Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.

Missatges recents

Pàgines: 1 ... 5 6 7 8 9 [10]
91
Fòrum General / Re:Al follapavas lo echan de todas partes
« Darrer missatge per fte el Abril 24, 2021, 11:56:04 am »
Es la primera vez que escribo en este foro y no tengo claro que vuelva a hacerlo.
Creo  que este medio tendría que servir para informar y debatir temas importantes , que los hay, y utilizarlo para poder mejorar en asuntos esenciales que nos afectan a todos los vecinos de Montgat.( sanidad, infraestructura,limpieza ......)
No hace falta estar día si día también machacando a una misma persona, todos podemos equivocarnos en esta vida y todos tenemos derecho a una segunda oportunidad.
92
Fòrum General / Re:Al follapavas lo echan de todas partes
« Darrer missatge per Fga el Abril 22, 2021, 01:14:46 pm »
Follator: Ya no está en Barcelona, se lo han sacado de encima, allí hacen las cosas bien, vuelve ha estar en la urbana de Montgat, menuda vergüenza, Montgat se lo ha vuelto a comer, y sigue por las calles de Montgat chuleando de uniforme como siempre, creo que el regidor de policía o el ayuntamiento lo tendría que inhabilitar hasta que la justicia se pronuncie.
93
Noticias / Tret de sortida a la festa major de Montgat amb protagonisme ‘sanitari’
« Darrer missatge per Admin el Abril 21, 2021, 09:27:56 am »
Assistents al pregó de la Festa Major de Montgat d’enguany. Foto: Montgat En Comú Podem

La Festa Major de Sant Jordi de Montgat va arrencar el passat cap de setmana amb el tradicional pregó, que aquest any va estar protagonitzat per tres professionals sanitaris del municipi.

Mònica Rodríguez, Javier Raduà i Rodrigo Hernández van donar el tret de sortida a la festivitat en un reconeixement a la tasca de tots els treballadors del món sanitari durant aquests mesos marcats per la pandèmia del coronavirus.

El pregó també va suposar la llargament esperada represa dels actes presencials que tindrà lloc durant aquests dies de festa major, on alguns espectacles podran comptar amb públic, sempre respectant els aforaments i les mesures de seguretat vigents. En aquest sentit, l’acte inaugural de l’edició d’enguany va comptar amb la participació de la reputada periodista montgatina Núria de José i amb les especials i vibrants actuacions de la cantant i compositora tianenca Victoria Riba i de les joves ballarines de la companyia local Duo Dance./Linea Nord
94
Noticias / Aquest Sant Jordi, trobar dracs a Montgat té premi
« Darrer missatge per Admin el Abril 19, 2021, 08:24:25 am »
L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Montgat, l’Associació de Comerciants i el Mercat de Montgat han preparat una Campanya per Sant Jordi amb l’objectiu de promoure el comerç local i donar a conèixer els establiments que hi ha al poble.

Més de 45 comerços de Montgat amagaran als aparadors dracs de Sant Jordi i animen tothom a buscar-los per optar a diversos premis. En concret, es farà un sorteig per guanyar 100 euros en vals per al Mercat de Montgat i 100 euros en vals per als comerços iassociats a l’ACISM. Per participar al concurs, els veïns i veïnes hauran d’anar a comprar als comerços, on trobaran un tríptic de la campanya que té diverses caselles amb el nom dels comerços participants. Hi hauran d’apuntar com a mínim 20 dels dracs amagats que hagin trobat i, juntament amb les dades de contacte, dipositar el tríptic en unes urnes situades en diversos punts del poble de Montgat.
95
Noticias / Silvia Domínguez: “Las deportistas no estamos protegidas ante la maternidad”
« Darrer missatge per Admin el Abril 16, 2021, 08:43:15 am »
Silvia Domínguez, en la Supercopa con el Perfeumerías Avenida de Salamanca. La capitana del Perfumerías Avenida de Salamanca repasa su trayectoria y reflexiona sobre su día a día como madre de un niño de seis años antes de afrontar la Final Four en busca de su cuarta Euroliga

FAUSTINO SÁEZ
Hace 10 años, en Ekaterimburgo, el CB Avenida de Salamanca logró la tercera Euroliga femenina del baloncesto español después de las dos conquistadas por el Dorna Godella en 1992 y 1993. En aquel histórico póster de 2011 ya estaba Silvia Domínguez (Montgat, Barcelona, 34 años), que enlazó tres títulos continentales consecutivos en el triunfal despegue de su palmarés. Una década después, la capitana del Perfumerías afronta la Final Four de Estambul en busca de su cuarta corona, con problemas físicos pero con la ambición intacta. En semifinales espera este viernes el Sopron húngaro (20.00, Tdp). Al otro lado del cuadro se miden Fenerbahçe y Ekaterimburgo (15.00, Tdp). Antes de la cita, la base internacional repasa su trayectoria y reflexiona sobre su día a día como madre de un niño de seis años. El reto de llegar a tiempo al colegio y a punto a la pelea por el título.

Pregunta. ¿Cómo está?

Respuesta.

Un poco mejor. Sorteando una temporada muy difícil. A nivel físico empieza a haber mucha carga y muchas lesiones. Esta dinámica no perdona. Está siendo una lucha tremenda. Se acumulan partidos, se suspenden, se reprograman, el estrés que eso supone… Al cuerpo no lo engañas.
P. ¿Se le puede engañar un poco con recuerdos como el de la Euroliga de 2011?

R. Un poco sí. Ojalá se pudiera repetir aquella gesta. Fue maravilloso y todo lo bueno vino a partir de ahí. En una década, siete medallas [tiene ocho en total] y tres Euroligas. Esta va a ser mi séptima Final Four y entre eso, todas las conquistas con la selección, la experiencia de jugar tres temporadas en Rusia… Es mucho lo vivido en estos 10 años. Es como para estar orgullosa del camino.

P. ¿Cómo explicaría la química que se creó en aquel Avenida de 2011 para ganar el título rompiendo todos los pronósticos y para que allí naciera el núcleo de la selección de la edad de oro?

R. Era un equipo de grandes jugadoras y sin ningún ego. Teníamos piezas con mucha experiencia, fichajes que venían del Ros Casares, que era el equipo que dominaba a nivel nacional, y la juventud que aportábamos Alba Torrens, Marta Xargay, Laura Gil, Amaya Gastaminza y yo, que teníamos entre 20 y 24 años. Trabajamos mucho y le pusimos muchas ganas. Eso sumado a la veteranía y calidad de Sancho Lyttle y Erika de Souza creó la química perfecta. Jugábamos la semifinal contra Ros Casares y parecía que lo importante era disfrutar y ya está. Pero, en la primera semifinal, el Spartak de Moscú ganó al Ekaterimburgo, que era el máximo favorito, y eso nos cambió la perspectiva, nos hizo pensar ¿y por qué no nosotras también? Pasamos del ‘ya firmamos haber llegado hasta aquí’ al ‘tenemos opciones’.

P. ¿Y cómo fue su paso de ese crecimiento espontáneo e inesperado al proyecto del Ros Casares en 2012, con la máxima exigencia de resultados?

R.
Fue un año de muchísima presión. Había que ganar la Euroliga sí o sí. Se había hecho un equipazo y llevaban persiguiendo el título muchísimos años. No podíamos fallar. Era una obligación y después de perder la Copa con Avenida ese año, todavía más. Ganar solo la Liga no valía, habían ganado siete en 10 años. Con la dimensión que tenía el proyecto no estaba permitido perder. Pero supimos gestionar la presión, jugamos bien y ganamos a un gran Rivas que se plantó en la final como la gran sorpresa.

P. Y, al año siguiente, en 2013 en el Ekaterimburgo, logró la tercera Euroliga consecutiva, la primera como emigrante.

R. Esa la viví con más tranquilidad. Cuando te ficha un gigante como el Ekaterimburgo sabes que vas a tener también mucha presión, pero que la dimensión del club te da muchas opciones de conseguir títulos. De las tres temporadas que estuve en Rusia esa fue en la que mejor jugamos. Ganamos la final con holgura al Fenerbahçe (82-56)… Fue una presión diferente. El carácter ruso no te hace sentir tanto esa exigencia.

P. Esta temporada se la ve trabajando y ejerciendo mucho la capitanía

R. Llevo haciéndolo bastante tiempo, pero ahora con la redes cualquier detalle se hace más viral. Una carta motivadora, un mensaje al grupo… Siempre me ha gustado mucho mi papel de capitana aquí en Salamanca, ejercer el oficio ayudando dentro y fuera de la pista. Esta temporada se ha rejuvenecido la plantilla y tiro mucho de esa faceta. Luego, en la selección, todas cambiamos nuestro rol. Quizá la única que lo mantiene es Laia [Palau], que es capitana siempre y mantiene el estatus. El resto nos adaptamos a todo. Yo intento ayudar en las pequeñas cosas, aportar siempre, ser el pegamento para que todas se sientan cómodas.

P. ¿Cuándo se disfruta más del baloncesto, en aquel 2011 de la primera Euroliga, con 24 años, o ahora? ¿La madurez lleva a prescindir de lo accesorio y disfrutar más o a replantearse más veces cuánto merece la pena todo?

R. Todas las etapas son bonitas si aprendes a estar en ellas de la manera que toca. Pero con los años todo se vive diferente. Antes yo iba a entrenar y a jugar a tope y ya está. Me iba a casa y me olvidaba de todo. Ahora me fijo en todos los detalles. Si una compañera ha acabado el entrenamiento mal, si otra está frustrada tras un partido, me meto en todo eso, en preocuparme por todas y eso carga mucho. Hay que saber controlarlo también. Luego, en lo estrictamente deportivo, dentro de la pista, antes disfrutaba de ser la jugadora enérgica que sale del banquillo a revolucionar el partido y ahora disfruto de poner mucha cabeza fría en los momentos que toca.


P.
Para descargar y desconectar le espera su hijo Yago, de 6 años, al llegar a casa ¿la maternidad lo cambia todo?

R.
Sí. Un hijo te obliga a relativizar todo. Lo más importante en el mundo pasa a ser él. Con él desconectas y compartes cosas de la vida que nada tienen que ver con el baloncesto en mí caso. No descansas igual, te cambia las rutinas, piensas que quizá no estás haciendo todo al cien por cien para rendir en la pista… le pasa a las deportistas y a cualquiera que sea madre con sus trabajos, pero es la mejor experiencia. En el deporte de élite no se ven muchos casos por todo lo que implica. Las deportistas no estamos protegidas ante la maternidad. Ojalá cambie pronto y haya más que puedan elegir el momento en el que afrontar el reto de ser madres, sin tantos condicionantes y presiones. Queda mucho por avanzar.

¿Qué preguntas le hace Yago, de esas que descolocan?

R. Ya va normalizando que hay momentos que estoy fuera, porque tengo partidos, viajes para las competiciones y concentraciones con la selección, pero cuando era más pequeño y me decía una y otra vez que ¿por qué? Que por qué me voy, que por qué no le digo al entrenador que no voy para quedarme con él… uff eso te frustra mucho. Este año con el tema del covid cada cambio me cambia todo el plan de la semana con él… La parte bonita es que se va haciendo mayor y entiende más y quiere participar, ver los partidos. Ahora que he estado lesionada él ve también que voy, lo intento, me esfuerzo por entrenar y cuidarme… ve el compañerismo, la superación. Es una manera muy fácil de transmitirle todos esos valores del deporte. Y luego él lo comparte en el colegio y lo desarrolla en las actividades extraescolares.

P. ¿En el colegio presume de tener una madre deportista de élite?

R. (Risas). Los otros padres me dicen ‘Silvia, contigo no podemos competir’. Pero hay que tener cuidado con eso también. Hay que medir que no tome las cosas como una exigencia a imitar, que no todo es ganar y que no se gana en todo. La vida no es así. En casa cuando jugamos yo gano y pierdo también, le recalco el valor de aprender de las derrotas para que no se haga una imagen irreal de que juego al baloncesto y gano medallas y copas. También las pierdo y esto no es fácil.

P. Dijo hace poco que ve a los niños como unos superhéroes.

R. Tienen la capacidad de cambiarte en un instante un día malo, de sacarte una sonrisa, de relativizar y dar la importancia real a las cosas. Son superhéroes por ese poder y las madres y los padres lo son por vivir ese proceso y gestionar el estrés, lo duro que es intentar llegar a todo, controlar todo por el bien de tu hijo… no tomamos conciencia de ello. A veces llego al entrenamiento y mis compañeras me miran y piensan ‘uff que cara’, ‘habrá tenido cuarenta mil cosas con su hijo, con todo’. Eso de ‘salgo de entrenar, voy corriendo, qué hora es, tengo que llegar a recogerlo al cole y luego a llevarle a otro sitio’… Mientras, mis compañeras se toman un café, y tan tranquilamente. El día que te paras y respiras valoras todo lo que hacemos los padres. Hay que dejarse ayudar y no estar exigiéndote llegar siempre a todo.

P. Y, en mitad de ese ritmo, llega un periodista y le pregunta si ha pensado en el reto del verano con la selección, con el Europeo y los Juegos casi de forma consecutiva.

R. (Risas). Tal cual. Soy consciente del calendario, de los retos, hablamos con el seleccionador, Lucas Mondelo, en algún momento, pero vivo el día a día. Más con el año que llevamos. Entre las lesiones y el ‘a ver cuándo acaba todo esto’, solo estoy pensando en tener algún día para poder parar cuando acabe la temporada con el equipo. Para recargar pilas de verdad, porque si no es imposible afrontar un verano así. Las ganas y la ambición no nos han faltado nunca y no van a faltar ahora, más con un Eurobasket en España y unos Juegos. Va a haber un cambio generacional, van a entrar jugadoras jóvenes y habrá que ver cómo afrontan su papel. Toca armar de nuevo el puzle, pero que no se nos deje de tener en cuenta. Tenemos que responder de nuevo con el impulso de las nuevas generaciones.

P. ¿Qué cuentos le lee a Yago antes de dormir y qué consejos le da?

R. No hay ningún cuento concreto. Hablamos más de cómo ha ido el día, de que ha pasado en el cole, de cómo se siente. Todos necesitamos a veces que nos pregunten ¿cómo estás? O ¿cómo ha ido el día? El gran consejo es que cuide a los demás, a sus amigos, que se comporte bien con la gente. Al final lo que queda en la vida es la gente. Puedes ser jugadora de baloncesto o arquitecto, puedes ser lo que quieras, pero lo más importante es ser la mejor persona que puedas. Eso es lo que te hará ser feliz y estar bien rodeado.

P.
Y Silvia Domínguez ¿qué quiere ser de mayor?

R. De momento sé que quiero ser jugadora de baloncesto y seguir dando alegrías a Salamanca, como en aquel 2011. Seguir consiguiendo éxitos. No sé lo que vendrá después, aunque tengo que empezar a pensarlo seriamente, cada vez más./El Pais



96
Noticias / Montgat inicia els tràmits per regular el preu dels lloguers
« Darrer missatge per Admin el Abril 09, 2021, 08:40:41 am »

El Ple telemàtic de març a l’Ajuntament de Montgat. Foto: Aj.

Pas endavant de l’Ajuntament de Montgat per regular el preu dels lloguers al municipi.

En el Ple ordinari celebrat el passat 25 de març, els grups van donar llum verda per unanimitat a l’inici dels tràmits per declarar la població com a zona amb mercat d’habitatge tens, un dels requisits previs per poder acollir-se al flamant reglament aprovat in extremis el passat 9 de setembre al Parlament.

Malgrat la importància d’aquest avenç, la sessió telemàtica va veure’s eclipsada per l’oficialització del decret per cessar l’excap de llista de Ciutadans i actualment no adscrit, Luís Antonio Fariña, que fins ara s’encarregava de l’àrea de Sostenibilitat i Medi Ambient com a membre del govern. ERC i Montgat en Comú Podem van celebrar la decisió, que es produeix després del recurs presentat per les dues formacions on demanaven deixar sense efecte els nomenaments a favor del regidor per anar en contra del criteri fixat pel Tribunal Suprem pel que fa al transfuguisme./Linea Nord
97
Fòrum General / Re:La Regidora enchufa a sus amiguitas en el Ayuntamiento
« Darrer missatge per Paco el Abril 08, 2021, 10:42:37 am »
Mi mujer trabaja en el Ayuntamiento y está harta de ver a gente enchufada que son amiguitas de ......... Esto es totalmente cierto.
Estas personas no han pasado ningún proceso selectivo.
98
Noticias / Tot a punt per la Festa Major de Sant Jordi!
« Darrer missatge per Admin el Abril 08, 2021, 08:32:09 am »
Del 16 al 27 d'abril Montgat celebrarà la Festa Major de Sant Jordi recuperant la presencialitat en alguns actes, que per descomptat seguiran fil per randa totes les mesures de seguretat sanitària.
Enguany, per Sant Jordi s'engega una Campanya amb l'objectiu de promoure el comerç local i donar a conèixer els establiments que hi ha al poble. Més de 45 comerços de la vila amagaran als aparadors dracs de Sant Jordi i animen tothom a buscar-los per optar a diversos premis. En concret, es farà un sorteig per guanyar 100 euros en vals per al Mercat de Montgat i 100 euros en vals per als comerços associats a l'ACISM. Per participar al concurs, els veïns i veïnes hauran d'anar a comprar als comerços, on trobaran un tríptic de la campanya que té diverses caselles amb el nom dels comerços participants. Hi hauran d'apuntar com a mínim 20 dracs amagats que hagin trobat i, juntament amb les dades de contacte, dipositar el tríptic en unes urnes situades en diversos punts del poble.

Els bars i restaurants del poble també s'han sumat a la festa i del 18 al 25 d'abril oferiran les millors Tapes de festa major a preus assequibles.

La Festa major, torna amb més força que mai, i hi trobareu bona part dels actes tradicionals de les festes majors de Sant Jordi d'altres anys, com el pregó de Festa Major, que es celebrarà el diumenge 17 d'abril a les 12 h a l'esplanada d'ERT, amb un homenatge al personal sanitari i una enlairada de globus. També s'ha programat la celebració de  la Festa de la Gent Gran de Montgat, que aquest any podrà ser presencial i es celebrarà el diumenge 18 d'abril a les 18 h a la Sala Pau Casals. Per altra banda, del 19 al 22 d'abril la Sala Pau Casals acollirà diverses activitats culturals a la Biblioteca Tirant lo Blanc, com l'hora del conte (dilluns 19 d'abril a les 18 h), el taller “El llibre de l'artista” (dimarts 20 d'abril a les 18h), Combat d'escriptors: GURT versus COMES (dimecres 21 d'abril a les 19h) i la projecció d'un documental del mes (dijous 22 d'abril a les 19.30h) o el Taller de papiroflexia "Fes la rosa i el punt de llibre per Sant Jordi" a càrrec de Montgat Pinta.

El divendres 23 és la diada de Sant Jordi i, a més de les parades, a les 12 h sonaran sardanes amb la Cobla Marinada a la plaça de les Mallorquines.

Finalment, el dissabte 24 és el dia gran, amb diversos concerts d'artistes locals a partir de les 12h en diversos espais públics del poble; entre d'altres, actuaran Jordi Torrent, Ariel i Paola, Manu i Chema, i Marta Casas. Al vespre hi haurà l'espectacle de Festa Major amb la presència de les bèsties de foc, amb "Teatre de la llegenda de Sant Jordi" a càrrec de la Colla de Diables de Montgat. Es programaran tres passis a les 19 h, a les 20 i a les 21 h al Parc del Tramvia.

A continuació, diumenge 25 d'abril també es podrà gaudir d'una novedosa proposta de joc d'escape room pel poble, amb “Alerta, Montgat està en perill!, un concert vermut a les 13 h a la plaça de les Mallorquines, i un petit espectacle de pirotècnia a les 21 h a diferents punts de Montgat.

Aquest any la festa major de Sant Jordi recupera la presencialitat als actes, tot i que seguint les recomanacions del PROCICAT, per assistir-hi caldrà fer reserva prèvia de les entrades a www.entrapolis.com. Moltes de les entrades als actes previstos ja estan disponibles i per tan les persones que hi estiguin interessades ja les poden reservar.

La Festa major d'enguany comptarà amb la participació d'entitats montgatines com la Colla de Diables de Montgat, el CRiC de Montgat, l'Agrupació Sardanista de Montgat, l'Escola de Vela, el Club Marítim Montgat, el Mercat de Montgat, l' ACISM, i la Biblioteca Tirant lo Blanc.


Programa de Sant Jordi - 3363Kb -
99
Noticias / Montgat estrena un hotel d’insectes
« Darrer missatge per Admin el Abril 07, 2021, 12:50:44 pm »
 L’Ajuntament de Montgat ha instal·lat al parc del Vaixell un hotel d’insectes.

Aquest projecte permetrà que el veïnat pugui observar com és la vida d’aquests invertebrats i el seu impacte positiu en l’entorn natural, a la vegada que es posa en relleu la importància de preservarlos. Es tracta d’una instal·lació de fusta amb petits forats i escletxes que serveixen de refugi a molts insectes, com per exemple les marietes.

Però les espècies que en sortiran especialment beneficiades són les abelles i vespes solitàries, les que no viuen en ruscs. Aquests insectes són pacífics i beneficiosos
per al medi ambient, perquè contribueixen a la pol·linització de les plantes.
 
A més, són molt sensibles a la contaminació i a la pèrdua de zones verdes, de manera que aquest hotel els proporciona un lloc idoni per viure-hi. Perdescomptat, aquestes espècies no suposen cap tipus de risc per a la ciutadania.
100
Noticias / Arcadi Oliveres, la coherència d’un mestre que volia canviar el món
« Darrer missatge per Admin el Abril 07, 2021, 09:33:36 am »
per Jaume Carbonell

No fa gaire, Arcadi Oliveres va escriure ‘Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar’ (2021), un testimoni de les idees que va defensar incansablement des de l’activisme social i des de les seves classes d’Economia Aplicada a la UAB. També durant els seus últims dies rebia milers de missatges d’ànim i admiració, molts dels seus estudiants.



“Amb els anys d’experiència de la universitat he trobat uns quants alumnes que m’han dit que després d’haver vingut a alguns cursos meus han canviat de feina. Potser eren gent que treballava en un banc especulatiu i no els agradaven alguns valors, i van intentar evitar aquesta feina i fer-ne una altra amb un pensament econòmic diferent”. Arcadi, com es pot veure, no ensenyava precisament economia perquè els rics es fessin més rics, sinó que l’impartia amb una orientació radicalment anticapitalista. De la mateixa manera, denunciava que a les escoles s’hi introduís l’assignatura d’educació financera perquè l’alumnat aprengués a especular millor. Utilitzava la paraula per sacsejar i transformar consciències, amb un discurs ben sostingut, amb tota mena de dades i argumentacions, que viatjava des dels orígens de les causes de les més diverses formes d’explotació, injustícia i discriminació, fins a les seves últimes conseqüències.

En la seva vida no es pot destriar la militància social de la vocació docent, amb el propòsit de difondre les seves idees i posicionaments amb una clara voluntat de divulgació didàctica, perquè tothom l’entengués. Per això la seva paraula neta, clara i contundent s’escoltava a les aules universitàries, a les escoles, a les places, en múltiples xerrades –n’havia arribat a fer fins a 300 en un any– i en la pròpia família, amb constants converses i preguntes que llençava als seus nets: “Sabeu per què algunes persones venen cap aquí?”; “Per què hi ha guerres?”; “On es compren les armes?”. Tenia una obsessió: “Hem de ser capaços d’anar canviant la manera de veure les coses”. Però no n’hi havia prou amb el pensament, calia ser també conseqüent amb els actes de cadascú. A on diposites els diners? Què consumeixes? On vas a comprar? T’has plantejat l’objecció fiscal per no seguir engruixint la despesa bèl·lica?  Per ell la lluita contra la globalització i la transformació social s’havia de combinar amb les petites accions quotidianes que transformen les nostres vides i els entorns més propers. D’aquí la seva indestructible coherència entre el que pensava, el que deia i el que feia. Sí, com els bons mestres, predicava amb l’exemple.

La vida d’Arcadi Oliveres serveix per resseguir i explicar la història dels moviments socials a Catalunya des de finals del franquisme. O dit d’una altra manera: les lluites socials no s’expliquen sense la seva presència. Perquè sempre hi era, treballant juntament amb altra gent, sobretot en el marc d’entitats com Justícia i Pau. La llista és llarga: el Sindicat Democràtic d’Estudiants a finals del franquisme, la Caputxinada, l’Assemblea de Catalunya, la Marxa per la llibertat, la protesta contra l’entrada a l’OTAN, la campanya ‘Papers per a tothom’, amb la tancada a la barcelonina església del Pi per modificar la llei d’estrangeria, les acampades per aconseguir el 0,7% del pressupost per la cooperació amb els països no desenvolupats (pobres), el ‘No a la guerra’ per evitar que l’Estat espanyol entrés a la guerra d’Iraq, que va culminar amb una de les més grans manifestacions ciutadanes, el moviment dels indignats del 15-M o el ‘Volem acollir’ als refugiats. Un seguit de mobilitzacions, amb victòries o derrotes, amb causes perdudes i no tan perdudes,  perquè  si menys no van aconseguir col·locar-les a l’agenda social i política. L’Arcadi sempre hi era, conferenciant, discutint, organitzant accions, trenant consensos i col·laborant amb qui fes falta. Anava d’un lloc a l’altre sense parar, descansant poc i llegint molt. El preu d’un compromís tan tenaç i generós.

Tenia molt clar que l’educació és la palanca que ha d’accionar el canvi per inculcar els valors de pau, sostenibilitat i solidaritat. I que això havia de permeabilitzar tota la intervenció educativa, dins i fora de l’escola

En aquest llibre es sintetitzen els conceptes més emblemàtics que van guiar el seu pensament. El capitalisme: “Un sistema injust i assassí que s’ha d’erradicar, no es pot reinventar”. Les desigualtats: “Una xifra que mai cal oblidar: que l´1% de la població té el 99% de la riquesa”. El consumisme: “Les accions del nostre consum poden canviar el món”. Les lleis i la desobediència: “No sempre cal obeir, sobretot si considerem que les lleis no són legítimes.  Protestar, desobeir i perdre la por”. Les guerres: “La immoralitat de gastar 56 milions d´euros al dia en despesa militar”. Europa: “El somni de veure una Europa més solidària i menys financera”. Refugiats: “On queda la dignitat humana, què ha passat amb el dret d’asil?”. Democràcia: “Es construeix exercint-la”. Monarquia: “No hi ha cap mena de legitimitat històrica que la sustenti”. Desenvolupament sostenible: “Aquesta pandèmia és un avís del planeta perquè canviem el nostre model econòmic: hem de viure amb menys”. La perseverança en el canvi: “Només falta voluntat. Voluntat generalitzada i voluntat individual per combatre l’egoisme i per caminar cap a una dignitat global”.  Optimista de mena, mai va perdre l’esperança.

Aquest incansable defensor de la pau, dels drets democràtics i de la justícia social tenia molt clar que l’educació és la palanca que pot permetre accionar el canvi, per ensenyar i practicar els valors de pau, sostenibilitat i solidaritat. I entenia que això no es podia convertir en una assignatura sinó que havia de permeabilitzar tota la intervenció educativa, dins i fora de l’escola, en la família, en els mitjans de comunicació, en tots els àmbits de socialització de la infància i la joventut. Sempre arribava a la mateixa conclusió: educació, educació i educació, amb reflexió i pensament crític. Aquesta és una de les lliçons que ens deixa aquest gran mestre d’humanitat, just quan acaba de fer un any d’aquesta maleïda pandèmia.[/sice]

*Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur.
Pàgines: 1 ... 5 6 7 8 9 [10]
SimplePortal 2.3.5 © 2008-2012, SimplePortal