Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges recents

Pàgines: 1 [2] 3 4 5 6 7 ... 10
11
Fòrum General / BON NADAL A TOTHOM
« Darrer missatge per ENRIC el Desembre 25, 2020, 08:37:49 am »
Bon dia :

  " Per NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL "
 
Família,  Poble i PÀTRIA CATALUNYA.

Montgatí de pedrapicada i del MARESME


ENRIC
12
Noticias / LA BIBLIOTECA DE MONTGAT. ELS DIVERSOS CAMINS PER ACOSTAR LA LECTURA I EL CONEIX
« Darrer missatge per Admin el Desembre 22, 2020, 01:01:34 pm »
  ELS DIVERSOS CAMINS PER ACOSTAR LA LECTURA I EL CONEIXEMENT A TOT EL POBLE   
*Jaume Carbonell Sebarroja*
   No solo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan, sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solo hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales, que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano, porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social”.

Discurs de Federico García Lorca amb motiu de la inauguració de la biblioteca del seu  poble, Fuente Vaqueros, l´any 1931.

“La biblioteca pública, l´accés local cap al coneixement  -segons el manifest de l´UNESCO-, proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels anys. Per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural de les persones i dels col·lectius”. Per això cal atendre els objectius, les prioritats i els serveis en relació a les necessitats de la comunitat, des de la primera infància fins a la gent gran. Es tracta d´anar ajustant l´oferta de serveis i activitats a les necessitats de cada moment, escoltant i recollint les propostes de la ciutadania amb un doble objectiu: que l´oferta arribi als diferents col·lectius i que sigui de la màxima qualitat possible. El treball actual de l´equip de la biblioteca, que actua d´intermediari, entre els usuaris i usuàries i els recursos, és d´una gran vocació i professionalitat. Només una dada molt significativa: s´ha aconseguit arribar als 6.069 carnets de biblioteca expedits, més de la meitat de la població de Montgat, amb un promig de 220 nous carnets cada any. És evident que, avui per avui, les biblioteques públiques s´han convertit en un dels millors equipaments públics del país –m´atreviria a dir que el millor- gràcies al seu procés de renovació i de vinculació amb la xarxa social del territori. Com han canviat respecte a les biblioteques franquistes!

Les persones que ens orienten i els espais que ens acullen.

Quan entrem i ens movem per la biblioteca ens trobem amb aquestes persones: en Martí, la Gemma i/o la Laia (qui fa un terç de la jornada de la Gemma, tot i que a finals de desembre deixa de treballar a la biblioteca), tots ells tècnics auxiliars de biblioteca; en David, un ajudant de serveis polivalent i molt eficient que el veus sempre voltant amunt i avall;  i la Patrícia, la directora-bibliotecària,  que a vegades queda una mica més amagada.
 
A banda de la seva formació bibliotecària i de compartir algunes tasques comunes, cadascun d’ells s´ocupa d´àrees més especifiques en funció del seu bagatge professional i dels seus interessos, procurant cobrir així totes les àrees bàsiques d’una biblioteca pública. Així, la Gemma, amb molts cursos de literatura infantil en el seu currículum, s´ocupa de dinamitzar les activitats infantils, com ara la narració de contes en les visites escolars i el club de lectura per a nens i nenes de 7 a 10 any, a més de mantenir i gestionar el fons de l’àrea infantil, entre altres tasques. La funció de la Laia es concentra més en la difusió del fons i les activitats que s’hi duen a terme a les xarxes socials de la biblioteca i a la web de la biblioteca virtual. En Martí, també llicenciat en Història de l´Art, s´encarrega del manteniment del fons i de la selecció de novetats, així com de la cartelleria, les guies bibliogràfiques i les exposicions que s’hi fan al llarg de l’any. I la Patrícia, que dona suport sobretot a la gestió de la col·lecció i a la selecció de les novetats d’adults, és qui gestiona els recursos materials, humans i econòmics de la biblioteca, la programació de les activitats i la seva difusió a través dels butlletins electrònics, a més d’altres tasques de gestió interna administrativa, com ara les estadístiques i l’avaluació del servei, informes i els plans d´acció anuals.
Cada espai de la biblioteca l´ocupa, majoritàriament, un públic diferent. “A les taules d´estudi de la sala d’adults -explica la Patrícia-, trobem molts estudiants universitaris que venen fins i tot de poblacions veïnes gràcies al gran aparcament gratuït, i en època d´exàmens, la biblioteca amplia fins i tot l´horari degut a aquesta alta demanda. També hi trobem molts alumnes d´escoles de Montgat a estudiar o fer els deures, alguns acompanyants de pares o mares mentre algun germà o germana està realitzant activitats extraescolars al poliesportiu o al camp de futbol.”  L´utilització del Wi-Fi ha crescut exponencialment al llarg dels anys, coincidint amb l´ús generalitzat d´ordinadors portàtils per a treballar o estudiar.

La secció de diaris i revistes acostuma a estar ocupada per gent de més edat que dedica una estona a posar-se al dia còmodament a la zona de butaques.
A l´àrea d´internet, on disposen de tres ordinadors amb connexió, programari i una impressora, solen anar-hi persones que necessiten fer alguna gestió electrònica ràpida o a imprimir algun document. També infants per fer treballs escolars i imprimir-ne els resultats, tot i que cada cop és un servei que s’utilitza menys, donat a l’augment en l’ús dels portàtils.

“Però tampoc no descuidem -ens diu el Martí- a totes aquelles persones que venen a buscar les darreres novetats en novel·la o en cinema, que escullen les seves lectures o demanen recomanacions segons els seus gustos. Estem contents de veure com se´n van satisfets, i tornen a venir al poc temps per demanar-nos més i més lectures”
A la sala infantil el públic és molt familiar. “Venen moltes mares o pares -intervé la Gemma- amb infants molt petits, a buscar contes o fins i tot a llegir-los allí mateix alguns fragments. De vegades es troben famílies i utilitzen aquest petit racó com a espai de reunió. Com que la sala infantil és tan petita, els infants de cicle mitjà o superior acostumen a anar-se’n a estudiar o fer deures a la sala  d´adults”. Pensen però, que aquesta sala s´utilitza, o hauria d´utilitzar-se només per a l´estudi o el treball individual, respectant d´aquesta manera el màxim silenci possible. En canvi, la sala infantil té un caràcter més distés i informal, i per aquest motiu es va plantejar la necessitat d’una nova distribució de l’espai, ja de per si molt limitat, més adaptat als nous usos que s’hi fan i convertir-lo en un lloc més ampli i acollidor per a les famílies amb infants petits que la visiten. Aquest és un canvi a nivell de distribució molt esperat des de feia uns anys, i que aviat es farà realitat.

Què demana la gent? Què es llegeix més?

En ficció destaquen els dels autors més premiats com: “Todo esto te daré” y “La cara norte del corazón”, de Dolores Redondo, i “Patria”, de Fernando Aramburu, un dels llibres més venuts els darrers temps. També la novel·la policíaca, la novel·la romàntica, o algunes novel·les històriques com ara les d´Ildefonso Falcones.
En no ficció, el que més es demana són recursos per l’aprenentatge d´idiomes (català, anglès, alemany), temaris d´oposicions, creixement personal, salut (ioga i dietes) i educació infantil (de la secció “Racó de famílies”, un fons especial de la biblioteca).

Respecte les tendències dels darrers anys pel que fa a la demanda, en Martí constata el baix préstec del fons de CD, i cert descens del fons de pel·lícules o sèries degut a les plataformes digitals. “Puja la lectura del còmic, sobretot a infantil, i l´aparició en el rànquing dels més demanats els youtubers i influencers. També augmenta el préstec d’àlbums il·lustrats i els llibres de coneixement infantil i de disseny acurat. Es manté l´èxit d´autors premiats, novel·la de gènere (policíaca, romàntica, històrica), i també autors mediàtics en temes com la nutrició, la cuina o el creixement personal”.

La Gemma percep alguns canvis en les modes i en les preferències del públic lector. “Fa uns anys, per exemple, vivíem un boom de la novel·la històrica i ara la més sol·licitada és la novel·la negra. En la literatura infantil van canviant les col·leccions més demanades: fa uns anys era la Tina Superbruixa o el Gerónimo Silton. Ara estem amb el Diari del Grec, els Futbolíssims, Isadora Moon i els  youtubers infantils. I en literatura juvenil ara mateix el que més se sol·licita son també llibres de youtubers”.

Una oferta de serveis i d´activitats que es va ampliant en funció de les necessitats i les peticions Aquesta oferta es va ampliant i enriquint en funció d´un anàlisi acurat de l´entorn, de les seves necessitats i de les aliances que s’estableixen entre les diverses entitats, associacions i escoles del municipi. D’aquesta manera es va crear i encara segueix el club de lectura en anglès, uns dels primers de la comarca, gràcies a la petició d´algunes usuàries. També des d’un començament es programa de forma mensual el club de lectura en català, i per últim, el de francès, que compta amb només tres anys de funcionament. Per la Patrícia “els clubs de lectura són un dels pilars bàsics de les activitats de la biblioteca doncs, més enllà dels objectius literaris i de domini de l’idioma, són espais de socialització”.

També s´hi fan presentacions de llibres quan algun autor o autora local en publica algun, activitats per celebrar alguna efemèride, exposicions bibliogràfiques de tota mena: temàtiques, commemoratives, etc. Així mateix, segueix en Martí “s´organitzen activitats com ara xerrades, amb alguna persona experta en la matèria, o fins i tot vam arribar a fer tallers de ganxet, tot amb usuaris i usuàries voluntaris. Sense oblidar la campanya solidària anual on hi participem des de fa molts anys: la Marató de TV3”.

Pel que fa a l´oferta cultural dirigida al públic infantil, una de les activitats estel·lars són les hores del conte: activitats de foment de la lectura infantil, familiaritzant els infants i les seves famílies amb els contes, la imaginació, els valors, la narrativa, l´oralitat, el llibre i la biblioteca. “Programem -explica la Gemma- una hora del conte al mes per a públic infantil a partir de 5 anys, però com que ens vam adonar que cada cop venien infants més petits, fins i tot molts nadons, vam creure apropiat iniciar l´En Lletra Petita, hores del conte per a famílies amb nadons de 0-3 anys, i que consisteixen en sessions adaptades per aquest tipus de públic”.

D´altra banda, fa un parell d´anys que s´organitza un club de lectura per a infants de 7 a 10 anys  (Tirant lo Roig), conduït per la Gemma, així com altres activitats, com ara tallers de manualitats temàtics, o BiblioLabs (laboratoris d´experimentació i cocreació de continguts per a infants), aquesta darrera activitat, molt potenciada a les biblioteques per part de la Diputació de Barcelona, i que suposa un canvi de model a les biblioteques del s. XXI.

La Laia explica una darrera activitat que s´ha estrenat aquest any: “Hem iniciat un cicle de cinema documental per a adults, activitat vinculada a un dels centres d’interès que tenim a la biblioteca: els Docs del Mes-Barcelona, que ofereix una programació de qualitat i alternativa al cinema comercial. De moment hem fet quatre projeccions, i cada cop tenen més èxit en quant a assistència de públic, i això ens encanta!”.

La pandèmia ha obligat a la biblioteca a reinventar-se i a fer un aprenentatge virtual

No s’havien revertit encara els efectes de les retallades arran de la crisi del 2008, la qual va significar que les biblioteques públiques patissin una manca de finançament suficient per oferir més serveis i activitats a la població, i arriba la pandèmia. Això si, l´equip de la biblioteca agraeix als successius governs municipals i a la Diputació de Barcelona el fet que no es retallés mai la partida pressupostària dedicada a l’adequació dels fons bibliogràfics, al menys.

Com s´han viscut els efectes del Covid-19 a la biblioteca? La Patrícia ens ho explica: “El confinament ens va agafar a tothom per sorpresa. Això va suposar un cert shock inicial i haver-nos d´adaptar ràpidament a la nova situació, deixar de banda tota la gestió física de la biblioteca i el contacte directe amb els usuaris i usuàries, i haver de treballar de forma remota durant un temps, aprenent nous sistemes de comunicació digital que fossin efectius, establir una nova organització de treball i, en alguns casos, a emprar noves eines digitals d´una forma accelerada. Suposo que, a nivell d’equip, ens va portar a estar més connectats i coordinats que mai. Vam aprofitar per fer molta formació online però també, donada la impotència de la situació que ens va tocar viure a tots, ens va servir per a empènyer-nos a seguir donant un servei públic que fos útil –o això buscàvem- a la població en general, tot i que limitant-nos forçosament només a la part digital: a trobar aquella lectura que distragués una ment angoixada, a fer recomanacions de contes infantils per distreure la canalla a casa, a recomanar llibres de coneixements per aprendre tècniques o habilitats noves (informàtica, cuina, labors...), a elaborar manuals d´ús visuals que expliquessin el funcionament del catàleg i de la plataforma digital eBiblio o eFilm per descarregar continguts, i també a difondre activitats culturals que s´emetien online arreu del territori”.


Com en tants altres llocs van tenir que modificar radicalment els hàbits i rutines per reinventar-se i reciclar-se a marxes forçades per promoure fons i activitats exclusivament digitals, que fins aleshores s´utilitzaven de manera ocasional i complementària. També els va permetre descobrir més a fons els continguts digitals que ja s´oferien a la Biblioteca Virtual, la plataforma digital que gestiona la Diputació de Barcelona per a totes les biblioteques públiques de la província. Alguns clubs de lectura es van haver d’interrompre, però altres activitats, com l´hora del conte, es van adaptar ràpidament a la nova situació, programant sessions de forma virtual i amb més freqüència de l’habitual.

Després de l´obertura de la biblioteca, al mes de juny, i fins el dia d´avui, s´ha hagut de combinar el treball presencial amb el teletreball, adaptant l´espai als estrictes protocols sanitaris: quarantena dels documents retornats, utilització permanent de la bústia pels retorns, circuits d´entrada i sortida diferenciats, amb marques per al distanciament social, neteja exhaustiva i constant de tots els espais, ventilació, etc. El tancament freqüent de les sales de lectura en determinades fases de la desescalada, sempre seguint els protocols sanitaris, ha obligat a potenciar molt més les exposicions de llibres a l’espai del vestíbul per tal que els visitants poguessin conèixer les novetats arribades, a fer molta més difusió i a continuar amb algunes activitats de forma virtual.
La situació pandèmica ha suposat, en totes les biblioteques públiques, una davallada en les visites, préstecs i activitats. Tot i així, a la biblioteca de Montgat ha fet un esforç extraordinari per afrontar aquesta nova situació amb noves eines, que facilitarà la gestió de la tercera onada -i esperem que sigui la darrera- que gairebé tothom pronostica.

Noves propostes, somnis de futur

El somni de futur per a l´equip de la biblioteca, a més de coordinar l´oferta de lectura pública al municipi i ser la mediadora entre el ciutadà i el coneixement i la cultura, “seria acabar sent un referent social de la vila com a espai de trobada, socialització i de primers contactes, un lloc d´intercanvi i cohesió de la comunitat i per al conjunt de la població sigui quin sigui el seu origen, edat, gènere, professió i afecció”.
 
En aquest sentit voldrien arribar al major nombre de persones diversificant i ampliant les activitats culturals actuals, perquè cap col·lectiu en quedi exclòs, oferint més i millors serveis.  Entre aquests, voldrien reprendre el préstec a domicili per aquelles persones amb mobilitat reduïda, ja sigui temporal o permanent. O fer lectures a domicili a la gent gran que es pugui trobar sola en aquests temps tan estranys de virtualitat forçada.

Una altra línia que voldrien engegar és el foment de la lectura a l´entorn educatiu, treballant de forma col·laborativa amb les escoles, d´acord amb els seus projectes i plans d´estudi, aportant fons o lectures (a través de maletes pedagògiques), oferint recomanacions o novetats de forma periòdica, o fins i tot a programar conjuntament activitats diverses de promoció de la lectura i la lectura en veu alta. També els hi agradaria intervenir en la formació de l’alumnat en l’ús crític de les noves tecnologies i en la cerca eficient d’informació a internet.

A nivell general, també els agradaria ampliar l´oferta de serveis com aquests: clubs de lectura temàtics o relacionats al voltant del pensament i el sentit crític, clubs de lectura per a joves, més activitats innovadores en l´àmbit dels BiblioLabs (ciència, robòtica i programació), activitats dirigides a gent gran: tallers de memòria, recuperació de la memòria històrica, etc., cursos d´escriptura per a col·lectius diversos, activitats de difusió de la història local: conferències, exposicions, visites, etc… També hi ha molt interès en incorporar la formació de persones adultes a la dinàmica de la biblioteca, com per exemple la formació en competències digitals per a totes les edats per reduir l´actual fractura digital.


Un altre aspecte important a tenir en compte serà la de vincular els objectius de la biblioteca dins l’Agenda Europea 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com incloure’ls dins les polítiques públiques de sostenibilitat, igualtat, inclusió social, etc. i tots aquells reptes que se’n derivin de la crisi arran la Covid-19: econòmiques, socials, tecnològiques...

D´idees i de projectes, com es pot veure, no en falten. I la llista podria continuar. L´equip professional de la biblioteca està molt il·lusionat en tirar-los endavant, però per això, diuen, fan falta més caps i mans. Quan la biblioteca es va crear el 2003,  Montgat tenia 8.775 habitants i ja aleshores, segons els estàndards de la Diputació li corresponia una persona treballadora més. Avui, en què la població arriba als 12.200 habitants -i segueix creixent- n’hi corresponen ja dues més. Aquest tipus d´equipaments, cada vegada més multidisciplinars i complexos, que han d´atendre múltiples i noves necessitats de forma presencial i virtual, com s´ha vist al llarg d´aquest article,  no poden estar tan infradotats de personal. Per això l´equip de la biblioteca està carregat de raons quan reivindica que, com a mínim, es doti amb urgència un nou lloc de treball. Si pensem de veritat que la cultura és un bé essencial,  que ens fa lliures i potser també més bones persones, com es proclama tan sovint aquests dies, seria bo que l´Administració els hi  portés per reis un nou bibliotecari o bibliotecària. El poble ben segur que ho agrairà.

Nota: Agraïm l´àmplia informació facilitada per l´equip de la biblioteca.


*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.


 


 

 






13
Noticias / ERC Montgat demana invalidar les atribucions com a membre de govern del regidor
« Darrer missatge per Admin el Desembre 22, 2020, 08:34:59 am »
L’exalcaldessa Rosa Funtané amb dos regidors d’ERC Montgat en una imatge d’arxiu. Foto: Eduard Batlles / ACN

ERC Montgat demana invalidar les atribucions com a membre de govern del regidor “trànsfuga”

El grup municipal d’ERC ha demanat deixar “sense efecte” les atribucions com a membre del govern de l’Ajuntament de Montgat que es van fer en favor de l’exregidor de Ciutadans, Luís Antonio Fariña, actualment no adscrit. La formació liderada per l’exalcaldessa Rosa Funtané interpel·la directament l’alcalde Andreu Absil perquè “actuï” i compleixi amb la recent sentència del Tribunal Suprem que impedeix que els “trànsfugues” assumeixin càrrecs o que percebin retribucions que impliquin “millores personals, polítiques o econòmiques”.

En un comunicat, els republicans consideren que l’actual regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient, Luis Antonio Fariña, no hauria de poder optar a dirigir una àrea de govern del consistori i que les retribucions assignades com a membre de l’executiu han estat cobrades “indegudament”. Des d’ERC apunten que la renúncia de Fariñas com a cap de llista de Ciutadans va ser “determinant” perquè prosperés fa un any la moció de censura que va apartar de l’alcaldia Funtané, la candidata més votada a les últimes eleccions municipals.

“El transfuguisme és una xacra que desvirtua i desacredita la política i l’allunya de la ciutadania. Lamentem profundament que aquests fets es produeixin a Montgat i, a més, es justifiquin sense cap vergonya per part de l’actual govern municipal format pel PSC, Junts, SOM i el regidor no adscrit”, assenyala al respecte Funtané./Linea Nord
14
Fòrum General / Re:VERGONZOSO REGIDOR DEL AYUNTAMIENTO
« Darrer missatge per Visitant el Desembre 18, 2020, 11:44:43 am »
¿eso que quiere decir?
The Observer pone el punto de vista en este asunto.
15
Fòrum General / Re:Los 10 Rasgos de Paquito García
« Darrer missatge per Visitant el Desembre 18, 2020, 11:42:49 am »
este pájaro ya se está frotando las manos
16
Noticias / TRES SEQÜELES MÉS ENLLÀ DEL COVID
« Darrer missatge per Admin el Desembre 13, 2020, 12:55:27 pm »
*Jaume Carbonell Sebarroja*

No insistiré amb el que tothom ja sap. O millor dit, fins el que la ciència, a dia d´avui, ens pot explicar i demostrar. Després d´un temps d´incerteses, d´assaigs i errors, sembla que s´obre una llum esperançadora amb les vacunes anunciades. Ara bé, encara es fa difícil fixar calendaris i precisar l´abast de l´immunitat. En qualsevol cas, convindria que de manera paral-lela es redoblessin els esforços per afrontar amb polítiques públiques eficients i amb els recursos econòmics necessaris tres reptes que no s´afronten -o es fa de manera insuficient- degut a la Covid i que estant produint importants seqüeles: l´assistència primària al nostre país, la salut mental i la desprotecció de l´infància als països més vulnerables, on creixen de manera exponencial el nombre de morts.

Anem a pams. Els CAP (Centres d´Atenció Primària) es van convertir amb un dels pilars bàsics de la sanitat pública catalana. Però la política de retallades i de progressiva privatització, sobretot durant el govern d´Artur Mas, van anar despullant aquest servei, amb meny personal, un funcionament excessivament burocratitzat i altres mancances. I ara n´estem pagant les conseqüències, encara que alguns mitjans de comunicació obvien descaradament aquesta situació o la relativitzen. Moltes consultes s´atenen telefònicament -no sempre amb prou eficiència-. Moltes proves, operacions i rehabilitacions es van ajornant sine die.  Els usuaris resten penjats al telèfon desesperats, hores i hores. Alguns CAP han tancat les portes o segueixen amb el mínim personal -de seguretat, d´administració o d´auxiliar d´enfermeria, cap metge-  , i la gent s´ha de desplaçar a altres poblacions, quan una de les normes de seguretat és precisament reduïr la mobilitat, sobretot la de la gent gran.

Assun Reyes, metge de família jubilada i membre de la Marea Blanca de Sant Cugat, fa un diagnòstic tan colpidor com real  d´aquest panorama: “La paciència que ha demostrat la ciutadania durant mesos té un límit, les persones que necessiten consultar els seus professionals de referència van trobant injustificable no poder-ho fer, explicar detalls íntims de la seva salut i la seva vida al mig del carrer per poder accedir al centre els va semblant inaceptable. I el primer que es van plantejar els gestors per fer front a la nova situació va ser de quina manera es podien reprimir aquestes situacions d´angoixa, de queixes expresades contundentment, i van pensar en professionals de la seguretat privada. El resultat: una porta tancada custodiada per auxiliars clíniques i personal de seguretat i llargues cues de persones sol-licitants d´atenció, persones malaltes, dretes, sotmeses a les inclemències del temps i a les quals, probablement, se´ls negarà l´atenció que sol-liciten. Aquesta és la imatge habitual de molts dels nostres centres, a les quals, estranyament ens hi hem habituat. En aquest context és fàcil entendre que hi ha reaccions airades, enfadades i angoixades”.

Aquesta metgesa ho diu molt clarament: no passa a tot arreu però si a molts llocs. El deteriorament de la sanitat pública fa que s´incrementin les ofertes d´assegurances privades,  el producte estrella que venen les entitats financeres. Però això no es pot naturalitzar de cap manera: la ciutadania té el dret de rebre una sanitat pública de qualitat, amb personal sanitari ben remunerat i amb millors condicions de treball. Al govern que surti elegit de les eleccions del 14 de febrer se li gira molta feina per revertir aquesta situació. Però  és urgent actuar sense retard  perque no  es deteriori encara més.

El segon repte té a veure amb la salut mental de la població. L´aillament del semiconfinament, la manca de relacions socials i afectives, el cansament, l´estrès, els estats d´angoixa i ansietat, l´atur en que es veuen abocats moltes persones que, de cop i volta han estat acomiadades, no paren d´encadenar ERTOS o han de baixar definitivament les persianes de les seves botigues, no fan altra cosa que augmentar la vulnerabilitat social davant la falta d´expectatives de futur. Tot plegat es fa difícil gestionar-ho emocionalment, sense els suports adequats. D´aquestes afectacions i malaties mentals se´n parla poc i no s´ofereixen dades. ¿Per què, no es tenen o no es volen donar?  Una combinació de les dues coses. Cal recordar que aquest és un tema que, degut al dret a la intimitat i a altres raons, se´n parla poc als mitjans de comunicació. I mai no es donen les xifres de suicidis, quan algunes fonts parlen de que van en augment. Les seqüeles d´aquesta mena d´episodis i enfermetats triguen a desaparèixer, i més encara si els serveis de salut mental estan col-lapsats. Això és el que va passar a conseqüència de la crisi econòmica de l´any 2008 i el que sol succeir en conflictes bèl-lics, desplaçaments forçats o en pandèmies com aquesta on es posa a prova la fragilitat i desprotecció de tots els col-lectius socials: infants, joves, persones adultes i gent gran. 

Aquests dies es parla força de la necessitat de que les famílies es retrobin a les festes nadalenques,  fins i tot flexibilitzant algunes mesures, perquè signifiquen una  ocasió immillorable per superar les solituds i refer els vincles emocionals. És un error no extremar les mesures de seguretat -millor fer una mica més que no una mica menys del que es recomana-, perquè, en cas contrari, pot ser que algunes persones que aquests dies seguin a taula al cap d´unes setmanes ingressin a l´hospital i fins i tot s´hi quedin. I el nombre de morts és molt dolorós i s´està fent insuportable. Això, és el que veiem que està passant a altres països amb aquesta mena de celebracions. D´altra banda, una cosa és evident, la salut mental de les persones s´incrementarà encara més si hem de soportar una tercera onada i els confinaments, semiconfinament i les mesures sanitàries i de seguetat es van perllongant en el temps. Vaja, que la dita popular: “Per Nadal cada ovella al seu corral”, casa com l´anell el dit aquest any.

I el tercer repte afecta l´infància dels països més pobres. Com a conseqüència de la Covid-19 s´està reduint i fins i tot paralitzant l´atenció pediàtrica básica, posant en perill la vida de centenars de milers de nens i nenes, sobretot en les poblacions més vulnerables. Segons l´Organització Mundial de la Salut 13,5 milions d´infants ja han perdut la possibilitat de rebre una vacunació -com la del xarampió- en suspendre´s campanyes massives de prevenció per culpa de la Covid. L´ONG  Metges sense Fronteres diu que, des de l´any 2000, les vacunes contra el xarampió han evitat més de 20 milions de morts infantils i que no ens podem permetre renunciar a aquest èxit que és de tots. Per això fa una crida als seus associats perquè facin aportacions voluntàries  -amb dues dosis que costen 0,74 euros es garanteix l´immunització d´un infant- per evitar que aquesta pandèmia li robi el futur a la propera generació.

És del tot imprescindible que la societat civil, cadascú segons les seves possibilitats, contribueixi a recolzar accions solidàries com aquesta o d´altres igualment necessàries. Ara bé, quina és l´ajuda dels governs dels països rics o més rics -sigui el central, l´autonòmic o el municipal- al desenvolupapament i a la cooperació internacional. Ja fa anys que Nacions Unidades va recomanar que s´hi destinés un 0,7% del PIB. Quants països ho compleixen? A finals del segle passat va haver-hi àmplies mobilitzacions populars -amb acampades d´uns quants dies al centre d´algunes ciutats- per exigir que la recomació de l´ONU es complís. Des d´aleshores sembla que aquesta rivindicació hagi quedat oblidada en algun calaix. En efecte, la cooperació internacional viu hores baixes. Ja està bé que procurem tots els nostres veins i veines de Montgat, de Catalunya o de l´Unió Europea tinguem cobertes les nostres necessitats bàsiques. Però, ¿no hauríem de mirar una mica més enllà? ¿Qué potser la ciutadania d´altres paísos pobres i vulnerables no té dret a gaudir dels mateixos drets que nosaltres?[/sice]

*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.





17
Noticias / Reinserción que vence a la pandemia
« Darrer missatge per Admin el Desembre 13, 2020, 09:00:01 am »
 Hábitos saludables.La vida en el piso de acogida, como este de Montgat, se rige por una serie de normas de higiene y de tareas que ayudan a los usuarios a ganar en autonomía y a resocializarse Propias
La ONG ofrece entre sus servicios un piso bajo supervisión terapéutica en Montgat

No había otra salida que drogarse. Fue el pensamiento que tuvo Javi durante casi treinta años. “Vivía dentro de un agujero negro”, dice. Ahora, tras un intenso trabajo personal, este barcelonés ha conseguido algo que le parecía inalcanzable: salir de su adicción.

Y no lo ha hecho solo. Ha contado con el acompañamiento de Projecte Home Catalunya. Esta oenegé, que desde hace 25 años promueve la autonomía de las personas a partir de tratamientos y de la prevención en las drogodependencias y otras conductas adictivas, ofrece entre sus servicios un piso bajo supervisión terapéutica en Montgat, en el cual reside Javi con otros usuarios, que también se encuentran en la última fase de la reinserción.


Pero si la reinserción en la sociedad es algo difícil de por si en estas personas, que arrastran un estigma social y se encuentran en riesgo de exclusión social, la situación ha empeorado con la pandemia.

Tras el confinamiento, la demanda de ayuda ha crecido. En junio pasado hubo 116 peticiones frente a las 98 del 2019. “Al estar confinados en casa y ver que no podían dejar de consumir, la familia se ha dado cuenta del problema y eso ha forzado a que nos pidieran ayuda”, señala Oriol Esculies, director de Projecte Home Catalunya. Además, “se añaden las trabas que han surgido para cosas tan básicas como resocializare, ir al gimnasio o formarse”, afirma Esculies.

Con la pandemia, han aumentado las familias que piden ayuda por adicciones en Projecte Home Catalunya
Para hacer frente a estas dificultades adicionales del actual contexto social y económico, la oenegé cuenta con una dotación de 280.000 euros de la Fundació La Caixa para este y los próximos dos años, que asegurarán que las personas con adicciones tengan garantizadas sus posibilidades de reinserción social, a pesar de los efectos de la pandemia. No es la única colaboración entre ambos. En los últimos años, la fundación ha apoyado proyectos de la oenegé como la expansión de su actividad por el territorio –que cuenta con centros, algunos ambulatorios, en la provincia de Barcelona, Tarragona y Lleida–, así como la reforma del centro residencial de Montcada i Reixach, donde una treintena de usuarios residen de forma permanente para las primeras fases del tratamiento.

“Lo que nos ha dejado la Covid es que los colectivos vulnerables aún lo sean más. La mayoría es porque tienen una situación de debilidad ya de base y en un momento de grandes cambios aún lo tienen más difícil que el resto. Su capacidad de sobreponerse a lo nuevo es menor”, afirma el subdirector general de la Fundació La Caixa, Marc Simón. “Por esto, desde la fundación hemos reforzado todas nuestras iniciativas para paliar la nueva situación de vulnerabilidad. Ampliando los proyectos ya existentes como CaixaProinfància, que cuenta con una dotación especial para alimentación familiar o impulsando nuevos proyectos y ayudas para las personas más afectadas”, agrega.

En estos tres años de convenio, Projecte Home Catalunya, que durante el 2019 atendió a 1.520 personas (principalmente por cocaína y alcohol) y tuvo 651 nuevos ingresos, calcula que podrá culminar este engranaje de reinserción en el que trabaja desde diferentes ámbitos. “Nos permitirá no dejar de lado a las personas con adiciones en un momento en que necesitan tanto la ayuda de la sociedad. Luchamos por su dignidad. No es suficiente con que dejen de consumir, es necesario que sean autosuficientes y hagan importantes cambios en su vida”, recalca Esculies.

Projecte Home Catalunya atendió en 2019 a 1.520 personas, principalmente adictas a la cocaína y el alcohol
Esta dotación económica posibilitará, entre otras cosas, que continuen los cursos de agentes cívicos o que los usuarios sigan promoviendo hábitos de vida saludables a través del deporte. En este último caso, una colaboración con Sport2Live, asociación especializada en la rehabilitación de personas con adicciones a través del deporte, asegurará una actividad deportiva semanal, supervisada por un monitor. “La actual intermitencia perjudica a su proceso de rehabilitación. Aunque cierren los gimnasios, tienen la actividad garantizada al aire libre y no les costará dinero porque estarán becados”, dice Esculies.

La aportación de 280.000 euros de la Fundació La Caixa permitirá abrir un nuevo piso residencial
La oenegé también prevé abrir un nuevo piso de reinserción, un hogar temporal con más plazas. Viviendas en las que, tal como explica Ainhoa, otra usuaria, existen unas directivas de higiene y tareas. Esta mujer de 39 años sufría una adición a la cocaína y un año después se ha rehabilitado. Otro caso de éxito. Y los que vendrán, pese a la pandemia.
18
Noticias / Dos positius i mitja plantilla aïllada pel brot a l’oficina de Correus de Montga
« Darrer missatge per Admin el Desembre 10, 2020, 09:54:03 am »

Un repartidor de Correus en una imatge d’arxiu. Foto: Correus(Facebook)
L’oficina de Correus de Montgat ja compta amb dos casos positius i mitja plantilla confinada després que es detectés un brot de coronavirus el dijous de la setmana passada.

Aquests primers contagis s’han produït just quan es compleix un mes del polèmic trasllat dels carters de Tiana a les instal·lacions montgatines, que es va materialitzar el passat 2 de novembre.

Fonts de la seu postal apunten que després de la detecció del primer cas es va realitzar una desinfecció exprés de les instal·lacions i que els catorze treballadors afectats van tornar al seu lloc de feina divendres sense fer l’aïllament preventiu corresponent i a l’espera dels resultats de les proves PCR, que van revelar un altre positiu. Les mateixes veus assenyalen que les vuit persones de baixa -entre infectats i contactes- obligaran la companyia a fer noves contractacions, fet que afectarà l’activitat normal del servei postal en una època “forta” de treball per l’imminent inici de la campanya de Nadal.

Recordem que aquesta centralització dels carters de Tiana a Montgat ha suposat multiplicar per dos la plantilla de distribució de l’oficina montgatina en plena situació de pandèmia, passant de sis a onze treballadors. Precisament, els sindicats CCOO i UGT van denunciar la setmana passada que Correus no pren les mesures preventives necessàries per evitar contagis entre els seus empleats i alertaven que ja s’havien detectat gairebé una vuitantena de casos positius només a la demarcació de Barcelona./Linea Nord
19
Fòrum General / Re:El follapavas se pasea de uniforme
« Darrer missatge per Adolf Arrocha el Desembre 08, 2020, 01:43:33 pm »
Ostia el pequeño Adolf Arrocha va a pillar pero bien.
No salpiques que la mierda huele desde hace tiempo y hay para unos cuantos/as.
El juez en breve te citará !
20
Fòrum General / Re:Delincuente uniformado por las calles de Montgat
« Darrer missatge per Laura el Desembre 07, 2020, 07:31:53 pm »
Y a que esperan para expedientar al Cabras que no hace nada, sólo lucir palmito con la rubia. Menudo follapavas está hecho.
Pàgines: 1 [2] 3 4 5 6 7 ... 10
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal