dona treballadora,
un debat a Montgat entre dones de diverses
generacions, les velles i noves reivindicacions i, per
últim, l´importància de l´educació per conquerir la
igualtat i l´alliberament de la dona.


1er acte. Divendres 6 de febrer. Manifestació
estudiantil.


Aquest dia el “Sindicat d´Estudiants” i “Lliures i
combatives” convoquen una vaga general estudiantil
feminista, antirracista i antifeisixta, i una manifestació al
centre de la ciutat, amb milers de joves i alguns nois,
poquets. En un dels cartells de la convocatòria es pot llegir:
“Prou justícia masclista i violència contra les dones.
Educació sexual inclusiva al sistema educatiu”.

En la revista que es distribueix de “Lliures i
combatives”, expressió d´un feminisme revolucionari i
anticapitalista, s´ataca l´extrema dreta, el seu masclisme i
la seva xenofòbia, així com el pint parental, amb l´eslògan
del “No passaran” ben visible a la capçalera de la marxa.
Es posa el focus en la violència masclista, recordant que
l´any 2019 es tanca amb 99 dones assassinades -xifra
rècord des del 2014 i aquest any ja en portem 17-, en la
justícia patriarcal, la desigualtat i la precarietat laboral,
l´opressió de les cures, les retallades en dependència, en
els desnonaments i en l´ensenyament públic. Una altra
dada significativa: 1/3 de les dones ha sobreviscut a alguna
forma de violència basada en el gènere, molt freqüentment
per part d´algú de la seva pròpia família.

Durant la marxa, que combina la celebració amb la
reivindicació, se senten crits com aquests: “Visca, visca,
visca, la lluita feminista”; “Sense la dona no hi ha revolució”;
“No es abuso, es violación”; o “Els carrers seran
feministes”. Una bona part dels nombrosos cartells, alguns
força imaginatiis, fan referència a l´assetjament sexual i al
respecte al cos de les dones: “Ni la tierra ni las mujeres
somos territorio de conquista”; “La manada viola a una
chica. La justicia a todas nosotras”; “Mi vida tiene valor, mi
cuerpo no tiene precio”; “Se trata de acoso. Yo no te
provoco. No me voy a tapar. No me tienes que tocar”; “Las
mujeres no están escritas en braile. No hace falta tocarlas
para conocerlas”; “Si duele no es amor”; “Yo decido con
quien me visto y con quien me desvisto”. Algunes parlen de
la por d´anar soles pel carrer o de la falta de por: “Mamá,
tranquila, hoy no voy sola por la calle”; “Nos quitaron tanto
que acabaron quitándonos el miedo”.

Alguns textos ataquen directament al masclisme i el
patriarcat, tot reivindicant el matriarcat, la igualtat i la lluita
feminista: “El machismo mata más que el Coronavirus”; “Tu
miedo a la libertad se llama machismo”, “El patriarcado me
da patriarcadas”; “El feminisme és una forma de viure
individualment i de lluitar col-lectivament”; “Empieza el
matriarcado”. L´educació sexual també hi és força present:
“Eduquem a no violar. No a protegir-se d´una violació”; “”No
educar en la igualdad es adoctrinar contra el odio”;
“Eduquem a nens i nenes sense discriminació i no caldrà
castigar als homes i a les dones”. Ah, tampoc hi falten al-
lusions a sèries tan emblemàtiques com Harry Potter: “Sin
Hermione Harry habría muerto en el primer libro”.

2on acte. Diumenge 8-M. La manifestació a
Barcelona.


¿Quanta gent hi havia? Unes 50.000 persones segons
la guàrdia urbana, 300.000 segons les organitzadores. Més
enllà del ball de xifres, podem dir que n´hi ha molta, que el
moviment feminista resisteix i avança amb força i, si no fos
pel Coronavirus, és possible que el nombre hagués estat
major. El més destacable és la transversalitat social i
intergeneracional: des de noies de 13 i 14 anys -la joventut
és el col-leciu més nombrós- fins a jubilades. S´hi barregen
àvies, filles i netes, de classes mitges i baixes, amb una
forta presència de dones migrants llatines. No hi ha avui
cap moviment social amb tanta diversitat. Aquesta també
es reflecteix dins del moviment feminista, que ho expressa
molt bé amb el lema de la convocatòria: “Juntes i diverses
per una vida digne”. La manifestació arrrenca a la plaça
universitat i acaba a l´Arc de Triomf amb la lectura d´un
manifest i molta mùsica, encara que aquesta tampoc hi
falta al llarg de la marxa, festiva i reivindicativa.

Els crits no són gaire diferents dels de la manifestació
del divendres. Ara bé, els textos i les consignes dels
cartells i pancartes amplien el focus del feminisme,
associant-lo al racisme, a la situació de los dones migrants i
refugiades, a la pobresa i al cor del sistema capitalista. Cal
recordar que dels 35 milions de refugiats i desplaçats al
món, més del 80% són dones, nens i nenes. Així, un
nombrós col-lectiu de dones mexicanes, molt ben
organitzat i amb escenficacions permanents, denuncia
l´extrema violència: “En México hoy 10 mujeres no llegarán
a casa”; “2020, + fenicidios que días”; “Tenemos más de 56
razones”; “Mujeres migrantes en lucha”; “Latinoamérica
unida, rebeldía floreciendo”; “Ni guerra que ens destrueixi,
ni pau que ens oprimeixi”; “Somos las que no están, las
asesinadas, las que se quedan en las fronteras y en el
fondo del Mediterráneo”. El record per aquestes persones
es fa molt visible, a vegades mostrant fotografíes de dones
assassinades: “Som la veu eterna de les quer ja no poden
cridar”; “Somos las hijas de las brujas que no pudisteis
quemar”.

La violació i tot tipus d´assetajament, com no podia ser
d´altra manera, ocupa un especial protagonisme, amb
cartells molt creatius: “No és abús és violació; “Soy el tipo
de mujer que si quiere la luna, me la bajo yo solita”; “La
manada no son 5 o 6, és el sistema”; “No és no, i si vols +
flexibilitat ves a ioga”; “”Hasta los ovarios de tantos
cojones”; “No em dic guapa”; “Quien ama no mata, ni
humilla, ni maltrata”. I davant de tot això, es parla de la por,
associada a la resistència: “Ens van treure tant que van
acabar traient-nos la por”; “Las calles y los espacios son de
todas. Ya va siendo hora de andar sin miedo”; “Si les dones
abaxeissin els braços el cel cauria”; “No vull ser valenta,
vull ser lliure”. I, es clar, tampoc hi pot faltar el masclisme
individual i col-lectiu que es fonamenta en el patriarcat: “El
machismo es oscuro y alberga horrores”; “Religión, capital i
Estado, aliados del patriarcado”.

La a denúncia és combina amb les crides a la
resistència i a la revolució feminista: “Lluitaré avui perquè
demà no vull ser assassinada”; “”Una revolución en toda
regla”; “Feminisme contra barbàrie”; “Som més fortes que
un Nokia 3310”; “Le he quitado las pilas a mi reloj biológico
y se las he puesto a mi vibrador”; “Sembraremos rebeldía
hasta cosechar libertad”; “No encendáis velas, encended
barricadas”; “La revolució será feminisme o no será”. La
manifestació subrratlla les diverses maneres de pensar i
viure el feminisme, la pluralitat de veus que el representa,
expressades en castellà i en català: “Feminismos, juntas y
diversas”; “Juntes fem història”.

3er acte. Dimarts 10 de març. Taula rodona
intergeneracional de dones a Montgat.


S´organitza dins del marc de les “XXXII jornades de la
dona” que aquest any compta amb un programa ampli i
divers d´activitats per als diferents trams d´eedat. La taula
la modera la periodista montgatina Núria de José Gomar,
amb la participació a una banda de cinc dones que oscil-en
entre els 60 i els 80 anys edat aproximadament: la Conxita,
la Matilde, la Rosa Mª, la Isabel i l´adelina; i a l´altra, cinc
noies d´entre 14 i 16 anys: la Maria, la Laura, la Violeta,
l´Irene i la Berta. En el transcus d´una hora i mitja es van
abocant vivències i comentaris, contrastant els punts de
vista dels dos col-lectius.

La moderadora, comença explicant algunes
conquestes de les dones com el dret a vot durant la II
República, el retrocés que van viure durant el franquisme,
amb unes infàncies duríssimes i amb poquíssimes
oportunitats d´estudiar. Una dada a tall d´exemple: als anys
60, a la ciutat de Barcelona, només hi ha havíen dos
instituts públics on podien estudiar les noies, i quatre els
nois. Una educació separada per sexes que va durar dins
la dècada dels setenta. I acaba parlant de les dones
oblidades.

A continuació llença la primera pregunta a cada
banda. “Què us hauria agradat tenir a la vostra joventut? La
gent gran ho té molt clar: més i millors estudis -una d´elles
fa esment a la poca preparació dels mestres-, una altra
parla de l´ambient opressiu a una escola regentada per
monges de clausura. “Més accés a l´informació, com la que
avui té la joventut i haver tingut més opcions professionals”.
La majoria d´elles va tenir que quedar-se a casa. Les noies,
en efecte, reconeixen que tenen més possibilitats, però
assenyalen que avui tenen por quan passegen pels parcs i
a les nits. A la pregunta de si tenen prou confiança amb els
seus pares, les respostes es divideixen. Hi ha qui sosté que
es pot parlar de tot i qui assenyla que hi ha límits, “perquè
som dierents, i també hi ha una barrera degut a la seva
educació”.

Ara les vivències es traslladen a la religió. Les va
marcar molt? Moltíssim, diuen algunes dones. I una d´elles
ho argumenta amb un discurs elaborat i contundent: “La
religió va significar una castració física i psíquica per la
dona. Encara avui, quan tinc un pensament m´he de
preguntar si això ho penso lliurement o és fruit de
l´imposició de l´educació clasista i feixista que hem patit. I
tot això em suposa un gran esforç.

Les noies, malgrat que practiquin esport -taykondo,
triatlon o vela- expliquen que les esportistes segueixen en
bona part invisibilitzades. Una àvia critica l´obsessió que hi
en l´esport, sobretot en la competivitat entre el Barça i el
Mdrid, com si no existís res més. Això les porta a parlar de
la força física i de si les dones poden fer les mateixes
feines que els homes. Tothom hi estar d´acord, encara que
hi ha qui assenyala alguna diferència, encara que calgui
avançar vers l´igualtat. I de l´esport es passa al joc, als
temps llunyans en que la mainada ocupava el carrer per
jugar a mil coses i s´explicaven històries i aventis, en que
escoltaven contes per la ràdio o es pagava una pesseta
per anar al cinema, on podies veure un parell de pel-lícules
el NO-DO (el noticiari franquista) i fins i tot varietés. Què
diferent dels temps actuals, on el joc es desplaça,
majoritàriament, als espais tancats.

Quan la moderadora els hi pregunta a les joves si
s´han plantejat ser mares, aquestes es queden una mica
tallades. Uff, és massa d´hora, venen a dir. “Em sembla
que m´esperaré molt temps, fins que no tingui tots els meus
somnis complerts”. A l´altra banda, constaten que avui la
maternitat es retrassa molt degut als estudis, al treball i a
les dificultats econòmiques. En canvi, a la seva joventut ho
tenien molt clar: “Als 20 anys ja et casaves. No podies
pensar en somnis ni en altres possibilitats. Era el normal”.
Alguna dona més jove comenta que no es va plantejar tenir
fills i filles fins els 30 anys: “Vaig pensar: ho vaig ara o
segueixo amb la professió. Va ser una renúncia personal
perquè jo volia ser artista”. Per moltes de les seves
companyes, expliquen, tenir fills era no tenir feina. “Va ser
un hàndicap per a la nostra generació”. I a vegades tenien
doble feina: a casa i a fora. Una de les estudiants intervé
per dir que que a le entrevistes de feina et pregunten: “Tú
vols tenir fills? Es clar, als homes no els hi pregunten”. Una
de les dones si va poder aconseguir una bona feina: “Vaig
anar sempre amb el cap ben alt”, perquè no la trepitjessin.
Malgrat les dificultats, se senten molt orgulloses de la
maternitat. “És una satisfacció molt gran. Tinc 13 besnéts.
Ja tinc la feina feta”.

La conversa, molt àgil i ben conduida, va arribant al
final. La pregunta és quasi obligada: “Sou feministes?”.
Totes les joves se´n senten i critiquen el patriarcat i el
discurs sobre la superioritat dels homes, i comenten que
falta molta informació i consciència sobre el feminisme per
avançar vers l´igualtat: “No hi ha dones al poder perquè es
pensa que no ho poden fer bé. El sistema patriarcal posa
moltes barreres a les dones”. Posen altres evidències de la
desigualtat: “Els nois ens infravaloren i fan comentaris
burletes i despectius”. També qüestionen la justícia: “Quan
es jutja si un home és culpable sempre hi ha el dret al
dubte, mentre a les dones ens posen més trabes”.

En el costat de les dones majors les opinions són
diverses. Hi ha qui manifesta que no sap què vol dir
exactament aquesta paraula i qui ho té molt clar: “El
feminisme reivindica una altra manera de ser: no volem
manar o dirigir igual que els homes. Hem aconseguit lleis
d´igualtat, però cal apoderar a les dones i posals-hi dífícil”.
Tothom coincideix en que caldria augmentar les quotes de
participació de les dones en tots els àmbits, i es reconeix el
valor que tenen les recents manifestacions i reivindicacions
feministes: “El món és nostre, i molts dels homes que no
van a aqueste manifestacions i es queden a casa han
d´estar espantats”.

En la darrera intervenció, la moderadora demana que
les dones grans donin algun consell a les joves. “Continueu
així, amb aquest esperit, aprofiteu el temps i estudieu,
estudieu”; “Si teniu la sort d´estudiar, aprofite-ho, perquè si
sabeu molt podreu arribar on vulgueu. Sigueu fortes”; “Com
més estudieu, més llibertat tindreu i podreu accedir a les
feines que volgueu”; “Penseu que a vegades no hi ha mals
alumnes o deixebles, sinó mestres dolents”. Després de
donar les gràcies a les seves mares i àvies que tant van
esforçar-se en temps difícils, una d´elles conclou amb una
frase de l´activista afroamericana Angela Davis: “He deixat
d´acceptar les coses que no puc canviar… Estic canviant
les coses que no puc acceptar”.

Tot plegat acaba amb aplaudiments, regals, la
fotografia de rigor i una copa de cava amb croasants per a
tothom, una trentena de dones i quatre homes.

4art acte. Per seguir endavant després del 8-M.
Educació, educació i educació.


La revolució de les dones, que afecta a tots els àmbits,
en els últims anys ha avançat força pel que fa a l´aprovació
de noves lleis i a la visibilització de les discriminacions i
violències que pateixen. Ara acaba d´entrar al Congrés dels
Diputats l´avantprojecte de la Llei de Llibertat Sexual i
també caldria tramitar quan més aviat millor la Llei
Orgànica de Protecció Integral a la Infància i Adolescència.
Aquestes i altres lleis, com la reforma laboral, són
absolutament necessàries, però no són suficients. Cal que
es compleixin de manera rigorosa i, per això, és del tot
necessari sacsejar les consciències i adquirir una nova
cultura a partir de l´educació. La situació no és gaire
galdosa, doncs és prou sabut que els estereotips de gènere
ja són presents a l´Educació Infantil: en els contes que
s´expliquen, en el llenguatge que s´utilitza o amb els rols i
comportaments que es van conformant.

També és preocupant l´augment de la violència
masclista entre els adolescents. L´organització Save of
Children alerta que en els tres últims anys el nombre de
casos de violència masclista contra nenes i adolescents
arreu de l´Estat no ha parat de crèixer: 569 casos el 2016,
653 el 2017 i 677 el 2018, últim any en que hi ha registre. I
Catalunya és la quarta Comunitat Autònoma amb més
víctimes de violència de gènere menors d´edat.

Què fer davant d´aquest panorama? Les intervencions
són diverses i complementàries: introduir una assignatura
obligatòria d´educació afectiva i sexual integral; establir
plans de prevenció i protocols de detecció i intervenció per
al professorat sobre totes les formes de violència que
puguin partir els seus estudiants com l´assetjament, l´abús
sexual o la violència masclista; reforçar la coeducació a
l´aula, al pati i a tots els espais i activitats del centre;
aprendre de les experiències que, en l´àmbit escolar i
municipal, estan treballant en una nova perspectiva
feminista; disposar de materials adequats per per combatre
tota mena d´esteotips i discrimacions de gènere; i formar i
sensibilitzar al professorat i altres agents educatius que
intervenen en la socialització de la infància i la joventut.

Només així, amb més i millor educació, aniran
desapareixent o es podran combatre millor les violències
masclistes. D´altra banda, també s´aconseguirà que les
dones que arriben a ocupar càrrecs de poder no acabin
reproduint els valors del model patriarcal com succeeix
massa sovint. No hi receptes màgiques per aconseguir-ho,
perquè es tracta d´un llarg camí ple d´obstacles i
contradiccions. Però, insisteixo, potser la millor fòrmula per
fer efectiva la revolució feminista sigui aquesta: educació,
educació i més educació.

Montgat, 11 de març del 2020

30
A  partir de dilluns 16 de març l'atenció ciutadana a l'OAC i a Serveis Socials es farà únicament per telèfon i per mitjans telemàtics.


A partir de dilluns 16 de març i per tal de prevenir l'augment de la corba de transmissió davant la situació d'emergència derivada de la pandèmia COVID-19 i seguint les indicacions de les autoritats sanitàries i les recomanacions genèriques de les diferents administracions supramunicipals, l'atenció a la ciutadania des de l'OAC i de Serveis Socials es farà únicament per telèfon i per mitjans telemàtics.


Recordar que des del Portal de Tràmits del Web municipal es poden realitzar els tràmits i gestions més comuns online https://tramits.montgat.cat/Ciutadania/


Tanmateix, recordar que des del 13 de març i per un període de 14 dies, tal i com recull la Resolució de l'alcaldia de data 12 de març https://tauler.seu.cat/pagDetall.do?idEdicte=243369&idens=812650006 , totes les oficines municipals estaran tancades al públic i s'estableix  atenció telefònica directe amb la ciutadania  a través de les línies d'atenció telefònica següents:

OAC-  telèfon 934694900
Serveis Socials-  telèfon 934690808
Policia Local-  telèfon 934690707

Us informarem puntualment de l'evolució de les mesures de prevenció que es prenguin i del restabliment del servei d'atenció presencial./Montgat.cat

Pàgines: 1 [2] 3 4 5 6 7 ... 75
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal