Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges

En aquesta secció pots veure els missatges d'aquest usuari.


Messages - Admin

Pàgines: 1 ... 54 55 56 57 58 [59] 60 61 62 63 64 ... 70
871
Estado y Generalitat acuerdan una estrategia para preservar la zona de baño al norte de Barcelona

Premià de Mar (Barcelona), 22 ene (EFE). - Representantes del ministerio de Medio Ambiente y del departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat se han reunido para buscar soluciones a la erosión de arena en las playas del Maresme.

Según ha informado hoy el gobierno catalán, el ministerio y la Generalitat han acordado una estrategia conjunta para abordar la erosión de la arena de las playas basada en la recopilación y sintetización de todos los estudios existentes desde la década de los 60 sobre la dinámica de esta parte del litoral catalán para después definir qué solución ejecutar en el Maresme.

En la reunión, celebrada ayer, se expusieron las conclusiones de un estudio redactado por la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) sobre la regresión de la arena en las playas del Maresme.

Así, el director general de Ordenación del Territorio y Urbanismo, Agustí Serra, expuso al director general de Sostenibilidad de Costa y del Mar, Pablo Saavedra, este estudio en el que se analizaban los tramos afectados en las playas de Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar y Mataró.

El estudio plantea, en principio, la creación de nueva playa en Premià de Mar de unos 40 metros de anchura. La solución se aplicaría después, y dentro de lo posible, al resto de los tramos identificados.

Para la creación de esta playa, se evalúan varias soluciones técnicas, su coste aproximado y su resistencia ante temporales, con el objetivo fundamental de aumentar el tiempo de permanencia de la arena.

Las obras propuestas, que tendría que asumir el ministerio, serían la alimentación artificial de arena extrayendo arena de dentro del mar o utilizando dragues de succión, la construcción de un dique, crear un espigón de retención de arenas, entre otros aspectos.

A pesar de que el estudio no se pronuncia sobre cuál sería la solución idónea, condiciona la ejecución de todas ellas al seguimiento del comportamiento de la playa, tanto de la emergida como de la sumergida.

Por otro lado, la reunión de ayer se anunció que se convocará el grupo de trabajo de los municipios del sur del Maresme, con la presencia de los alcaldes del tramo comprendido entre Montgat y Mataró, para darles a conocer el contenido del encuentro entre el la Generalitat y el ministerio de Medio Ambiente.

El grupo de trabajo está formado por Marató, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, El Masnou y Mongat que crearon la comisión para encontrar una solución definitiva para la regeneración de sus playas, la mayoría de las cuales se ha quedado sin arena por culpa de los últimos temporales.

La comarca del Maresme sufre cada año la regresión de sus playas debido a los temporales que se producen. Hasta ahora, las regeneraciones de arena se han hecho a través del barco draga, una actuación muy criticada puesto que se considera que daña el ecosistema marino.




872
El Europarlamento exige más garantías para el mecanismo interno de extradición

Gran Bretaña amenaza con 'descolgarse' del tratado de entrega de acusados


M. CATANZARO / A. BAQUERO
BARCELONA


 Una sesión del Parlamento Europeo, en Estrasburgo.


Ha servido para detener en la Unión Europea a terroristas, pedófilos y narcos que al estar en un país diferente a aquel en que cometieron sus crímenes podrían haber escapado. La euroorden de detención y entrega permite el arresto y traslado de forma automática de un individuo del país en que se encuentra al país por cuya justicia es reclamado, ahorrándose los farragosos y largos trámites de las extradiciones tradicionales. No obstante, la euroorden también ha sido el instrumento que ha provocado el arresto y envío a un país extranjero de inocentes como Óscar Sánchez, el lavacoches de Montgat que pasó 20 meses preso injustamente en Italia y cuya liberación solo fue posible gracias a una investigación de EL PERIÓDICO.

Por desgracia, su caso no es único. Decenas de individuos de toda la UE han sido extraditados por delitos nimios cometidos años atrás o han pasado sin motivo meses en prisión preventiva. Ante eso, la Comisión de Libertades Civiles del Parlamento Europeo acaba de aprobar un informe en el que recomienda reformar la euroorden para introducir nuevas garantías a los detenidos.

UN AÑO DE PLAZO / El informe, cuyo contenido íntegro se hará oficial en febrero, reclama a la Comisión Europea que, en el plazo de un año, presente una reforma de la euroorden que incluya una cláusula relativa al respeto a los derechos humanos de los detenidos, así como que aumenta las garantías de las personas a las que se pretende detener, lo que en teoría debería evitar nuevos casos como el de Óscar.

Además, el documento reclama que se restrinja el uso de la euroorden a casos graves. Sarah Ludford, eurodiputada británica del Partido Liberal Demócrata y redactora del informe, señaló que «la euroorden ha de ser empleada no solo de forma efectiva sino proporcionada, con garantías de que no se produce una violación de los derechos humanos». «Confío en que esta reforma ayude a evitar abusos en el futuro», añadió.

El informe de Ludford plantea que la euroorden incluya una cláusula de derechos humanos que permita a los jueces de un país no entregar a un detenido si el país que lo reclama no garantiza unas correctas condiciones de detención y un respeto a sus garantías procesales.

La eurodiputada señala que la futura reforma puede salvar la euroorden. La razón es que, ante la aparición de casos de abusos, el Gobierno del primer ministro británico, el conservador David Cameron, se plantea un referéndum para descolgarse de varias normativas comunitarias y la primera de la lista es la euroorden. La propia ministra del Interior británica, Teresa May, apostó por cambiar la ley para evitar la entrega de ciudadanos británicos en casos dudosos.

CAMBIOS EN ESPAÑA / Con las nuevas garantías para los procesados se pretende evitar los errores que causa el automatismo de la euroorden. Así, actualmente, el juez del país que pide la entrega de una persona solo debe dar el nombre y el delito del que se le acusa y no necesita aportar ninguna prueba. Por su parte, el juez del país donde vive el acusado no tiene que realizar ninguna comprobación ni investigación previa.

La polvareda generada por el caso de Óscar ha hecho que, al menos en España, la actitud de las fuerzas de seguridad haya cambiado. Así, fuentes del Ministerio del Interior señalan que para evitar equivocaciones las entregas por la euroorden ya no se hacen de forma automática sino que se realiza una investigación que permita acreditar que la persona reclamada es realmente aquella a quien se busca./El Periodico

873

L’Hospital Municipal de Badalona té a prova un autoanalitzador no invasiu que permet fer anàlisis de sang sense necessitat de fer punxades, extreure sang ni dur-la al posterior estudi a laboratori.

L’aparell obté la informació per uns sensors que es col·loquen sobre el tors del pacient i en aproximadament sis minuts ja es mostren els resultats de l’analítica. L’enginy es basa en tecnologia aeroespacial i ha estat dissenyat per membres de l’Acadèmia Russa de Ciències Naturals, la Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Research Institute. Ara és en proves a Badalona per la seva implementació al sistema sanitari de l’estat espanyol. Abans ja ha estat homologat a una desena de països.

L’anàlisi de sang tradicional pot passa a la història en breu. Una aparell que ja funciona a països com República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Ucraïna, Rússia, Xina, Egipte o Vietnam està ara en fase d’assaig clínic a l’estat espanyol perquè, un cop avalat per la comunitat mèdica, pugui incorporar-se com una eina més del sistema sanitari.

Les proves per validar la fiabilitat de l’aparell es duen a terme a l’Hospital Municipal de Badalona. Els professionals del centre faran aquest anàlisi de sang a 130 pacients que ja tenen la visita programada, de tal manera que es podran comparar els resultat de la punxada tradicional amb les dades que s’obtindran del nou dispositiu. L’aparell es basa en tecnologia aeroespacial i l’han desenvolupat des de l’Acadèmia Russa de Ciències Naturals, la Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Research Institute. A Europa el distribueix l’empresa Onkocet. El cap de producte, Alejandro Valverde, detalla que els paràmetres de la sang s’obtenen a partir d’una “medició de temperatura“. “Cada reacció química que té lloc dins l’organisme genera una temperatura. El dispositiu, mesura aquesta temperatura i en base a un algoritme, realitza els càlculs per obtenir els paràmetres“, explica Valverde. L’anàlisi de sang s’obté gràcies a un monitor connectat a uns biosensors que es col·loquen sobre la pell del pacient i els resultats s’obtenen en sis minuts.

Sense cap dolor pel pacient

“No es nota res, cap dolor. És una avantatge poder prescindir de l’agulla, però sobretot el fet de poder tenir els resultats al moment i no haver de tornar a l’hospital d’aquí a una setmana“, explica Xavier Sallent, un dels pacients de l’Hospital Municipal de Badalona que s’ha sotmès a les primeres proves. Es preveu que les conclusions de l’estudi estiguin disponibles a finals del mes de març.
TotBadalona

874
Noticias / Avantprojecte de connexió de la rambla del Turó del mar
« el: Gener 16, 2014, 07:19:42 pm »
El passat divendres, 10 de gener, es va presentar la proposta de transformació de la Rambla del Turó del Mar de Montgat a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Des del consistori s’ha obert un procés de participació ciutadana per decidir l’aplicació d’aquestsc anvis al Turó. Divendres es va convocar als veïns del barri perquè donguéssin el seuparer sobre la proposta. L’Alcalde, Francesc X. Garcia, va explicar que han detectat una sèrie de mancances a la zona i es volen solventar amb la connexió de les rambles, el cost del projecte ascendeix a 78.000 euros.

Actualment, hi ha un carrer que travessa la rambla el qual és la principal entrada de vehícles al barri. Tomàs Cabrejas, regidor de Via Pública de Montgat, va explicar que en un dia la freqüència de pas de vehícles és de 1700 aproximadament. Aquest fet genera perillositat i inseguretat a la zona.

L’Alcalde declarava durant l’acte de presentació que “la rambla és un eix comercial i cívic, és a dir, una sala d’estar pública. En la que es poden millorar una sèrie d’aspectes com la perillositat pel pas dels vehícles, la divisió comercial i el desaprofitament d’espais morts”. La proposta de transformació urbanística contempla aquests aspectes i proporciona solucions: la rambla com a propietària i protagonista, proposa el reordenament del tràfic, augmentaria la seguretat ( en la cruïlla Buenos Aires-Av. Turó), hi hauria més visibilitat tant per vianants com per cotxes i també es contempla la reorganització de les zones d’estacionament. L’altra opció que s’ha plantejat des del Consistori és mantenir el pas de vehícles al carrer Buenos Aires,com fins ara, però fent un pas elevat per tal d’obligar a reduir la velocitat en aquell punt.

En el torn de precs i preguntes el veïnat va mostrar gran diversitat d’opinions. La principal preocupació per a ells era la redistribució del trànsit ja que s’eliminaria la principal entrada al barri i es reordenaria l’estacionament. Des de l’AAVV del Turó del Mar, Eusebi Mestre va apuntar que el millor será intentar canalitzar totes les opinions dels veïns i exposar-les de manera formal en una altre ocasió. En tot moment, l’Alcalde va aclarir que és un avantprojecte i que no es farà cap actuació fins que no s’arribi a un acord amb el veïnat.

Esther Martinez
Corresponsal Local

875
Noticias / Remodelació dels horts urbans de Can Casanovas
« el: Gener 08, 2014, 12:38:11 pm »
Des del 2 fins al 20 de gener obert el termini per presentar sol·licituds pels horts de Can Casanovas.


Del 2 al 20 de gener s'obre el termini per presentar sol·licituds pels horts de Can Casanovas. Les sol·licituds es podran presentar a l'OAC de l'ajuntament de dilluns a divendres de 9 a 14 i els dijous també de 16 a 18 h. El Reglament municipal estableix els requisits d'accés per les persones que ho demanin, la baremació per poder accedir a l'ús dels horts i el model de sol·licitud per poder demanar una parcel·la. El procediment d'adjudicació serà públic.

A mitjans de setembre es van iniciar els treballs de parcel·lació dels horts urbans de Can Casanovas amb un doble objectiu, regular l'ús d'aquests espais públics i regular el procediment d'accés a una parcel·la fomentant l'horticultura ecològica. Amb els treballs que s'han fent s'augmentat el núm. de parcel·les de 45 a 105 i es reordena l'ús d'aquest espai natural que amb caràcter prioritari serà per a famílies de Montgat, evitant els abusos que es produïen fins ara de persones que tenien fins a 3000m2 i no eren residents a Montgat.

Fuente: Ayuntament de Montgat
.

876
Noticias / Sílvia Domínguez: La chica del 13
« el: Gener 02, 2014, 05:40:37 pm »

En un país tan supersticioso como el nuestro, no es de extrañar que muchos temiera al 2013 y que estén deseando que pasen las horas que restan para entrar en año nuevo.(Foto FEB)



 
Sin embargo, el 13 no ha sido para todos un año de mala suerte y hay gente que dice en voz muy alta que “si dicen que el 13 trae mala suerte, en mi caso no ha sido así, más bien al contrario. El 13 ha sido mi número de la suerte”.

Palabra de Sílvia Dominguez. La jugadora de Montgatcerrará el mejor año de su carrera profesional donde ha conseguido ganar la máxima competición continental tanto en clubes como en selecciones, algo que no lo conseguía ninguna jugadora desde que en 2007 lo hicieran la rusas del Spartak y la selección rusa (Marina Karpunina, Svetlana Abrosimova e Irina Osipova) que derrotaron aquel año a Ros Casares y a España en el europeo de Chieti. “No puedo pedir más al año. Ganar la copa rusa, la liga, la Euroliga y ahora, al inicio de temporada, la Supercopa europeo, es muy importante. Si además añades el poder ganar el Eurobasket en verano con la selección es algo increíble que difícilmente se puede ver y que creo que lo repita”, asegura Sílvia Domínguez.

La realidad es que el año no pintaba muy bien cuando meses antes de despedir el 2012, recibía la noticia de la desaparición de Ciudad Ros Casares. Casi deprisa y corriendo tuvo que coger las maletas y emprender la aventura del UMMC Ekaterimburgo. “Es cierto que cuando se cierra una puerta se abre otra y si bien al principio no iba muy segura a Rusia luego la realidad ha sido mucho mejor de lo que me podía imaginar”, comenta una jugadora que, no obstante no esconde la incertidumbre inicial por viajar a lo desconocido. “Siempre una prefiere estar cerca de casa, pero la experiencia que estoy pudiendo vivir es enriquecedora y me hace crecer como persona y seguir aprendiendo en todas las facetas de la vida”.

Sin embargo, si algo había seguro en su viaje es que sería una aventura exigente, donde el lujo y las comodidades que ofrece el potente equipo ruso estarían acompañadas por la exigencia deportiva. “Desde el principio el objetivo del club era claro. Se había hecho un equipo para ganar la Euroliga y se quería ganar después de 10 años sin hacerlo. Todos saben que Ekaterimburgo siempre hace equipos potentes para ganar la Euroliga pero por algún motivo siempre le falta esa pieza que hace que el puzzle no encaje del todo. Este año se fichó a gente con experiencia ganando la Euroliga y luego había gente mucho tiempo en el club con lo que hubo mucha hambre de triunfo” relata la base española.

Mucho dinero, mucha ambición y un proyecto que cumplió con creces el objetivo marcado en una fase final donde Ekaterimburgo ganó la final de por 26 puntos de diferencia y acumulando una ventaja media aquella semana de 27 puntos, algo inimaginable en una competición de máximo nivel. “La Final Eight fue el mejor momento de baloncesto de nuestra temporada, no voy a decir que ganáramos fácil pero sí que lo conseguimos de una manera vistosa. Para mí gana la Final Four fue especial por dos motivos: Primero por el club por que por fin hacíamos encajar la pieza que faltaba para ser un equipo ganador y, segundo, por que era mi tercer título consecutivo con tres equipos diferentes, algo realmente difícil de conseguir” recuerda.

Un logro donde Sílvia tuvo un papel relevante aunque a veces en la sombra. En un equipo donde juegas junto a Diana Taurasi, Candace Parker, Sandrine Gruda, Anette Jekabsone y dejas en el banco a Sue Bird hay poco margen para el brillo. Pero ese era el trabajo de la base y quizá ahí radicó el éxito de un equipo donde las compañeras sí dieron lustre al trabajo de la abnegada jugadora. “Si que a veces las compañeras te agradecen que hagas cosas que te piden y valoran el esfuerzo que hago. En Ekaterimburgo tengo un rol menos anotador porque el despliegue anotador del equipo es inmenso. Sé que tengo que hacer para que el equipo rinda y las compañeras lo ven. Ellas agradecen que quizá pierda protagonismo personal para hacer que todo el conjunto del equipo funcione de la manera más correcta”, se sincera Sílvia Domínguez.


(Foto FIBA Europe)

Hacer historia con España

Eso fue en primavera, pero lo realmente grande de este año llegaría meses después. Sílvia encaraba la preparación del Eurobasket motivada tras el varapalo sufrido con España dos años antes y fue partícipe de un hecho histórico.

Pocos confiaban en el potencial del equipo, pero dentro de él comenzó a fabricarse una química especial que dio la vuelta a lo vivido en Polonia en 2011. “Todas aprendimos del anterior Eurobasket muchas lecciones, para empezar la preparación estuvo focalizada en la primera fase. Durante el primer mes sólo pensamos en Rusia, Suecia e Italia y eso es algo que no hicimos en 2011. También hubo casos, como el de Sancho Lyttle, de jugadoras que llegaron mucho mejor físicamente y jugadoras como Alba Torrens o Marta Xargay que dieron un paso adelante y fueron piezas clave en el equipo”, dice.

Muchos nombres importante dentro de la pista pero que fuera de ellas también formaron un grupo sensacional “A nivel de grupo humano es difícil de explicar todo lo que vivimos. Estuvimos muy unidas y el hecho de saber que era la retirada de Elisa y Amaya no hizo decir “tenemos que hacerlo lo mejor posible” y hacer especial el Eurobasket”. Fue tan especial que convirtieron en campeón a un equipo que llegaba al torneo tras jugarse un año antes su plaza en el Eurobasket en un partido a todo o nada en Alemania.

Con la sinceridad por bandera, Sílvia reconoce que “nadie pensaba que pudiéramos ganar a Fancia. Si antes del torneo me preguntan diría que Francia era la única gran favorita”. Pero se ganó y se logró lo que hacía 20 años que nadie conseguía: ganar el Eurobasket femenino. Un recuerdo imborrable que los meses sólo han hecho que endulzar las imágenes que hoy rememora la joven jugadora. “Recuerdo sobre todo la última canasta de Sancho y la ultima jugada. Todo el banquillo la siguió muy nerviosa y cuando vimos que el tiro se alejaba creo que no nos lo llegamos a creer. Ganar a Francia en Francia pocas veces se puede ver”.

Un éxito que dio un nuevo impulso, al tan necesitado de apoyo, baloncesto femenino. Quizá los meses han suavizado la marea de elogios y ha minimizado el impacto mediático de lo conseguido, pero Sílvia no quiere olvidar todo lo que se consiguió este pasado verano y pone las miras en nuevos objetivos. “Además, de nuestro triunfo todas las categorías en Europa consiguieron el oro y eso ha tenido gran repercusión. La Federación nos trata de maravilla, hace todo lo posible para que estemos lo más cómodo posibles y ahora está intentando luchar por traer el Mundial. Los chicos han disfrutado de un Eurobasket y un Mundial y a nosotras también nos gustaría tener nuestro mundial, algo que también haría que los medios de comunicación se volcase con el baloncesto femenino” señala.

Ganar siendo favorita o por sorpresa, en casa o en la pista de tu gran rival. La alegría para Sílvia Domínguez se vistió de formas muy diferentes en 2013, aunque la felicidad tampoco deja lugar para muchos matices, siempre es inmensa cuando se gana. “Son dos formas de alegrarse muy diferentes. Con Ekaterimburgo estaba la obligación por que toda Europa nos miraba como favoritas y jugábamos en casa. Francia era diferente por que ellas eran las favoritas y viajábamos simplemente con ilusión de hacerlo bien. Además el ambiente de la Selección es diferente porque somos todas españolas y tenemos las mismas costumbres y formas de ser y el grupo humano es extraordinario. Ahora que muchas jugamos fuera cada vez que volvemos a jugar con España lo hacemos con más ganas e ilusión por vernos y hacerlo bien deportivamente”, asegura.

Y si en el plano deportivo el año ha sido inmejorable, la experiencia acumulada en estos 12 meses también tiene un valor incalculable. “Evidentemente la adaptación a un equipo diferente te hace crecer. Venía de un equipo como Ros Casares lleno de estrellas pero aquí es diferente porque se entrena más acercándose al modelo de la WNBA y esa visión es enriquecedora. También competir con Taurasi, Parker, Bird y compañía te hace ser mejor y luego el estar 24 horas hablando en inglés también te hace crecer en lo personal”, afirma.

Una experiencia que de la que al final siempre se extrae lo mejor aunque no quiere olvidar que por momentos ha sido difícil de llevar. “Ha habido momentos duros, la plantilla y el formato de competición a veces te deja fuera en liga rusa y eso es mentalmente difícil. Tienes que estar preparada porque no juegas en liga rusa pero sabes que eres importante en Euroliga porque eres la base titular y eso requiere de un esfuerzo mental porque hay días en los que te toca entrenar aunque no se entren para mantener el nivel porque todos te van a exigir que estés al 100% cuando te toque jugar”... “y eso también te aporta cosas”, concluye Sílvia Domínguez.


(FIBA Europe)

¿Y en el 2014...?

A pocas horas para que de carpetazo al 2013, Sílvia ya tiene puesta la mente en el nuevo año y los retos que traerá el 2014. “A nivel de club ya vemos que tenemos problemas para ganar, hay equipos muy buenos en Rusia y en Europa por lo que debemos de luchar si queremos conseguir ser una dinastía. El club quiere serlo como lo fue antes Spartak, pero siempre es complicado y vemos que en la NBA o en Europa pocos equipos repiten títulos. Siempre se compara, pero nosotras no queremos pensar en los que se ha conseguido sino en el futuro y en las nuevas dificultades que nos esperan. Es un esfuerzo mental porque el año pasado había ilusión por ganar después de 10 años, pero ahora no debemos levantar el pie del acelerador y empujarnos unas a otras para seguir siendo mejores y volver a ganar, asegura.

“La selección es otra historia”, señala una jugadora que tiene claro que “ganar el Eurobasket no significa nada, no significa que no hayan selecciones mejores. Lo primero será estar entre las 12 del Mundial y una vez allí el Mundial es para disfrutar”. El sueño se viste de metal y aspirar a subir al cajón de las ganadoras serían una meta que añadir al increíble currículo de la jugadora. Sin embargo, más allá de los logros en las competiciones que le aguardan, cada año siempre planteamos la misma cuestión a Sílvia Domínguez ¿y la WNBA? Ella lo tiene claro: “La posibilidad existe, porque los contactos están, pero es difícil porque la preparación con la selección coincide con la temporada en WNBA y se solapan. Al final siempre es la misma historia, hay que elegir entre una u otra competición y en este momento de mi vida me he asentado en la selección y quiero dar lo mejor de mí misma cada vez que esté en ella”.

Por el momento parece imposible verla cruzar el charco, por eso los sueños de este 2014 volverán a circunscribirse a Europa. “A nivel de títulos repetir el póquer de títulos con Ekaterimburgo y ganar mi cuarta Euroliga sería increíble. Con la selección el objetivo es estar en el Mundial y luego lo que venga será bien recibido. El objetivo es estar sana, sin lesiones y seguir sumando en positivo que es lo que todos buscamos en todos los aspectos de la vida”señala. Una vida que este año enseñó a Sílvia Domínguez que, a veces, el 13 puede ser el número de la buena suerte./Alvaro Paricio-ACB.Com

877
Noticias / DESALLOTJADA LA MONTGATINA PER UNA RAVE
« el: Desembre 31, 2013, 05:24:42 pm »
Aquest dissabte Policia Local de Montgat, Tiana i Mossos d'Esquadra han treballat en una operació conjunta de desallotjament de l'antiga fàbrica de porcellana, La Montgatina.

El recinte romania ocupat des de feia mesos per un grup de persones que hi convivien. La nit de divendres es va celebrar una rave (festa ocupa) en la que hi va assistir un nombre elevat de persones, que no s'ha pogut determinar, fet que va provocar queixes dels veïns del voltant a la Policia Local.
Davant la magnitut dels fets hi va intervenir no només policia, també es va actuar des d’Alcaldia. A les 9:30h del matí de dissabte es va posar en marxa un operatiu de seguretat per tal d’evitar algun accident ja que es tracta d’un lloc molt insegur degut a l’estat actual en que es troba el recinte .


Durant tot el matí van actuar conjuntament la Policia Local de Montgat amb la col·laboració de la Policia Local de Tiana, tres dotacions dels Mossos d’Esquadra i dues d’ARRO ( Àrea Regional de Recursos Operatius). Gairebé un centenar de persones van ser desallotjades al llarg del matí de dissabte. Tot seguit, els Serveis Municipals de Montgat van procedir a fer una sèrie de tasques per tal d’evitar possibles accidents; retirar vehícles que romanien dins el recinte, tapiar portes o restringir el pas dels diferents accessos ...

Tant l’Alcalde, Francesc X. Garcia, com el Regidor de Seguretat, Tomàs Cabrejas, presents durant el dia d’ahir en el lloc dels fets, van expresar la tolerància zero que hi haurà a partir d’ara des de l’Ajuntament en la ocupació del recinte ja que es tracta d’un lloc amb una perillositat extrema degut a la seva degradació. Francesc Garcia expressava la impotència que se sent des de l’Ajuntament davant la lentitut de la justícia a l’hora d’actuar en aquests casos.


Actualment, La Montgatina és propietat de 7 entitats bancàries. Hi ha hagut diferents situacions de risc fins ara i han estat denunciades per l’Ajuntament de Montgat, tot i així, però no s’ha adoptat cap tipus de mesura preventiva per part dels propietaris i tampoc hi ha hagut cap actuació judicial.

Després d’aquesta actuació policial de dissabte han quedat dos persones a un local de dins del recinte que són els primers que van ocupar la fàbrica però s’han compromès a marxar en breu. Els accessos estarán vigilats per la Policia Local de Montgat. I s’espera que en breu hi hagi una actuació per part dels propietaris.

Esther Martinez
Corresponsal Local

878
Noticias / Parlem amb… Ramón Raventós, directiu de Parxet
« el: Desembre 27, 2013, 09:14:35 pm »

Parxet és un dels vins i caves més internacional del pais”

Ramón Raventós sempre ha estat vinculat al món vitivinícola i ara gestiona una de les cases més antigues i reconegudes en el món del cava com és Parxet. Raventós valora l’evolució del producte però sempre respectant la puresa del mateix. Un dels objectius de Parxet és elaborar vi i cava excel·lent sense fer experiments que eliminin la puresa i que siguin accesibles per a tot tipus de client econòmicament parlant.

Ramón, que és el què té d’especial a aquesta terra on estan establerts?
Això és una D.O.Alella que agafa el nom d’ un dels pobles. És una zona vitivinícola extremadament antiga amb runes i restes romanes pràcticament a cada poble. L’explicació de perquè era una zona tant interessant per fer vi en aquella época, doncs, segurament, en èpoquesmodernes la hemanattenint clara: és que és una zona on hi ha el que en diem ara en tempsmoderns un “terroir” maravellós per fer vins importants, que les coses maduren prou bé, que hi ha un sòl que ens regala una acidesa fantástica i que s’han fet vins que es conservaven molt bé i amb unes qualitats importantíssimes des de fa molts anys. Elsromans ho van descubrir i, a més a més, tenien la facilitat del transport marítim molt a prop d’aquesta zona i amb temps moderns busquem coses més sofisticades i elaborades a nivel tècnic. Aprofitem una base fantástica que continua essent la mateixa. De la viticultura en sabem més coses però al final la base és la mateixa. Tenim, segurament, un dels nuclis de vinya vella més importants d’Europa, tenim el parc natural que fa que poguem conservar aixòi esperem que per molts anys.

Quan més vella és la vinya, la producción és menor?
Això és com les persones, no necessàriament una vinya vella ha de fer més bon vi, el que passa és que si que és més fácil d’equilibrar. Quan ets jove tens més vigor, més energía i llavors, a vegades, si no el tens ben controlat pot portar a menys quilos però també a menys tranquilitat, per tant, és més difícil l’equilibri. Amb vinya vella és més fácil de portar, no té aquest vigor és més fácil de treballar orientada a fer coses importants. I d’això, de vinya vella, aquí n’hi ha bastant. I, insisteixo, és aquest sauló que tenim que és molt bo per fervins, sobretot, blanc i el vi base pel cava.

Parxet, perquè a Tiana?
Perquè és una casa molt antiga de Tiana que és el Mas Parxet. Tots els que hi treballen són d’aquí o de prop, estem molt arrelats al territori i tenim una zona que és per fer caves d’alt nivell i hi estem molt còmodes.

Què és el que distingeix Parxet d’altres caves?
Hi ha varies coses. Una, la orientació en la sofisticació extrema per fer coses d’altíssim nivell que és de fa anys, amb això no som únics però hi ha molt poques cases que tinguin aquesta obsessió pel producte. Segona, tenim un projecte orientat a la viticultura de forma radical, és a dir, som viticultors fonamentalment, i viticultors en aquesta zona. I, tercera, que estem aquí per treballar amb aquest sauló impressionant que és gairebé únic d’aquí. Aquest combinat amb vinya molt antiga, molts anys d’experiència, amb un raïm que és pansa blanca i que només hi ha aquí. Això fa que vingui a veure’ns gent de tot el món. El nostre gran tresor és la pansa blanca i és antiquíssim, tenim gairebé monocultiu de pansa blanca. Diferencia climática a banda i banda de la muntanya amb una varietat autóctona, indígena com diuen els americans i el sauló magnífic. Aquí no hem marxat dels orígens, perquè la natura i la història del vinicultor és sàbia.
Això no voldir que no s’avanci, s’innovi, al contrari, cada vegada més però sense deixar els orígens.

Feu tot el procés integrat?
És la base. Viticultura i orientada a això: a la puresa, al respecte absolut, al manipular el menys possible i a buscar les parcel•les que et donin això. Aquesta recerca és la feina més dura.

No està tot inventat al món del cava?
En els últims anys hem descobert que hem d’anar investigant. No és fácil, és molt més esforç anar a buscar aquesta autenticitat, aquesta puresa, la falta de manipulació… Has de renunciar a tenir costos baixos, en definitiva, a una serie de coses. Per una banda, hi ha renúncies, però, d’altra banda és molt gratificant de fer. I és el que estem fent, diriem que lo sofisitcat és arribar a lo pur. Trobar exactement el que et dóna aquell tros de terra provant d’intervenir el menys possible. I sempre trovar aquells llocs magnífics que hi ha pel món que no ho són tots.

I, fins ara, en quines zones del món us heu establert?
Aquí, al Penedès, al Montsant, Rioja i Ribera del Duero, són les principals. Som catalans, somd’aquí, però Ribera del Duero són zones molt importants en el món del vi.

Cap on evoluciona el mercat del vi i el cava?
Jo crec que la noticia és que abans consideràvem els països occidentals com a posibles mercats dels vins ben elaborats del món, eren els que buscàvem. Actualment, aquesta diferència entre el món occidental i el món oriental ja no existeix. Els nous consumidors d’arreu del món, de tots aquests països que evolucionen en aquesta línea és un públic molt educat i molt jove. I això està passant a molts països d’Àsia, d’Estats Units, de Sudamèrica, de Centreamèrica, tota europa, els països nòrdics, d’Austràlia de fa molts anys, del japó… I passa que a Catalunya aquestes coses arriben una mica més tard, però, arriben.

Es fa una bona feina de publicitat a nivell estatal?
No, la publicitat de l’administració pública que tenim és lamentable. Hi ha alguna acció que es fa que és bona, però, evidentement no està al nivel d’altres països. Hi ha països que tenen unes condicions molt pitjors que les nostres, amb dificultats de cost, d’indústria, pitjors terres, pitjors condicions en general i que fan una feina infinitament més bona que la d’aquí. El que passa és que tenim la sort que estem a un país impressionant. A Catalunya hi ha una concentració de zones diferents i a prop d’un mercat interessant. Per tant, el que fem és una promoció els propis implicats, quan vaig pel món és el que faig, explico tot això. Els elaboradors del nostre estil expliquem que no hi ha una inversión més gran en màrqueting de país com el vi. Els elaboradors que venen marca no, només venen una marca. Nosaltres venem territori.

Això és tant senzill com complicat. L’estimació a un territori, la creença en el producte i saber transemetre-ho…
Tu imaginat la quantitat de diners que fan falta per fer qualsevol campanya publicitaria, a Londres, per exemple, que digui que Catalunya som un país collonut. Jo marxo la setmana vinent a Nova York i California i el que faig és explicar d’on sóc i com és el territori. I això que ha costat? Hi vaig un cop l’any quan em regalen el bitllet, per tant, el cost en aquest cas és molt reduït i l’impacte és important.
Nosaltres tenim territori, és un avantatge que no sabem aprofitar. Parxet és un dels vins i caves més internacional del pais. Aquí, a Parxet, es fan alguns dels espumosos més importants del món i moltes vegades no sabem apreciar-ho.
Esther Martinez
Corresponsal Local

879
Barcelona, 23 dic La Guardia Civil y la Guardia Urbana de Badalona (Barcelona) han intervenido en un local comercial de esta población 7.296 artículos de marroquinería presuntamente falsificados, valorados en 1,7 millones de euros.

EFE - Según ha informado la Guardia Civil, en el establecimiento inspeccionado, situado en el polígono industrial sur de Badalona, los agentes han confiscado 2.107 bolsos de la marca Tous, 44 de Chanel, 2.869 cinturones Hermes y 1.280 Diesel, así como 996 monederos de Chanel, supuestamente falsificados.

Por su presunta relación con la mercancía falsificada, los agentes han denunciado por un delito contra la propiedad industrial a una mujer de origen chino vecina de Montgat (Barcelona).

880
Fòrum General / Re:APROPIACIÓ INDEGUDA APA THALASSA?
« el: Desembre 22, 2013, 10:01:24 am »
Actuacions derivades de les decisions de l’útlima assemblea

Els fets relacionats amb la gestió econòmica de l’AMPA duta a terme per l’anterior Junta Directiva han tingut un ampli ressò públic a la nostra vil·la.

Davant això, l’actual Junta Directiva de l’AMPA IES Thalassa comunica que està treballant per interposar les accions legals oportunes, en compliment dels acords presos per l’assemblea de socis del passat 26 de novembre, amb la finalitat de defensar els drets i legítims interessos de l’associació.

Des de la Junta volem remarcar la importància d’actuar exclusivament a través de les vies legals i recordar que estem a la disposició de qualsevol soci de l’AMPA que sol·liciti informació al respecte. /Font : Web de L`AMPA Thalassa.

881
Noticias / Reconeixement per la historia d’una fàbrica
« el: Desembre 19, 2013, 10:13:28 pm »
La badalonina Montserrat Sans ha rebut el Premi Bonaplata pel seu llibre “La Montgatina, una historia de porcellana”.

Els Premis Bonaplata són convocats per l’AMTAIC (Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya) i valoren les accions per donar a conèixer i preservar el patrimoni industrial de Catalunya. El llibre és el treball que va fer l’autora sobre la història d’una de les fàbriques més emblemàtiques i importants del poble.
La Montgatina era un símbol al municipi que, malauradament, en l’actualitat està en runes. Montserrat Sans explica que “aquest suposa un reconeixement per la història de la fàbrica i que pot ser un factor més per preservar-ne la memòria”.
Esther Martinez
Corresponsal Local

882
Noticias / Re:Ataque a montgat.net
« el: Desembre 19, 2013, 11:08:56 am »
Vale Enric no podran con nosotros .

883
Noticias / Ataque a montgat.net
« el: Desembre 18, 2013, 08:42:12 pm »
Una vez más montgat.net ha sido víctima de un ataque informático. Se produjo el martes tarde y miércoles mañana se ha vuelto a repetir. No es la primera vez y, posiblemente, volverán a intentarlo.  La libre expresión molesta a algunos.

884
Óscar Sánchez Fernández fue confundido con un narcotraficante
Pasó 625 días en una cárcel de Nápoles donde fue maltratado




Óscar Sánchez, en un taller próximo al lavadero en el que trabaja. / CONSUELO BAUTISTA

Óscar Sánchez Fernández, el lavacoches de Montgat (Barcelona) que fue confundido con un narcotraficante uruguayo, ha solicitado al Ministerio de Justicia 240.300 euros de indemnización por el error judicial que lo llevó a pasar 625 días en una cárcel de Nápoles (Italia). El juez de la Audiencia Nacional solo le preguntó en 2010 si el era Óscar Sánchez Fernández. Respondió la verdad, que sí, y fue encerrado en Soto del Real y, al mes, extraditado a Italia.

Condenado a 14 años de cárcel por seis delitos de narcotráfico y de colaboración con la Camorra, sus familiares defendían entonces que un hombre tan simple no podía ser el capo de una red internacional de tráfico de drogas. La justicia lo identificó con el coordinador en España del tráfico de drogas entre Suramérica e Italia para los clanes Bianco y Iadonisi, de la Camorra. Habría enviado 100 kilos de cocaína a Italia entre 2004 y 2006, con beneficios de cientos de milies de euros. Su sencillez de espíritu lo llevó probablemente a prestarle el DNI a una compañera de trabajo que se lo pidió para hacer llegar a España a un amigo suyo sin papeles. En las sucesivas cárceles italianas donde cumplió la pena que no era suya fue maltratado, apaleado y humillado por los otros reos.
/El Pais

885
Noticias / Empatia amb els aturats
« el: Desembre 10, 2013, 08:26:07 pm »

Montgat forma professionals a l'atur perquè facin classes a persones que busquen feina

El programa ‘Anem per feina!' ofereix també incentius als emprenedors i ajuts a les empreses que contracten montgatins

MONTGAT - MARTA MEMBRIVES
 
A la classe d'anglès els alumnes miren de millorar el seu nivell de coneixement de la llengua per trobar feina ja sigui aquí o en un altre país. Foto: M.M.

La veu de Ringo Starr entonant l'arxiconegut Yellow Submarine omple la sala del centre cívic de les Mallorquines, a Montgat, on la Mila ajuda els seus alumnes a millorar el seu nivell d'anglès per trobar feina. Fins fa pocs mesos, ella era una més dels 2.000 montgatins que busquen una ocupació en una vila de 10.000 habitants on les possibilitats de trobar-ne són cada cop més limitades. La Mila, originària de Bulgària, havia estat cap d'exportacions en una empresa que va fer aigües. Mai s'havia plantejat fer classes, però el seu nivell d'anglès li va obrir les portes a una feina que ha descobert que li agrada. “Tinc un fill petit i la feina anterior m'obligava a viatjar constantment; en canvi, amb aquesta puc conciliar més fàcilment”, explica. Coneix bé la situació en què es troben els seus alumnes perquè ella mateixa hi ha estat. Són un reflex de l'ampli ventall de tipologies d'aturats que no es rendeixen i esperen trobar el seu espai en el mercat laboral, aquí o fora. El Xavi té 53 anys i reconeix que ha fet “de tot” al llarg de la seva carrera, però ara l'edat el condemna a la marginació laboral i es planteja marxar. L'Anna, en canvi, és massa jove. Tot just ha acabat els estudis de treball social, no té experiència i per això no la contracten. L'Eli sí que en té, d'experiència i d'alt nivell, però li diuen que té “massa currículum” i li tanquen les portes. La Maria és arquitecta tècnica. La bombolla immobiliària la va deixar al carrer i ara l'única sortida és buscar feina en despatxos que treballin per a clients estrangers i per això necessita l'anglès. Igual que l'altra Maria, mestra de primària, que veu que l'única opció de passar les oposicions és tenir un bon nivell d'anglès. Ells i la resta de companys busquen en la formació una eina per sortir de l'atur.

L'any 2008, Montgat tenia una taxa d'atur del 7,8%, i avui la xifra ja voreja el 15%. El regidor de Promoció Econòmica, Jordi Chimisanas, explica que l'abast del problema els va empènyer a donar una resposta des de l'Ajuntament, en un moment en què les aportacions supramunicipals pràcticament han desaparegut. Així va sorgir Anem per feina!, un programa dotat amb 80.000 euros que es basa en la contractació d'aturats qualificats que es reciclen per esdevenir els formadors que ajudaran altres aturats a trobar una ocupació, ja sigui en una empresa o bé muntant el seu propi negoci. A través del programa, s'han contractat vuit persones, cinc formadors i tres professionals de suport que assessoren desocupats amb especials dificultats per trobar feina, emprenedors i un altre que fa de formador de formadors. El regidor destaca “l'empatia que provoquen els formadors, perquè ells mateixos han viscut la mateixa situació d'atur que els alumnes”.

A més de formació en àmbits com ara l'anglès, les tecnologies de la informació, l'ofimàtica i les eines per crear la pròpia empresa, el programa ofereix ajuts als emprenedors. Fins a l'arribada de la llei estatal de reducció de la quota de nous autònoms, l'Ajuntament feia aquesta bonificació. També ofereix la subvenció dels interessos bancaris dels nous emprenedors que sol·liciten microcrèdits. Hi ha avantatges per a les empreses que contracten aturats de Montgat. Se'ls ofereixen bonificacions de part de l'IBI. A l'hora d'anar per feina, tot suma per mirar de millorar situacions difícils.
/El Punt

Pàgines: 1 ... 54 55 56 57 58 [59] 60 61 62 63 64 ... 70
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal