Pàgines: 1 ... 5 6 7 8 9 [10]
91
« Darrer missatge per follapavas el Setembre 01, 2020, 12:55:16 pm »
Otra vez se han follado al follapavas ! Suspendido en el psicotécnico, muy lógico, si es un corrupto como va aprobar unas pruebas psicotécnicas para policía? http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/ofertes-docupacio-publica/documents/policia/R_Psicotcnic.pdfQue pasa follapavas, sino puedes manipular ya no triunfas? Tú solito estás quedando en evidencia.
92
« Darrer missatge per Robin el Agost 31, 2020, 07:30:42 pm »
Qué pasa Cabrejas que no te pasan el exámen? Vaya ridículo estás haciendo, no apruebas ni aunque te lo regalen. Tú novia si aprobó a la primera no? Y tú, cuántas oposiciones has hecho ya? jajajajaja Es lo que tiene ser un corrupto sin nivel !
93
« Darrer missatge per Alexia el Agost 31, 2020, 07:27:07 pm »
Sembla ser que li han suspès i no el volien a Sant Adrià de Besòs, perque el coneixien. No el volen en cap lloc, i aquí aguantant la seva xuleria !
94
« Darrer missatge per Admin el Agost 28, 2020, 10:31:46 am »
10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT. i potser a qualsevol altre lloc.2ª PART.
Jaume Carbonell Sebarroja
La possibilitat de portar a terme una sèrie de propostes, en la línea del que dèiem en l´article anterior, tenen a veure amb les polítiques i prioritats inversores en els àmbits europeu, espanyol, català i municipal. Les interconnexions són constants. En aquí n´assenyalem algunes, conscients que n´hi ha moltes més. Algunes ja s´estan duen a terme o estan previstes, altres figuren en els programes d´alguns grups polítics, i d´altres estan pendents de debat, regulació i aplicació.
1.Economia i ocupació.
Hi ha dos reptes que, segons l´opinió dels economistes amb una major credibilitat i sensibilitat social, s´han de tenir en compte: aturar la desregulació excessiva del mercat, amb una major intervenció de l´Estat, i frenar la creixent descolocació d´empreses a l´estranger. Es parla d´una segona reconversió industrial, però orientada a la transició ecològica i a les noves tecnologies. En aquest sentit els fons europeus han de servir per a la transformació de les empreses, més netes i sostenibles, per tal de garantir una major productivitat. Això exigeix, entre altres coses, una intensiva alfabetització i actualització digital, menys totxo i més capital humà, i enfortir l´inclusió, la lluita contra les desigualtats i els serveis de cura a les persones. Suposa també activar l´enginy emprenador per crear nous projectes i acords de col-laboració entre les empreses petites i les que comencen amb les més grans i consolidades, amb oficines compartides i coworking, creant clústers o hubs d´empreses especialitzades, però amb més flexibilitat d´adaptació a les noves necessitats, fomentant l´economia social solidària. Un bon exemple del que diem és el que ha fet l´empresa ACN Montgat, especialitzada en solucions filtrades per a la indústria farmacèutica que ha reorganitzat les seves línies i fons de producció per fabricar mascaretes i bates quirùrgiques per donar-les als centres sanitaris. D´altra banda, cal programar graus de formació professional en funció d´aquests nous reptes, així com activar l´orientació i ocupació juvenit per informar, formar i acompanyar la joventut en la transició de l´escola al mercat de treball. I per fer front a la creixent precarització laboral, caldria modificar l´actual reforma laboral per tal de millorar les condicions dels treballadors i establir mecanismes de contractació i d´acomiadament més justos.
2. Petit comerç de proximitat.
En períodes de crisi i catàstrofes com l´actual sempre en surten beneficiades les grans cadenes i monopolis alimentaris, i en surt perjudicat el petit comerç. Què fer per incentivar aquest comerç de proximitats i el consum responsable? A Montgat existeixen diverses iniciatives al voltant de la seva defensa i promoció. Els esforços conjunts de les associacions de comerciants de Montgat-Tiana per oferir descomptes i ofertes, les fires al carrer per donar a conèixer els seus productes, els mercats locals gastronòmis artesanals i d´altres productes per part de dones emprenadores, els mercats de segona mà per fomentar la reutilització i eliminació de residus, les fires de consum responsable, cooperativisme, energies renovables i productes de proximitat. És convenient estendre i consolidar totes aquestes iniciatives posant el focus amb els productes de proximitat, en l´alimentació sana, en l´economia sostenible, en l´associacionisme i en el cooperativisme, de llarga tradició a Catalunya. Un parell d´actuacions urgents, a tall d´exemple: emprendre una forta campanya en tots els àmbits per reutilitzar el plàstic fins a la seva eliminació total, tot emprant embolcalls alternatius; i la creació de dispositius d´assessorament i suport tecnològic, amb ajudes públiques, per facilitar l´organització i promoció dels comerços i productes locals.
3. Entorns més verds i vivendes més habitables.
El coronavirus ha posat de relleu la bioodiversitat del medi urbà, la necessitat de reconnectar la natura amb el poble i com fer un entorn més habitable. Tot model de desenvolupament ha de ser respectuós amb el medi ambient, controlant o aturant el creixement demogràfic, sobretot en el barris en més densitat de població, i reduïnt tant com es pugui les emissions de CO2. També per això cal que totes les activitats econòmiques, d´oci, turístiques i d´ocupació de l´espai públi siguin respectuoses amb la preservació de l´entorn natural. Montgat disposa d´uns quans parcs i espais verds -cal celebrar la recent remodelació del Parc de la Riera d´en Font-, però li queden almenys dos reptes pendents: la transformació del litoral marítim amb un passeig verd i sostenible, lliure de vivendes i equipaments, i la definició d´un pla d´usos al Parc de les Bateries, avui abandonat i només ocupat per un restaurant -i aquest espai ha de ser més, molt més que el Panoràmic-. Esperem que el Pla Director Urbanístic Metropolità, que s´inspira en la sostenibilitat ambiental i la mobilitat sostenible, pugui atendre aquestes i altres necessitats. D´altra banda, seria bo que els diferents barris estiguessin connectats per un corredor verd, amb actuacions sobre l´asfalt i la via pública per aconseguir-ho. Una altra cosa que ha posat en evidència el covid-19 és l´estat deplorable de moltes vivendes: sense llum natural, ventilació, terrasses i balcons. Per tant, les demades de vivenda es mouen en una doble direcció: qualitat arquitectònica per tal de garantir la salut de la població, amb l´ús de plaques solars, i més facilitats per accedir-hi. Es tracta d´ampliar la reserva de sól públic per a la construcció de vivendes socials, de compra i lloguer, per joves, i persones amb risc d´exclusió social (pobresa severa, mobilitat reduïda, discapacitat, families monoparentals, persones víctimes de violència de gènere, persones refugiades i migrants,…). Ara bé, al propi temps, caldrà lluitar perquè es reguli per llei el cost abusiu dels lloguers. I també caldrà modificar la legislació perquè la delinqüència mafiosa no pugui seguir ocupant vivendes amb total impunitat.
4.Tansport i mobilitat.
S´haurien de prioritzar quatre tipus de mobilitat. a) La possibilitat d´anar al màxim a peu, amb aixamplaments de voreres, zones peatonals, passeigs amb preferència peatonal per damunt de la bicicleta, camins escolars -verds, segurs i accesibles-, eliminació de barreres arquitectòniques que impedeixen la connexió entre carrers i barris, sobretot a la gent gran i amb algun tipus de diversitat funcional,… b) Ús intensiu del transport públic, reforçant els busos que connectin els barris, per l´autopista amb carrils ràpids preferents, i fins a can Ruti, augmentant el nombre de vagons de tots els trens que s´aturen a Montgat, ampliant zones d´aparcamnent prop de les estacions, oferint tarifes integrals més assequibles als joves, gent gran i persones vulnerables,….c) Carril bici en aquelles zones que el terreny ho faci possible i, sobretot, habilitant l´antiga carretera nacional perquè es converteixi en un espai per ciclistes i vianants, amb limitació de vehicles a velocitat reduïda. I d) Estimular l´ús del cotxe elèctric, amb punts de càrrega en llocs estratègics del poble, avantatges per circular pel carril-bus de l´autopista als cotxes amb dos o tres passatgers, serveis de lloguer de otxes, bicicletes i patinets elèctrics, etc.
5. Benestar social.
El criteri que ha d´orientar la qualitat de vida i l´igualtat d´oportunitats per a tothom és el de la discrimació positiva: concedir més ajudes socials a les persones i famílies més necessitades, bé sigui perquè viuen en una situació de pobresa amb risc d´exclusió social, o bé perquè pateixen alguna malatia crònica o diversitat funcional. Els plans d´igualtat social, les taules del tercer sector amb la participació de diverses ONGs i projectes o el punt municipal d´atenció a la ciutadania són alguns dels instruments idonis per canalitzar l´informació, tramitació i prestació de tota mena d´ajudes de l´ajuntament o extramunicipals: tarjetes moneder perquè la població vulnerable pugui accedir als productes bàsics, beques menjador i per activitats extraescolars i casals i colònies d´estiu, congelar el pagament de les despeses energètiques de la llar, evitar els desnonaments de vivendees, rebre l´ingrès mínim vital i la prestació de l´atur,… De tota manera, com s´assenyala en el punt 1, la prioritat és incentivar l´ocupació, amb ofertes de treball comunitari i a les empreses del propi municipi.
6.Gent gran.
(veure en aquest mateix portal: “Gent Gran: una vida dura i una mort molt trista“, 14 de maig). És molt important recuperar el vincle intergeneracional de suport i ajuda mútua i d´intercanvi de convivència i experiència. El que poden arribar a aprendre els joves de la gent gran i a l´inrevés! D´altra banda, les persones jubilades no poden ser abandonades al considerar-les éssers no productius, sense tenir en compte les hores que han deixat en el treball i la duresa de les condicions de vida que han hagut de suportar. Es tracta, en efecte, d´una generació que ha conegut la guerra, la fam, la dictadura i unes quantes crisis, i ara s´ha convertit en el col-lectiu més afectat pel coronavirus. I, per tant, mereixen ser valorades com a tals. D´altra banda, cal tenir en compte que l´esperança de vida s´allarga any rera any, encara que amb diferències apreciables segons la classe social i el codi postal. L´atenció a la gent gran té, almenys, aquests tres fronts: 1) Una variada oferta d´oci i cultura en diferents espais: aules de la gent gran i altres programes i activitats, centres de dia i residències: 2) Atenció domiciliària a les persones de la tercera edat més necessitades, malaltes o que pateixen qualsevol mena de diversitat funcional: física, psíquica, Intellectual, sensorial, múltiple,.. Aquest suport i acompanyament ha d´atendre aspectes relacionats amb la seva salut, cobertura de les necessitats bàsiques, soledat i companyia, oferta cultural i d´oci,… 3) Residències. L´atenció, variable en funció del grau de dependència, ha de comptar amb un ampli equip multidisciplinar de persones relacionades amb la gerocultura, la fisioteràpia, la psicología i l´animació, i per ajudar a menjar, mobilitar, vestir i aixecar. I també de personal sanitari específic vinculats als CAP (Centres d´Aenció Primària), la gran asignatura pendent durant la pandèmia. D´altra banda, cal ampliar el nombre de residències públiques, i tant en aquestes com en les concertades -algunes s´han convertit en negocis suculents- es requereix un seguiment i control escrupulós per part dels ajuntaments i de la Generalitat. Quantes morts ens haguessim estalviat, si la situació de les residències hagués estat diferent?
7.Sanitat.
Tothom té accés a la sanitat pública universal. Ara bé, des de fa un temps, arran de la política de retallades, aquesta està molt infrafinançada, doncs Catalunya és avui una de les Comunitats Autònomes amb una despesa per càpita més baixa. La pandèmia ha posat al descobert aquesta debilitat. És del to imprescindible augmentar el pressupost sanitari per ampliar la plantilla amb millors condicions salarials i recursos. Però cal també repensar el model, reforçant l´atenció domiciliaària i comunitària i, sobretot, atorgant un major protagopnisme als CAP, com a centres de proximitat. Aquest han de tenir més competències i poder de decisió, fent de filtre de contenció per evitar la innecessària saturació hospitalària. L´ús més intens i efectiu de la tecnología pot ajudar a desburocratitzar el sistema i evitar gestions, proves i visites innecessàries. S´ha demostrat en molt casos que les trucades telefòniques de seguiment són una mesura d´estalvi molt efectiva. Ara bé no cal fer-ne un abús en alguns casos, i per a la gent gran cal mantenir la medecina familiar presencial. Altres reptes sanitaris tenen a veure amb l´increment de la recerca, una major responabilitat dels usuaris i una educació per a la salut des de les escoles.
8.Educació. L´educació, al igual que la sanitat, és un servei públic esssencial que exigeix una dotació suficient de recursos per garantir el dret a l´educació a tota la població: des de la primera infància fins a la gent gran, amb una oferta prioritàriament pública en clau d´equitat i de qualitat. Per això cal augmentar les places públiques d´escola brressol i els espais familiars educatius, millorar les condicions dels actuals centres públics d´infantil, primària i secundària -reducció de les ràtios, obres en els edificis i construcció d´una nova on hi ha mòduls des de fa alguns anys, personal educatiu complementari,..-. Així mateix, cal oferir una oferta mínima de formació professional i augmentar l´existent a l´escola d´adults. El dret a l´educació, però, és incomplet si no es fa possible que tots els infants i adolescents del municipi puguin accedir a les activitats extraescolars, casals d´estiu i d´hivern i altres ofertes culturals a través de beques i del sistema de tarifació social. I per aconseguir l´igualtat d´oportunitats i l´èxit escolar de tot l´alumnat s´han de promure mecanismes de suport i reforç a l´alumnat amb més dificultats, dins i fora de l´escola. És evident que un dels reptes és la digitalització, adequant les eines i les plataformes de continguts adequades i a l´abast de tothom. Això demana dotació als centres i formació del professotat. Ara bé, la modalitat on line a distància és un recurs que només s´ha d´utilitzar en casos d´extrema excepcionalitat. Perquè això no és pròpiament educació: aquesta requereix sempre presencialitat -a l´aula o en altres espais a l´aire lliure del poble- per fer possible la socialització i el desenvolupament integral (veure en aquest mateix portal: “Decàleg per a la tornada al “cole” (al setembre), 17 de juliol.
9. Conciliació laboral-familiar.
El confinament ha introduït dues novetats destacables: l´intensitat de la convivència familiar i el teletreball. Aquestes situacions s´han viscut de manera molt diferent en funció de les condicions de l´habitatge i de les tasques de cura i acompanyament emocional i escolar a petits i grans. Diversos estudis que es comencen a sortir a la llum n´assenyalen alguns avantatges: “Mai les famílies havíen parlat tant i compartir tantes coses junts”; “EL telettreball ha estalviat llargs desplaçaments i has pogut organitzar la feina a la teva manera”. Però, en conjunt, pesen més els inconvenients: les tensió i ansietat que produeix el no poder sortir, l´estrès de les pantalles, la dificultat de separar el treball de la vida privada, les condicions en que es treballa, el fet que, sense adonar-te´n acabes fent més hores que mai -un nou mecanisme subtil d´autoexplotació-, la falta de contacte amb la natura, amb els amics i els companys de treball, etc. Pensant en el futur postpandèmia caldria veure quines lliçons i mesures es poden prendre. Heus aquí alguns a títol il-lustratiu: sempre que sigui factible i convenient per les dues bandes -empresaris i treballadors- es podria pactar el model combinat i flexible de treball a a casa i a l´oficina; pensar en nous horaris laborals que permetin una major conciliació familiar; escurçar una mica els horaris de sortida escolar i sobretot els de les activitats extraescolars. No pot ser que els nois arribin tan tard a casa i no dormin les hores suficients, perquè diversos estudis assenyalen que la falta de son ho paguen l´endemà a l´institut, amb somnolència i una disminució del rendiment. En resum: més temps familiar i més cura de la salut.
10. Teixit associatiu i solidari.
És evident que moltes de les propostes dels punts anteriors no es decideixen en l´àmbit local, doncs s´han de regular i finançar des de les administracions europea, estatal i autonòmica. Ara bé, la història també mostra que aquests canvis no es produeixen per generació espontània, sinó que són el resultat de processos de conscienciació i mobilització que es donen en els municipis, a partir d´enfortir el teixit associatiu i les xarxes de solidaritat. El grau de cohesió social depèn, en certa manera, de l´amplitud i riquesa d´aquest teixit comunitari. Per això alguns municipis s´han convertit en laboratoris d´experimentació de petits canvis que, a la llarga, amb la suma de molts d´ells, generen canvis més globals. D´aquí l´importància de l´acció de les associacions de veïns i d´altra mena, de les cooperatives, de les entitats socials, esportives i culturals, dels esplais i altres activitats de lleure, dels grups ecologistes en defensa del medi ambient, dels grups feministes, dels sindicats i de les ONGs i diverses iniciatives de voluntariat destinades a atendre i a cobrir les necessitats bàsiques de la gent més vulnerable. Per enfortir aquesta dinàmica comunitària és convenient que en l´ADN d´aquest col-lectius, a més d´altres finalitats especifiques, hi siguin presents la cura per evitar tota mena de violències, el respecte per a totes les persones sense distinció de cap mena, la preservació del medi ambient i la defensa escrupulosa dels Drets Humnans i de l´Infant. I també és bo que, des de l´ajuntament, s´arbitrin i es consolidin espais participatius com els consells educatius de centre i de poble, el consell de la vila o els pressupostos participatius, on el veïnat pugui decidir el destí d´una part del pressupost municipal.
95
« Darrer missatge per Rosa el Agost 27, 2020, 08:36:28 pm »
No jodas ! Se follaba a la ex-alcaldesa? Pues han salido 3 plazas de agente en Tiana, es fácil aprobar allí, te pasan el exámen y ya está, que pida que le devuelvan los favores realizados y las plazas regaladas. A ver si sus amiguitas lo quieren ahora?
96
« Darrer missatge per Fga el Agost 26, 2020, 08:27:10 pm »
Pues muy fácil, entró de Jefe en Tiana, enchufado y por un acuerdo con la EX- alcaldesa de Montgat, que es de la misma calaña y este personage sabe cosas sucias de ella y ella de el, aparte de otras ,al parecer, de intimidades
97
« Darrer missatge per Roser el Agost 25, 2020, 08:17:10 pm »
Menudo mafioso de pacotilla. Qué le vas a explicar al juez? Seguro que lo intentarás convencer con tus dotes calientaollas y palabrería barata. Tú gran día se acerca follapavas !
98
« Darrer missatge per Person el Agost 25, 2020, 08:11:40 pm »
Si este person era jefe de una policía y no es capaz de aprobar una oposición de Agente? Por lo que veo no tiene ni estudios ni formación específica. Y mi pregunrta es: Cómo fue Jefe de una Policía Local?
99
« Darrer missatge per Admin el Agost 25, 2020, 10:52:33 am »
10 PROPOSTES PER VIURE MILLOR A MONTGAT, i potser a qualsevol altre lloc. 1ª Part.Jaume Carbonell Sebarroja Durant aquesta pandèmia, provocada per aquest virus maleït, hi ha paraules que ressonen amb més o menys força en funció de qui les pronuncia, del moment, de les circumstàncies i de com ho viu cada persona: aïllament, atur, cansament, control, creativitat, crisi, desigualtat, desglobalització, digitalització, dolor, egoisme, esperança, fragilitat, futur (no gaire), frustració, incertesa, lentitud, llibertat, moviment, natura, normalitat, pobresa, present (molt), reinvenció, soledat, solidaritat, teletreball, vulnerabilitat,.... També hi ha frases que s´han anat repetint arreu. “Després del covid-19, res no tornarà a ser igual”; “El món serà diferent”; “Les nostres vides canviaran”,… Què ens fa pensar que això serà així? Quina pot ser la magnitud dels canvis anunciats? Anirem a millor o a pitjor? És cert que hi ha alguns indicis i evidències. Algunes ja les coneixiem i tenen a veure amb un model econòmic insostenible i amb els efectes del canvi climàtic, i d´altres són difícils de predir, perquè vivim en una cruïlla de la història de la humanitat on s´han enterrat vells relats polítics i s´obren horitzons nous i desconeguts. Les nostres vides depenen de les polítiques de redistribució de la riquesa i del grau de confrontació i de cooperació entre els diversos països a nivell mundial i europeu. Les llargues i tenses negociacions a l´Unió Europea - que provisionalment han arribar a bon port- en són un exemple prou emblemàtic. No només pels ajuts concedits, sinó també pels projectes que es subvencionen, molts d´ells vinculats a la necessària transició ecològica. Si, en primer lloc dependrà dels diners que arribin d´Europa i de l´aprovació, en el transcurs dels propers mesos, dels pressupostos de l´Estat, de la Generalitat i de l´Ajuntament. En segon lloc, dependrà de si en aquests pressupostos es prioritzen les polítiques per promoure l´economia sostenible i l´ocupació, per crear un entorn més verd i habitable i una inversió pública major i més eficient en educació, sanitat i benestar social que garanteixi una millor qualitat de vida per a tota la població. I, en tercer lloc, dependrà de fins a quin punt es poden neutralitzar i superar tres de les lacres que han conformat l´història d´Espanya des del 1876 fins a l´actualitat: la corrupció, la incompetència política i la divisió social, tal com assenyala Paul Preston a “Un poble traït” (2019), un llibre absolutament recomanable. Ara bé, en l´àmbit local, l´intervenció activa de la ciutadania pel control i la millora dels serveis públics, per la defensa del medi ambient i per a la creació d´un teixit associatiu potent, amb les corresponents xarxes de sensibilitat i solidaritat, poden contribuir de forma notòria a la cohesió social i a la dignificació de la vida quotidiana. Sobretot, com deia abans, si la cooperació s´avantposa a la confrontació., crisi, desigualtat, desglobalització, digitalització, dolor, egoisme, esperança, fragilitat, futur (no gaire), frustració, incertesa, lentitud, llibertat, moviment, natura, normalitat, pobresa, present (molt), reinvenció, soledat, solidaritat, teletreball, vulnerabilitat,.... També hi ha frases que s´han anat repetint arreu. “Després del covid-19, res no tornarà a ser igual”; “El món serà diferent”; “Les nostres vides canviaran”,… Què ens fa pensar que això serà així? Quina pot ser la magnitud dels canvis anunciats? Anirem a millor o a pitjor? És cert que hi ha alguns indicis i evidències. Algunes ja les coneixiem i tenen a veure amb un model econòmic insostenible i amb els efectes del canvi climàtic, i d´altres són difícils de predir, perquè vivim en una cruïlla de la història de la humanitat on s´han enterrat vells relats polítics i s´obren horitzons nous i desconeguts. Les nostres vides depenen de les polítiques de redistribució de la riquesa i del grau de confrontació i de cooperació entre els diversos països a nivell mundial i europeu. Les llargues i tenses negociacions a l´Unió Europea - que provisionalment han arribar a bon port- en són un exemple prou emblemàtic. No només pels ajuts concedits, sinó també pels projectes que es subvencionen, molts d´ells vinculats a la necessària transició ecològica. Si, en primer lloc dependrà dels diners que arribin d´Europa i de l´aprovació, en el transcurs dels propers mesos, dels pressupostos de l´Estat, de la Generalitat i de l´Ajuntament. En segon lloc, dependrà de si en aquests pressupostos es prioritzen les polítiques per promoure l´economia sostenible i l´ocupació, per crear un entorn més verd i habitable i una inversió pública major i més eficient en educació, sanitat i benestar social que garanteixi una millor qualitat de vida per a tota la població. I, en tercer lloc, dependrà de fins a quin punt es poden neutralitzar i superar tres de les lacres que han conformat l´història d´Espanya des del 1876 fins a l´actualitat: la corrupció, la incompetència política i la divisió social, tal com assenyala Paul Preston a “Un poble traït” (2019), un llibre absolutament recomanable. Ara bé, en l´àmbit local, l´intervenció activa de la ciutadania pel control i la millora dels serveis públics, per la defensa del medi ambient i per a la creació d´un teixit associatiu potent, amb les corresponents xarxes de sensibilitat i solidaritat, poden contribuir de forma notòria a la cohesió social i a la dignificació de la vida quotidiana. Sobretot, com deia abans, si la cooperació s´avantposa a la confrontació.
100
« Darrer missatge per Admin el Agost 18, 2020, 08:56:25 am »
Montgat estrenarà aquest mes de setembre un nou cicle de música a l'aire lliure que es celebrarà al parc de la Riera d'en Font.Amb el nom “Viu la Música a Montgat”, cada divendres a partir de les 22 h els montgatins i montgatines podran gaudir de concerts en directe al parc de la Riera d'en Font, en el nou espai dedicat a espectacles i festes inaugurat recentment al Parc de la Riera d'en Font. Aquest cicle començarà el 4 de setembre a les 22 h amb el grup mataroní Andanda; el dia 10, també a les 22 h Montgat gaudirà de la veu en directe i el piano de Meritxell Nedderman; finalment els dies 18 i 25 de setembre a les 22 h arribarà el torn del conegut Quartet Mèlt i del duet tianenc Versions Originals. Per altra banda, al cicle també hi tenen cabuda dos espectacles de música per a públic familiar, així els divendres 18 i 25 de setembre a les 18 h, el públic podrà gaudir dels espectacles de música dels coneguts grups Xiula i Damaris Gelabert.
Abans de cada concert, a partir de les 20h, tots els espectadors que ho desitgin podran gaudir de furgoteques (foodtrucks) i música d'ambient al mateix espai del concert, seguint totes les mesures de protecció i seguretat sanitàries per evitar la propagació de la COVID-19.
A partir del dia 20 d'agost les persones que vulguin assistir als concerts podran fer reserva prèvia de seiens a la web www.entreapolis.com
Pàgines: 1 ... 5 6 7 8 9 [10]
|